La vida i la mort.
Per a llegir-ho amb Marooned de Pink Floid de fons.
Naixement i mort
Naixement i mort
són els dos únics moments reals,
la resta és un somni interromput
per uns pocs centelleigs insignificants de la consciència.
Era un arbre preciós.
Podia veure’n les branques i les arrels.
De sobte aparegueren unes boques,
una boques absorbents,
en les arrels.
Sang xuplaven, sang sense parar;
tant van xuplar-ne que el líquid roig i apegalós
va omplir-ho tot,
les branques i el tronc.
En aqueix moment vaig sentir una erecció;
vaig obrir ells ulls i l’arbre estava mort.
Aní al vàter a masturbar-me.
Del meu penis pansit va eixir sang.
Quan aní a gitar-me vaig entropessar
i vaig caure com un sac de creïlles.
Era el tronc de l’arbre.
On acaba el somni i comença la realitat?
Estic dormint o estic despert?
Qui ho sap…
L’arbre ha desaparegut,
l’arbre no hi és.
És ella amb un ganivet de cuina,
va a tallar-se el cap per no despertar.
Jo arranque a córrer per evitar-ho,
però els peus no em responen.
Cague en Déu!
Però si vaig a càmera lenta!
Nooooooo!!!!!
Ella fa un ràpid moviment
i el seu cap roda per en terra,
el seu cos cau com un sac de creïlles,
un rierol de sang ho cobreix tot,
m’arriba als peus i em puja fins el sexe,
tinc un orgasme i desperte.
En la mà dreta tinc els seu cap agarrat per la rossa cabellera.
On acaba el somni i comença la realitat?
Estic dormint o estic despert?
Qui ho sap…
De sobte veig un paisatge meravellós,
és el paradís d’un blau encès.
Agafe la càmera i li faig una foto;
quan la mire em quede corprès:
era una foto de centelleigs rojos i olor a sofre,
era una foto de l’infern,
un infern ple de tots els meus morts que em somreien.
Quan mirí de parlar-los, la boca era un paralític en cadira de rodes.
La llengua no calia, ells sabien què pensava, què els estava suplicant…
No vaig despertar mai més.
A trenc d’alba el meu cos va caure sobre un cotxe aparcat en el carrer.
On acaba el somni i comença la realitat?
Estic dormint o estic despert?
Qui ho sap…
Naixement i mort
són els dos únics moments reals,
la resta és un somni interromput
per uns pocs centelleigs insignificants de la consciència.
Regí en una altra dimensió.
L’arbre de la vida i de la mort.
Moltes gràcies Regí per compartir-ho
Gràcies a tu, Sílvia.