Els kurds: una nació mil·lenària que volen exterminar

Kurdish-inhabited_area_by_CIA_(1992)Kurdistan, una nació sense Estat.

Els kurds són un poble indoeuropeu que viu en la zona muntanyenca d’Orient Pròxim, l’anomenat Kurdistan. Es tracta d’una nació sense estat; uns 30 milions de persones repartits entre Turquia (45%), Iraq (25%), Iran (25%) i Síria (5%) encara que també hi ha minories en altres països de la zona i a Europa Occidental. Es tracta de la diàspora kurda. Tenen un origen antiquíssim i quasi sempre han estat dominats per pobles estrangers.

El Kurdistan ha estat ocupat des del s. VII a.C. pels imperis persa, macedoni, romà, armeni i bizantí. Al s. VII d.C. sota l’impacte de les invasions àrabs, la majoria de la població kurda es va convertir a l’Islam sunnita encara que també hi ha altres religions minoritàries. Al s. XI els turcs – procedents de l’Àsia central – van conquerir la regió i ocuparen tant la zona kurda com l’àrab. Durant la IGM els occidentals, francesos i anglesos, prometeren a àrabs i kurds recuperar la seua terra si lluitaven contra els turcs. Els hi van mentir.

Atatürk, fundador de Turquia actual, un estat que es vol centralista i homogeni.

Els europeus van repartir-se el territori que després seria Jordània, Palestina i Iraq (Regne Unit) i Líban i Síria (França). Els kurds no reberen cap territori sinó que van seguir sent perseguits per exterminar-los. Saddam Hussein va fer servir-hi gasos procedents de l’OTAN – guerra entre Iraq i Iran – i actualment, Turquia, amb l’excusa de combatre ISSIS, els ataca en la zona fronterera amb Síria. ISSIS, així mateix, també assassina kurds. S’està exterminat un poble sense que ningú no faça res. El mateix van fer el turcs otomans en el XIX,  ja que cometeren matances, amb la col·laboració dels kurds, de diferents minories ètniques cristianes fins arribar al genocidi armeni, amb 1,5 milions de morts, en acabar la IGM, sense comptar-hi les deportacions i els morts anteriors. Mustafá Kemal Ataturk era un oficial de l’exèrcit, formava part d’un moviment nacionalista i laic, anomenat Els Joves Turcs i va ser el fundador de la Turquia actual. Va contar amb el recolzament inicial del kurds. La religió compartida amb els turcs i certes promeses polítiques no complides contribuïren  a la seua participació en el genocidi armeni, que eren cristians i vivien en la zona oriental d’Anatòlia, igual que ells, musulmans. Atatürk volia un estat laic, pro-occidental, centralista i homogeni pel que prompte va entrar en conflicte amb els kurds, que estaven dividits entre els que volien una Turquia federal formada per turcs i kurds, i els que volien un estat propi.

ErdoganEl turc Erdogan, no content amb massacrar els kurds de Turquia, aprofita la conjuntura i creua il·legalment les fronteres de Síria i d’Iraq per assassinar els kurds d’eixos països sota l’excusa de lluitar contra ISSIS. L’OTAN li dóna carta blanca.

Exterminats els armenis, ara els toca a ells, ja que l’Estat turc busca la uniformització en tots els sentits: religiosa, ètnica, lingüística, etc. Tradicionalment els kurds han estat perseguits pels estats on vivien i la seua llengua prohibida encara que actualment a Iraq i Síria tenen un cert grau d’autonomia. A Turquia, on viu la meitat de kurds, pretenen assimilar-los i fer-los turcs; per això, neguen que siguen “kurds” i els diuen “turcs de les muntanyes”. El fet de formar part de l’OTAN i voler entrar en Europa va que “suavitzen” l’opressió a què els tenen sotmesos; però l’objectiu és clar: anular-los com a poble encara que hagen de matar-los. Això està passant ara aprofitant la guerra contra ISSIS. Els turcs segueixen matant kurds sota el govern d’Erdogan, mentre tenen relacions comercials il·legals amb els talladors de caps: petroli a baix cost, potser armes…

Quan es fa referència al poble kurd és important tenir en compte dues qüestions fonamentals: en primer lloc que representen la més nombrosa minoria ètnica sense estat del món (aproximadament 30 milions); i en segon lloc que, com a poble, porten dècades sobrevivint a polítiques d’extermini, la qual cosa fa que la història d’aquest ancestral poble siga la història d’una resistència.

Els kurds (part de la gran família de pobles indoeuropeus) es van assentar en l’espai que actualment ocupen cap al 2500 AC l‘antic Kurdistan, és una regió del sud-oest d’Àsia que engloba territoris de diferents nacions: l’Iraq, l’Iran, Turquia, Armènia, Síria (actualment a aquesta regió es diu “el gran Kurdistan”); espai definit per les zones muntanyoses formades especialment per les muntanyes Taurus (sud de Turquia), Zagros i Elburz (sud-oest i nord-oest de l’Iran). La població actual assentada al Kurdistan seria d’uns 30 milions com a poble kurd. La major part de la població es troba a Turquia, país que és un dels més ferris a l’hora d’actuar contra aquest poble.

bandera kurdistanBandera del Kurdistan.

En l’essencial, l’estructura social dels kurds està basada en clans; tipus d’organització social que va actuar de fre per a les revolucions nacionalistes. Aquests pilars de l’estructura social van portar al fet que la societat kurda fos econòmicament autosuficient i que es mantingués aïllada (i tancada) a totes les transformacions que en l’Orient Mitjà s’anaven produint al llarg de la història. Es podria dir que al món modern de la construcció dels Estats-nació, el poble Kurd va arribar amb una estructura social que no li va permetre desenvolupar o, millor dit, complir un projecte nacionalista.

Les arrels de les actuals polítiques repressives del poble kurd es remunten a després de la Primera Guerra Mundial, de 1915 a 1925, quan es dóna un procés de lluita pel repartiment del Kurdistan. El 1925 es produeix ampliació kurda de l’estat de l’Iraq, es crea la Iraq Petroleum Company amb participació dels EUA, Gran Bretanya i França per al negoci petrolier. Els diferents estats anaren maniobrant amb el poble kurd segons els seus interessos, fent i desfent sobre els seus territoris, sobre les seves riqueses, sense que aquests fossin consultats. Les polítiques repressives van produir una gran quantitat d’exiliats, refugiats i una forta emigració cap a Europa, sobretot a Alemanya (que compta amb gairebé 1.000.000 d’habitants d’ètnia kurda) també a Itàlia, França, Suècia, EUA i Austràlia.

kurdsCelebració kurda.

Però, per què històricament el poble kurd ha estat perseguit? En el pla econòmic, el territori del Kurdistan és una zona rica en recursos naturals, com l’aigua i el petroli, així com també en grans extensions de roures, zones de pastura i és una de les majors zones cerealistes de “Orient Mitjà”, a més de ser una zona de trobada entre tres continents i les seves rutes comercials. El subsòl kurd està considerat com una de les majors reserves petrolíferes del Pròxim Orient: del territori kurd de Turquia s’extreu la totalitat del petroli d’aquest país; a la zona de l’Iraq, les reserves representen el 40% del total de la nació i a l’Iran són només el 10%, però en aquesta mateixa zona s’ha localitzat una de les principals borses de gas natural del país; de la zona kurda de Síria s’extreu la totalitat del petroli nacional.

En el pla polític, és la conseqüència d’aquestes riqueses, la que dóna origen als conflictes i licitació d’interessos regionals i mundials. Llavors, la resposta a la pregunta inicial és senzilla: els kurds estan ocupant un territori en una zona cobejada històricament per diverses potències, primer regionals i després, al segle XX i XXI, mundials.

El més clar exemple de repressió contra aquest poble es troba a la política de l’estat Turc, la qual abans de la lluita armada ha consistit en despoblar les zones del Kurdistan. Aquesta estratègia que utilitza a la terra com a instrument de guerra juntament amb la guerra pròpiament dita, fomenta la immigració kurda cap a les metròpolis turques i europees, després d’anys de sistemàtica destrucció de cases i pobles sencers. Es calcula en 30.000 les persones assassinades des de 1984 a l’actualitat, en milions els habitants que van emigrar i en prop de 3.000 llogarets i pobles destruïts, per la qual cosa es pot parlar d’un etnocidi vigent en el temps.

Davant d’aquesta repressió, els kurds s’han organitzat en una sèrie de partits i organitzacions que lluiten, tant políticament com militarment, pels seus drets com a poble.

Cas de Turquia. El partit més fort és el P.K.K. (partit dels treballadors del Kurdistan) a Turquia, fundat el 1978 i que el 1984 va impulsar l’organització de guerrilles. Manté posicions d’esquerra revolucionària, encara que respecta escrupolosament les tradicions culturals i religioses del poble kurd. Propugna un estat federal compost per turcs i kurds, i des de 1995 organitza un parlament kurd a l’exili: el P.K.E, proclamat en aquest any a l’Haia.
És l’única representació internacional del poble kurd i segons el seu text fundacional representa la diàspora kurda d’Europa occidental, de l’antiga URSS, dels EUA i d’Austràlia. Aquesta compost per membres del FLNK (Front d’alliberament nacional del Kurdistan i braç polític del PKK), del HADEP (representants del moviment islàmic no fonamentalista), intel·lectuals, dones i personalitats independents. La seva immensa majoria procedeix del Kurdistan turc i es acte afirma solidari amb el P.K.K. El P.K.E. té com a objectiu aconseguir, amb el suport internacional, el cessament del foc a Turquia i negociar una solució política del conflicte.

En el cas de l’Iraq, la situació dels kurds és semblant tot i que, amb alguns matisos propis de la història de lluita kurda en aquest país, la seva relació amb l’estat és diferent. El règim iraquià reconeix l’existència, a diferència de Turquia, d’un poble kurd i pot admetre fins i tot un sistema autonòmic sempre que quedi supeditat al govern nacional. Les principals forces kurdes a l’Iraq són: el P.D.K (partit democràtic del Kurdistan) de centre esquerra, i l’U.P.K (unió patriòtica del Kurdistan).

La política Síria va ser sempre més oberta al diàleg i l’entesa amb els kurds. Fins i tot en 1998 el Pres. Assad va arribar a cedir a algunes demandes. En veure la postura Síria, Turquia va signar amb ella un acord econòmic: però Síria havia de deixar de donar suport al P.K.K.

Boda kurda en la diàspora, Dallas (EEUU)

En els últims anys els governs de Síria, Turquia, Iraq i Iran estan cada vegada més units en la seva política de persecució i repressió contra els kurds. Negociacions com aquestes estan sent encoratjades pels aliats occidentals per evitar la “Balcanització” dels països del Pròxim Orient. De cara a l’opinió pública els governs occidentals actuen amb un doble llenguatge: d’una banda insten a una solució política i, de l’altra, abasteixen de tot tipus d’armament per frenar el moviment.

Un exemple d’això són els EUA, que a través del seu secretaria de defensa declara que “els EUA dóna suport als esforços fets en territori de Turquia per reduir els efectes d’aquest conflicte sobre la població civil” i, d’altra banda, proveeix actualment el 85 % d’importacions d’armes de Turquia, gran part de les quals s’utilitza per reprimir les revoltes.” Per tant, l’ajuda que els kurds poden esperar ja no va a provenir d’aliances conjunturals. La por a l’alteració de l’equilibri actual de la zona, a una reconstitució de les fronteres posteriors a la 1a Guerra Mundial, i els interessos estratègics i petrolífers han tingut molt a veure amb la situació actual del poble kurd.

El cas del poble kurd és extrapolable a molts dels conflictes actuals, que tenen el seu origen en la política repressiva sobre certes ètnies o pobles. En el cas dels kurds, la política repressiva es manifesta principalment sobre la cultura. Se’ls nega com a poble, és a dir se’ls nega en la llengua, en els costums, en la vida política i intel·lectual, se censuren les seves produccions literàries, artístiques, i la seva premsa.

La flagrant violació dels drets humans contra la població kurda denunciada per múltiples organitzacions internacionals defensores dels drets humans entre les que es troben Amnistia Internacional i els informes presentats davant la Comissió de Drets Humans i la Subcomissió sobre la prevenció de la Discriminació i Protecció de les Minories de l’ONU, diverses instàncies internacionals com l’Organització de Seguretat i Cooperació Europea, el Parlamente Europeu, el Consell d’Europa i la Internacional Socialista, han exhortat al govern de Turquia a respectar els drets dels kurds, violats ara com en el passat.

Más información en castellano →

 

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els kurds: una nació mil·lenària que volen exterminar

  1. Retroenllaç: Kurdos: un pueblo masacrado y olvidado. El PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s