The Song of the Nibelungs. Simplified and biligual version for teens. (I)

 SIEGFRIED SLAYS THE DRAGONSiegfried kills the dragon.

THE time came when the people of Western Europe learned to believe in one God and were converted to Christianity, but the old stories about the gods and Valkyries and giants and heroes, who were half gods and half men, were not forgotten.

Va arribar el moment en què el poble d’Europa Occidental va aprendre a creure en un sol Déu i es va convertir al cristianisme, però les velles històries sobre déus i valquíries i gegants i herois, que eren meitat déus meitat homes, no van ser oblidades.

These stories were repeated from father to son for generations, and in the twelfth century a poet, whose name we do not know, wrote them in verse. He called his poem the Nibelungenlied (Song of the Nibelungs). It is the great national poem of the Germans. The legends told in it are the basis of Wagner’s operas: Der Ring des Nibelungen (The Ring of the Nibelung).

Aquestes històries es repetien de pares a fills durant generacions, i al segle XII un poeta, el nom no sabem, les va escriure en vers. Va titular el seu poema Nibelungenlied (Cantar dels Nibelungs). És el gran poema nacional dels alemanys. Les llegendes que s’hi narren són la base de les òperes de Wagner: Der Ring des Nibelungen (L’Anell del Nibelung).

Los nibelungos 04The King of the Nibelungs and Siegfried.

“Nibelungs” was the name given to some northern dwarfs whose king had once possessed a great treasure of gold and precious stones but had lost it. Whoever got possession of this treasure was followed by a curse. The Nibelungenlied tells the adventures of those who possessed the treasure.

Nibelungs” va ser el nom donat a alguns nans del nord el rei dels quals un cop havia posseït un gran tresor d’or i pedres precioses, però l’havia perdut. Qui posseïsca aquest tresor l’acompanyarà una maledicció. El Cantar dels Nibelungs conta les aventures d’aquells que posseïren el tresor.


I

IN the city of Worms, in Burgundy, there lived long ago the princess Kriemhild. Her eldest brother Gunther was king of Burgundy.

A la ciutat de Worms, a Borgonya, vivia fa molt temps la princesa Kriemhild. El seu germà gran Gunther era el rei de Borgonya.

And in the far-away Netherland, where the Rhine pours its waters into the sea, dwelt a prince named Siegfried, son of Siegmund, the king.

I en la llunyana Holanda, on el Rin aboca les seues aigües al mar, habitava un príncep anomenat Siegfried, fill de Siegmund, el rei.

Soon Siegfried heard of the beauty of Kriemhild. He said to his father, “Give me twelve knights and I will ride to King Gunther’s land. I must win the heart of Kriemhild.”

Aviat Siegfried va sentit parlar de la bellesa de Kriemhild. Li va dir a son pare: “Dóna’m dotze cavallers i aniré a la terra del rei Gunther. He de guanyar el cor de Kriemhild.

After seven days’ journey the prince and his company drew near to the gates of Worms. All wondered who the strangers were and whence they came. Hagen, Kriemhild’s uncle, guessed. He said, “I never have seen the famed hero of Netherland, yet I am sure that yonder knight is none but  Siegfried.”

Després de set dies de viatge el príncep i la seua companyia es van acostar fins a les portes de Worms. Tots es preguntaven qui eren els estranys, i d’on venien. Hagen, l’oncle de Kriemhild, ho va endevinar. Ell va dir: “Mai no he vist l’heroi famós d’Holanda, però, estic segur que aquell cavaller no  és ningú més que Siegfried.”

“And who,” asked the wondering people, “may Siegfried be?”

I qui,” van demanar les persones sorpreses, “pot ser Siegfried?”

“Siegfried,” answered Hagen, “is a truly wonderful knight. Once when riding all alone, he came to a mountain where lay the treasure of the king of the Nibelungs. The king’s two sons had brought it out from the cave in which it had been hidden, to divide it between them. But they did not agree about the division. So when Siegfied drew near both princes said, ‘Divide for us, Siegfried, our father’s hoard.’

“Siegfried”, va respondre Hagen, “és un cavaller veritablement meravellós. Una vegada anants a soles a cavall, va arribar a la muntanya on hi havia el tresor del rei dels Nibelungs. Els dos fills del rei l’havien tret de la cova on havia estat ocult, per a dividir-lo entre ells. Però no van estar d’acord sobre com divisió. Així que quan Siegfied va acostar-s’hi, els dos prínceps van dir: “Divideix per a nosaltres,  Siegfried, el tresor del nostre pare.”

There were so many jewels that one hundred wagons could not carry them, and of ruddy gold there was even more. Siegfied made the fairest division he could, and as a reward the princes gave him their father’s sword called Balmung. But although Siegfried had done his best to satisfy them with his division, they soon fell to quarreling and fighting, and when he tried to separate them they made an attack on him.

Hi havia tantes joies que un centenar de carros no podien portar-les, i d’or vermellós havia fins i tot més. Siegfied va fer la divisió més justa que va poder, i com a recompensa els prínceps li van donar l’espasa del seu pare anomenada Balmung. Però malgrat Siegfried havia fet tot el possible per satisfer-los amb la seua divisió, aviat es posaren a barallar-se i lluitar, i quan va tractar de separar-los van atacar-lo.

To save his own life he slew them both. Alberich, a mountain dwarf, who had long been guardian of the Nibelung hoard, rushed to avenge his masters; but Siegfried vanquished him and took from him his cap of darkness which made its wearer invisible and gave him the strength of twelve men. The hero then ordered Alberich to place the treasure again in the mountain cave and guard it for him.”

Per salvar la seva pròpia vida, els va matar a tots dos. Alberich, un nan de muntanya, que havia estat durant molt de temps el guardià del tresor nibelung, es va afanyar a venjar els seus amos; però Siegfried el va vèncer i li va llevar la gorra de la foscor que feia invisible al seu portador i li donava la força de dotze homes L’heroi llavors va ordenar Alberich col·locar el tresor de nou en la cova de la muntanya i guardar-lo per a ell. “

Hagen then told another story of Siegfried:

Hagen va contar llavors a una altra història de Siegfried:

“Once he slew a fierce dragon and bathed himself in its blood, and this turned the hero’s skin to horn, so that no sword or spear can wound him.”

“Una vegada va matar un drac ferotge i es va banyar en la seua sang, i això va enfortir la pell de l’heroi, perquè cap espasa o llança el puga ferir.

Siegfried and the Dragon - Fritz Lang - Nibelungen - Siegfried - Perfect Wagnerite - Peter CrawfordSiegfried Bathes in the Dragon’s Blood.

When Hagen had told these tales he advised King Gunther and the people of Burgundy to receive Siegfried with all honor.

Quan Hagen contà  aquestes històries, va aconsellar al Rei Gunther i el poble de Borgonya rebre Siegfried amb tot honor.

So, as the fashion was in those times, games were held in the courtyard of the palace in honor of Siegfried, and Kriemhild watched the sport from her window.

Així que, com era moda en aquells temps, es van celebrar jocs al pati del palau en honor de Siegfried, i Kriemhild observava l’esport des de la seua finestra.

For a full year Siegfried stayed at the court of King Gunther, but never in all that time told why he had come and never once saw Kriemhild.

Durant un any complet Siegfried va quedar-se en la cort del rei Gunther, però mai en tot aquest temps li va dir per què havia vingut i ni una sola vegada va veure Kriemhild.

At the end of the year sudden tidings came that the Saxons and Danes, as was their habit, were pillaging the lands of Burgundy. At the head of a thousand Burgundian knights Siegfried conquered both Saxons and Danes. The king of the Danes was taken prisoner and the Saxon king surrendered.

Al final de l’any van arribar de sobte notícies que els saxons i els danesos, com tenien per costum, estaven saquejant les terres de Borgonya. Al capdavant d’un miler de cavallers borgonyons Sigfrido va conquistar tant als saxons com als danesos. El rei dels danesos va ser fet presoner i el rei de Saxònia es va rendir.

The victorious warriors returned to Worms and the air was filled with glad shouts of welcome. King Gunther asked Kriemhild to welcome Siegfried and offer him the thanks of all the land of Burgundy.

Els guerrers victoriosos van tornar a Worms i l’aire es va omplir de crits alegres de benvinguda. El Rei Gunther va demanar a Kriemhild que li donara la benvinguda a Siegfried i que le donara les gràcies en nom de tota la terra de Borgonya.

Siegfried stood before her, and she said, “Welcome, Siegfried, welcome; we thank you one and all.” He bent before her and she kissed him.

Siegfried es va posar davant d’ella, i ella va dir: “Benvingut, Siegfried, benvingut; et donem gràcies tots i cadascú.Es va inclinar davant d’ella i el va besar.

Font: The Baldwin Project.

pàgina següent →

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educacó, Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a The Song of the Nibelungs. Simplified and biligual version for teens. (I)

  1. Retroenllaç: The Song of the Nibelungs. Simplified and biligual version. (II) | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s