Bukowski i Linda, la seua dona.
De nou Bukowski en català-valencià amb l’original en anglès. Els textos – poemes normalment – tracten sobre un tema habitual en l’autor: el suïcidi i la mort. El que més m’arriba és el dels vells pobres i malalts deixats a la seua sort per un estat i una societat on sobren. No tenen diners i la salut té un preu. Per a no patir més, l’home pren una terrible decisió. El més graciós – humor negre, clar – és el del suïcida Van Gogh, l’orella i la puta.
Homes assassinats
Veig homes assassinats al meu al voltant tots els dies. Passe per les habitacions dels morts, per les ciutats dels morts: homes sense ulls i sense veu; homes amb sentiments manufacturats i reaccions estàndard; homes amb cervell de periòdic, ànima de televisió i ideals d’escola secundària. Com puc preocupar-me massa de l’assassinat d’un sol home quan tots els homes i també totes les dones es veuen arrancats del bressol de xicotets i llançats quasi immediatament a la trituradora?
I see men assassinated around me every day. I walk through rooms of the dead, streets of the dead, cities of the dead; men without eyes, men without voices; men with manufactured feelings and standard reactions; men with newspaper brains, television souls and high school ideas. How can I be concerned with the murder of one man when almost all men, plus females, are taken from cribs as babies and almost immediately thrown into the masher?”
l’infern és un lloc solitari
ell en tenia 65, la seua dona 66,
patia una malaltia, Alzheimer.
ell tenia càncer de boca.
hi va haver
operacions,
radioteràpies,
que van destruir els ossos
de la seua mandíbula
i llavors va haver de portar filferros.
diàriament li posava
els bolquers a la seua esposa
com a un
nadó.
incapaç de conduir
en el seu estat
havia d’agafar un taxi
fins al centre mèdic,
tenia dificultat per parlar,
escrivia les direccions.
en la seua última visita
li van informar
que hi hauria una altra
operació: una mica més
de la galta esquerra
i una mica més de llengua.
quan va tornar
li va canviar els bolquers
a la seua esposa
va posar a calfar el menjar precuinat,
veure les notícies de la nit
i va anar al dormitori,
agafà la pistola;
la va posar contra la seua templa,
va disparar.
ella va caure
cap a l’esquerra,
ell es va asseure en el
sofà
es va posar la pistola en la boca,
i va estirar el gallet.
els tirs no van despertar
els veïns.
més tard
el menjar cremat
sí que ho va fer.
algú va arribar, va empènyer
la porta oberta, els va veure.
aviat
va arribar la policia i
va fer la seua rutina,
hi van trobar algunes coses:
un compte d’estalvis
sense fons i
un talonari de xecs amb un
balanç de
$ 1,14
suïcidi, van deduir.
en tres setmanes
hi havia dos nous
inquilins:
un enginyer informàtic
anomenat
Ross
i la seua dona
Anatana
que estudiava
ballet.
semblaven
una altra parella triomfadora.
hell is a lonely place
he was 65, his wife was 66, had
Alzheimer’s disease.
he had cancer of the
mouth.
there were
operations, radiation
treatments
which decayed the bones in his
jaw
which then had to be
wired.
daily he put his wife in
rubber diapers
like a
baby.
unable to drive in his
condition
he had to take a taxi to
the medical
center,
had difficulty speaking,
had to
write the directions
down.
on his last visit
they informed him
there would be another
operation: a bit more
left
cheek and a bit more
tounge.
when he returned
he changed his wife’s
diapers
put on the tv
dinners, watched the
evening news
then went to the bedroom, got the
gun, put it to her
temple, fired.
she fell to the
left, he sat upon the
couch
put the gun into his
mouth, pulled the
trigger.
the shots didn’t arouse
the neighbors.
later
the burning tv dinners
did.
somebody arrived, pushed
the door open, saw
it.
soon
the police arrived and
went through their
routine, found
some items:
a closed savings
account and
a checkbook with a
balance of
$1.14
suicide, they
deduced.
in three weeks
there were two
new tenants:
a computer engineer
named
Ross
and his wife
Anatana
who studied
ballet.
they looked like another
upwardly mobile
pair.
Amor, va dir ell, Gas
Gas, va dir ell, estima’m
besa’m
besa els meus llavis
besa el meu pèl
els meus dits
la meua polla, els meus collons,
els meus ulls, el meu cervell
fes-me oblidar.
Tenia una habitació en el tercer pis,
rebutjat per una dotzena de dones
35 editors
i mitja dotzena d’agències d’ocupació.
Ara no estic dient que ell fóra gens de
bo.
Va obrir tots els fogons
sense encendre’ls
i se’n va anar al llit.
Algunes hores més tard un tipus
anant a l’habitació 309
va encendre un cigarret en
el hall.
I un sofà va volar per la finestra.
Una paret esclatà com arena humida:
Una flama porpra va cremar a 20 metres en l’aire.
El tipus del llit no ho va saber, ni l’importava,
però he de dir que ell
va estar bastant bé
aqueix dia.
Love, He Said, Gas
Love, he said, Gas
kiss me off
kiss my lips
kiss my hair
my fingers
my cock my balls
my eyes my brain
make me forget
He had a room on the 3rd floor,
rejected by a dozen women,
35 editors
and half a dozen hiring agencies.
Now I’m not saying he was any
good.
He turned on all the jets
without lighting them
and went to bed.
Some hours later, a guy on his
way to room 309
lit a cigar in the
hall.
And a sofa flew out the window.
One wall shivered down like wet sand.
A purple flame waved 40 feet high in the air.
The guy in bed
didn’t know or care,
but I’d have to say
he was pretty good
that day.
Confessió
esperant la mort
com un gat
que va a saltar sobre
el llit
estic molt apesarat per
la meua dona
Ella veurà aquest
cos
blanc
rígid
El sacsarà una vegada i després
potser
una altra:
“Hank!”
Hank no
respondrà.
No és la meua mort el que
em preocupa, és la meua dona,
que es quedarà amb
aquest muntó de
res.
Vull que
sàpiga
malgrat tot
que totes les nits
que he dormit al seu costat
fins i tot les discussions
més inútils
sempre van ser
alguna cosa esplèndida
I aqueixes difícils
paraules
que sempre vaig témer
dir
poden dir-se
ara:
T’estime.
CONFESSION
waiting for death
like a cat
that will jump on the
bed
I am so very sorry for
my wife
she will see this
stiff
white
body
shake it once, then
maybe
again
“Hank!”
Hank won’t
answer.
it’s not my death that
worries me, it’s my wife
left with this
pile of
nothing.
I want to
let her know
though
that all the nights
sleeping
beside her
even the useless
arguments
were things
ever splendid
and the hard
words
I ever feared to
say
can now be
said:
I love
you.
Van Gogh
Van Gogh es va tallar l’orella
li la va donar a una
prostituta
que va tirar al fem amb
extrema
repugnància.
Van, les putes no volen
orelles
volen
diners.
Supose que és per això que vas ser
tan gran
pintor:
no entenies
de moltes
més coses més.
Van Gogh
Van Gogh cut off his ear
gave it to a
prostitute
who flung it away in
extreme
disgust.
Van, whores don’t want
ears
they want
money.
I guess that’s why you were
such a great
painter: you
didn’t understand
much
else.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 