Bukowski en català-valencià: Sobre el suïcidi i la mort. Edició bilingüe.

bukowski_linda2Bukowski i Linda, la seua dona.

De nou Bukowski en català-valencià amb l’original en anglès. Els textos – poemes normalment – tracten sobre un tema habitual en l’autor: el suïcidi i la mort. El que més m’arriba és el dels vells pobres i malalts deixats a la seua sort per un estat i una societat on sobren. No tenen diners i la salut té un preu. Per a no patir més, l’home pren una terrible decisió. El més graciós – humor negre, clar – és el del suïcida Van Gogh, l’orella i la puta.

Homes assassinats

Veig homes assassinats al meu al voltant tots els dies. Passe per les habitacions dels morts, per les ciutats dels morts: homes sense ulls i sense veu; homes amb sentiments manufacturats i reaccions estàndard; homes amb cervell de periòdic, ànima de televisió i ideals d’escola secundària. Com puc preocupar-me massa de l’assassinat d’un sol home quan tots els homes i també totes les dones es veuen arrancats del bressol de xicotets i llançats quasi immediatament a la trituradora?

I see men assassinated around me every day. I walk through rooms of the dead, streets of the dead, cities of the dead; men without eyes, men without voices; men with manufactured feelings and standard reactions; men with newspaper brains, television souls and high school ideas. How can I be concerned with the murder of one man when almost all men, plus females, are taken from cribs as babies and almost immediately thrown into the masher?”


l’infern és un lloc solitari

ell en tenia 65, la seua dona 66,
patia una malaltia, Alzheimer.

ell tenia càncer de boca.
hi va haver
operacions,
radioteràpies,
que van destruir els ossos
de la seua mandíbula
i llavors va haver de portar filferros.

diàriament li posava
els bolquers a la seua esposa
com a un
nadó.

incapaç de conduir
en el seu estat
havia d’agafar un taxi
fins al centre mèdic,
tenia dificultat per parlar,
escrivia les direccions.

en la seua última visita
li van informar
que hi hauria una altra
operació: una mica més
de la galta esquerra
i una mica més de llengua.

quan va tornar
li va canviar els bolquers
a la seua esposa
va posar a calfar el menjar precuinat,
veure les notícies de la nit
i va anar al dormitori,
agafà la pistola;
la va posar contra la seua templa,
va disparar.
ella va caure
cap a l’esquerra,
ell es va asseure en el
sofà
es va posar la pistola en la boca,
i va estirar el gallet.

els tirs no van despertar
els veïns.
més tard
el menjar cremat
sí que ho va fer.

algú va arribar, va empènyer
la porta oberta, els va veure.

aviat
va arribar la policia i
va fer la seua rutina,
hi van trobar algunes coses:
un compte d’estalvis
sense fons i
un talonari de xecs amb un
balanç de
$ 1,14
suïcidi, van deduir.

en tres setmanes
hi havia dos nous
inquilins:

un enginyer informàtic
anomenat
Ross
i la seua dona
Anatana
que estudiava
ballet.

semblaven
una altra parella triomfadora.


hell is a lonely place

he was 65, his wife was 66, had
Alzheimer’s disease.

he had cancer of the
mouth.
there were
operations, radiation
treatments
which decayed the bones in his
jaw
which then had to be
wired.

daily he put his wife in
rubber diapers
like a
baby.

unable to drive in his
condition
he had to take a taxi to
the medical
center,
had difficulty speaking,
had to
write the directions
down.

on his last visit
they informed him
there would be another
operation: a bit more
left
cheek and a bit more
tounge.

when he returned
he changed his wife’s
diapers
put on the tv
dinners, watched the
evening news
then went to the bedroom, got the
gun, put it to her
temple, fired.

she fell to the
left, he sat upon the
couch
put the gun into his
mouth, pulled the
trigger.

the shots didn’t arouse
the neighbors.

later
the burning tv dinners
did.

somebody arrived, pushed
the door open, saw
it.

soon
the police arrived and
went through their
routine, found
some items:

a closed savings
account and
a checkbook with a
balance of
$1.14
suicide, they
deduced.

in three weeks
there were two
new tenants:
a computer engineer
named
Ross
and his wife
Anatana
who studied
ballet.

they looked like another
upwardly mobile
pair.


Amor, va dir ell, Gas

Gas, va dir ell, estima’m
besa’m
besa els meus llavis
besa el meu pèl
els meus dits
la meua polla, els meus collons,
els meus ulls, el meu cervell
fes-me oblidar.

Tenia una habitació en el tercer pis,
rebutjat per una dotzena de dones
35 editors
i mitja dotzena d’agències d’ocupació.
Ara no estic dient que ell fóra gens de
bo.

Va obrir tots els fogons
sense encendre’ls
i se’n va anar al llit.

Algunes hores més tard un tipus
anant a l’habitació 309
va encendre un cigarret en
el hall.

I un sofà va volar per la finestra.
Una paret esclatà com arena humida:
Una flama porpra va cremar a 20 metres en l’aire.

El tipus del llit no ho va saber, ni l’importava,
però he de dir que ell
va estar bastant bé
aqueix dia.


Love, He Said, Gas

Love, he said, Gas
kiss me off
kiss my lips
kiss my hair
my fingers
my cock my balls
my eyes my brain
make me forget

He had a room on the 3rd floor,
rejected by a dozen women,
35 editors
and half a dozen hiring agencies.
Now I’m not saying he was any
good.

He turned on all the jets
without lighting them
and went to bed.

Some hours later, a guy on his
way to room 309
lit a cigar in the
hall.

And a sofa flew out the window.
One wall shivered down like wet sand.
A purple flame waved 40 feet high in the air.

The guy in bed
didn’t know or care,
but I’d have to say
he was pretty good
that day.


Confessió

esperant la mort
com un gat
que va a saltar sobre
el llit

estic molt apesarat per
la meua dona

Ella veurà aquest
cos
blanc
rígid
El sacsarà una vegada i després
potser
una altra:

“Hank!”

Hank no
respondrà.

No és la meua mort el que
em preocupa, és la meua dona,
que es quedarà amb
aquest muntó de
res.

Vull que
sàpiga
malgrat tot
que totes les nits
que he dormit al seu costat

fins i tot les discussions
més inútils
sempre van ser
alguna cosa esplèndida

I aqueixes difícils
paraules
que sempre vaig témer
dir
poden dir-se
ara:

T’estime.


CONFESSION

waiting for death
like a cat
that will jump on the
bed

I am so very sorry for
my wife

she will see this
stiff
white
body
shake it once, then
maybe
again

“Hank!”

Hank won’t
answer.

it’s not my death that
worries me, it’s my wife
left with this
pile of
nothing.

I want to
let her know
though
that all the nights
sleeping
beside her

even the useless
arguments
were things
ever splendid

and the hard
words
I ever feared to
say
can now be
said:

I love
you.


Van Gogh

Van Gogh es va tallar l’orella
li la va donar a una
prostituta
que va tirar al fem amb
extrema
repugnància.
Van, les putes no volen
orelles
volen
diners.
Supose que és per això que vas ser
tan gran
pintor:
no entenies
de moltes
més coses més.


Van Gogh

Van Gogh cut off his ear
gave it to a
prostitute
who flung it away in
extreme
disgust.
Van, whores don’t want
ears
they want
money.
I guess that’s why you were
such a great
painter: you
didn’t understand
much
else.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Ataque al poder

Todo lo que debes saber de los bancos y el dinero y no te explican.

elcomunista.net

PRENSA ROJA INTERNACIONAL

Toni Mestre

De dalt a baix.

Mil estepas

Solo para lobos

blogdehistoriaderafa

Blog dedicado a la Historia

Tal faràs, tal trobaràs

primavera valenciana

La Activa Minoría

Somos hijos de la época

Jon Kepa

Oriente Medio, Irak, Iran, Israel, USA. Todo lo que queremos saber y nadie nos cuenta

Històries del sud

Jordi Martí Fabra. Periodista. Barcelona

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

Fica-hi la llengua

L'important, c'est la langue

enlenguapropia.wordpress.com/

ideas sobre la cultura literaria

PROVERBIA

"Crítica Social, Lírica y Narrativa"

Des de la Mediterrània

Blog col·lectiu

La mano del extranjero

Blog sobre ficciones del cine, la literatura y el cómic

La forma dels núvols

Blog de Robert Sendra on realitat i ficció juguen a explicar-se

Escucha y mira · Entzun eta begira

Textos sobre música de Joseba Lopezortega

HISTORIA DE LA MÚSICA

Las Tres Edades de la Música Occidental

%d bloggers like this: