País Valencià, per què? Joan Fuster. Pròleg.

joan-fusterJoan Fuster, un intel·lectual compromès amb el país.

Durant la no tan modèlica Transición va governar l’esquerra al País Valencià. El partit socialista era la fusió del PSOE amb altres partits socialistes de caràcter nacionalista valencià. D’ací la denominació PSOE-PSPV. La dreta ansiava el poder i, com que democràticament li era impossible, va inventar-se La batalla de València i la Guerra de Símbols. En aquest grup ens trobem polítics pròxims al poder central d’Adolfo Suárez com ara Fernando Abril Martorell o Emilio Attard, periodistes com ara Mª Consuelo Reyna i Las Províncias,  empresaris com ara Lladró i el tristament celebre Grup D’Acció Valencianista que, com el seu nom indica, va fer accions no sempre pacífiques. L’ambient quallà en un partit d’àmbit provincial amb molta força a València ciutat, Unio – sense accent en la O – Valenciana, que li va donar el poder a la dreta reaccionària i corrupta que hem patit en un aquelarre anomenat Pacte del Pollastre. El PP acabà comprant amb càrrecs polítics els membres més destacats d’UV, que va desaparèixer del mapa polític.Una volta la dreta en el poder, la Batalla de València anà minvant sense desaparèixer mai del tot.

Com és sabut, la discussió teòrica – hi va haver agressions físiques i bombes – era sobre els símbols: Que si Regne que si País, que si Senyera amb blau o sense blau i si català o valencià. Finalment, va haver-hi un compromís a València on les dues parts van cedir. Madrid – com sempre – era qui havia de decidir. Un senyor impresentable per la corrupció i l’abús de poder, anomenat Alfonso Guerra, cepilló un Estatut que ja anava pels 143 en lloc del 151 de les comunitats històriques i va dir que de “País” res de res i a algú se li va ocórrer allò de Comunidad.

D’aquella època – anys 80 – us propose llegir una sèrie d’articles de Joan Fuster sobre el tema que, posteriorment, van ser publicats en forma d’opuscle com en altres cassos semblants, El blau en la Senyera, per exemple.

pais-valencia-avinguda--647x231Avinguda del País Valencià.

La terminologia, les denominacions, no són mai innocents. Rere els noms hi ha sempre una determinada lectura de la realitat i també un projecte. En aquests textos de Joan Fuster s’explica amb claredat l’origen, la història i els motius dels aspectes polèmics, absurdament polèmics, del nom «País Valencià» en un moment determinat de la llarguíssima «transició» valenciana. Aparegueren inicialment al Diario de Valencia entre el 15 i el 19 de setembre de 1981 i posteriorment foren recollits al llibret País Valencià, per què? (Tres i Quatre,1982). Com bé sabem, finalment es va adoptar a l’Estatut el nom neutre (i no excloent) de «Comunitat», però la dèria antivalencianista es prolonga fins avui, i mira de proscriure tant com pot l’expressió País Valencià. Quan alguns volen oblidar el rerefons polític d’aquesta història tan present, i consagrar la tergiversació i el xantatge, bé val la pena tornar-hi i rellegir aquestes pàgines esclaridores de Fuster. Comença ací el Pròleg de l’assagista:

Entre el 15 i el 19 de setembre de 1981, al Diario de Valencia, vaig publicar quatre articles que haurien d’haver tingut com a títol general: «“País Valencià” ¿per què?». Ara, davant la proposta de reeditar-los en aquest opuscle, he pensat que potser valia la pena de refer-los i de completar- los, tant per eliminar-ne alguns detalls circumstancials, superflus en definitiva, com per a afegir-hi unes poques dades històriques més. El contingut, però, és bàsicament el mateix. I la intenció. Perquè –i que quede això ben clar– no es tracta, amb aquestes planes, de participar en la polèmica (¿polèmica?) de si «país», «reino» o «rechió», que tanta saliva i tanta tinta ha fet córrer en els últims anys: el propòsit és només d’explicar les raons pràctiques –polítiques, per descomptat– que un dia aconsellaren l’opció «País Valencià» enfront de qualsevol altra, i, naturalment, els precedents del terme a través de la documentació més assequible.

No cal dir, i ho espere, que el tema tindrà, a la llarga, noves oportunitats d’examen i, sobretot, de reforçament erudit. Aquest paper respon a una urgència molt determinada, i, en realitat, fa molt de temps que algú l’hauria d’haver escrit. Un dels grans defectes –o dèficits– que l’impuls de recuperació «nacional» del poble valencià arrossega és, precisament, la precarietat de textos que li proporcionen fonaments de doctrina, informació clara del passat i del present, reflexions enèrgiques sobre el futur. Siga com siga, confie que aquesta aportació meua, esquemàtica i ràpida, podrà ser útil. Hi he renunciat a tota coloració pamfletària, i la cosa s’hi prestava! Tanmateix, el lector ha de saber, des del principi, que, en defensar la fórmula «País Valencià», els qui l’adoptem, ja triem, ja hem triat la perspectiva d’un dia de demà «normal» per al nostre poble: sense reminiscències arqueològiques ni nostàlgiques d’un «reino» (o «reine», o «regne», o «reialme») evaporat, i sense la desgraciada degradació provinciana de la «regió» (o «rechió» o, singularment, «región»). Són concepcions distintes, antagòniques, d’allò que uns i altres aspirem per a la nostra comunitat. No dic que tots els qui criden «País Valencià! País Valencià!» tinguen massa coincidències de fons: ja ho sé.

Però ja en tenen una, per a començar: el repudi del vell «regionalismo bien entendido» –o «sano regionalismo», ara– i la possibilitat, tan vaga com es vulga, d’apinyar-se entorn d’unes eficàcies immediates i coherents que puguen traduir-se en una «realització» mínimament compartida, o compartible, que retorne als valencians la seua dignitat col·lectiva: la seua entitat de «poble», la seua «identitat». Hi haurà discrepàncies, i profundes, ¿per què no? De tota manera, per als tràmits pendents –desfranquitzar, democratitzar, liberalitzar inclús–, la línia-frontera passa per la denominació: «País Valencià». «País Valencià», des d’abans de la Guerra d’Espanya, i més encara en les tímides proposicions locals contra el franquisme i a favor de la democràcia factible, ha representat l’única –única– alternativa a les rèmores de la Dictadura, que, justament amb aquest nom, aconseguien posar els fonaments d’una «unitat valenciana», del Sénia al Segura, bastant dificultosa de reconstruir.

Els fracassos dels «estatuts» valencians durant la II República venien fomentats per unes dissidències «provincials» –provincianes–, que no seré jo qui els negue justificació, però que descartaven la primera evidència de ser «valencians». No és ací el lloc de parlar-ne detingudament. L’expressió «País Valencià», en tot cas, en superava l’obstacle. Tots som valencians, els qui vivim i treballem en les tres «províncies» actuals, i uns parlem català i els altres parlen castellà. Indígenes o immigrats, hem de conviure i de buscar expedients que facen fàcil la convivència. Els límits que acceptem com els del País Valencià són els que l’Administració espanyola imposà a les tres províncies en el segle XIX. Ni la comarca de Villena, ni la de Requena, per cert, no havien format part mai del «regne de València» foral. Però això és una altra història. La que ací vull esbossar és la de la denominació «País Valencià» i de les necessitats que la justifiquen.

Font: Elaboració personal i País Valencià, per què?

Sueca, 9 març 1982

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Assaig, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a País Valencià, per què? Joan Fuster. Pròleg.

  1. Retroenllaç: País Valencià, per què? Joan Fuster (I). | EL CAVALLER DEL CIGNE

  2. Retroenllaç: País Valencià, per què? Joan Fuster (I). | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s