Orwell en català: Llibret de 1984. Lorin Maazel. Acte I.

La novela d’Orwell ha sigut adaptada per al cinema (Michael Radford. John Hurt, Richard Burton, Suzanna Hamilton) i l’òpera (Lorin Maazel. Amb llibret de JD McClatchy i Thomas Meehan. Hi ha DVD de la representació.) En els 50s va haver-hi una primera adaptació cinematogràfica i televisiva avui oblidades.

---

No sé quants milions de catalanoparlants deu haver-hi al món; el que sí que sé és que és que fora del Liceu i en paper és pràcticament impossible trobar llibrets en català. A Internet pràcticament no hi ha res. És per això que em dedique a traduir-los, especialment els de Wagner donat el meu interès pel compositor saxó. La propera traducció serà Mort a Venècia. Aprofite per fer una crida a les persones interessades a col.laborar en aquesta tasca de traducció. El nostre poeta Carles Riba era conscients de la importància de les traduccions catalanes; tasca a què va dedicar gran part del seu temps. Un poble normal accedeix a continguts d’altres llengües directament sense que la llengua dominant intervinga per a res. Moltes gràcies.

Òpera en tres actes amb música de Lorin Maazel i llibret en anglès de JD McClatchy i Thomas Meehan, basat en la celebèrrima novel·la homònima de Georges Orwell.

PERSONATGES

WINSTON SMITH…………………………………. Funcionari del Ministeri de la Veritat
JULIA………………………………………………….. Funcionària del Ministeri de la Veritat
O’BRIEN………………………………………………………… Inspector del Partit de l’Interior
SYME…………………………………………………….. Funcionari del Ministeri de la Veritat
PARSONS………………………………………………. Funcionari del Ministeri de la Veritat
CHARRINGTON………………………………………. Propietari d’una botiga d’antiguitats
DONA PROLETÀRIA…………………………………………………………Ciutadana anònima
VEU TELEPANTALLA…………………………………..Veu de les omnipresents pantalles

L’acció té lloc a Londres (Pista Un).

---

Freedom is the freedom 
to say two plus two make four

ACTE PRIMER

Escena I

(En el futur. Plaça de la Victòria, Pista Un – ex Londres –
després del migdia a l’abril. El rellotge indica les tretze hores.
Una enorme pantalla televisiva domina la plaça; al fons i
a la part central de l’escenari. Sobre la pantalla apareixen
reportatges d’exèrcits enemics en marxa. Els proletaris
estan reunits davant de la pantalla)

COR
Odiar! Odiar! Odiar! És temps d’odiar!
Aquí està el nostre enemic.
Mort al nostre enemic!
Matar! Matar! Matar!
Que la por els derroti.
Que el pànic els devori.
Que rius de sang els submergeixin.
Sang! Sang! Sang!
No hi ha pau sense guerra.
No hi ha guerra sense mort,
sense mort i sense odi.
Odiar! Odiar! Odiar!
Porcs! Mateu els porcs d’Euràsia!
Ofegar-los, delmar-los, polvoritzar-los, matar-los!
Arranqueu-los les entranyes! Tragueu-los els ulls!
Torturar seus cors!
Morir! Morir! Morir!
L’enemic ha de morir!
Escolteu els nostres crits!
Els cels s’enfosqueixen.
Oceania, aixeca’t!
L’enemic! L’enemic!
Matar! Matar! Matar!
(Sobre la pantalla apareix una imatge
del Gran Germà. Ovació tumultuosa.)

Germà! Gran Germà!
Nosaltres estimem el Gran Germà!
El Defensor de la veritat.
El Gran Germà és el nostre defensor.
El protector del partit.
El Gran Germà és el nostre protector.
L’invencible salvador.
El Gran Germà és invencible.
El nostre valent gran líder.
El nostre gran líder és el Gran Germà.
Gran Germà, Gran Germà!

(El cant creix fins que la multitud comença
a cantar l”Himne Nacional”. Sobre la telepantalla
apareixen banderes, camps de blat, ones que
trenquen sobre afables platges, etcètera)

Glòria a Oceania!
La seva causa és veritable i gloriosa.
Glòria a Oceania!
Els seus exèrcits són victoriosos.
Aquells que ens donen suport mai no moren,
El Gran Germà, indestructible,
està al nostre costat.
Sempre ens condueix, ferm i sàviament,
amb la llum de la veritat, amb el seu ampli llamp.
Glòria a Oceania!
La seva causa és genuïna i gloriosa.
Glòria a Oceania!

Els seus exèrcits són victoriosos.
Oceania, ara i sempre!
Sempre en peu, sempre resplendent
avançant audaçment.
Units per la fe i enfortits d’orgull.
Glòria a Oceania, ara i sempre!

(Mentre tots canten l”Himne Nacional”,
tres lemes segueixen apareixent sobre la pantalla)

‘LA GUERRA ÉS PAU!
‘LA LLIBERTAT ÉS ESCLAVITUD!
‘LA IGNORÀNCIA ÉS FORÇA!

(Mentre l”Himne Nacional” s’apaga i la
multitud es dispersa, Winston Smith es
torna cap al públic i reflexiona sobre els seus
propis dubtes)

WINSTON
Així com canten,
de la mateixa manera dispararien. Em dispararan.
No m’importa.
Em dispararan al clatell. No m’importa.
Quant de temps podré mantenir-ho ocult?
Quant de temps abans que s’assabentin?
No és possible que jo sigui l’únic.
Poden imaginar? Es veu?
Canten. Criden.
Ningú no ho veu? Ningú no ho entén?
Tot el que tinc és aquest espai negre
dins el crani,
Un lloc on pensar pel meu compte.
Odiar! Odiar! Odiar!
Sempre et disparen al clatell.
No m’importa.
Jo odio … el Gran Germà.

COR
La Guerra és Pau!
La Llibertat és Esclavitud!
La ignorància és Força!

WINSTON
La banalitat, la deslleialtat,
la bogeria del doblepensament.
Odio al Gran Germà!

(Durant el canvi d’escena una veu amplificada
procedent de la telepantalla, precedida d’un
toc de corneta, fa un informe de la guerra
amb Euràsia, mentre sobre la pantalla es veuen
seqüències dels combats)

VEU DE LA TELEPANTALLA
Atenció, ciutadans! ¡Pareu atenció,
si us plau, a una notícia del front!
Les nostres valents forces del sector meridional,
combatent colze a colze amb les tropes
del nostre valerós aliat, de l’Àsia Oriental,
avui han aconseguit una victòria admirable
sobre Euràsia!
L’enemic en derrota s’està retirant!
Una vegada més la victòria en batalla,
la gloriosa victòria sobre els malvats enemics,
és la nostra!
Una vegada més la noble direcció
del Gran Germà ha forjat el camí
que portarà al triomf!

Escena II

(Oficina de Winston en el Departament d’Enregistraments
del Ministeri de la Veritat. En els cubicles veïns hi
altres treballadors, entre ells Parsons i Syme. Julia li
porta a Winston còpies de les noves directives, i ell comença
a llegir-les)

JULIA
6079 Smith W?

WINSTON
Sí. Ets la nova noia?

(Ella li lliura els papers. Les seves mirades es creuen.
Julia aparta bruscament els ulls. Winston es posa
a llegir.)

“TIMES: NOU MESOS MINI ABUNDÀNCIA
DE XOCOLATA MAL REPORTAT
RECTIFICAR. “

Parsons, aquest és per a tu!
Ahir la ració de xocolata va ser reduïda
a vint grams.
Però el Ministeri va anunciar que aquest any
no hi hauria reduccions.
Simple:
No tens més què canviar la història original
al diari del mes passat.
Per dir que el Partit va decidir augmentar
– Mmmm! – La nostra ració de xocolata
a vint grams. Com de generós és el Partit!

PARSONS
Amb les nostres quotes àmpliament superades
no es necessita res més!
Els fets són millorats, no canviats.
La xocolata no ha estat mai tan saborosa.
Tenim una vida feliç!
Tenim ginebra de la Victòria
cigarrets de la Vitòria, ous de la Vitòria
i allotjaments de la Vitòria!
Tenim una vida feliç!
Encara que puc no ser molt intel·ligent,
sí que sé bé una o dues coses:
Ningú no ha estat mai millor,
és la utopia complerta i portada a terme.
El Partit coneix tots els nostres desitjos.
El Partit coneix tots els nostres pensaments.
De quina manera li ho podrem agrair?
Només hi ha un savi i benèvol Gran Germà,
que tot ho sap!
Jo estimo el Gran Germà!
I a propòsit, amic, no tindràs per casualitat
alguna fulleta d’afaitar per donar-me?

WINSTON
No, ni tan sols una.
Fa sis setmanes que uso la mateixa.

PARSONS
Està bé … ho he preguntat
tan sols per preguntar, amic.
La xocolata ha estat incrementada a vint grams.

WINSTON
“TIMES: SET MESOS DISCURS GH
REPORTAT INCORRECTAMENT
SECTOR MERIDIONAL RECTIFICAR. ”
¡Syme!

SYME
¿Senyor?
Va assistir ahir al penjament dels presoners?

WINSTON
Vaig anar a treballar … El veuré al cinema.

SYME
Va ser una bella execució.
L’arruïnen quan li lliguen els peus.
M’agrada veure’ls picar de peus.
M’agraden les llengües que pengen…
I quan es posen blaus… un blau molt bonic.

WINSTON
Potser recordis que al juliol el Gran Germà
va anunciar que en el Sector Meridional
seria llançada l’ofensiva d’Euràsia,
però ha estat llançada per la Pista Set.
Reescriu aquest paràgraf del “Times”.
Volem que anunciï les coses que han
ocorregut efectivament, no és veritat, Syme?

SYME
Serà un plaer, senyor.
La bellesa de la Neollengua, senyor!
Millor dir, la glòria de la Neollengua!
L’única llengua el diccionari de la qual
disminueix d’any en any!
Com més paraules són destruïdes,
més limitat es fa el pensament.
Heus aquí on rau la seva bellesa, senyor.
L’oposat de bé no és  mal sinó  no-bé.
S’ajusta perfectament a la realitat,
com ha de ser.
Neollengua! Neollengua!
No s’ha de dir feble sinó, no-fort.
No-correcte i no, erroni.
No dir millor, naturalment, sinó més bo
I excel·lent? S’ha de dir, doble arxi-bo!
Ja no es necessita l’Antiga Llengua.
– La idea, naturalment, va ser del Gran Germà. –
Dia i nit poda i modifica el llenguatge
per posar en vigència el que
per a ell és un no absurd.
La foscor és no-llum. Deslligat és no-lligat.
La calor és no-fred,
i quan és molta la calor és doble no-fred.
Si està gelant, naturalment, és arxi doble fred.
Hi ha la post nit i el no deprimir-se,
Hi ha el pre terror i el desgenollar-se.
La nostra tècnica és simple:
res de mística, metàfores i confusió,
el resultat ens dóna raó.
En un primer moment no-parlem,
després parlem fins pels colzes.
És la Neollengua del Gran Germà.
Primer subaccelerem la proletalimentació,
després infrarreglarem la bona raça.
Oh, no rebutgem l’alegre treball forçat,
sí, desenterrem el plus segell
per arxi més eliminar tot crim sexual
i de seguida descomplexisar el seu postapogeu!
Després asincronitzarem
tots els bons pensamients;
i després consolidarem el grup vincle.
Això sotmetrà la parla – escriptura
i triple alimentarà el nostre plus por.
És tan savi i bell plus dimensionar,
no fer conjectures i eliminar les sorpreses,
centralitzar tot d’un sol cop.
Cap compromís, tot està permès.
Quina empresa tan sàvia: formar
mitjançant les paraules un paradís
per al poble estandarditzat!

WINSTON
Continua endavant, Syme.

SYME
Així doncs, d’aquí a cinquanta anys, senyor,
cap ésser humà s’entendrà
la conversa que estem tenint!

WINSTON
Excepte… excepte els proletaris.

SYME
Oh, però els proletaris, senyor,
els proletaris són no membres,
són no Partit, no som nosaltres!
Els proletaris no són éssers humans!

(Júlia li porta una altra directiva a Winston.)

WINSTON
“TIMES: VUIT MESOS REPORTA ORDRE
DEL DIA GH ARXIPLUSNONBO –
REFERÈNCIA NO PERSONA REESCRIURE
COMPLETAMENT. “

El ciutadà Withers, premiat amb
l’Ordre al Mèrit conspicu,
ha caigut en desgràcia, qui sap per què?
Corrupció? Incompetència?
Inesperadament es va fer massa popular?
Però les purgues són part del procés.
Llavors …

(Prem un interruptor.)

SYME
Vol dir, senyor,
que ara el ciutadà Withers ha mort?

WINSTON
Mort o viu és irrellevant.
El fet és que no ha existit mai.
He esborrat qualsevol referència
relacionada amb ell.
He passat un drap humit sobre la pissarra.
Ara torna a la teua parla-escriptura.

(Syme torna al seu escriptori.)

Oh, la mutabilitat del passat!
Dia rere dia el passat és posat al dia.
La història és polida com convé,
un absurd reemplaça a un altre,
Tot això és veritat perquè tot és fals,
Un món de no-persones, de bipensament.
Oblidar a aquell que és recordat,
afirmar el que és negat,
usar la lògica contra la lògica,
saber i no saber.
Qui controla el passat controla el futur.
Qui controla el present controla el passat.

(Mentre Winston canta, O’Brien entra pel
fons en una visita d’inspecció. Parsons amb
caminar furtiu s’acosta a Winston i li xiuxiueja.)

PARSONS
Mantingues els ulls oberts, Smith.
És O’Brien, senyor.
Del Partit interior. Aquí està el Partit interior.

(O’Brien s’acosta. Julia torna
amb altres papers per Winston.
O’Brien li fa senyals perquè s’aturi.)

O’BRIEN
6079 Smith W.

WINSTON
Senyor.

O’BRIEN
En el Míting de l’Odi d’avui, potser ha tingut vostè
una certa manca d’entusiasme?

WINSTON
Senyor?

O’BRIEN
La ment, quan vaga, és inútil.
La ment, quan titubeja, és perillosa.
La ment, quan pensa … bah, Smith!
Tots dos sabem on pot portar això.

WINSTON
La meva lleialtat, senyor,
ha estat provada i demostrada.
La Partit és la meva causa!
La Partit és la meva vida!
El Partit és, en fi, la meva feina!

O’BRIEN
Smith … Smith …
Puc dir-li Winston? La lleialtat, Winston,
és una demostració externa.
Però el cor té les seves pròpies lleialtats, no?
La ment té les seves idees, eh, Winston?
Qui de nosaltres coneix la lleialtat d’un altre?
Qui de nosaltres coneix el cor aliè?

WINSTON
¿Senyor?

O’BRIEN
Qui de nosaltres coneix el cor aliè?

(Júlia i Winston es miren mentre ella posa els
papers sobre l’escriptori. O’Brien es disposa
a marxar i fa un senyal a la Júlia perquè
l’acompanyi. Winston queda clavat al seu lloc
i la segueix amb la mirada. Durant el canvi
d’escena sentim una vegada més la veu de la telepantalla
i veiem altres reportatges d’actualitat. Novament
un toc de trompeta alerta als ciutadans
convidant-los a veure un telenotícies especials.)

VEU DE LA TELEPANTALLA
Ciutadans! Atenció, ciutadans!
Aquest matí el Ministeri de l’Abundància
ha confirmat que el nostre nivell de vida
ha crescut com a mínim un 26 per cent
en el curs del darrer any.
En tota Oceania treballadors exultants
estan marxant amb estendards
que proclamen el seu agraïment
al Gran Germà, per la vida gloriosa
que la seva sàvia conducció els ha proporcionat!
En retribució, per mostrar la seva pròpia gratitud,
el Gran Germà ha augmentat generosament
la ració de xocolata, a la dosi rècord de
Quinze grams per setmana!

Escena III

(Aquest mateix dia a la tarda. Winston torna
al seu deteriorat allotjament. La telepantalla
segueix encesa. Porta un maletí i
una ampolla de “Ginebra de la Vitòria” que
posa sobre la taula mentre es treu la
jaqueta. Sumit en la frustració gira amb
cura la pantalla i empeny la taula contra
la paret, de manera que no poder ser observat
per la telepantalla. Treu un paquet. Es serveix
una copa de ginebra. Lentament obre el paquet
i extreu un diari personal. El recorre amb les seves
mans, beu novament, busca una ploma i
comença a escriure)

WINSTON
Un lloc on pensar pel meu compte.
L’espai negre dins del meu crani.
La pàgina blanca d’aquest diari.
Escriure un diari íntim no és un crim,
ja que ara no hi ha lleis.
Posseir, però…
un lloc on pensar pel meu compte,
significa la mort. Així començo:
“2 de maig de 1984.”
¿Ho és de debò?
O són ​​cinquanta anys abans?
O cinquanta anys després?
No hi ha manera de saber-ho.
I per a qui estic escrivint aquestes coses?
Per al futur, per a aquells
què encara han de néixer?
“2 de maig, doncs, 1984.”
Ja estic mort, sóc un espectre solitari.
En el futur o en el passat,
en un temps en què el pensament sigui lliure,
en un temps en què la veritat existeixi,
en què el que va ser fet
no pugui ser desfet …
Des de l’època del Gran Germà,
des de l’època del bipensament,
Moltes salutacions! “

(Després d’haver begut, es deixa caure sobre
la taula cansat, ocultant el diari. La llum
disminueix fins a donar pas a la foscor, i
reapareix amb l’alba del dia següent. La
telepantalla d’improvís comença a escridassar a
tot volum la sessió d’exercicis impartida
per la Instructora de Gimnàstica. Winston es posa
dret i se situa enfront de la telepantalla.)

INSTRUCTORA
Pel nostre Líder!
Mans sobre els malucs, ciutadans!
Cap alt. Esquena recta.
Ara braços estirats. I…
Distendre a la dreta. Distendre a l’esquerra.
Un i dos! I un i dos !
I ara de nou. I repetir ara.
Àgils! Espavilats!
Més alt, més amunt pel nostre Líder!
Mans sobre els malucs, ciutadans!
Panxa cap a dins. Pit cap a fora. I…
Flexionar a l’esquerra. Flexionar a la dreta.
Un i dos! I un i dos!
I ara de nou. I ara repetir.
Premeu i gireu. Més, més, més!
Més endavant, més endavant pel nostre Líder.
I ara vegem qui de nosaltres va a aconseguir
tocar-se els dits dels peus.
Mans als malucs, ciutadans.
Un, dos! Un, dos!
6079 Smith W! Sí, tu!
Ajup-te més, més.
Pots fer-ho millor!
No estàs posant-hi afany.
Més, més!
Més avall, he dit! –

VEU DE LA TELEPANTALLA
(interrompent a la instructora que
continua movent-se en silenci)
Ciutadans! Atenció, tots els ciutadans!
El Ministeri de la Veritat ha emès un anunci.
Els Dos Minuts d’Odi d’avui començaran
a la plaça de la Vitòria a les tretze en punt.
Així mateix el Ministeri de l’Amor ha emès un anunci.
Tots els ciutadans han de romandre
a la plaça de la Vitòria després dels
Dos Minuts de l’Odi per l’assemblea
de la Lliga Juvenil Anti-sexe.
El Ministeri de la Pau està feliç de poder anunciar
que la guerra contra les hordes d’Euràsia
segueix progressant ràpidament,
de victòria en victòria.
La seua conclusió està pròxima.
Torneu a les vostres tasques.

INSTRUCTORA
(reprenent on s’havia interromput)
Més a baix, he dit!
Tocar a terra.
He dit tocar el terra!
Així està millor, molt millor, 6079 Smith W.
No estem tots en la primera línia,
però podem almenys mantenir-nos en forma.
Recordeu-vos dels nostres valents nois
que estan en combat
Demà ens esforçarem més, ciutadans!
El Gran Germà us està mirant!

(Winston, després d’haver-se esforçat per tocar-se
les puntes dels peus, torna al diari prohibit i
s’instal·la de manera que queda fora de l’abast
la psicopantalla.)

WINSTON
(mentre escriu)
“Ahir a la nit vaig somiar que estava caminant
per una habitació fosca.
Algú al meu costat deia:
“ens trobarem al lloc
on no hi ha foscor. ”
Podria haver sigut O’Brien.
És un enemic o un amic?
“Ens trobarem al lloc
on no hi ha foscor. ”
No sé què vol dir, només sé que això passarà.”

(De sobte una pedra colpeja la finestra.
A l’exterior es senten crits.)

VEUS
Criminal de pensament! Traïdor! Espia!

(Truquen a la porta. Winston amaga de pressa el
diari i obre la porta. Parsons entra cuitat
amb el seu fill i la seva filla, tots vesteixen uniformes.)

WINSTON
Oh, ets tu, Parsons!

PARSONS
Hola, hola, perdó, perdó!
Petits i malèfics bergants!
No pensen més que a ser Joves Espies,
desitjosos de capturar algú.
Estan ultra ansiosos, em temo,
però, d’altra banda, són el futur del Partit!

NENS
Traïdor! Enemic! Criminal de pensament!
¡Espia eurasiàtic!
Et dispararem! Et calarem foc!
Et penjarem pel coll!
Espia! Traïdor! Et capturarem!
Et denunciarem, et denunciarem!

PARSONS
Anem, fillets …

(pausa)

Anem, dolçor ….
Perdona, Smith!

WINSTON
Una noia espavilada …
Sempre és convenient estar alerta.

(Durant el canvi d’escena se sent una vegada més
la veu de la telepantalla i es veuen reportatges
d’actualitat. Una trompeta torna a trucar als
espectadors, com sempre, animant-los  que
vegin un noticiari imminent.)

VEU DE LA PANTALLA
Atenció, ciutadans! Atenció, si us plau!
Tenim glorioses notícies per a vosaltres!
La novè pla triennal ha estat un èxit triomfal!
La producció ha arribat a nivells inesperats!
La producció de titani ha pujat el 42 per cent;
la dels condensadors per als parla-escriptura el 53;
la de les fulles d’afaitar el 59;
i la quota de sabates convertibles
ha estat superada amb un estrepitós 98 per cent!
El Gran Germà rendeix honors als incansables
treballadors i treballadores d’Oceania
i avui ha elevat la ració de xocolata
a deu grams per setmana,
cosa que no té precedents!

Escena IV

(Plaça de la Vitòria. Una massa de Proletaris
es mou en cercles. Se sent música de carrer,
alguns vagabunds toquen harmòniques, acordions
i violins. Grups de nens, grans i petits,
canten. Al costat d’ells un quartet de música canta
en un bar una cançó d’amor)

GRUP DE NENS PROLETARIS
El pont de Londres s’ha ensorrat,
s’ha ensorrat, s’ha ensorrat.
El pont de Londres s’ha ensorrat,
la meva bella senyora.
Vaig anar a Noke, però ningú no ha parlat;
vaig anar a Thame, i ningú no ha dit res;
Burford i Brill han estat ferms,
callats, sense dir paraula,
però després vaig anar a veure a Beckley
i allà van parlar clarament.
Hi havia una vella de nom Res-de-res,
que habitava en una casa molt, però molt petita;
un home va obrir la boca
fins al límit del possible,
i es va empassar la dona i la casa en un instant.
Sota el castanyer, no sé per què,
et vendré i tu em vendràs.
Heus aquí una espelma
que t’acompanyarà fins al llit!
Heus aquí una destral
que el cap et tallarà de soca-rel!

QUARTET AL BAR
Només va ser una esperança vana
que es va anar com un dia d’abril,
però ha hagut prou amb una sola mirada i una paraula
perquè els somnis hagin despertat
robant-me el cor!
Diuen que el temps ho cura tot,
diuen que tot es pot oblidar;
però encara amb el pas dels anys
els somriures i les llàgrimes …
encara retorcen les fibres del meu cor!

(Una banda de Joves Espies, entre els quals es
trobes els fills de Parsons, entren en escena)

JOVES ESPIES
Els Espies del Gran Germà estan de patrulla!
Capturem i colpegem als bruts proletaris!

(Atrapen a una dona gran, la apallissen
i li calen foc.)

Proletària, bruta, truja vella proletària!
Agafeu-la! Acoltelleu la vella bruixa!
Agafeu-la! Xafeu-la, colpegeu-la!
Agarreu-la! Caleu-li foc!
Cremeu-la! ¡Reduïu-la a cendres!
Mor, cega harpia!
Mor, cega bruixa harpia!
Mireu com es crema,
Mireu com crema.
Les seves faldilles estan en flames,
i la bruixa lliurarà la pell.
Mireu-ara, s’ha fet fum.
Heu vist una cosa tan divertida?
Mor, cega harpia!
Mor, cega harpia!

(Mentre ataquen i persegueixen l’anciana que
fuig espaordida, de l’altra banda de l’escenari
entren les noies de la Lliga Juvenil Anti-sexe,
identificades pels seus estendards i les seves escarapel·les,
van conduïdes per Júlia.)

JÚLIA, NOIES
Donem a penyora les nostres vides a la castedat;
i els nostres cors a la puresa immaculada!
Condemnem tot plaer,
menyspreem la manera de ser dels homes.
A la puresa, a la puresa!
Donem a penyora
els nostres cors a la puresa,
per aconseguir així una autèntica maduresa.
Donem a penyora nostres vides a la castedat.
A la castedat, a la castedat!

(Júlia es dirigeix ​​a elles arengant-les.
Mentre ho fa, Winston entra i l’observa.)

JÚLIA
Dones d’Oceania!
Guardeu-vos dels mals de la luxúria!
Tot ho degraden i fastiguegen.
Les idees de família i amor
són heretgies de s’han d’extirpar!
El Partit ens diu que els homes són febles;
febles, immunds, obscens,
grollers i malvats, repugnants i mesquins.
Els nostres cossos pertanyen al Gran Germà,
només a ell i a cap altre,
perquè l’instrueixi i eduqui …
Som una per a totes!
Netegem l’Estat de lascívia,
posem fi a la perfídia del cos.
Els deliris del desig … Mai!

(Les dones en cor s’uneixen cantant
la paraula “mai!”.)

El Gran Germà no es cansa mai de la vida!
Només desitgem amb orgull
mostrar el camí!

(Un grup de presoners de guerra de Euroàsia
encadenats passa marxant al costat de la Lliga,
acompanyats per una munió burleta
de proletaris i Joves Espia.)

MUNIÓ
Heus aquí el nostre enemic! Mort a l’enemic!
La enemic! La enemic!
Pengeu-los! Pengeu-los!
Mort als gossos, als gossos d’Euràsia!
Preparem un cadafal!
Sí, un cadafal! ¡Matem-los!
No els lligueu els peus!
Mirem com la seva llengua es posa blava!
Blava! Blava!

(Un presoner és elegit i portat al cadafal.
Mentre la multitud crida i l’escarneix,
és penjat. Mentre el cos cau, se sent
el xiulet agut i penetrant d’una bomba.
La multitud crida i corre buscant refugi.
Es produeix una gegantesca explosió. El caos.
Els cossos obstrueixen l’escena. Winston ha
caigut. Júlia s’acosta com per ajudar-lo, però
titubeja i retrocedeix. Lentament Winston
s’aixeca i s’allunya coixejant. Júlia el segueix. Tot
el que queda en escena és el cos de l’home
penjat. Al toc habitual de la trompeta, en
la Telepantalla emeten un telenotícies amb reportatges
sobre els bombardejos.)

VEU DE LA TELEPANTALLA
Atenció, ciutadans! Atenció, si us plau!
Hi ha una nova notícia
procedent del Ministeri de la Pau.
Fins aquest moment ha transcorregut
el temps rècord de 289 dies des que
l’últim artefacte explosiu eurasiàtic
va ser capaç de penetrar en els nostres cels
i caure sobre la nostra estimada Pista Un.
El Gran Germà felicita
els valents homes i dones
del nostre comandament de defensa aèria
per la seva indestructible dedicació a mantenir a Oceania
a resguard de qualsevol atac aeri enemic.

---

Tràiler pel·lícula.

---

 

ACTE SEGON →