Comrades, I have a dream. La Rebel·lió dels animals oprimits. Bilingüe.

George_Orwell_press_photoGeorge Orwell.

George Orwell és un dels escriptors britànics més coneguts del segle XX. Entre les seues obres destaquen La revolta dels animals (La rebel·lió dels animals), 1984 i Homenatge a Catalunya. Les dues primeres són al·legats en contra del totalitarisme i la tercera narra les seues experiències durant la Guerra Civil. D’ideologia esquerrana, va lluitar amb el POUM, partit comunista anit-estalinista i va conèixer les col·lectivitzacions dutes a terme pels anarquistes a Catalunya i al front d’Aragó, per les que va manifestar la seua admiració, fins i tot va dir que d’haver conegut millor la situació s’haguera unit als anarquistes.  A la faceta d’escriptor va sumar la de periodista.

Els seus llibres van ser manipulats especialment en el EEUU, titlant-los d’anti-comunistes, com passa en el que comentem ací,  Animal Farm (La revolta dels animals). Efectivament s’ataca a Stalin obertament, encara que Orwell vol referir-se a qualsevol dictador com ara Hitler. De fet, si llegim el discurs del porc que incita a la rebel·lió – un transsumpte de Marx– podrem comprovar la simpatia d’Orwell cap el personatge i les seues idees, que després seran desvirtuades pels porcs i el seu cap, Napoleó, realment Stalin. Ací tenim el discurs revolucionari i ple d’esperança del porc més vell de la granja.

rebelion-en-la-granja 1The speech of the pig to the animals. / El discurs del porc als animals.

“Comrades, you have heard already about the strange dream that I had last night. But I will come to the dream later. I have something else to say first. I do not think, comrades, that I shall be with you for many months longer, and before I die, I feel it my duty to pass on to you such wisdom as I have acquired. I have had a long life, I have had much time for thought as I lay alone in my stall, and I think I may say that I understand the nature of life on this earth as well as any animal now living. It is about this that I wish to speak to you.

—Camarades: us heu assabentat ja de l’estrany somni que vaig tenir anit. Però sobre el somni ja tornaré després. Primer he de dir una altra cosa. Jo no crec, camarades, que estiga molts mesos més amb vosaltres i abans de morir estime el meu deure transmetre-us la saviesa que he adquirit. He tingut una vida llarga, vaig disposar de bastant temps per a meditar mentre he estat tot sol en el meua porquera i crec poder afirmar que entenc el sentit de la vida en aquest món, tan bé com qualsevol altre animal viu. És respecte a açò del que desitge parlar-vos.

“Now, comrades, what is the nature of this life of ours? Let us face it: our lives are miserable, laborious, and short. We are born, we are given just so much food as will keep the breath in our bodies, and those of us who are capable of it are forced to work to the last atom of our strength; and the very instant that our usefulness has come to an end we are slaughtered with hideous cruelty. No animal in England knows the meaning of happiness or leisure after he is a year old. No animal in England is free. The life of an animal is misery and slavery: that is the plain truth.

»Actualment, camarades: Quina és la natura d’aquesta vida nostra? Encarem-nos-hi: les nostres vides són tristes, fatigoses i curtes. Naixem, ens subministren el menjar necessari per a mantenir l’alè dels nostres cossos i a aquells de nosaltres capaços de treballar ens obliguen a fer-ho fins a l’últim àtom de les nostres forces; i en el precís instant en què ja no servim, ens sacrifiquen amb una crueltat espantosa. Cap animal a Anglaterra coneix el significat de la felicitat o el lleure després d’haver complit un any d’edat. No hi ha animal lliure a Anglaterra. La vida d’un animal és només sofriment i esclavitud; aquesta és la pura veritat. »

Animal Farm_1Escoltant el discurs

“But is this simply part of the order of nature? Is it because this land of ours is so poor that it cannot afford a decent life to those who dwell upon it? No, comrades, a thousand times no! The soil of England is fertile, its climate is good, it is capable of affording food in abundance to an enormously greater number of animals than now inhabit it. This single farm of ours would support a dozen horses, twenty cows, hundreds of sheep — and all of them living in a comfort and a dignity that are now almost beyond our imagining. Why then do we continue in this miserable condition? Because nearly the whole of the produce of our labour is stolen from us by human beings. There, comrades, is the answer to all our problems. It is summed up in a single word — Man. Man is the only real enemy we have. Remove Man from the scene, and the root cause of hunger and overwork is abolished for ever.

»Però, forma açò part, realment, de l’ordre de la naturalesa? És per ventura perquè aquesta terra nostra és tan pobra que no pot proporcionar una vida decorosa a tots els seus habitants? No, camarades; mil vegades no. El sòl d’Anglaterra és fèrtil, el seu clima és bo, és capaç de donar menjar en abundància a una quantitat molt major d’animals que la que actualment l’habita. Solament la nostra granja pot mantenir una dotzena de cavalls, vint vaques, centenars d’ovelles; i tots ells vivint amb una comoditat i una dignitat que en aquests moments està quasi fóra de l’abast de la nostra imaginació. Per què, llavors, continuem en aquesta trista condició? Perquè els éssers humans ens arrabassen quasi tot el fruit del nostre treball. Ací està, camarades, la resposta a tots els nostres problemes. Tot està explicat en una sola paraula: l’Home. L’home és l’únic enemic real que tenim. Feu desaparèixer a l’home de l’escena i la causa motivadora de la nostra fam i excés de treball serà abolida per sempre.

“Man is the only creature that consumes without producing. He does not give milk, he does not lay eggs, he is too weak to pull the plough, he cannot run fast enough to catch rabbits. Yet he is lord of all the animals. He sets them to work,, our dung fertilises it, and yet there is not one of us that owns more than his bare skin. You cows that I see before me, how many thousands of gallons of milk have you given during this last year? And what has happened to that milk which should have been breeding up sturdy calves? Every drop of it has gone down the throats of our enemies. And you hens, how many eggs have you laid in this last year, and how many of those eggs ever hatched into chickens? The rest have all gone to market to bring in money for Jones and his men. And you, Clover, where are those four foals you bore, who should have been the support and pleasure of your old age? Each was sold at a year old — you will never see one of them again. In return for your four confinements and all your labour in the fields, what have you ever had except your bare rations and a stall?

»L’home és l’única criatura que consumeix sense produir. No dóna llet, no pon ous, és massa feble per a tirar de l’arada i la seua velocitat ni tan sols li permet atrapar conills. No obstant açò, és amo de tots els animals. Els fa treballar, els dóna el mínim necessari perquè no muiren de fam i la resta se la guarda per a ell. El nostre treball llaura la terra, el nostre fem l’abona i, no obstant açò, no n’hi ha un de nosaltres que posseïsca més que la seua pell. Vosaltres, vaques, que us veig davant meu, quants milers de galons de llet heu donat durant aquest últim any? I què s’ha fet amb aqueixa llet que havia de servir per a criar vedells robusts? Fins a l’última gota ha anat a parar al paladar dels nostres enemics. I vosaltres, gallines, quants ous heu post enguany i quants pollets han eixit d’aqueixos ous? Tota la resta ha anat a parar al mercat per a produir diners per a Jones i la seua gent. I tu, Clover, on són aqueixos quatre poltres que vas parir, que haurien d’haver estat el suport i el plaer de la teua vellesa? Tots van ser venuts a l’any; no els tornaràs a veure mai. Com a recompensa per les teues quatre criatures i tot el teu treball en el camp, què has tingut, exceptuant les teues escasses racions i un pesebre?

dictadorEl porc dictador

“And even the miserable lives we lead are not allowed to reach their natural span. For myself I do not grumble, for I am one of the lucky ones. I am twelve years old and have had over four hundred children. Such is the natural life of a pig. But no animal escapes the cruel knife in the end. You young porkers who are sitting in front of me, every one of you will scream your lives out at the block within a year. To that horror we all must come — cows, pigs, hens, sheep, everyone. Even the horses and the dogs have no better fate. You, Boxer, the very day that those great muscles of yours lose their power, Jones will sell you to the knacker, who will cut your throat and boil you down for the foxhounds. As for the dogs, when they grow old and toothless, Jones ties a brick round their necks and drowns them in the nearest pond.

»Ni tan sols ens permeten aconseguir el terme natural de les nostres miserables vides. Per mi no em queixe, perquè he sigut un dels afortunats. Tinc dotze anys i he tingut més de quatre-centes criatures. Tal és el destí natural d’un porc. Però al final cap animal es lliura del cruel ganivet. Vosaltres, joves porcs que esteu asseguts delante de mi, cadascun de vosaltres va a gemegar per la seua vida dins d’un any. A aqueix horror arribarem tots: vaques, porcs, gallines, ovelles; tots. Ni tan sols els cavalls i els gossos tenen millor destí. Tu, Boxer, el mateix dia que els teus grans músculs perden la seua força, Jones et vendrà a l’escorxador, qui et tallarà la gola i et courà per als gossos de caça. Quant als gossos, quan estan vells i sense dents, Jones els lliga una rajola al coll i els ofega en l’estany més proper.

“Is it not crystal clear, then, comrades, that all the evils of this life of ours spring from the tyranny of human beings? Only get rid of Man, and the produce of our labour would be our own. Almost overnight we could become rich and free. What then must we do? Why, work night and day, body and soul, for the overthrow of the human race! That is my message to you, comrades: Rebellion! I do not know when that Rebellion will come, it might be in a week or in a hundred years, but I know, as surely as I see this straw beneath my feet, that sooner or later justice will be done. Fix your eyes on that, comrades, throughout the short remainder of your lives! And above all, pass on this message of mine to those who come after you, so that future generations shall carry on the struggle until it is victorious.

»No resulta llavors d’una claredat meridiana, camarades, que tots els mals de les nostres vides provenen de la tirania dels éssers humans? Elimineu tan sols l’Home i el producte del nostre treball ens pertanyerà. Quasi de la nit al dia, ens tornaríem rics i lliures. Llavors, què és el que hem de fer? Treballar nit i dia, amb cos i ànima, per a enderrocar a la raça humana! Aquest és el meu missatge per a vosaltres, camarades: Rebel·lió! Jo no sé quan vindrà aqueixa rebel·lió; potser dins d’una setmana o dins de cent anys; però sí sé, tan segur com veig aquesta palla sota les meues potes, que tard o d’hora es farà justícia. Fixeu els ulls en açò, camarades, durant els pocs anys que us queden de vida! I, sobretot, transmeteu el meu missatge als qui vingen després de vosaltres, perquè les futures generacions puguen prosseguir la lluita fins a aconseguir la victòria.»

And remember, comrades, your resolution must never falter. No argument must lead you astray. Never listen when they tell you that Man and the animals have a common interest, that the prosperity of the one is the prosperity of the others. It is all lies. Man serves the interests of no creature except himself. And among us animals let there be perfect unity, perfect comradeship in the struggle. All men are enemies. All animals are comrades.”

»I recordeu, camarades: la vostra voluntat mai haurà de vacil·lar. Cap disputa us ha de desviar del bon camí. Mai feu cas quan us diguen que l’Home i els animals tenen interessos comuns, que la prosperitat d’un és també la dels altres. Són mentides. L’Home no serveix els interessos de cap criatura exceptuant ell mateix. I entre nosaltres els animals, que hi haja perfecta unitat, perfecta camaraderia en la lluita. Tots els homes són enemics. Tots els animals són camarades.

animalfarm1-2Els porcs acaben fent-se els amos de la granja.

“I have little more to say. I merely repeat, remember always your duty of enmity towards Man and all his ways. Whatever goes upon two legs is an enemy. Whatever goes upon four legs, or has wings, is a friend. And remember also that in fighting against Man, we must not come to resemble him. Even when you have conquered him, do not adopt his vices. No animal must ever live in a house, or sleep in a bed, or wear clothes, or drink alcohol, or smoke tobacco, or touch money, or engage in trade. All the habits of Man are evil. And, above all, no animal must ever tyrannise over his own kind. Weak or strong, clever or simple, we are all brothers. No animal must ever kill any other animal. All animals are equal.

—No tinc molt més a dir. Simplement repetisc, recordeu sempre el vostre deure d’enemistat cap a l’home i la seua manera de ser. El que va sobre dues cames és un enemic. El que va sobre quatre potes o té ales és un amic. I recordeu també que en la lluita contra l’Home, no hem d’arribar a assemblar-nos a ell. Tot i que l’hàgeu vençut, no adopteu els seus vicis. Cap animal ha de viure en una casa, dormir en un llit, vestir robes, beure alcohol, fumar tabac, manejar diners ni ocupar-se del comerç. Tots els costums de l’Home són dolents. I, sobre totes les coses, cap animal ha de tiranitzar els seus semblants. Febles o forts, llestos o ingenus, tots som germans. Cap animal ha de matar a un altre animal. Tots els animals són iguals.

porcEls porcs eren els més intel.ligents.

“And now, comrades, I will tell you about my dream of last night. I cannot describe that dream to you. It was a dream of the earth as it will be when Man has vanished. But it reminded me of something that I had long forgotten. Many years ago, when I was a little pig, my mother and the other sows used to sing an old song of which they knew only the tune and the first three words. I had known that tune in my infancy, but it had long since passed out of my mind. Last night, however, it came back to me in my dream. And what is more, the words of the song also came back-words, I am certain, which were sung by the animals of long ago and have been lost to memory for generations. I will sing you that song now, comrades. I am old and my voice is hoarse, but when I have taught you the tune, you can sing it better for yourselves. It is called ‘Beasts of England’.”

»I ara, camarades, us explicaré el meu somni d’anit. No puc descriure-us-ho a vosaltres. Era una visió de com serà la terra quan l’Home haja sigut proscrit. Però em va portar a la memòria alguna cosa que fa temps havia oblidat. Fa molts anys, quan jo era un porquet, ma mare i les altres bacones solien cantar una vella cançó de la qual només coneixien la melodia i les tres primeres paraules. Vaig aprendre aqueixa cançó en la meua infància, però feia molt de temps que l’havia oblidada. Anit, però, em va tornar en el somni. I més encara, les paraules de la cançó també; paraules que, tinc la certesa, van ser cantades per animals d’èpoques llunyanes i després oblidades durant moltes generacions. Us cantaré aqueixa cançó ara, camarades. Sóc vell i la meua veu és ronca, però quan us haja ensenyat la tonada podreu cantar-la millor que jo. Es diu «Bèsties d’Anglaterra».

Beasts of England

Beasts of England, beasts of Ireland,
Beasts of every land and clime,
Hearken to my joyful tidings
Of the golden future time.

Soon or late the day is coming,
Tyrant Man shall be o’erthrown,
And the fruitful fields of England
Shall be trod by beasts alone.

Rings shall vanish from our noses,
And the harness from our back,
Bit and spur shall rust forever,
Cruel whips no more shall crack.

Riches more than mind can picture,
Wheat and barley, oats and hay,
Clover, beans, and mangel-wurzels
Shall be ours upon that day.

Bright will shine the fields of England,
Purer shall its waters be,
Sweeter yet shall blow its breezes
On the day that sets us free.

For that day we all must labour,
Though we die before it break;
Cows and horses, geese and turkeys,
All must toil for freedom’s sake.

Beasts of England, beasts of Ireland,
Beasts of every land and clime,
Hearken well and spread my tidings
Of the golden future time.


Bèsties d’Anglaterra

Bèsties d’Anglaterra, bèsties d’Irlanda!
Bèsties de tota terra i clima!
Escolteu-me bé i escampeu les meues notícies
d’un futur temps daurat.

Tard o d’hora arribarà l’hora
en què la tirania de l’Home siga enderrocada,
i els fructífers camps d’Anglaterra
sols seran trepitjats pels animals.

Dels nostres musells seran proscrites les argolles,
dels nostres lloms desapareixeran els arnesos.
Brides i esperons es rovellaran per sempre
i mai més cruels fuets faran sentir el seu soroll.

Més rics que la ment imaginar poguera,
el blat, l’ordi, la civada, el fenc,
el trèvol, l’alfals i la remolatxa
seran només nostres aquell dia.

Radiants lluiran els prats d’Anglaterra
i més pures les aigües seran;
més suau bufarà la brisa
el dia que brille la nostra llibertat.

Per aqueix dia tots hem de treballar
encara que hàgem de morir sense veure-ho.
Les vaques i els cavalls, oques i galls dindi,
Tots han de treballar dur pel bé de la llibertat.

Bèsties d’Anglaterra, bèsties d’Irlanda!
Bèsties de tota terra i clima!
Escolteu-me bé i escampeu les meues notícies
d’un futur temps daurat.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Dibuixos, Literatura, Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in: Logo

Esteu comentant fent servir el compte Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s