Hitler en català (13). Tracte de favor en presó. Redacció del Mein Kampf.

hitler preso

Hitler en presó.

Hitler va romandre dos dies refugiat a casa dels Hanfstaengl patint forts dolors en el seu muscle. Però, sens dubte, el que més dolor havia de causar-li era el fracàs de la revolució d’opereta que acabava de protagonitzar i que en aqueix moment semblava haver posat fi a la seua carrera política. Desesperat, Hitler parlava de pegar-se un tir. Al final el van convèncer que el millor era fugir a Àustria, però en la nit de l’11 de novembre, quan esperava l’automòbil que havia de portar-li a la frontera, es va presentar la policia per a detenir-lo; amb el braç en cabestrell, es va lliurar sense oposar resistència. El joc havia acabat.

Hitler va ser conduït per la policia a Landsberg, un poble pintoresc, situat a uns setanta quilòmetres a l’oest de Munic. Sobre un pujol s’alçava una fortalesa de l’Edat Mitjana, consistent en un complex d’edificis de color blanc grisenc envoltat per altes muralles de pedra, que era utilitzat com a presó. Hitler ocuparia la cel·la número set.

La «revolució alemanya» s’havia enfonsat com un castell de naips. Hitler estava detingut; Röhm i uns altres dirigents nazis havien sigut igualment empresonats; Göring havia resultat ferit, posant-se fora de perill creuant la frontera austríaca; tan sols Ludendorff havia sigut posat en llibertat, sota la seua paraula d’oficial. Les oficines del NSDAP serien clausurades i el seu periòdic, el Völkischer Beobachter, segrestat i prohibit.

Encara que, com sabem, anaven errats,  per a tots, Hitler era ja historia.  Els periòdics alemanys van ridiculitzar l’intent de colp qualificant-ho de «minirrevolució de cerveseria». El corresponsal a Berlín del New York Times va  assegurar que «el Putsch de Munic elimina definitivament a Hitler i els seus seguidors nacionalsocialistes». En la mateixa línia, l’escriptor Stefan Zweig comentaria:

«En aquest any de 1923 van desaparèixer les creus gammades, els guàrdies d’assalt i el nom d’Adolf Hitler quasi es va enfonsar en l’oblit. Ningú no pensava en ell ja com un candidat possible en termes de poder».

Uns mesos després de l’estrepitós fracàs del Putsch del 8 de novembre de 1923, Hitler i el seu partit semblaven totalment acabats. El moviment nacionalsocialista havia quedat desintegrat i, a més, les circumstàncies que havien afavorit el seu creixement havien canviat radicalment. El punt àlgid de la crisi havia passat; el marc s’havia estabilitzat, igual que la situació política, que havia recuperat una relativa calma. A les organitzacions paramilitars se’ls va confiscar l’armament. Un nou president de Baviera, Heinrich Held, va retornar la tranquil·litat a Munic.

Tot apuntava al fet que el moment de Hitler i el NSDAP havia passat. Així ho havia entès el propi Hitler, qui, segons el psicòleg de la presó de Landsberg, va dir: «Ja està bé. Estic acabat. Si tinguera un revòlver l’usaria». L’espantós aspecte que Hitler oferia als visitants, pàl·lid, demacrat i indiferent, denotava els seus escassos desitjos de seguir vivint. De fet, va fer una vaga de fam per morir, però la va interrompre davant la possibilitat de ser internat en un manicomi.

A principis de desembre de 1923, un canvi espectacular es va operar en la ment de Hitler.  Va començar a donar mostres de tornar a la lluita. La seua germana Paula va anar a visitar-lo tement trobar-li abatut, però es va sorprendre agradablement en veure que «havia recuperat l’ànim i l’esperit».

Si poc temps abans es trobava sumit en una profunda depressió, ara s’hi havia obert pas en ell la seua cuirassada força de voluntat. Hitler va arribar a convèncer-se que el Destí havia acudit en la seua ajuda sota la disfressa d’aqueixa aclaparadora derrota. «Per a nosaltres, els nacionalsocialistes —escriuria en Mein Kampf—, va ser una gran fortuna que aquest Putsch fracassara». Fent un esforç de racionalització, Hitler va considerar que, d’haver triomfat, hagueren sorgit problemes del fet que el partit no gaudira encara d’un suport suficient en tot el país i que, en tot cas, el «sagnant sacrifici» dels seus coreligionaris morts resultaria al final «la propaganda més eficaç per al nacionalisme». Tinguera o no raó en aqueixes apreciacions, el convenciment que aqueix fracàs havia sigut en realitat un pas avance en la seua conquesta del poder li serviria per a reprendre la seua carrera política amb força renovada.

preso hitler

Imatge actual de la presó de Landsberg, on Hitler va estar empresonat 264 dies sota un règim permissiu.

Hitler va aprofitar el temps que va passar empresonat a l’espera del judici per a llegir amb la mateixa voracitat de la seua joventut. «En Landsberg vaig adquirir la meua educació superior a costa de l’estat», diria més tard. A més, va idear ambiciosos plans per a quan fóra el líder d’Alemanya, com la construcció d’autopistes i la fabricació massiva d’un petit automòbil econòmic.

Amb el començament del judici que va tenir lloc a Munic el 27 de febrer de 1924. Comptant amb l’aquiescència del tribunal, Hitler aconseguiria convertir la sala del judici en un altaveu immillorable per a la seua propaganda, aclaparant als jutges i al tribunal amb la seua oratòria i les seues tàctiques astutes. Va acceptar la plena responsabilitat del que havia succeït, però no solament no va demanar perdó, sinó que va glorificar el seu paper en l’intent d’enderrocar la República de Weimar. A Hitler se li va permetre comparèixer vestit amb el seu vestit, no amb roba de pres, lluint la Creu de Ferro. En una de les jornades se li va consentir parlar durant quatre hores, sense que el tribunal li interrompera.

El judici va quedar vist per a sentència el 27 de març. Quatre dies després es va llegir el veredicte, pel qual Hitler era condemnat a cinc anys de presó per alta traïció i a una multa de 200 marcs. La majoria dels alemanys van considerar que la sentència era ridículament benèvola per a un delicte de traïció i alçament armat.

Hitler, molt satisfet per com s’havia desenvolupat el judici, va tornar a la presó de Landsberg, on li esperaven unes condicions més semblants a les d’un hotel que a les d’una presó i on es veuria abrigallat per altres quaranta nacionalsocialistes també condemnats com ell. Va passar a ocupar la cel·la número u, en la primera planta, una habitació gran i confortablement moblada, les finestres de la qual li oferien una àmplia panoràmica d’un atractiu paisatge campestre

La vida en la presó era relativament agradable per a Hitler. Els seus carcellers, alguns dels quals li saludaven amb un «Heil Hitler!»,el  tractaven amb el major respecte i li concedien inusuals privilegis. La seua vestimenta, igual que les dels seus companys, no era la que s’esperava d’un presidiari, ja que usava pantalons curts de cuir i jaqueta tirolesa.

Fins que arribara el moment de la seua reaparició, Hitler anava a dedicar-se a escriure un llibre que anava a portar el pompó títol de Quatre anys i mig de lluita contra les mentides, l’estupidesa i la covardia on pensava deixar constància de les seues teories polítiques. Al principi va explicar per a açò amb l’ajuda del seu xofer, Emil Maurice, que escrivia a mà el que Hitler li dictava i després ho mecanografiava laboriosament amb dos dits en la màquina d’escriure  que els havia prestat l’alcaid.

Rudolf Hess

Retrat autografiat de Rudolf Hess, qui es va convertir en secretari de Hitler durant la seua estada en la presó de Landsberg, ajudant-li a escriure Mein Kampf.

Per a fortuna d’Hitler, a Landsberg va arribar un nou pres condemnat per la seua participació en el Putsch, Rudolf Hess, qui s’havia lliurat a la justícia bavaresa després de tornar d’Àustria, on havia fugit. Hess, universitari, havia llegit molt i redactava amb certa soltesa, per la qual cosa Hitler va veure en ell al seu secretari ideal, qui no va dubtar a posar-se a les seues ordres.

Hitler va plantejar l’obra com una autobiografia, el relat de la seua vida li donava l’oportunitat per a anar introduint les seues teories polítiques, gestades en aqueixes experiències personals. En el seu escrit exposava de manera crua i efectista les seues idees antisemites i antimarxistes, insistia en el mite de la punyalada per l’esquena, manifestava la seua creença en la superioritat de la raça alemanya o en la necessitat que un home carismàtic obtinguera tot el poder per a salvar Alemanya. El van convèncer de reduir el  títol inicial a Mein Kampf (La meua lluita), la qual cosa es revelaria com un gran encert.

En el llibre podem trobar el seu programa per a la presa del poder costi el que costi, la seua absoluta falta d’escrúpols o la seua justificació de la brutalitat, fins i tot es pot advertir entre línies els seus futurs plans per a la invasió de la Unió Soviètica o l’extermini dels jueus, encara que tot açò quede hàbilment emmascarat després d’una aparent història de superació personal.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hitler en català (13). Tracte de favor en presó. Redacció del Mein Kampf.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (14). De la llibertat a la reorganització del partit. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

  2. Retroenllaç: Hitler en català (14). De la llibertat a la reorganització del partit. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s