No a la guerra. El desertor.

060516-F-2171A-013 An F-16 Fighting Falcon aircraft from the 8th Fighter Wing flies a training mission near Kunsan Air Base, South Korea, on May 16, 2006. DoD photo by Tech. Sgt Jeffrey Allen, U.S. Air Force. (Released)

Avió de combat.

Sense armes no hi haurien guerres. La industria armamentística és la més potent del món. Cal fabricar guerres per a vendre armes. No importa què passe, el que interessa és vendre. L’estat espanyol és la setena potència venedora d’armes. El ministre de Defensa, Morenés, hi està vinculat personalment en el tema. Des que tingué lloc l’atemptat de París, els polítics i mitjans de comunicació no paren de parlar de GUERRA. Estan preparant el camí per a embolicar-nos en una escalada bèl·lica sota la falsa excusa del terrorisme. Els terroristes són delinqüents i no soldats. Tallar-los les fonts d’informació – com la d’Aràbia Saudí, aliada occidental – és molt més operatiu que bombardejar ciutats on la majoria de la gent no té res a veure amb els terroristes. Pensem en casos del passat. Aprenem de la història més pròxima.

Seguretat a costa de pèrdua de drets democràtics. Tornar al feudalisme o a un sistema mafiós. Jo et protegisc a canvi de la teua llibertat. Els mitjans de comunicació ja s’encarregaran de llavar-nos el cervell. És la repetició de la Llei Patriota de Bush justificada per l’atemptat de les Torres Bessones per Al Qaeda i Bin Laden, amic de la família Bush, finançats, armats i entrenats per la CIA i recolzats pels aliats occidentals i les monarquies fonamentalistes i absolutistes del Golf amb els serveis d’intel·ligència d’Israel. Crearen una bèstia per combatre els soviètics a Afganistan i la bèstia se n’isqué del seu control. Milions de dòlars van guanyar els yankees amb unes guerres que no tenien raó de ser perquè els terroristes no són un estat a combatre.

Ara es repetix el mateix modus openandi. Abans Sadam Hussein era el dimoni a derrotar perquè tenia armes de destrucció massiva – cosa que com sabem era falsa – i destrossaren el país. Ara Iraq és un infern on el EI d’ISIS, hereus en tots els sentits i recolzaments d’Al Qaeda. Li toca a Síria perquè Bashar Al Assad ha estat enemic d’Occident i d’Israel. Problema: és aliat de Rússia. Potser per això porten cinc anys de guerra que no acaba mai.

Més informació:

Segur que no acaba perquè hi ha qui està fent negoci. Venda d’armament, principal indústria del món on Espanya ocupa el setè lloc. El ministre Morenés prové de la indústria armamentística. Negoci per als mercenaris occidentals d’ISIS – per això oculten la cara- i que venen a través de Turquia el petroli robat a meitat de preu. La guerra és economia i el petroli i el gas valen més que l’enormitat de població civil assassinada o desplaçada. Més informació: París. Atentados terroristas.

Terrorisme i guerra no són equivalents. No es pot acabar amb el terrorisme bombardejant – ja ho vam veure a Afganistan – sinó amb serveis secrets, intel·ligència, policia, etc. Quan l’atemptat d’Atocha a Madrid, ningú va esmentar la paraula guerra, ni va proposar lleis d’excepció per llevar-nos llibertats i els terroristes foren trobats i castigats. Al president Hollande se li ha pujat al cap aquesta paraula: guerra. Per què? Els atemptats de París suposen -aparentment – la seua justificació.

Xiquets de Síria. El vídeo té alguns anys, temps en què s’ha bombardejat el país per part d’un i d’altres. Les víctimes són els innocents.

França ja feia temps que bombardejava Síria i altres països amb una clara intencionalitat imperialista. Bombardejar vol dir assassinar milers de persones innocents, xiquets inclosos. ISIS se n’ha pres la revenja. I comença un moviment d’acció-reacció que no acaba mai. Rússia també hi intervé per venjar-se de l’atemptat al seu avió. Pensem que aquest dos països són rivals. Total que per tenir una zona d’influència i controlar el petroli ens carreguem a tota la població o fem que emigre cap Europa per a ser mà obra barata i augmentar el recolzament a l’extrema dreta.

Boris_VianJo, com Boris Vian en la caçó de baix, ho diu ben clar NO A LA GUERRA, i si alguna sang s’ha de vessar que siga la d’Hollande, Putin, Cameron, Obama i algun més de la colla perquè ells i els seus antecessor són els responsables del que està passant. El terroristes són obra seua. El desertor (en original francès: Le déserteur) és una cançó escrita per Boris Vian amb música seua i d’Harold Berg. Escrita en el context de la guerra d’Indoxina, es va convertir en un himne pacifista traduït al llarg del temps en més de 45 idiomes, versionada i cantada por molts intèrprets.

Es tracta d’una carta adreçada a “Monsieur le Président” (Senyor President) per un home que acaba de rebre l’ordre de mobilització a causa d’un conflicte bèl·lic. L’home li explica que no desitja partir a la guerra, i justifica la seua decisió per les morts d’alguns familiars a causa d’aquests conflictes, i pel fet que no vol pas matar gent. Hi revela també la seua intenció de desertar per viure com a pidolaire tot incitant tot aquell que es trobe perquè seguesca el seu exemple. Finalment, la cançó en edició bilingüe francès-català (valencià). La traducció és meua.

De vell antuvi, la darrera estrofa era més violenta, però la va haver de canviar per la que tenim ací baix a conseqüència de la censura que havia prohibit la cançó en la ràdio. Era l’època de les guerres d’Indoxina i Algèria. Aquesta és l’estrofa censurada:

Si vous me poursuivez               Si em perseguiu
Prévenez vos gendarmes          Advertiu els gendarmes
Que je possède une arme          Que tinc una arma
Et que je sais tirer                       I que sé disparar.


Le déserteur.

LE DÉSERTEUR
Monsieur le Président
Je vous fais une lettre
Que vous lirez peut-être
Si vous avez le temps
Je viens de recevoir
Mes papiers militaires
Pour partir à la guerre
Avant mercredi soir
Monsieur le Président
Je ne veux pas la faire
Je ne suis pas sur terre
Pour tuer des pauvres gens
C’est pas pour vous fâcher
Il faut que je vous dise
Ma décision est prise
Je m’en vais déserter

EL DESERTOR
Senyor President,
Us escric una carta
Que vós llegireu potser
Si en teniu temps.
Acabe de rebre
Els papers militars
Per anar a la guerra
Abans del dimecres a la nit.
Senyor President,
Jo no vull fer-la;
No sóc a la terra
Per matar la pobra gent.
No és per emprenyar-vos
Però he de dir-vos que
La meua decisió està presa:
Vaig a desertar.

Depuis que je suis né
J’ai vu mourir mon père
J’ai vu partir mes frères
Et pleurer mes enfants
Ma mère a tant souffert
Elle est dedans sa tombe
Et se moque des bombes
Et se moque des vers
Quand j’étais prisonnier
On m’a volé ma femme
On m’a volé mon âme
Et tout mon cher passé
Demain de bon matin
Je fermerai ma porte
Au nez des années mortes
J’irai sur les chemins

D’ençà que vaig nàixer
He vist morir mon pare,
He vist partir els germans
I plorar els meus fills.
Ma mare va patir tant
Que ara dins de sa tomba
Es burla de les bombes,
I es mofa dels cucs.
Quan vaig caure presoner
Varen furtar-me la dona,
L’ànima em van robar,
I tot el meu passat.
Demà, de bon matí
Tancaré la meua porta
Al nas dels anys morts
I aniré pels camins.

Je mendierai ma vie
Sur les routes de France
De Bretagne en Provence
Et je dirai aux gens:
Refusez d’obéir
Refusez de la faire
N’allez pas à la guerre
Refusez de partir
S’il faut donner son sang
Allez donner le vôtre
Vous êtes bon apôtre
Monsieur le Président
Si vous me poursuivez
Prévenez vos gendarmes
Que je n’aurai pas d’armes
Et qu’ils pourront tirer

Viuré mendicant
Pels camins de França
De Bretanya a Provença
Dient a la gent:
“Negueu-vos a obeir,
Negueu-vos a fer-la,
No aneu a la guerra,
Negueu-vos a partir”.
I si cal donar la sang,
Aneu-hi i vesseu la vostra.
Vós sou un bon apòstol
Senyor President.
Si em perseguiu,
Aviseu els gendarmes
Que no tindré armes
I que em podran disparar.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s