Prohibit per Franco i pel PP, per fi Raimon canta en la seua terra.

Raimon canta ‘Al vent’ amb la medalla de Fill predilecte de Xàtiva al final de l’acte institucional.

¿Cómo Valencia ha podido ignorar, durante tanto tiempo, a uno de sus hijos más preclaros?  Aquesta pregunta la feia un periodista de Levante en la llengua dels qui ens han prohibit al poeta-cantant més internacional que hem tingut. Tot un artista en tots els sentit de la paraula i un intelectual compromès. La resposta és ben senzilla: els socialistes valencians covards i la dreta espanyolista i feixistoide. Així de clar. Raimon ha fet la seua carrera a Barcelona. Sense aquesta ciutat no seria res perquè a València sempre va tindre tancades les portes. No fa molt, Raimon va fer un recital per a celebrar els seus 50 anys al Liceu. Ara tornarà cantar a la ciutat comtal a l’Auditori per celebrar el seu 75é aniversari. Aquest dies està cantant dos recitals a Xàtiva, on se li ha retut homenatge gràcies al pacte municipal entre PSPV, Compromís i EUPV.

Cançó de la mare.

He deixat ma mare / sola a Xàtiva / al Carrer Blanc; / ma mare que sempre espera / que torne com abans. / He deixat germans i amics / que em volen / i esperen com ma mare que jo torne com abans. / He vingut ací / perquè crec que puc dir-vos / en la meua maltractada llengua / paraules i fets que encara ens agermanen. / Paraules i fets que encara ens fan sentir / homes entre els homes; / paraules i fets que encara ens agermanen / en la lluita contra la por, / en la lluita contra la fam, / en la lluita contra el dolor, / en la lluita contra la sang; / en la sempre necessària lluita / contra el que ens separa i ens fa sentir-nos a tots nosaltres estranys. / He deixat ma mare / i els meus germans. / He deixat els amics i la casa / i tots els qui esperen / que jo torne com abans. / I crec que he fet bé, / I crec que he fet bé, / jo sé jo sé jo sé jo sé jo sé / que tornaré al Carrer Blanc. / Però ara ací, però ara ací / crec que també és ma casa / i crec que puc dir-vos amb el cor obert / a tots vosaltres germans. / Germans.


Com a valencià agraït i admirador de Raimon mai no perdonaré a qui ens el furtà durant dècades. Per fi, cantarà al seu poble on feia dècades que no ho feia perquè un impresentable anomenat Rus, ple de corrupció i d’ingrat record no li ho consentia. El PP d’aquest país és anti-valencià fins l’ADN. Primer el prohibiren els franquistes i després també encara que camuflats com a UCD, AP o PP. Ara han perdut. Compromís ha pujat com mai i ha fet governs d’esquerra per tot el país. Per això, i sols per això, s’ha guardonat Raimon amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i Fill Predilecte de Xàtiva, la seua població natal. Quan, anys enrere, governaren els socialistes pogueren fer-ho. No ho feren. Lerma obeïa a Madrid.

Al vent ja té 50 anys.

Tinc edat suficient per saber de què estic parlant. A Raimon se l’associa i associava amb la lluita antifranquista. Als recitals de Madrid hi anava tota l’oposició més per motius polítics que artístics, fins i tot els desagraïts que després intentarien ficar-lo en el calaix de l’oblit: els socialistes. Passem la falsa Transició. Raimon i tots els altres cantautors ja estan de sobra. Moltes gràcies pels serveis prestats, però calleu que emprenyeu que els franquistes demòcrates de tota la vida i nosaltres, els estafadors pseudo-socialistes anem a dedicar-nos a robar tapant-nos uns als altres i ja està bé de tanta guitarreta.

Veles e vents. Ausiàs March.

Al País Valencià guanyen les esquerres. Tenim una tele pròpia, Canal 9, però aneu errats si penseu que anem a traure a Raimon i companyia, que els blavers ens acusarien de catalanufos i perdríem vots. A més, ens tenen acollonats els del grup violent eixe que es capaç de pegar-li a l’alcalde Pérez-Casado sense que la poli de la UCD faça res. I de Raimon, ni parlar-ne que ja amenaçaren amb posar un bomba al recital del camp del Levante.  Millor fem un tele de merda fins que la dreta l’emmerde encara més.

I així va ser. En contades ocasions vam poder veure i sentir a Raimon en Canal 9 o a qualsevol altre cantant en valencià. Covards. Bé, i recitals? El mateix. Solament en recorde un de Raimon en el Principal i un altre de Lluís Miquel. El MHP Lerma va comportar-se com un cagó. Una excepció va ser la Fira de Juliol en els Vivers municipals on solien actuar Lluís Miquel i Paco Muñoz, però mai Raimon. Per què collons? Potser per por a que diria una senyora des de Las Provincias, recordem que el que deia esta dona tenia després conseqüencies. 

He mirat aquesta terra. Salvador Espriu.

Després vingué de desencís i vam tindre PP durant dècades i vam patir un atac anti-valencià com és habitual entre aquesta gent. Afortunadament tenim governs d’esquerra on els socialistes necessiten Compromís, EUPV o Podem. Ja sabem qui és l’enemic del valencià: el PP i Ciudadanos, el franquisme de sempre amb cares diferents. Ja sabem que si per estos haguera segut Raimon es queda sense reconeixement i oficial i sense cantar. Però durant quatre anys som nosaltres qui tenim la paella pel mànec i no poden més fer res més que bramar.

Jo vinc d’un silenci.

Raimon sempre ha passejat els noms de Xàtiva i del País Valencià per tot el món. Vergonya per a nosaltres, els valencians perquè sense Barcelona, Raimon no haguera segut ni hauria fet carrera, i estem parlant d’un artista que ha actuat amb èxit a França, els EEUU o el Japó; un poeta de finíssima qualitat que ens va ensenyar a llegir dos poetes essencials però difícils: Ausiàs March i Salvador Espriu.

Raimon amb les autoritats locals i el president Puig.

A continuació, la crònica de La Veu del País Valencià, diari digital que us recomane encaridament. M’he queixat a Levante per donar aquesta notícia en castellà. Us anime a fer el mateix.

Raimon mostrant la medalla que el distingeix Fill Predilecte de la ciutat.

Després d’anys d’oblit institucional, Raimon ha estat reconegut aquest dijous a Xàtiva (la Costera), la seua ciutat, saldant així un deute de gratitud amb el cantant, segons que ha expressat l’alcalde Roger Cerdà durant el seu discurs.

L’Ajuntament ha distingit el cantant, que aviat complirà 75 anys, amb un acte institucional al Gran Teatre on se li ha concedit la medalla de Fill Predilecte en el marc d’un programa de desgreuge amb l’artista que s’ha iniciat amb la inauguració d’una exposició al voltant de l’escultura ‘La veu d’un poble’, donada per la família de l’escultor Andreu Alfaro al Museu de Belles Arts.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, entre altres autoritats, ha acompanyat Raimon en aquests actes.

Veure vídeo TV3 ací.
Raimon conversa amb l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, moments abans de l’acte institucional.

Després de la visita al Museu de Belles Arts, la comitiva s’ha desplaçat caminant fins al Gran Teatre on la formació juvenil de la Música Nova els ha rebut al hall amb una peça simbòlica escollida per a l’ocasió. Les autoritats, convidats i l’artista han entrat al recinte del teatre mentre sonava per megafonia ‘D’un temps, d’un país’.

Les paraules del regidor de Cultura i del secretari executiu del Consell Valencià de Cultura han precedit la lectura de l’acord de l’Ajuntament de Xàtiva en ple pel qual se li ha imposat la Medalla de Fill Predilecte de la Ciutat de Xàtiva i el pergamí que acredita el nomenament.

L’auditori en peu ha ovacionat llargament un Raimon emocionat, que ha escoltat ja des del seu seient a l’escenari els parlaments de les diverses institucions. Han intervingut representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València, el Consell Valencià de Cultura i la Societat Musical ‘La Nova’, que li ha lliurat la seua Medalla d’Honor.

He passejat per València, sol.

El cantant Raimon ha agraït la distinció amb un discurs on ha recordat el vot negatiu de Ciutadans al seu nomenament i el vot a favor, primer, i després en contra del PP. Raimon ha ironitzat sobre el fet que el PP primer hagi estat a favor i posteriorment ha passat a fer un repàs de totes les distincions que ha rebut. “Ara sóc Fill predilecte de Xàtiva, no sé si ho mereixo, el que sé és que sóc fill de Xàtiva, i Xàtiva és predilecta en el meu cor. Això no m’ho pot treure ningú. Ni el PP ni el Ciudadano ni el sursum corda”, ha conclòs la seva intervenció.

L’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà, ha iniciat el seu discurs proclamant l’estima de Xàtiva a Raimon i l’orgull de comptar-lo entre els més il.lustres dels seus fills. “Amic Raimon. Avui estem duent a terme un acte de justícia. Tu ets la principal figura de l’àmbit cultural que la nostra ciutat ha donat a les últimes dècades. Per fi ha arribat el moment de que la teva pàtria et reti l’homenatge que veritablement mereixes, ha afegit, assenyalant que la ciutadania tenia un deute de gratitud amb tu”.

Cerdà ha remarcat la trajectòria artística i el compromís de Raimon, i ha assenyalat que l’acte suposa “l’inici d’un nou temps i que no hagués estat possible mesos enrere, així com l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Amb aquest acte simbolitzem que la societat d’avui és diferent, que ha hagut un canvi significatiu i que les persones que estem al front de les institucions hi estem per esforçar-nos al màxim i que tenim clar quines són els nostres arrels, d’on venim i cap on anem”, ha dit.

L’acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que al llarg del seu discurs ha lloat amb frases de les seves cançons el compromís polític de l’artista i el haver fer-nos sentit tantes emocions. Puig ha agraït “en nom dels valencians per haver parlat i cantat tantes vegades per tots nosaltres”. El cap del Consell ha dit que “comença un nou temps en el qual també estarà present Raimon per a les noves generacions”.

És l’inici a tres dies de reconeixements, que es completen amb dos concerts i una exposició al voltant de l’escultura ‘La Veu d’un Poble’, donada al museu de la ciutat per la família d’Andreu Alfaro, i que compta amb dibuixos i dissenys de les portades dels seus discos.

Andreu, amic.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Poesia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s