L’estat espanyol pretén donar un colp d’estat a Catalunya. Vint-i-una persones amenaçades per un tribunal al servei del Govern.

independenciaMilions de catalans s’han manifestat i votat (majoria absoluta) per la independència. Aquesta és la democràcia real.

Preàmbul: Segons les teles espanyoles i persones hereves no ja ideològicament – que també – del franquisme sinó fills o néts de franquistes amb càrrecs més o menys importants en el govern, l’exèrcit o la policia recolzat per uns jutges que els seus partits hi ha ficat – com tots sabem- ara resulta que les persones que estan complint la voluntat popular lliurement i democràticament expressada en les urnes per quasi dos milions de catalans cometen «delicte» segons un Tribunal tan degradat com el Constitucional.

Diuen els tele-mentiders a sou del règim corrupte del 78 que «En Cataluña se está dando un golpe de estado.» Això no és cert. El colp el va donar el «Alto Tribunal» seguint les instruccions de qui els hi han posat tractant d’impedir per la força que el parlamentaris electes apliquen el programa votat pel poble. S’amenaça amb habilitacions i, fin i tot amb presó. La Brunete mediàtica de la caverna té el seu equivalent en la magistratura, i en darrer cas, també tenen mitjans més contundents de la fàbrica d’armes d’un tal Morenés, ministre de Defensa, com hi ha qui els reclama desfilant per la Diagonal, segons el ministre de l’Interior Fernández Díaz, els mateixos independentistes. Sense comentaris.

Qui atribueix “colps d’estats” al independentistes catalans obliden que el partit en el Govern, el PP, va ser creat per un ministre franquista amb les mans tacades de sang, Manuel Fraga Iribarne, i també s’oblida que entre entre els ministres actuals tenim els hereus dels que treballaren per a la dictadura.

Catalunya no necessita “lliçons” de democràcia de ningú. El que necessita és que la deixen tranquil·la un estat que no ha fet sinó posar-li entrebanc contínuament.

Visca Catalunya Lliure //*//.

Uns quants assassins no condemnats pels seus admiradors actuals.

Una de ciència-ficció:

Aquesta és una història de ficció, de ciència-ficció político-social que em fa recordar una pel.li on els bombers es dedicaven a cremar llibres. Ja sé que el binomi cremar/bomber és una antinòmia, però és que el món és així. Em referisc a Fahrenheit 451 de François Truffau. L’estat, per protegir la gent, cremava els llibres-separatistes. Fins i tot cremava les persones vives amb els seus llibres. Un tribunal havia dit que cap llibre-separatista del món no era conforme a dret que eixes lectures eren un perill per als ciutadans, que realment eren súbdits d’una dictadura. Fins i tot va dir que la Democràcia estava en perill per culpa dels llibres dels separatistes.

El tribunal va sentenciar: llibre-indepe que es trobe, llibre que es creme, i qui no ho faça quedarà inhabilitat per a veure l’única tele del règim. Els més durs demanaven vint-i-cinc anys de presó en un penal en el Pacífic on no es parlava la llengua dels lectors de llibres.

Guerra es mofa de l’Estatut “cepillado”. Zapatero mentix per la gola.

En un cantó d’eixe país estaven fins els nassos del que realment era una dictadura i no el que deia el Govern. Ningú no sabia què deia eixe llibre anomenat «Constitució» perquè els bombers, que eren ràpids i eficaços, havien cremat tot els exemplars. Es feia el que manaven des de la capital i si protestaves, ja se sap, Tribunal Constitucional. Se suposava que era neutral però això ho pensaven els idiotes. Tota la família i alguns amiguets del President hi era dins fins i tot el que havia «sepillao» l’Estatut abans de ser cremat pels bombers.

Algú va pensar que seria bona idea que cadascú memoritzara un llibre perquè no es perdés la memòria col·lectiva i la historia. Després, en algun lloc apartat, es recitaria a qui el volguera escoltar fins que arribaren millors temps i es poguera escriure en paper.

Però entre els habitants del cantó del mapa, hi havia uns traïdors que s’estimaven més el centre. Va delatar tots els cassos que arribaren a conèixer. En total vint-i-u. Va reunir-se en Tribunal Constitucional en casa del President del Govern, ja que eren família i la família ha d’estar unida. Un jove molt ben plantat i ciutadà exemplar s’encarregaria de complir la sentència: cremar a les vint-i-una persones-llibre per no deixar ni rastre ni que siga de la seua llengua. Els ajuntaren en el local d’un banc que el fiançava. Van cridar els bombers. Abans de procedir, el ciutadà va ordenar que provaren els llança-flames. La deessa Cultura i la deessa Llibertat van ser propícies als lectors-separatistes i abans de poder entrar-hi els bombers, van fer esclatar els seus dipòsits de gas i desaparegueren el ciutadà i els bombers. Tanta por agafaren els traïdors que se n’anaren tots al centre i deixaren tranquils als del cantó que no volia ser governat per sí mateix.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s