Tres cants a la Llibertat i una oda a un xiquet.

miliciana mama

La mare Llibertat amb el fruit del seu ventre: l’home lliure

A la mare Llibertat

Sembla una Maternitat revolucionària,
amb el seu nadó al braç, l’home lliure,
valenta miliciana somrient
amb l’estrella i el fusell.

Amb els teus pits sagrats
nodriràs l’home del futur,
ara un petit nadó de llet.

Mai no hi va haver mare tan mare com tu,
perquè parires un xiquet amb tant d’amor
destinat a conèixer una societat millor.
És el fill de la vida, de l’amor i de la revolució.
Com una lleona agafaràs el fusell
per defensar el fruit del teu ventre,
tan càlid, tan tendre tan… jo què sé.

Mare Llibertat, beneït siga el teu fill,
per a ell és el món que vindrà,
però ara toca preparar les armes i lluitar.


miliciana

La deessa Llibertat

A la deessa Llibertat

La deessa Llibertat
és una jove miliciana somrient,
una xica plena de vida
que amb el seu fusell
defensarà la pau, la vida,
la llibertat i la revolució.

Mireu-la com de bonica que és
amb els seus cabells negres al vent,
amb eixa mirada quasi adolescent,
tan valenta en batalla tan cruel.

Ella sap els horrors que patiria
si l’agafaren els enemics de la llibertat,
però no té por amb el seu fusell al muscle
perquè se sent lliure i lluita per la revolució
que a les dones també ha arribat.

No és esclava de cap home
i ai d’aquell que intente dir-li què fer.
Dona de gran encant sense dubte que ho és.
Sota l’uniforme de miliciana
palpiten els pits que algun afortunat acaronarà,
i entre ells, el cor, un de ben gran
que ama la vida, la pau, l’amor i la revolució.


SPAIN. Barcelona. August-September 1936. The boy is wearing a cap belonging to a member of the Steel Battalions, of the

Xiquet proletari jugant a milicià.

Oda al xiquet proletari

Per a tu, xiquet proletari,
vull cantar una cançó
que quasi no recorde
i que a ma mare vaig sentir.
Tu ja ets gran i fadrí,
però ella sols era una nena,
sí xiquet, les mares foren xiquetes,
i només tenia sis anys.

També tenia, com tu,
el barret de la UHP,
ella no sabia, com tu,
que significaven les lletres:
«Unión de Hermanos Proletarios»,
solament sabia que son pare
en tenia un de ben gran,
que un dia la va besar
i mai més no va tornar.

Quan jo tenia els anys de son pare,
a qui no vaig conèixer mai,
ma mare m’ensenyà el barret
que durant una vida va amagar
i va dir-me el que recordava
de la cançó llibertària:
«UHP, no passaran»,
alguna cosa sobre la «llibertat»
i una altra sobre els «feixistes»,
la resta, la va oblidar.

La que sí se sabia molt bé
l’aprengué quan tenia nou anys,
el que tu ara en tens, nou anyets:
«Si las monjas y los frailes supieran
la paliza que les vamos a dar
saldrían a coro gritando:
libertad, libertad, libertad

Xiquet proletari amb els ulls oberts
tan bonics que més no ho poden ser,
et menjaria si poguera a besos
perquè tens cara de bo i llest.
Tu ets el futur de milions de nens
que van descalços pel carrer.
Estudia tot el que pugues,
aprèn tot el que hages d’aprendre
perquè el teu futur és el nostre,
i juga, juga, juga a mil coses.
Deixa el fusell, que estàs millor,
juga a la pau, a la vida i a l’amor
que ta mare t’espera per fer-te un petó.


milicianos-anarquistas

Els guerrers de la Llibertat.

Els guerrers de la Llibertat.

L’espasa la tenim a punt
per a vèncer o sucumbir.
Rendir-nos, MAI.
Som els guerrers de la CNT-FAI.

La revolució donarà a l’home
la força, la bellesa i l’art.
La propietat és el furt;
el poder, l’esclavitud.
Els déus són invencions humanes.
L’amor lliure ens redimix.

La lluita revolucionària acabarà
amb la propietat, la religió i l’estat.
Ni déus, ni amos ni reis.
Desaparèixen les esglésies, els palaus,
les casernes militars i els bancs.
Que el foc purificador ho arrase tot.
Ens educarem a nosaltres mateixos,
llegirem els intel·lectuals revolucionaris
socialistes, comunistes i anarquistes.

Farem real la utopia socialista.
Els mitjans de producció seran comuns,
posseirem el fruit del nostre treball
en una societat lliure, sense autoritarisme
en una societat lliure, sense desigualtat
en una societat lliure, amb independència
en una societat lliure, en completa llibertat,
sense lleis ni hipòcrites convencions,
l’anarquia serà la redempció per amor
que engendrarà l’home lliure i fraternal
regit solament per la justícia universal
que brolla de la societat alliberada de tota autoritat.

Regí.

A

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s