Òperes inacabades de Wagner relacionades amb la Revolució Francesa: L’astúcia dels homes és major que la de les dones. La núvia noble (I).

A Woman of Baghdad by William Clarke Wontner.Una dona de Bagdad, per William Clarke Wontner. La jove intel·ligent oriental del conte original en què es basa Wagner que passarà a ser francesa en la seua versió.

Peter Bassett. Associació Wagneriana de Finlàndia. Text en anglès. Traducció: Regí.

Quan Wagner tenia vint-i-cinc anys, durant els primers mesos de matrimoni amb Minna, va ocupar-se de dues obres relacionades amb les seqüeles de la Revolució Francesa: Männerlist größer als Frauenlist oder: Die glückliche Bärenfamilie. (L’astúcia dels homes és major que la de les dones o La feliç família dels óssos) i Die hohe Braut oder Bianca und Giuseppe. (La núvia noble o Bianca i Giuseppe).

Les guerres napoleòniques i les seqüeles de la Revolució Francesa encara estaven fresques en la ment dels europeus de la dècada dels 1830. Després de 1789 molts aristòcrates francesos emigrats s’havien refugiat en ciutats com ara Coblentz a Renània, on l’Arquebisbe-Elector era l’oncle de Lluís XVI. Aquests emigrats (inclosos els germans del rei francès el comte d’Artois, el seu cosí el príncep de Condé) incitaven al conflicte armat per a restaurar l’Antic Règim. El castell de Pillnitz en l’Elba, ben conegut per Wagner, va ser testimoni dels esdeveniments clau en aquest procés. Les poc meditades iniciatives dels emigrats van impulsar la mobilització general del govern revolucionari, que va apressar i executar a Lluís XVI i Maria Antonieta i, en definitiva, preparà el camí per a Napoleó Bonaparte. No és d’estranyar que Wagner se sentira inclinat a burlar-se’n. No obstant això Wagner va sentir-se horroritzat per la crueltat i els excessos de la Revolució quan va llegir sobre ells als disset anys d’edat:

ejecucic3b3n-luis-xviExecució de Lluís XVI.

«Recorde haver estat realment horroritzat pels herois de la Revolució Francesa… sense el coneixement de la història prèvia de França les meues simpaties humanes sols eren qüestionades per les atrocitats dels revolucionaris, i vaig estar dominat per aquest sentiment purament humà durant tant de temps que fins i tot en anys posteriors va costar-me una autèntica lluita interior donar la deguda importància al real significat polític d’aquests actes de violència.»

En Die glückliche Bärenfamilie, les dianes de Wagner són el baró Abendthau (Rosada de la Nit) a qui descriu en Mein Leben com «un home vell i snob», i els seus amics «l’elit dels aristòcrates emigrats francesos durant la Revolució Francesa». Els dos personatges femenins tenen noms revolucionaris i cadascú, a la seua manera, soscava l’orgull del Baró en el seu «enormement antic llinatge». La filla lletja del Baró és Aurora («L’alba»: sempre una amenaça per a la rosada de la nit). Alba o eixida del sol va ser una imatge molt utilitzada durant la Revolució Francesa i d’altres revolucions també. La seua seductora cosina és Leontine («semblant a una lleona»). El lleó va ser un símbol revolucionari de poder. En l’esbós en prosa de Wagner, Leontine és de fet descrita com una francesa, que suggereix que tota la família és almenys parcialment francesa.

Wagner va treballar en Die glückliche Bärenfamilie en 1837 a Königsberg i en 1838 a Riga on va ser nomenat director musical. La música de tres números va ser esbossada a Riga abans que el projecte fora abandonat. Trobà que l’estil començava a recordar-li la d’Auber o Adam i per això va perdre-hi l’interès. D’altres han suggerit que l’estil va ser més influenciat per Rossini. Aquest va ser l’únic intent del compositor de composar una òpera de «números» amb diàlegs parlats a la manera l’òpera còmica francesa i el Spieloper alemany – ópera còmica derivada del Singspiel. Avui en diríem «operetta».

La trama es basa en Ardits de les dones, un dels contes de «Les mil i una nits» El relat original oriental comença la nit 196 on Scheherazade segueix fent servir el seu enginy per mantenir el cap. Ací en tenim de resum:

las-mil-y-una-noches bonicWagner va inspirar-se en Les mil i una nits canviant Bagdad per una gran ciutat alemanya.

A la ciutat de Bagdad, una xica passa per una botiga que pertany a un atractiu jove que es diu Aladí. Sobre la porta veu un rètol que diu: «No hi ha astúcia que no siga la dels homes, ja que és major que la de les dones.» La xica va decidir burlar el jove i provar-li com d’enganyat estava. El dia següent es va arreglar per estar el més atractiva possible i va anar a la botiga amb el pretext de comprar alguna cosa.

Allí va començar a exposar parts del seu bell cos i li va preguntar si era just que l’hagueren difamat dient que era lletja i deforme. El jove es preguntava què havia fet per merèixer tal desplegament de bellesa captivadora i va improvisar poemes lloant-la. Ella va dir que son para l’havia maltractada dient que era lletja i no millor que una esclava negant-se a permetre que es casés. Ell li va preguntar qui era son pare i li digué que era el Jutge Cap del més alt tribunal de Bagdad.

Quan va eixir la xica de la botiga, el jove va anar a veure el Jutge Cap i li va demanar la mà de la seua filla en matrimoni. El Jutge va respondre que sa filla no era digna d’un xic comerciant com ell, però el pretendent, presa del desconcert, va insistir que desitjava casa-se amb ella. Un contracte de matrimoni acompanyat d’una dot va ser acordat.

Aquella nit la núvia va ser portada en processó al seu marit, però quan el jove li va aixecar el vel va descobrir baix una cara tan repulsiva que va decidir anul·lar la boda allí i en aqueix moment. Però no va ser possible i se n’adonà que havia segut enganyat. Al matí següent va alçar-se i se’n va anar al seu negoci amb el cor excogit. Els seus amics el saludaren i el felicitaren pel seu matrimoni burlant-se’n. Després que se n’hagueren anat, la primera xica va tornar fins i tot més atractiva que abans.

Quan ell va preguntar per què estava turmentant-lo d’eixa manera ella respongué que havia estat provocada pel rètol que que hi havia sobre la porta i després li va dir a un dels seus servents que fera una altre rètol on diguera: «No hi ha astúcia que no siga la de les dones, ja que es poderosa i supera la falsa dels homes.» El rètol va ser degudament fet i col·locat damunt la porta.

Aleshores ella li va dir que anaren a la plaça pública on trobarien saltimbanquis, micos ballarins, domadors d’óssos, tabalers i gaiters per a convidar-los a tornar l’endemà mentre es feia un cafè amb el seu sogre el Jutge Cap. Aquesta bigarrada colla ha d’oferir felicitacions, va dir ella, i expressar l’esperança que no els abandonaria ja que estaven tan orgullosos d’ell. Si el jutge preguntara què vol dir això, el jove ha de respondre que son pare havia estat un mico ballarí, però la família havia tingut bona fortuna de manera que ara ell no tenia problemes.

El Jutge va expressar el seu horror en pensar que sa filla, el llinatge de la qual es remuntava al Profeta, s’havia casat amb el líder d’una tribu de saltimbanquis. Llavors la xica va aconsellar al jove que diguera que no abandonaria la seua dona encara que li oferiren la reialesa del món; després d’això, amb el temps, es permetria «a contracor» ser persuadit per parlar de divorci.

El jove va fer com li van aconsellar i, per fer curta una història llarga, el seu sogre va ser degudament ultratjat i el jove degudament divorciat. Després es va casar amb la bella xica que el va enganyar.

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Llibrets, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Òperes inacabades de Wagner relacionades amb la Revolució Francesa: L’astúcia dels homes és major que la de les dones. La núvia noble (I).

  1. Retroenllaç: Òperes inacabades de Wagner relacionades amb la Revolució Francesa: L’astúcia dels homes és major que la de les dones. La núvia noble (II). | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s