Biografia de Wagner en català-valencià (II). Primeres òperes i primer matrimoni: 1832-36.

John Deathridge

John Deathridge

Seguim de la mà del professor britànic John Deathridge i del musicòleg alemany Carl Dahlhaus És ben possible que al lector principiant en aquests temes li cride l’atenció el fet que la autobiografia de Wagner, Mein Leben, siga contradita prou sovint. La raó és que es tracta d’un encàrrec del rei Ludwig II, mecenes del compositor, que va dictar a la seua segona dona Cosima. Wagner tracta de donar una imatge de si mateix que siga del grat del rei; així mateix ens presenta els fets de manera que el seu propi ego quede satisfet. Per això, exagera coses, calla d’altres o s’inventa el que considera oportú. Un bon biògraf, com el que ens ocupa o l’alemany Gregor-Dellin han de saber destriar el pa de la palla per contract amb altres informacions més creïbles.


A part d’una primerenca Schäferoper (wwv 6) que mai no va ser acabada, el primer intent que Wagner va fer de compondre una òpera en tota regla data d’octubre i novembre de 1832, durant la seua visita al comte Pachta en la seua casa de Pravonin, prop de Praga. (L’any 1832 és també digne d’esment puix que marca el que probablement va ser la primera aparició en públic de Wagner com a director d’orquestra amb la societat musical de Leipzig «Euterpe», el mes de març, ocasió en la qual va dirigir l’estrena de la seua Obertura Concert en do).

Igual que moltes de les fites significatives en l’evolució de la vida de Wagner, els seus començaments com a compositor d’òperes es van veure marcats per una falsa arrencada. Al principi va voler adaptar el Ritterzeit und Ritterwesen de Johann Büsching com una novelette, però després es va decidir a ampliar-lo per a fer-ne un libretto d’òpera. Va anomenar a aquesta òpera Die Hochzeit (La boda) i va començar a esbossar la seua música el 5 de desembre de 1832.

El text no li va agradar a la seua germana Rosalie. Sense l’aprovació d’aquesta (que era una reconeguda actriu ben relacionada amb el Teatre Real de la Cort de Leipzig), probablement Wagner no va albirar cap oportunitat que l’obra fóra posada en escena, i en una carta datada el 3 de gener de 1833 anunciava que havia «trencat» el libretto. La música de la primera escena s’ha conservat, possiblement gràcies a que Weinlig li havia donat la seua aprovació al poc que el seu alumne havia compost fins al moment (almenys segons consta en Mein Leben).

Mentre, la carrera de Wagner com a compositor clàssic tardà de música instrumental va arribar al seu punt culminant al novembre de 1832 amb l’estrena a Praga de la seua simfonia en do, la qual va ser interpretada de nou el 15 de desembre de 1832 en la Euterpe de Leipzig, i una vegada més en la Gewandhaus el 10 de gener de 1833. Aquesta obra va obtenir un càlid acolliment per part de Heinrich Laube en el Zeitung für die elegant Welt, però després d’una altra execució en Würzburg el 27 d’agost de 1833 sota la direcció del compositor no va tornar a interpretar-se fins que Wagner la va revisar per a una execució privada en el Teatre Fenice de Venècia el 25 de desembre de 1882. (Va ser l’última obra que va dirigir.)

June Anderson sings Lora’s aria in Wagner’s first opera DIE FEEN, Wolfgang Sawallisch conducts, recorded live at the Munich Opera Festival, 1983.

Havent destruït la major part de Die Hochzeit, Wagner es va posar a treballar immediatament en una altra òpera, Die Feen (Les fades), en la qual va conservar alguns noms de personatges de l’obra rebutjada. El libretto estava basat en la peça teatral de Carlo Gozzi La donna serpente i va quedar acabat cap a finals de febrer de 1833. Es dóna la circumstància que el començament del treball de Wagner en la seua primera òpera completa va coincidir amb la seua primera ocupació en un teatre d’òpera. Amb l’ajuda del seu germà, el cantant Albert Wagner, Richard es va convertir en «repassador de cors» (Choreinstudierer) del teatre municipal de Würzburg. Wagner probablement va fer aquella jugada no solament a fi de familiaritzar-se amb els mecanismes interns del teatre sinó també per a escapar al servei militar en Saxònia.

Marschner_1Marschner, és un dels compositors que van influir en el jove Wagner.

De Würzburg estant, Wagner va compondre el text i la música per a un nou allegro final destinat a l’ària de Aubry (n† 15) de Der Vampyr (wwv 33) de Marschner. La impressió, però,  que es dóna en Mein Leben, en el sentit que això va ser un regal per al seu germà Albert i una expiació per una malmesa instrumentació d’una cavatina de Il pirata (wwv 34) de Bellini que anteriorment Albert li havia encarregat, és una altra enganyifa autobiogràfica sense un altre objecte que el de lloar al compositor alemany a costa de l’italià. En realitat, Wagner va haver d’haver orquestrat la cavatina de Bellini amb considerable posterioritat al 29 de setembre de 1833, data en què el seu afegiment a Der Vampyr es va interpretar per vegada primera. El programa del teatre de Würzburg mostra que La straniera de Bellini, per a la qual estava pensada la cavatina de Il pirata com un ària addicional, no va ser posada en escena fins al 5 de desembre de 1833. Quan, en Mein Leben, Wagner va donar a entendre que la seua imitació de Marschner havia esborrat la memòria de la música de Bellini, va oblidar afegir que havia invertit l’ordre dels esdeveniments.

shakespeareWagner admirava a Shakespeare i, com altres romàntics, buscava inspiració en les seues obres.

Wagner va escriure la partitura sencera de Die Feen en Würzburg, acabant-la el 6 de gener de 1834. Tanmateix, la seua autobiografia no esmenta el fet que després del seu retorn a Leipzig el 21 de gener va revisar algunes de les seues parts. Les actuacions de la Schröder-Devrient com a cantant convidada en I Capuleti i i Montecchi de Bellini durant el mes de març, clarament van inspirar a Wagner la reescriptura no solament de la música sinó també del contingut dramàtic de l’ària de Ada en l’acte II. És més, els documents que es conserven demostren que Wagner va introduir nous diàlegs parlats en lloc de moltes escenes, probablement a fi d’aplacar a les autoritats teatrals de Leipzig, que es van queixar que l’òpera estava «musicada de cap a cap» (durchkomponiert). Malgrat la intervenció de la seua germana Rosalie i del seu cunyat Friedrich Brockhaus, l’òpera no va ser acceptada i no s’estrenaria (pòstumament) fins al 29 de juny de 1888 en Munich.

En Leipzig, Wagner es va veure cada vegada més implicat en l’anomenat moviment de la «Jove Alemanya» -difús conglomerat d’intel·lectuals, entre els quals s’explicaven Heinrich Laube i Theodor Mundt, els punts dels quals de vista es dirigien contra l’estructura feudal d’Alemanya, en favor d’una classe mitjana «liberal» en ràpid ascens-. (L’entusiasme de la Jove Alemanya per la Schröder-Devrient com a símbol artístic dels seus ideals sens dubte va tenir una influència sobre Wagner durant aqueix període.)

Obertura – La Prohibició d’amar – Orquestra de Philadelphia – Wolfgang Sawallisch

El primer assaig que Wagner va publicar, «Die deutsche Oper» (L’òpera alemanya), va aparèixer el 10 de juny de 1834 en el Zeitung für die elegant Welt de Laube; i en Teplitz, Wagner va convertir Measure for Measure (Mesura per mesura) de Shakespeare en una «gran òpera còmica» que glorifica la sensualitat italiana a costa de la mesquinesa d’esperit alemanya. (Wagner va canviar el lloc de l’acció teatral de Viena a Palerm a fi de reforçar la qüestió.) Seria la seua segona òpera Das Liebesverbot (La prohibició d’amar). A la fi de juliol de 1834 va arribar a ser director musical de la companyia teatral de Heinrich Bethmann, i el 2 d’agost, potser d’acord amb la seua nova filosofia, va fer la seua presentació com a director d’Òpera en Lauchstädt (Turingia) amb el Don Giovanni de Mozart.

Symphony in E Major, WWV 35 by Richard Wagner, orchestrated by Felix Mottl. 1. Movement “Allegro con spirito”. Scottish National Orchestra. Neeme Järvi, conductor.

Al llarg de l’estiu de 1834, Wagner va fer el seu últim intent de compondre una simfonia clàssica. Segons Mein Leben, la simfonia en mi (wwv 35) estava basada en la Setena i Octava de Beethoven. Esbossar el primer moviment, i part del segon, en Lauchstädt i Rudolfstadt, però sobtadament va anunciar al seu amic Theodor Apel, en carta datada el 13 de setembre de 1834, que «no hi havia manera» de poder acabar-la. Excepte per algun que un altre començament comunicat per Wilhelm Tappert, el fragment (que incloïa una orquestració realitzada per Felix Mottl al juliol de 1887) actualment es troba perdut.

El minvant interès de Wagner per Beethoven com a model de composicions purament instrumentals va trobar la seua rèplica en un creixent entusiasme per França i Itàlia. Les seues activitats a Magdeburg com a director -on va ser designat director musical de la companyia de Bethmann a l’octubre de 1834- li va posar en contacte amb òperes d’Auber, Bellini, Boieldieu, Cherubini i Paisiello. Al novembre va lliurar la seua primera col·laboració -un assaig titulat «Pasticcio»– a la Neue Zeitschrift für Musik de Schumann, i un mes més tard va acabar el libretto de la seua «gran òpera còmica». Després de dirigir la seua òpera a Magdeburg el 29 de març de 1836, va escriure una ressenya anònima per a la revista de Schumann en la qual deia de la seua pròpia obra: «Conté molt del que a mi m’agrada… En ella hi ha música i hi ha melodia, i açò és alguna cosa que en les nostres òperes alemanyes ens resulta tan difícil de trobar».

La nova òpera es deia Das LiebesverbotLa prohibició d’amar»). Abans de dirigir la seua estrena, Wagner va intentar que fóra acceptada per teatres de Leipzig, Berlín i fins i tot per la Opéra-Comique de París. Malgrat tenir plena consciència que Bethmann s’encaminava cap a la fallida, va decidir que es representara mentre la companyia magdeburguensa encara existira. El seu instint es va revelar encertat: la segona representació, el 30 de març de 1836, va haver de suspendre a causa de les baralles a cops de puny entre els membres del repartiment, i, poc després, la companyia es va dissoldre.

No és certa, dit siga entre parèntesi, l’afirmació de Wagner en Mein Leben, segons la qual havia hagut de canviar el títol de l’òpera per ordre de la policia. Tal com prova un document dels Arxius de Bayreuth, proveït de segell oficial, les autoritats no van oposar la més mínima objecció. Wagner va titular públicament l’òpera Die Novize von PalermLa novícia de Palerm») i va canviar el gènere a «gran òpera» en lloc de «gran òpera còmica», probablement per la senzilla raó que, a causa de constrenyiments de temps, es va veure forçat a dirigir l’obra en la setmana de Pasqua de Resurrecció.

MinnaMinna Planer, primera dona de Wagner.

Aparte la composició de Das Liebesverbot, de les obertures Columbus (wwv 37) i Polònia (wwv 39) i esbossos per a una òpera, Die Hohe Braut (La núvia noble) (wwv 40), l’esdeveniment més important en la vida de Wagner durant aquest període va ser la seua relació amorosa amb l’actriu Christine Wilhelmine («Minna») Planer (n Oderan, 5 set. 1809; m Dresden, 25 gener 1866). La va conèixer l’estiu de 1834 en Lauchstädt, i des del principi es va sentir turmentat per la gelosia, tal com admet obertament en Mein Leben. No obstant açò, la impressió propiciada per Wagner, segons la qual l’atracció sentida cap a ella es basava simplement en la seua joventut i en els seus instints maternals, no era sinó una veritat a mitges, destinada a les oïdes de Cósima, la seua segona esposa. (Cósima va escriure el text de Mein Leben al dictat de Wagner.) La realitat és que les primeres cartes a Minna revelen que estava profundament enamorat i desesperadament temorós de perdre-la. La va seguir a Magdeburg i després, el 7 de juliol de 1836, a Königsberg, on ella tenia compromisos d’actuació. Posteriorment es van casar en una església de Königsberg-Tragheim, el 24 de novembre del mateix any.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s