Biografia de Wagner en català-valencià (I). Primers anys: 1813-32. Leipzig – Dresden.

wagner capWagner, el music sobre  el qual s’han escrit més llibres.

John Deathridge és un musicòleg britànic especialitzat en Wagner. Ha investigat temes wagnerians i ha participat en l’edició americana de les obres completes de Wagner. Es director d’orquestra i locutor de ràdio i televisió. Ha publicat llibres sobre el compositor i la seua obra. Un dels més coneguts és Wagner: Beyond Good and Evil. (Wagner: Més enllà del bé i del mal). A continuació teniu la primera part de la biografia de Wagner en català-valencià a partir del treball conjunt d’aquest especialista i de Carl Dahlhaus. Considere molt important poder accedir al món wagnerià en la nostra llengua; d’ací la present traducció. En aquest lloc la teniu en castellà. Les il·lustracions procedeixen d’Internet.

Wagner_Geburtshaus-Casa on va néixer Richard Wagner a Brühl (Leipzig)Casa on va nàixer Richard Wagner a la jueria de Leipzig.

Wilhelm Richard Wagner va nàixer en Leipzig el 22 de maig de 1813. Era fill legítim d’un escrivà de la policia, (Carl) Friedrich (Wilhelm) Wagner (n Leipzig, 18 juny 1770; m Leipzig, 23 nov. 1813), i de la seua esposa Johanna (Rosine), de soltera Pätz (n Weissenfels, 19 set. 1774; m Leipzig, 9 gener 1848), filla d’un forner. El dia en què Goethe complia 65 anys (28 agost 1814), nou mesos després de la defunció de Friedrich Wagner, Johanna es va casar amb Ludwig (Heinrich Christian) Geyer (n Eisleben, 21 gener 1779; m Dresden, 30 set. 1821), pintor retratista, actor i poeta.

La famosa i incontestable qüestió de la paternitat de Wagner és menys important que les idees de Wagner sobre la mateixa. Segons el diari de Cósima (26 des. 1868), Wagner «no creia» que Ludwig Geyer fóra el seu vertader pare. Al mateix temps atribuïa una presumpta semblança -observada per Cósima- entre el seu fill Siegfried i Geyer a «afinitats electives» -(Wahlverwandtschaften)- suggestiva cita que possiblement al·ludia a les cordials relacions de Geyer amb Goethe, però prou ambigua com per a ennuvolar tota afirmació categòrica

Tampoc no estava Wagner segur -o menys del que probablement hauria admès- respecte del seu naixement i el seu baptisme. En el seu primer diari, l’així anomenat «Quadern roig de butxaca» (Die Rote Brieftasche, començat a mitjan agost de 1835), la data del seu naixement va ser canviada del «12» al «22» -lleugera i per ventura insignificant equivocació que soscava la teatral confiança en si mateix del començament del diari-. (El nom complet de Wagner, la data i lloc de naixement a l’inici del diari més aviat s’assemblen a l’arrencada d’un article d’un diccionari musical que a un aide mémoire privat.)

Església Wagner--Leipzig_ThomaskircheEsglésia de Sant Tomàs a Leipzig, on Wagner va ser batejat.

Per si no fos poc la seua autobiografia Mein Leben dóna començament amb la incorrecta afirmació que el seu baptisme en la Thomaskirche de Leipzig va tenir lloc l’endemà passat del seu naixement. En realitat va ser batejat tres mesos més tard, el 16 d’agost de 1813. Pel que sembla, la causa del retard -entorn del com s’ha esvalotat molt- es va deure a un viatge que Johanna emprenguera a Teplitz (avui Teplice), Bohèmia, el mes anterior, on l’actor Geyer complia un compromís d’actuació. Malgrat que Strobel, Reihlen i Rauschenberger van investigar a fons els orígens de Wagner (no és d’estranyar que tal recerca es duguera a terme en els anys del nazisme), aquest viatge no fa sinó augmentar el misteri, ja que el seu propòsit segueix sense estar clar.

Així doncs, l’única cosa certa sobre la paternitat de Wagner és que ell mateix no estava segur d’ella, cosa que pot explicar el quasi còsmic significat que donava a cadascun dels seus aniversaris en anys posteriors. I aquesta va ser, probablement, la raó que seguira el suggeriment de Nietzsche pel que fa al blasó que adorna les pàgines titulars de cadascuna de les seccions de Mein Leben en la seua primera edició, el qual mostra un voltor (Geier) amb escut en el qual figuren blasonades els set estels de l’Óssa Major o el Carro (der Wagen). Caldria veure en el voltor una al·lusió irònica als blasons de les famílies aristocràtiques alemanyes que utilitzaven la similar forma de l’àguila com a símbol de poder. (A diferència de Beethoven, Wagner no es feia vanes il·lusions respecte als seus orígens mesocràtics.) No obstant açò, és més probable que la combinació de Der Wagen amb el símbol del Geier es referisca a la «doble» paternitat de Wagner, tal com ell segurament la veia, i potser al buit emocional que deixara la mort prematura dels seus dos «pares».

Geyer ppppLudwig Geyer, parastre de Wagner.

Resulta temptador interpretar el curs de la vida de Wagner en funció del seu escassament estable començament. Hi ha, certament, indicis del que Erik Erikson anomenaria una «crisi d’identitat» en el jove Wagner, provocada (entre altres coses) per l’absència d’una forta figura paterna i pel simple fet que es va dir Richard Geyer fins que el 21 de gener de 1828 ingressara, a l’edat de quasi quinze anys, en la Nicolaischule de Leipzig. (Manuscrits posteriors en els quals Wagner va escriure «Wagner» no ja una vegada sinó vàries, suggereixen que fins i tot estava insegur del seu nom).

També és evident que els dubtes existencials de Wagner, profundament arrelats (i sovint confidencialment declarades per carta als seus amics), tenien molt a veure amb el seu aclaparador egotisme i la tendenciosa dramatúrgia de Mein Leben. No obstant açò, els seus escrits autobiogràfics obsequien al biògraf amb un problema més immediat. Si la necessitat que Wagner tenia de registrar, interpretar i reinterpretar la seua vida al detall era un símptoma durador de la seua «crisi d’identitat», el primer que cal aclarir és l’embolic que açò ha ocasionat, més que la crisi en si mateixa.

wagner 1830sEl jove Wagner. Dècada de 1830s.

Si s’ha de jutjar pels documents que s’han conservat, els primers temps de la vida de Wagner van ser, intel·lectualment, més gregaris i traumàtics del que suggereixen les entretingudes pàgines inicials de Mein Leben. Wagner va adormir els seus dolors de part com a artista pel procediment de convertir-los en un acudit. Ludwig II «va riure de bona gana» en sentir a Wagner llegir en veu alta la primera part de la seua autobiografia, i Nietzsche va confessar que amb prou faenes va poder reprimir un somriure en recordar la interpretació que Wagner donava en Mein Leben de les seues correries juvenils.

Les primeres composicions i cartes de Wagner revelen, no obstant açò a un individu treballador, vulnerable i, al mateix temps, sorprenentment pràctic, diferent de la imatge autobiogràfica d’un geni atabalat «poc menys que sense instrucció». La quantitat i varietat de les seues primeres composicions proven que els seus primerencs gustos musicals i literaris eren més amplis i cosmopolites del que ell més tard admetera. També les seues cartes mostren una disposició favorable a adaptar-se a la moda imperant en tots els seus matisos, la qual cosa brinda un xocant contrast amb el reformisme obertament agressiu de l’artista madur.

partenonLa Grècia antiga va ser motiu d’inspiració per a Wagner.

Els principals fets de l’educació de Wagner són els següents. Una vegada que la família Wagner es va haver traslladat amb Ludwig Geyer a Dresden, Wagner va ingressar en l’escola del Vizehofkantor Carl Friedrich Schmidt en aqueixa ciutat l’any 1817. El 2 de desembre de 1822 es va matricular en la Kreuzschule de Dresden, on va rebre algunes lliçons de piano. El família Wagner/Geyer es va traslladar a Praga l’any 1826, però Richard es va quedar en Dresden; la Grècia Antiga es va convertir per a ell en una obsessió cada vegada major, fins a l’extrem que va traduir els cants de l’Odissea i va tractar, en va, d’escriure un poema èpic, Die Schlacht am Parnassus.

Després de traslladar-se en 1828 a la Nicolaischule de Leipzig va acabar la primera de les seues obres que s’ha conservat, Leubald (una amalgama involuntàriament surrealista de Shakespeare, Kleist i Goethe), la qual, a fi de proveir-la de música, el va impulsar a estudiar la teoria de la composició de Johann Bernhard Logier i la música del Egmont beethoviano. (S’ha conservat una còpia de puny i lletra de Wagner, corresponent a part de la música de Egmont.)

beethoven oooooWagner va ser un gran admirador de Beethoven.

En la tardor de 1828 va començar a prendre classes secretes de teoria de l’harmonia amb Christian Gottlieb Müller, compositor local i director, i el 16 de juny de 1830 va ingressar en la Thomasschule de Leipzig, on per un breu espai de temps va rebre lliçons de violí a càrrec d’un membre de l’orquestra de la Gewandhaus, Robert Sipp. Prompte va descobrir al Beethoven de la Novena Simfonia, de la qual va fer una transcripció per a piano que va acabar per a la Pasqua de Resurrecció de 1831. El 23 de febrer de 1831 es va matricular en la Universitat de Leipzig a fi d’estudiar música, i en la tardor d’aqueix mateix any es va fer alumne del Thomaskantor Christian Theodor Weinlig amb el qual (segons Mein Leben) va estudiar contrapunt durant sis mesos.

No és certa l’afirmació de Wagner en Mein Leben segons la qual va sentir a Wilhelmine Schröder Devrient cantar Fidelio en Leipzig l’any 1829. Tal representació no està esmentada en el seu diari, el Quadern Roig de Butxaca, i no hi ha rastre de la mateixa en els registres del teatre d’aqueix període. (Queda com a qüestió oberta el que sentira o no cantar a Emmy en la primera representació de Der Vampyr en Leipzig l’any 1828.)

Wilhelmine Schröder-DevrientWilhelmine Schröder-Devrient, famosa soprano alemanya, admirada per Wagner, que va interpretar diversos papers en les primeres òperes del compositor.

L’evidència que disposem suggereix que el que realment va exercir influència sobre ell va ser el famós retrat de Romeo que la Schröder-Devrient va fer en I Capuleti e i Montecchi de Bellini, probablement durant les representacions de març de 1834 en Leipzig. Per les traces, Wagner va posar una data anterior a tal experiència a fi de fer aparèixer com a inevitable des d’un principi la seua suposada herència del llegat de Beethoven i amb ella el seu destí com a creador d’un drama musical específicament alemany.

Les classes de composició que Wagner rebera tampoc no van ser tan de passada com diu en Mein Leben. Les anotacions en el Quadern Roig de Butxaca i una carta, recentment descoberta, a Müller -el seu primer professor- (actualment en la Pierpont Morgan Library, Nova York) mostren que la seua dependència de Müller va durar molt més del que es desprèn del relat autobiogràfic. A més només disposem de la seua paraula per a fiar-nos que les classes amb Weinlig duraren només mig any.

Els exercicis de contrapunt que s’han conservat no porten data, i l’afirmació que fa en Mein Leben que va renunciar a la composició per a concentrar-se en el contrapunt no és certa, ja que una sèrie de manuscrits datats, entre els quals s’expliquen la segona versió de l’obertura en re menor (wwv 20) i la fantasia en fa sostingut menor (wwv 22), demostren que va treballar en obres no contrapuntístiques durant, almenys, part dels presumptes sis mesos d’estudi. La dedicatòria a Weinlig de la primera obra de Wagner publicada, la sonata per a piano en si bemoll (wwv 21) constitueix així mateix un indici que les lliçons de Weinlig van posseir major abast que el suggerit per Wagner i potser van anar més enllà de la fuga i el cànon, arribant fins a les formes de la sonata clàssica.

Sonata per a piano en si bemoll, Op. 1, WWV 21 (1831) I. Allegro con brio

Les grans parts de veritat en Mein Leben fan que els seus enganys siguen tant més subtils. És cert que el jove Wagner va estar profundament influït per Beethoven. A part de les seues classes de composició, Wagner es va ensinistrar a si mateix mitjançant la confecció d’acurades còpies de les partitures completes de la Cinquena i la Sisena simfonies (actualment en els arxius de Bayreuth), i moltes de les seues primeres obres instrumentals estan sota la influència de models beethovians.

No obstant açò, l’afirmació -constantment implícita en Mein Leben– segons la qual l’esperit del drama musical havia començat ja a remuntar vol sobre les ales de la música simfònica de Beethoven al començament de la seua carrera, és una distorsió de la més modesta veritat que es va iniciar com a compositor amb obres de diversos gèneres -predominantment instrumentals- seguint motles clàssics. D’acord amb el Quadern Roig de Butxaca, va estudiar les simfonies de Mozart tant com les de Beethoven. Va realitzar un arranjament per a piano de la simfonia n† 103 en el meu bemoll, de Haydn, i encara existeix una còpia de pròpia mà de la simfonia n† 104 en re. (Es conserva en la Huntingdon Library, San Marino, Califòrnia.)

Però va ser Beethoven qui va dominar les seues primeres sonates, obertures i música incidental. Resulta irònic el que quan finalment es va posar a escriure òperes, la influència musical que Beethoven exercia sobre ell va perdre ràpidament la seua anterior intensitat.

pàgina següent →

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Biografia de Wagner en català-valencià (I). Primers anys: 1813-32. Leipzig – Dresden.

  1. Retroenllaç: Biografia de Wagner en català-valencià (II). Primeres òperes i primer matrimoni: 1832-36. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s