Holländer in Simple English / Català-Valencià.

holandes barco roto

Un vaixell enmig dels esculls en plena tempesta.

Der fliegende Holländer (The Flying Dutchman) is an opera by Richard Wagner. Wagner wrote the libretto himself. The story comes from the legend of the Flying Dutchman, which is about the captain of a ship. It is his fate that he has keep sailing the sea, without ever going on to land, until Judgment Day. The captain is cursed because he blasphemedHowever, every seven years the waves will cast him upon the shore; if he can find a wife who will be true to him he will be released from his curse.

Der fliegende Holländer (L’holandès errant) és una òpera de Richard Wagner. El mateix Wagner va escriure el llibret. La història ve de la llegenda de l’Holandès Errant, que tracta del capità d’un vaixell. És el seu destí seguir navegant pel mar, sense mai no anar a terra, fins al Dia del Judici Final. El capità està maleït perquè va blasfemar. No obstant això, cada set anys les onades el llançaran a la riba; si pot trobar una esposa que li siga fidel serà alliberat de la seua maledicció.

The most important idea in the story as told by Wagner is redemption through love. It was a favourite idea of Wagner, who used it a lot in his later operas.

La idea més important en la història explicada per Wagner és la redempció a través de l’amor. Era una de les idees preferides de Wagner, que la va utilitzar molt en les seues òperes posteriors.

In his essay “A Communication to My Friends” in 1851, Wagner claimed that The Dutchman represented a new start for him: “From here begins my career as poet, and my farewell to the simple librettist of opera.” Indeed, to this day the opera is the earliest of Wagner’s works to be performed at the Bayreuth Festival, and marks the start of the Wagner canon. It moves away from the model of the great French opera and it starts the German romantic opera, although there are still arias and closed  numbers.

En el seu assaig Una comunicació als meus amics el 1851, Wagner va afirmar que L’holandès representa un nou començament per a ell: “A partir d’ací comença la meua carrera com a poeta i el meu adéu al simple llibretista d’òpera“. De fet, fins al dia de hui l’òpera és la més primerenca de les obres de Wagner que es representen en el Festival de Bayreuth i marca l’inici del cànon de Wagner. S’allunya del model de la gran òpera francesa i comença l’òpera romàntica alemanya, tot i que encara hi ha àries i números tancats.

Semperoper_at_nightSemper Oper in Dresden.

Wagner conducted the first performance at the Semper Oper in Dresden, in 1843. It is an early opera of Wagner, but it shows his mature style. It is very different from the previous opera Rienzi which is still quite similar to operas that other composers were writing. In Der fliegende Holländer the drama is very important. Wagner uses a number of leitmotifs: musical ideas associated with particular characters and themes in the story. The leitmotifs are all introduced in the overture.

Wagner va dur a terme la primera actuació al Semper Oper de Dresden, en 1843. Es tracta d’una òpera primerenca de Wagner, però mostra el seu estil madur. És molt diferent de l’òpera anterior Rienzi que encara és força similar a les òperes que altres compositors escrivien. En L’holandès errant el drama és molt important. Wagner utilitza una sèrie de leitmotivs: idees musicals associades a personatges i temes particulars en la història. Tots els leitmotivs estan introduïts en l’obertura. 

Wagner originally wrote Der fliegende Holländer to be performed without any breaks (intermission). Normally it is performed like that today, but Wagner also made a version with three acts.

Wagner va escriure originalment L’holandès errant per ser representat sense interrupcions (d’intermedis). Normalment es du a terme d’aquesta manera avui, però Wagner també va fer una versió amb tres actes.

senta 9Martha Fuchs as Senta (Berlin, 1936).

Characters.

The Dutchman, a cursed Dutch captain
Senta, Daland’s daughter
Daland, a Norwegian sea captain
Erik, a huntsman
Mary, Senta’s nurse
Daland’s steersman
Norwegian sailors, the Dutchman’s crew, young women

The story

Place: On the coast of Norway

Act 1

Obertura. G. Sinopoli.

On his homeward journey, the sea captain Daland is compelled by stormy weather to seek a port of refuge near Sandwike, Norway. He leaves the helmsman on watch and he and the sailors retire. The helmsman falls asleep.

En el seu viatge de tornada a casa, el capità Daland es veu obligat per una tempesta a buscar un port de refugi prop de Sandwike, Noruega. Deixa el timoner de guàrdia i ell i els mariners es retiren. El timoner es queda adormit.

A ghostly vessel appearing astern is dashed against Daland’s vessel by the sea and the grappling irons hold the two ships together. Invisible hands furl the sails. A man of pale aspect, dressed in black, his face framed by a thick black beard, steps ashore. He laments his fate. Because he once invoked Satan, the ghost captain is cursed to roam the sea forever without rest. An angel brought to him the terms of his redemption: every seven years the waves will cast him upon the shore; if he can find a wife who will be true to him he will be released from his curse.

Ària de Holländer. Uusitalo. Act I.

Un vaixell fantasma apareixent per la popa es va precipitar contra el vaixell de Daland pel mar i els ferros mantenen els dos vaixells junts. Mans invisibles enrotllen la vela. Un home d’aspecte pàl·lid, vestit de negre, amb la cara emmarcada per una espessa barba negra, baixa a terra. Es lamenta del seu  destí. Perquè una vegada va invocar Satanàs, el capità fantasma està condemnat a vagar pel mar per sempre sense descans. Un àngel li va indicar com redimir-se: cada set anys les onades el llaçaran a la riba; si pot trobar una esposa que li siga fidel serà alliberat de la seua maledicció.

Daland wakes up and meets the stranger. The stranger hears that Daland has an unmarried daughter named Senta, and he asks for her hand in marriage, offering a chest of treasure as a gift. Tempted by gold, Daland agrees to the marriage. The southwind blows and both vessels set sail for Daland’s home.

Daland desperta i es troba amb l’estrany. El desconegut sent que Daland una filla soltera anomenada Senta i demana la seua en matrimoni oferint un cofre de tresor com a regal. Temptat per l’or, Dalant està acorda el matrimoni. El vent del sud bufa i els dos vaixells salpen cap a la llar de Daland.

Act 2

Balada de Senta. B.Nilsson. Act II.

A group of local girls are singing and spinning in Daland’s house. Senta, Daland’s daughter, dreamily gazes upon a gorgeous picture of the legendary Dutchman that hangs from the wall; she desires to save him. Against the will of her nurse, she sings to her friends the story of the Dutchman, how Satan heard him swear and took him at his word. She vows to save him by her fidelity.

Un grup de xiques locals estan cantant i filand en la casa de Daland. Senta, la filla de Daland, mira somniadora una imatge magnífica del llegendari holandès que penja de la paret; ella desitja salvar-lo. Contra la voluntat de la seua dida, ella canta a les seus amigues la història de l’Holandès, com Satanàs el  va sentir jurar i li va prendre la paraula. Ella promet salvar-lo per la seua fidelitat.

The huntsman Erik, Senta’s former boyfriend, arrives and hears her; the girls depart, and the huntsman, who loves the maiden, warns her, telling her of his dream, in which Daland returned with a mysterious stranger, who carried her off to sea. She listens with delight, and Erik leaves in despair.

El caçador Erik, exparella de Senta, arriba i la sent; les xiques ixen, i el caçador, que estima a la donzella, l’avisa contant-li el seu somni, en el qual Daland va tornar amb un misteriós desconegut, que la va portar a la mar. Ella escolta amb delit i Erik se’n va desesperat.

Ària de Daland. Tomlinson.

Daland arrives with the stranger; he and Senta stand gazing at each other in silence. Daland is scarcely noticed by his daughter, even when he presents his guest as her betrothed. In the following duet, which closes the act, Senta swears to be true till death.

Daland arriba amb l’estranger; Senta i ell es miren atentament l’un a l’altre en silenci. La xica a penes repara en Daland, fins i tot quan li presenta el seu convidat com el seu promès. Senta jura ser-li fidel fins a la mort.

Act 3

Cor Act III (primera part). Georg Solti & Chicago Symphony Orchestra

Later in the evening, the local girls bring Daland’s men food and drink. They invite the crew of the strange vessel to join in the merry-making, but in vain. The girls retire in wonder; ghostly forms appear at work upon the vessel The Flying Dutchman, and Daland’s men retreat in fear.

Més tard a la nit, les xiques locals porten als de homes de Daland aliments i begudes. Conviden a la tripulació del vaixell estrany a unir-se a la festa, però en va. Les xiques es retiren amb sorpresa. Apareixen formes fantasmals treballant en el vaixell de L’holandès errant i els homes de Daland reculen espantats.

Senta arrives, followed by Erik, who reproves her for deserting him, as she had formerly loved him and vowed constancy. When the stranger, who has been listening, hears these words, he is overwhelmed with despair, as he thinks he is now forever lost. He summons his men, tells Senta of the curse, and to the consternation of Daland and his crew declares that he is the “Flying Dutchman”.

Duo Acte III Erik Senta. Knappertsbusch. W. Windgassen. A. Varnay.

Senta arriba, seguida d’Erik, qui la reprèn per abandonar-lo mentre que abans l’havia estimat i li va prometre constància. Quan el desconegut, que ha estat escoltant, sent aquestes paraulesse sent aclaparat per la desesperació ja que creu que ara està tot perdut per sempre. Crida els seus homes, li explica a Senta allò de la maledicció i per a consternació de Daland i la seua tripulació declara que ell és L’holandès errant.

As the Dutchman sets sail, Senta throws herself into the sea, claiming that she will be faithful to him unto death. This is his salvation. The spectral ship disappears, and Senta and the Dutchman are seen ascending to heaven.

Quan L’holandès salpa, Senta es llança al mar al·legant que ella li serà  fidel fins a la mort. Aquesta és la seua salvació. El vaixell espectral desapareix i Senta i l’holandès es veuen ascendir al cel.

Finale. Nelsson. Balslev. Estes.

Holländer-Dresden-1843

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibrets, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s