La beata, relat eròtic del marquès de Sade en valencià amb il·lustracions porno de l’època.

Sade-BibersteinSade, enemic de la moral establerta, de la religió i l’estat.

El marquès de Sade fou un filòsof i escriptor francès. En les seues obres són característics els antiherois, protagonistes de violacions i de dissertacions en les quals, mitjançant sofismes, justifiquen els seus actes. L’expressió d’un ateisme radical, a més de la descripció de parafilies i actes de violència, són els temes més recurrents dels seus escrits, en els quals preval la idea del triomf del vici sobre la virtut.

Justine o les dissorts de la virtut és la primera i potser més coneguda novella. Està considerada pornogràfica. Narra les desventures de Justine des dels seus orígens fins a la més completa degradació personal i material a mans de distints personatges que van superant-se, al llarg de la novel·la, en perversió i desmesura els uns als altres.

Filòsof revolucionari, admirador de Rousseau, que va estar en La Bastilla, es mostra irreverent cap a la Religió i l’Estat, els costums establerts, la hipocresia i la moral. Va ser empresonat i internat en manicomis en moltes ocasions. Va morir en un asil per a bojos malalt i quasi cec. Va ser un esperit lliure admirat per escriptors i poetes. El cinema s’ha ocupat de la seua figura i obra.

En el conte que ve a continuació, i que he traduït al català-valencià, podem observar com Sade fa mofa de la religió, l’estat i la virtut al temps que el vici guanya la partida.

sadeEl senyor de Sernenval, que rondava els quaranta anys d’edat, comptava amb unes dotze o quinze mil lliures de renda que gastava amb tota tranquil·litat a París, i no exercia ja la carrera de comerç que antany havia estudiat amb la intenció d’aconseguir un càrrec de regidor. Feia alguns anys havia contret matrimoni amb la filla d’un dels seus antics col·legues, quan ella tenia uns vint-i-quatre anys. No hi havia una altra dona amb tanta frescor,  tan ufana i tan generosa en formes femenines com la senyora de Sernenval. Encara que no tinguera el físic de les Gràcies, resultava tan apetible com la mateixa deessa de l’amor, i encara que la seua aparença no fóra precisament el d’una reina, emanava d’ella tanta voluptuositat, amb aqueixos ulls tan amorosos i lànguids, aqueixa boca tan bella, aqueixos sins tan redonets i ferms, que era una de les dones més atractives de París.

Malgrat açò, la senyora de Sernenval, tan atractiva com era, tenia un defecte insuportable: una infinita vergonya, una beateria irritant i una actitud tan ridículament pudorosa que rarament el seu marit podia convèncer-la perquè es deixara veure en públic en la seua companyia. Tampoc no era freqüent que accedira a passar la nit amb ell, i quan es dignava a atorgar-li aquest plaer, ho feia sempre amb la màxima cautela, vestida amb un horrible camisó del que no es despullava mai. Únicament li permetia l’entrada a través d’una obertura realitzada artísticament, a aquest efecte, en el pòrtic del Himeneu, i sempre amb la condició que no intentara cap altre contacte ni tocament deshonest.

Justine_ou_les_Malheurs_de_la_vertu_(ménage_à_trois)Justine, ménage à trois. Els gravats provenen de l’edició de 1797.

Ell respectava amb resignació els pudorosos límits que ella li imposava per a evitar que muntara en còlera, i per por de perdre el favor de la seua dona, a la qual adorava, encara que tanta pudor li resultava ridícula; per açò, de tant en tant, intentava sermonejar-la.

-No és passant tot el dia en les esglésies, envoltada de capellans, com una dona honesta compleix amb els seus deures matrimonials. El primer de tot és atendre als de la pròpia casa. Faries més honor als designis de l’etern vivint de forma honrada en el món real que enterrant-te en les esglésies. A més, aqueixos sementals de Maria són molt més perillosos que els meus lleials amics, als quals tu evites. Com t’estime tant em preocupen seriosament totes aqueixes pràctiques religioses. I qui m’assegura a mi que, en comptes d’acudir als altars de Déu, no caigues de tant en tant en el tou llit d’algun capellà? Aqueixos brivalls són d’allò més nociu: parlant de Déu és com sedueixen a les nostres dones i a les nostres filles, i en el seu nom ens deshonren i enganyen. Tots et consideren un model de virtuts, i jo també ho crec però quines proves tinc que realment sigues digna d’aqueixa reputació? Amb més facilitat ho creuria si et vera eixir airosa dels intents de seducció d’altres homes, doncs l’esposa que no corre mai cap risc, i que tan segura se sent de si mateixa, es converteix en una víctima fàcil.

Aquesta era la situació quan un vell amic del senyor de Sernenval va venir des de Nancy a fi de visitar-ho, i també per a resoldre diversos assumptes de negocis que tenia pendents en la capital. Desportes, així es deia aquest vividor que tenia aproximadament la mateixa edat del seu amic, no feia fàstics a cap dels plaers que la benefactora natura ofereix als homes perquè obliden les seues dissorts. Va acceptar de grat allotjar-se en la casa de Sernenval i es va alegrar molt de veure’l, encara que es va estranyar davant l’actitud de la seua dona, que des del moment en què va saber de la presència de l’estrany es va enclaustrar en les seues habitacions i no es va deixar veure ni a l’hora del menjar. Desportes, pensant que la seua presència li era incòmoda, es va oferir a cercar un altre allotjament, però el seu amic el va dissuadir i va acabar per confessar-li les ridiculeses de la seua bella esposa.

Justine_ou_les_Malheurs_de_la_vertu_(orgy_with_a_monk)Justine, orgia amb un monjo. 1797.

-Hem de perdonar-la -li va pregar l’ingenu espòs- ja que les seues innombrables virtuts compensen aquests petits defectes. M’atrevisc a demanar la teua comprensió, igual que ella té la meua.

-Per la meua banda no hi ha problema -va respondre Desportes-. Sabent que no es tracta de res personal contra mi, i tenint en compte que és la dona de qui tant estime, no veuré en els seus defectes més que respectables virtuts.

El senyor de Sernenval va abraçar al seu amic i des de llavors ja no es van ocupar més que de gojos i plaers.

Si no fora per l’estupidesa de dos o tres grollers que des de feia uns cinquanta anys controlaven a París la prostitució, i en concret la d’un bergant espanyol que astutament guanyava cent mil escuts anuals amb el negoci de la Inquisició, no hi ha dubte que dos dignes burgesos com aquests, solter l’un i casat amb una beata l’altre, hagueren pogut acudir amb tota legitimitat a un dels bordells de la ciutat per a divertir-se una mica. Però ja s’havia instaurat la ridícula idea que, per al bon govern de la Nació, era necessari que les seues gents donaren minuciós compte d’aquelles parts del cos que més solacen a l’individu, perquè açò constituïa un dels ressorts més efectius del poder i un dels pilars més segurs de la virtut. S’havien fet creïbles idees absurdes com, per posar un exemple, que l’home al que li agrada admirar els pits d’una dona és un canalla, però el que es limita a observar la corba d’un maluc segueix sent un home honrat; ocorria, a més, que a qui caiguera en una de les categories considerades com a inacceptables, segons la moda, se li considerava el pitjor enemic de l’Estat. I com aquest tipus de grotesques infàmies aconsegueixen realment congelar el desig dels ciutadans, al senyor de Sernenval ni se li va passar pel cap proposar al seu amic semblants activitats llicencioses.

Adonant-se d’açò, encara que sense comprendre del tot els motius, Desportes li va preguntar per què s’havia brindat a gaudir amb ell de tots els plaers de la capital, però ni tan sols s’havia atrevit a esmentar aquests. Sernenval va al·ludir a les inoportunes activitats de la Inquisició, però el seu amic va riure i va afirmar que amb total seguretat, malgrat tots els informes, llistes de alcavotes i altres activitats dissuasòries, ell volia anar a sopar amb unes prostitutes.

-D’acord -va respondre el senyor de Sernenval-. Perquè veges quina és la meua manera de pensar, jo mateix et procuraré aquests plaers, però espere que ho comprengues: pel llaç sentimental que m’uneix a la meua esposa, a la qual no desitge trair, jo m’abstindré d’ells.

Desportes es mofà una mica de l’actitud del seu amic, però en comprovar l’inflexible que era en la seua decisió, ho va acceptar i van eixir. La popular madame S. va ser la sacerdotessa en el temple de la qual va pensar el senyor de Sernenval immolar al seu amic.

-Necessitem una dona honrada i en la qual puguem confiar, -li va explicar-, ja que el meu amic, al que et demane que atengues amb la major sol·licitud, està passant una temporada a París i no li agradaria haver de donar males referències quan torne a la seua província, ni que tu perderes la teua reputació. De manera que sigues franca, i digues-nos si comptes amb la dona adequada per a fer-li gaudir amb tranquil·litat.

Justine_ou_les_Malheurs_de_la_vertu_(ménage_à_trois_2)Justine, ménage à trois. 1797.

-Escolta -va contestar madame S-. Sé perfectament a qui tinc l’honor de dirigir-me, i no tinc per costum enganyar a clients d’aquesta categoria, de manera que vaig a parlar amb claredat i a demostrar-los que sóc de fiar. Conec la dona que necessiten; únicament és necessari acordar el preu. És una criatura adorable que els captivarà quan la vegen, el que ací anomenem “un mos de monjo”, i ja saben que entre ells es troben els nostres millors clients. Fa tres dies el bisbe de M va pagar per ella vint lluïsos, ahir l’arquebisbe de R cinquanta, i aquest mateix matí he cobrat per ella altres trenta. A vostès els l’oferisc per deu lluïsos, per a guanyar la seua estima, però serà necessària la màxima puntualitat en el dia i en l’hora; té un marit tan gelós que no té ulls sinó per a ella, i només disposa d’algunes estones en les quals li és possible defugir la seua vigilància. De manera que no podran retardar-se ni un sol minut de l’hora convinguda.

Desportes va regatejar una mica. Mai cap ramera havia cobrat deu lluïsos en tota la Lorena. Però com més insistia ell en una rebaixa, més enaltia madame S la seua mercaderia, així que per fi va acceptar.

La trobada va ser acordada per a l’endemà a les deu del matí, i l’aventura duraria tot el dia. Sernenval va decidir acompanyar-ho, però amb la intenció d’anar-se’n ràpid i dedicar la resta de la jornada a altres tasques més urgents. A l’hora convinguda els dos amics es van presentar en la casa de cites. La deessa a la qual Desportes anava a oferir-se en sacrifici esperava allí, en una alcova lleument il·luminada per una llum tènue i voluptuosa.

Joiós fill de l’amor -va dir el senyor de Sernenval, espentant al seu amic cap al temple- acudeix prest als sensuals braços que t’esperen. Ja m’explicaràs després, i jo m’alegraré infinitament de la teua felicitat. A més, com no sentiré gelosia de cap classe, la meua alegria serà molt més pura.

Més de tres hores va durar l’homenatge, fins que Desportes per fi va eixir assegurant que mai havia provat res semblat, perquè ni la mateixa Venus li haguera pogut fer gaudir així.

-Dius que és deliciosa? -va preguntar Sernenval una miqueta acalorat.

-Deliciosa? No hi ha paraules per a explicar-te ni remotament com és. No hi ha pinzell que puga descriure la voluptuositat de sensacions en la qual m’he vist immers. A part dels encants que li ha atorgat la naturalesa, compta amb un art tan sensual que encara em sent transportat. Prova-ho… prova-ho, amic meu, per favor, i hauràs de reconèixer que no hi ha una altra com ella en tot París.

Sernenval es va mantenir ferm, però com se li havia despertat certa curiositat, va demanar a madame S que fera passar a la jove per davant d’ell quan isquera de l’alcova. I així va ser. Però quan va eixir la deessa, amb un port orgullós i altiu… Per Déu! Quina cara se li va posar al senyor de Sernenval quan va reconèixer a la seua dona! Era ella… aqueixa beata que ni tan sols es deixava veure pels amics del seu espòs, allí, prostituint-se en una casa d’alcavoteria.

-Canalla! -va cridar ple de fúria, però ja no va  aconseguir agafar a la seua traïdora esposa que, en veure’s en evidència, va eixir fugint.

En un estat d’agitació indescriptible, Sernenval anà a demanar-li comptes a madame de S; ella li va demanar excuses, però li va assegurar que aquella dona portava ja més de deu anys treballant en aquella casa. Des de fa més de deu anys, és a dir, des de molt abans de les noces amb ell.

-Aqueixa malvada meuca! -va mussitar entre sanglots el desventurat espòs, a qui el seu amic tractava de consolar en va-. Però és millor així, menyspreu és l’única cosa que mereix i el meu la cobrirà per sempre. No obstant açò, amb aquesta experiència cruel he après alguna cosa: que mai s’ha de jutjar la virtut de les dones prenent com a referència la seua màscara d’hipocresia.

Sernenval va tornar a sa casa, i mai més va tornar a veure a la seua virtuosa esposa; aqueixa ramera indecent havia pres el seu propi camí, la qual cosa a ell no li va preocupar en absolut. Desportes es va acomiadar l’endemà, no desitjant imposar la seua presència en semblant situació. El desafortunat Sernenval va quedar a soles, destrossat, ple d’odi i de dolor, i va començar a redactar un escrit contra les esposes hipòcrites que mai va servir per a corregir a les dones de la seua falsedat i que cap home va llegir mai.

Justine_ou_les_Malheurs_de_la_vertu_(orgy_with_a_monk_2)

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Conte, Literatura, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s