Schopenhauer en català (6): La moral. La commiseració.

ciegoLa commiseració és un sentiment altruista de la nostra humanitat pel que s’ajuda a qui ho necessita sense esperar res a canvi.

Com veurem ací mateix, Schopenhauer ens dóna una de calç i una altra d’arena. En l’entrada anterior parlàvem d’un sentiment negatiu, l’egoisme, que no coneix mida. Per a l’egoista l’única cosa que l’interessa és el jo i la possessió ; “tot per a mi” sense pensar en ningú. La commiseració és el seu oposat. De manera natural, sense cap adoctrinament religiós o de cap tipus, simplement per ser humans podem sentir llàstima per una persona o animal que pateix. D’alguna manera deixem de pensar en el propi ego i pensem en l’altre. Ens veiem abocats a ajudar-lo sense esperar res a canvi, per pura humanitat. Sense dubte un noble sentiment. A remarcar l’interès de Schopenhauer pels animals, que no forma par de la religió judeocristiana sinó de la budista, que el filòsof contribuirà a donar a conèixer a Europa.

La conmiseració és aqueix fet sorprenent i ple de misteris en virtut del qual veiem esborrar-se la línia fronterera que als ulls de la raó separa totalment un ésser d’un altre ésser, i convertir-se el «no jo» en certa manera en el «jo».

Només la conmiseración és el principi real de tota justícia lliure i de tota caritat vertadera. La commiseració és un fet innegable de la consciència humana; és essencialment pròpia d’aquesta i no depèn de nocions anteriors, d’idees a priori, religions, dogmes, mites, educació i cultura. És producte espontani, immediat, inalienable de la Naturalesa; resisteix a totes les proves i es manifesta de tots temps i països. A tot arreu se la invoca amb confiança, per la seguretat que es té que existeix en cada home, i mai s’explica entre el nombre dels «déus estranys». L’ésser que no coneix la commiseració està fora de la humanitat, i aquesta mateixa paraula «humanitat» es pren sovint com a sinònim de commiseració.

****************

Altruismo

No hi ha sentiment més noble que l’altruisme.

Pot objectar-se a tota bona acció nascuda únicament de conviccions religioses que no és desinteressada, que prové de la idea d’un premi o un càstig esperat o temut; en fi, que no és purament moral. Si es considera el mòbil moral de la compassió, qui s’atreviria a posar en dubte ni un sol instant que en totes les èpoques, en tots els pobles, en totes les situacions de la vida, en plena anarquia, enmig dels horrors de les revolucions i de les guerres, en les grans com en les petites coses, cada dia, a cada hora, la compassió fa sentir els seus efectes benèfics i veritablement meravellosos, impedeix moltes injustícies, provoca d’improvís més d’una bona acció sense esperança de recompensa, i que a tot arreu on obra per si sola reconeixem en ella, commoguts, admirats, el valor moral, pur i sense mescla?

****************

altruismo-2

La falta d’altruisme i commiseració és pròpia de persones egoistes i inhumanes.

Enveja i llàstima; cadascú porta dins de sí aqueixos dos sentiments diametralment oposats. El que els fa nàixer és la comparació involuntària i inevitable de la nostra pròpia situació amb la dels altres. Segons reacciona aquesta comparació sobre cada caràcter individual, un o un altre d’aqueixos sentiments arriba a ser fonamental disposició i font dels nostres actes. L’enveja no fa més que elevar, engrossir i consolidar el mur que s’alça entre tu i jo. Per contra, la llàstima ho fa prim i transparent, a voltes el destrueix de dalt a baix, i llavors es dissipen totes les diferències entre jo i els altres homes.

****************

Quan ens trobem posats en relació amb un home, no ens parem a pesar la seua intel·ligència ni el seu valor moral, la qual cosa ens conduiria a reconèixer la perversitat de les seues intencions, l’estretor de la seua raó, la falsedat dels seus judicis, i no podria despertar en nosaltres més que menyspreu i aversió. Considerem més aviat els seus sofriments, les seues misèries, les seues angoixes, els seus dolors, i llavors sentirem com de prop ens toca; llavors es despertarà la nostra simpatia, i en comptes d’odi i menyspreu experimentarem per ell aqueixa commiseració que és l’únic banquet al fet que ens convida l’Evangeli.

****************

Si s’ha considerat la perversitat humana i s’està prompte a indignar-se davant ella, cal dirigir de seguida la mirada a l’angoixa de l’existència humana. I recíprocament, si la misèria us espanta, torneu els ulls a la perversitat. Llavors es veurà que l’una i l’altra s’equilibren i es reconeixerà la justícia eterna. Es veurà que el mateix món és el judici del món.

****************

Fins la còlera més legítima es calma davant la idea que qui ens ha ofès és un desventurat. El que la pluja és per al foc, açò és la llàstima per a la ira. Quan algú tracte de venjar cruelment una injúria, li aconselle, si no vol preparar-se remordiments, que es figure amb vius colors complida ja la seua venjança, que es represente a la seua víctima presa de sofriments físics i morals, en lluita amb la misèria i la necessitat, i que diga per a si: «Vet ací la meua obra». Si alguna cosa en el món pot extingir la còlera, és aquesta idea. La causa que, en general, preferisquen els pares als fills malaltissos, és el que sempre dóna compassió veure’ls.

****************

gos i homeLa llàstima, principi de tota moralitat, presa també sota la seua protecció als animals, al pas que en els altres sistemes de moral europea es té envers ells tan poca responsabilitat i tan escassos miraments. La pretesa manca de drets dels animals, el prejudici que no té importància moral nostra conducta envers ells, que no hi ha, com sol dir-se, deures envers els irracionals, açò és precisament una grolleria que revolta, una barbàrie de l’Occident, que té el seu origen en el judaisme…

Cal recordar-los a aqueixos menyspreadors dels animals, a aqueixos occidentals judaizants, que el mateix que ells han sigut alletats per les seues mares, també el gos ho ha sigut per la seua. Si s’ha considerat la perversitat humana i s’està prompte a indignar-se davant ella, cal dirigir de seguida la mirada a l’angoixa de l’existència humana. I recíprocament, si la misèria us espanta, torneu els ulls a la perversitat. Llavors es veurà que l’una i l’altra s’equilibren i es reconeixerà la justícia eterna. Es veurà que el mateix món és el judici del món.

← pàgina anterior

pàgina següent →

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filosofia, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Schopenhauer en català (6): La moral. La commiseració.

  1. Retroenllaç: Schopenhauer en català (5): La moral. L’egoisme. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s