This is Opera: Tosca.

tosca_maria_callas_as_floria_toscaMaria Callas, la millor Tosca de la història.

Roma la ciutat on es desenvolupa l’acció, un thriller amb tots els elements del gènere. Per desvetllar quins són aquests elements, Ramon Gener buscarà l’ajuda dels alumnes de l’escola de cinema de Roma. Tosca és una història d’amor a la italiana i qui sap més d’amor que els italians?

Per a tots els amants del cinema, per als qui els agrada l’acció frenètica, els crims, els interrogatoris, les persecucions, aquesta és sens dubte la seua òpera. Una òpera que és un autèntic thriller policíac. Pel·lícules que es veuen amb el cor en un puny. Avui intentarem demostrar que Giacomo Puccini es va avançar a tots ells amb “Tosca“, una òpera estrenada a Roma l’any 1900.

Castel_Sant'Angelo_at_NightCastell de Sant’Angelo

“Tosca”, com a bon thriller que és, t’atrapa des del principi i després resulta impossible escapar. Pot semblar que les paraules òpera i acció estiguen renyides, però no ho estan en absolut perquè “Tosca” està repleta d’acció. L’acció té lloc en tres llocs diferents, reals de la ciutat de Roma. El primer d’ells és el castell de Sant’Angelo, una antiga presó per a presos polítics. Ací és on tot comença. Ací és on comença l’acció, on comença el nostre viatge. Ací és on comença el nostre tràiler de “Tosca”, un thriller trepidant, una òpera que et deixarà sense alè, un pres polític fuig del castell de Sant’Angelo en una fugida desesperada. La seua salvació serà un pintor, Mario Cavaradossi, un pintor enamorat d’una diva, la gran cantant Floria Tosca. Però la seua història d’amor apassionat quedarà truncada per una trama policíaca quan el cap de la policia romana, el corrupte Vitellio Scarpia irromp en la seua vida.

Persecucions, tortures, enganys, assassinats, pura adrenalina en escena. Una història de suspens i intriga amb un final sorprenent. Un final replet de sang que et deixarà gelat. “Tosca”, una història immortal en la ciutat eterna. Què passada, veritat? Totes aquestes coses són les que succeeixen en “Tosca” i moltes altres que hem eludit, qui de vosaltres continua pensant que l’òpera no té acció? Qui ho continue pensant i creient, és que encara no ha vist “Tosca”. Puccini creava grans personatges i Tosca, la protagonista és immensa. Floria Tosca és una cantant, una diva de fama i èxit extraordinari.

Act I: Quale occhio al mondo. G. Di Stefano-Cavaradossi, Callas-Tosca.


Veiem  la soprano Sondra Radvanovsky cantant un fragment del duo del primer acte al costat del tenor que interpreta Cavaradossi i el director d’escena. L’exigència d’un paper com el de Tosca obliga a prendre un descans en els assajos. Aprofitem per parlar amb la dona que té sobre l’escenari la força i el caràcter ideal per interpretar a la nostra gran protagonista, a la protagonista d’aquest fabulós thriller que és “Tosca”.

sondra-radvanovsky-silive-com-Parlem de “Tosca”. Ella és una prima donna i, si m’ho permets, tu també ets una prima donna.

-Gràcies.

-¿Això et fa més fàcil interpretar la peça?

-Bé, amb tots els papers operístics que hi ha al final aconsegueixes el d’algú que ets tu. Sóc jo mateixa a l’escenari, és genial.

-Podries descriure’ns a Floria Tosca?

-És una noia jove, és religiosa i està molt enamorada.

-¿I molt gelosa? Molt gelosa perquè és la primera vegada que s’enamora.

-Recorda la primera vegada que ens enamorem d’algú i per això penso que ser Tosca és tan fantàstic. Puc utilitzar totes les meves emocions i sentiments i tot el que m’ha passat a la vida. Puc mostrar tot això a l’escenari quan interpreto Tosca.

-I tots els papers protagonistes de Puccini són grans dones. El públic s’enamora d’elles instantàniament, com aconsegueix Puccini que ens enamorem d’aquestes dones a l’instant?

-Primer de tot per la música. Puccini et dóna tota la informació sobre el personatge a través de la música.

-¿Això és el que et va passar quan vas escoltar “Tosca” per primera vegada?

-La raó per la qual estic avui aquí és Tosca.

-No em diguis més.

-Això és una sorpresa.

-T’he portat unes imatges, escolta això. 

Recondita armonia. P. Domingo.

-És el gran Plácido Domingo, un Plácido Domingo molt jove.

-Jo també era molt jove.

–Quants anys tenies?

-11.

-Tenies 11 anys quan vas veure “Tosca” per primera vegada? Mentre la vèiem a la televisió li vaig dir a la meva mare, jo vull fer això.

-En aquest precís moment vas decidir ser cantant d’òpera?

-Sí, la veritat és que vaig començar a estudiar cant un mes després.

-Increïble.

-És una bona història, però és real.

-Així et vas convertir en cantant d’òpera.

-I encara segueixo aquí.

sant_andrea_della_valleEsglésia de Sant’Andrea della Valle.

Angelotti és un pres que ha fugit i que va a refugiar-se aquí, en aquesta església on ens trobem, Sant’Andrea della Valle, a Roma. Ell és l’excusa que posa en marxa tota l’acció. A l’església es trobarà amb un pintor que pinta una Madonna, aquest pintor és Cavaradossi, però qui és Cavaradossi? Cavaradossi és l’amant de Tosca. Cavaradossi ajudarà a amagar a Angelotti i tant ell com Tosca patiran les conseqüències d’aquesta decisió.  L’espectador aviat s’oblidarà d’Angelotti. A l’espectador no li importa el que li passi a Angelotti, l’espectador només li preocupa Tosca perquè l’espectador es va a enamorar perdudament de Tosca, exactament igual que Cavaradossi, el pintor que l’adora. Ella és terriblement gelosa. Li retreu que es fixi en altres dones. Ell ho nega i intenta calmar declarant-li el seu amor incondicional. Per Cavaradossi, Tosca ho és tot. 

Finale. Act I. R. Raimondi-Scarpia

Sabeu qui és aquest personatge?  Un home imprevisible, però amb una ment freda. Scarpia, el dolent de “Tosca”, és també un home amb una ment calculadora capaç del pitjor. No només això, Scarpia, el monstre.

Ambrogio MaestriAquest és Ambrogio Maestri, el nostre Scarpia. Un dels grans barítons del moment, que ara mateix es posa a la pell del malvat policia al gran teatre del Liceu.

-Ambrogio, amb aquesta cara de ser un home simpàtic, com aconsegueixes interpretar a un canalla així?

-Jo crec que com menys et moguis millor perquè qui té el comandament no es mou, oi?

-El port és molt important.

-És clar.

Un gran canalla.  Com fas per ficar-te en la pell d’aquest home?

-No és fàcil perquè cal distingir entre quan fa de policia i quan fa d’amant. Això és molt interessant perquè crec que, com tots els canalles, té dues cares.

-És veritat. Quan està davant de Tosca canta d’una manera …

-D’una manera molt …

-Però ell no és així en realitat.

-No, està fingint perquè ell vol …

-Què vol ell?

-Al final ho diu. Ell demana una hora d’amor a canvi d’una vida.

-Una hora d’amor a canvi de la vida d’una persona.

-Si no vols donar-me el teu amor, dóna’m només el teu cos.

-Creus que es pot dir que Scarpia estima Tosca?

-Jo crec que la ama a la seva manera.

-¿De quina manera?

-És una manera molt carnal, ell és un home carnal. No és un home espiritual. És més de coses terrenals. Ell utilitza a les persones i després les llença. Ell mateix diu que agafa tot el que vol i després el tira.

-Al final del primer acte, quan cantes tan bé com ho fas sempre. Tosca ha marxat, es queda sol i ens mostra la seva veritable essència.

Orson Welles sabia com mantenir la tensió en les seves pel·lícules, i Puccini també ho va saber fer amb “Tosca”. A mi em sembla que el llibret de l’òpera és gairebé com un guió de cinema, per això estem a l’escola de cinema de Roma, una de les més importants del món. Els seus alumnes ens ajudaran a trobar la clau del suspens de “Tosca”.

Hola, bon dia. (Aplaudiments) Vull fer un petit experiment amb vosaltres. Us vaig a ensenyar alguns fragments del segon acte de “Tosca”, els aniré parant i us demanaré que em digueu com creieu que seguirà l’escena, però no l’escena perquè l’escena és un terme molt teatral, millor digueu-me com creieu que es desenvoluparà el guió de “Tosca”. Comencem. Aquest és Scarpia, el gran canalla de la història de l’òpera. Estan torturant a Cavaradossi, l’amant de Tosca. Aquesta és Floria Tosca. I Scarpia diu, digueu-me on està Angelotti, un altre personatge de l’òpera. Tosca està completament desesperada. Llavors, Scarpia vol saber on s’amaga Angelotti.

GHEORGHIU ALAGNA & RAIMONDI – Tosca – Torture. Act II.

Tosca diu no puc més, deixa de torturar al meu amant, com segueix l’escena? Tosca no ho dirà i ell no deixarà de torturar-ho.

Deixa de torturar-lo i et diré on està amagat. Això seria el més raonable. Vegem. Ella demana al seu amant. Scarpia ha deixat de torturar Cavaradossi, però ell diu calla, no diguis res perquè menyspree el dolor. Scarpia s’apropa a Tosca i li diu, endavant Tosca, parla. Ara seria el moment de parlar. Parlarà, no parlarà. Dirà on s’amaga .. parlarà. Per què parlarà? Perquè vol que alliberin el seu amant. Si no parla mataran al seu amant.

Però el seu amant li ha dit que menysprea el dolor i que no digui res. Això és. Crec que ho dirà perquè sembla que ella està patint més que el torturat. Això està molt bé. Efectivament, això és així.

Us dic el que succeirà. Ella parla, diu on està amagat Angelotti, però quan els esbirros de Scarpia arriben al lloc on està amagat Angelotti … ¿Ja ho han avisat? No. El deixen escapar? No. És una estratègia? No. Segueix allà? Sí, però … Està mort. Per què està mort? S’ha suïcidat. S’ha suïcidat, això és una òpera. Llavors, veiem que Scarpia no té res perquè ell volia a Angelotti, però és mort, què fa o què pensa fer Tosca per alliberar el seu amant?.

Ara us demano a totes les noies que em digueu què faríeu vosaltres si fóssiu en la mateixa situació que Tosca.

Lliurar-me a Scarpia. Si és l’única manera de salvar …

Ho faries, t’entregaries a Scarpia. Mira, mira.

Encara que no és just. Vegem el que fa Tosca. I bé … Ella fa així amb el cap, em lliuraré a tu. Però allibera’l ara mateix, t’ho demano, diu ella. El vull lliure ara mateix. Ell, que és cap de la policia diu, no puc mostrar clemència, necessito fingir. Necessito que tots donin per mort al cavaller. Bé, sóc un corrupte, però sóc el cap de la policia. No puc actuar així. Llavors arriba l’esbirro i Scarpia li diu el que ha de fer. He canviat d’opinió, que afusellin al cavaller, però espera. Com vam fer amb el comte. Tot això ells ja ho han fet abans. Un afusellament fingit. He mantingut la meva promesa diu Scarpia. Tosca li demana un salconduit per fugir de la ciutat amb la seu amant. Aquí veiem a Scarpia redactant el salconduit. Aquí …

Què fa ella? Aquest és el moment crític del segon acte. El moment més crític. Agafa un ganivet. Per què?

Per què vol matar-lo? Perquè no vol lliurar-se a ell.  Aquest és el tracte. Però una vegada que ell ja ha signat, un cop que ha manat l’ordre d’afusellament, si ell mor, no hi ha res a fer.

Per matar-se els dos, ella i Scarpia. Això és molt més operístic, brau. No dic que sigui així, però és una gran idea. Així almenys salva el seu honor. Això també és una idea molt operística. Els nostres joves estudiants ja han descobert com acaba tota la història, però els que ens veieu des de casa haureu d’esperar una mica per saber què succeirà amb el ganivet.

 Puccini en “Tosca”  pinta la violència, però en lloc del pinzell utilitza l’orquestra. Hem escoltant el fragment en què Scarpia tortura a Cavaradossi. La música de Puccini resulta impactant. Escolteu, és la violència en estat pur. Violència sobre violència i, tot i així, bellíssima. 

Recordeu que us havíem deixat amb les ganes de saber què faria Tosca amb el ganivet? Mireu Tosca li clava el punyal a Scarpia i pronuncia la frase més famosa de l’òpera. Aquest és el petó de Tosca Primera mort violenta. Recordeu abans que Scarpia li ha assegurat a Tosca que l’afusellament de la seva amant seria fictici? Com us haureu imaginat tot era un estratagema macabre de Scarpia. L’afusellament és real. Segona mort violenta. Per rematar-ho, Tosca desesperada i perseguida pels esbirros de Scarpia, es veurà obligada a llançar-se al buit des de dalt del castell de Sant’Angelo. Tres morts horribles, violentes. 

Act II. Escena de l’assassinat. Callas. Gobbi.

Com haureu comprovat, tosca té acció, violència, girs sorprenents de guió, una gran protagonista i un gran, gran malvat. Imaginem l’impacte que va causar tot això quan es va estrenar l’any 1900. El públic no estava acostumat a tanta adrenalina. El thriller ja s’ha acabat, però no el nostre programa perquè el que fa de “Tosca” una òpera essencial no és només que Puccini creés un thriller fa més de 100 anys, és també perquè és una gran història d’amor a la italiana.

“Tosca” té dos grans hits. La famosíssima ària del tenor, sens dubte, definitivament un dels grans hits de la història de l’òpera. Una música meravellosa que Cavaradossi canta abans de morir pensant en Tosca. Recorda la primera nit que van passar junts. Parla de les estrelles que llueixen sobre seu. Parla dels passos a la sorra, dels dolços petons i carícies. Aquí Puccini li canta a l’amor carnal, aquell amor que es toca i se sent. L’amor de Tosca és un amor gelós i sense embuts. Un amor visceral. Un amor a la italiana.

Jonas Kaufmann: E lucevan le stelle

Una altra ària emblemàtica és la de la soprano quan canta a l’art i a l’amor, els motius de sa vida:

Maria Callas – Vissi d’arte, vissi d’amore.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, cantants, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s