Llibre dels feits del rei En Jaume.

jaume 111Jaume I

El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica en primera persona, la seua vida i els 63 anys del seu llarg regnat. Jaume I, rei d’Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere I d’Aragó i de Maria de Montpeller, va nàixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a València el 1276. Va iniciar el seu regnat als cinc anys i va casar-se per primera vegada als 13. La seua primera dona va ser Elionor de Castella, mare del primogènit, Alfons. Posteriorment va casar-se amb Violant d’Hongria, amb qui va tenir 10 fills.

L’any 1228 va iniciar la conquesta de Mallorca i cinc anys més tard, la del regne de València. D’altra banda, l’1 de maig 1258 va signar amb sant Lluís, rei de França, el Tractat de Corbeil pel qual mentre el rei francès renunciava a tots els drets que, com a descendent de Carlemany, pogués tenir damunt dels comtats catalans, Jaume I renunciava a tots els seus drets damunt els territoris occitans. Les seues despulles són enterrades a Poblet.

Nota: Els textos en blau procedeixen de la Crònica original. Tan sols he substituït alguns mots i expressions complicat per al lector actual per formes  modernes.

El llinatge de Jaume I

En el mateix preàmbul de la Crònica, a continuació de l’explicació de les raons que l’han empès a escriure-la, Jaume I s’apressa a donar raó de la importància de la seua ascendència: Jaume I era fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller.

El seu avi patern, Alfons I,  era rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença. Per part materna va rebre el senyoriu de Montpeller i va emparentar amb la casa de Bizanci.

pere el catilikPere el Catòlic, pare de Jaume I. Va morir a Muret defensat els seus vasals occitans albigeses.

La mort de Pere el Catòlic

Als cinc anys Jaume I va quedar orfe. En aquells moments, Jaume era a Carcassona, ciutat a la qual, seguint les ordres del seu pare, havia estat traslladat des de Montpeller, la ciutat de sa mare on havia viscut sempre. A Carcassona, Jaume vivia sota la guarda de Simó de Monfort, el principal enemic del seu pare, Pere el Catòlic.

Les desavinences entre els seus pares havien quedat de manifest quan son pare, el rei Pere, havia demanat al Papa el divorci de la seua mare, Maria de Montpeller. La reina, que s’oposava al divorci, s’havia traslladat a Roma per entrevistar-se amb el Papa i havia mort durant la seua estada a la ciutat.

De la seua banda, el rei, que l’any anterior havia lluitat amb el rei de Castella contra els almohades i que per la seua victòria a la batalla a les Navas de Tolosa li havia estat atorgat l’apel·latiu de Catòlic, es trobava enfrontat amb el pontífex a causa de l’heretgia albigesa, que s’havia estès per les terres del sud de França – Occitània –  i contra la qual, el Papa, recolzat per les tropes franceses, que cobejaven aquells territoris, havia predicat una croada.

Com a senyor d’aquelles terres, el rei va oposar-se a les tropes dels croats, comandades per Simó de Monfort, i va morir a la batalla de Muret el dia 13 de setembre de 1213, batalla que, d’altra banda va acabar amb el domini català en aquelles terres germanes occitanes, que van ser incorporades a la corona de França.

Castillo_monzonCastell de Montsó, on Jaume I va passar part de la seua infantesa custodiat pel Temple.

El jurament com a rei

Després de la batalla de Muret, Simó de Monfort va intentar retenir el futur rei però el Papa, que com a senyor feudal d’Aragó i de Catalunya era el tutor del nen, el va obligar a lliurar-lo als seus súbdits.

El 1214, als sis anys, Jaume I, acompanyat d’alguns dels seus nobles, va entrar per primera vegada al seus regnes. Va jurar el seu càrrec a Lleida i, seguint les indicacions deixades per sa mare, va quedar sota la guarda del mestre del Temple i va ser portat al castell de Montsó. Un legat pontifici va nomenar regent el comte Sanç, oncle-avi de Jaume I que ja regia Provença en nom del comte provençal Ramon Berenguer V, també menor d’edat.

L’estada a Montsó i les lluites internes als seus regnes

A Montsó, Jaume, va estar-s’hi tres anys acompanyat del seu cosí Ramon Berenguer V de Provença, orfe com ell.

La seua sortida de Montsó es va produir pocs mesos després que un grup de nobles catalans i aragonesos haguessen decidit protegir-lo.

E nós vam eixir a l’alba de Monsó (…) E nós llavors no havíem mas nou anys e, per temor de la batalla que cuitàvem haver, un cavaller presta’ns una cota de malla lleugera que ens vestíssem: e aquest va ser el nostre començament de les primeres armes que nós vam agafar.

El regent fins aquell moment, el comte Sanç, contestat dins i fora de les fronteres del regne, va abandonar-ne la regència, que va quedar en mans d’un consell. La lluita pel poder entre la noblesa i el rei va ser molt dura. Els nobles -molts d’ells els mateixos que havien format part del grup de fidels que l’havia ajudat a sortir de Montsó-, sovint en lluita entre ells mateixos, s’aliaven contínuament contra el rei i intentaven a tota costa traure beneficis de la dèbil situació del monarca.

jaume 1Jaume I va casar-se dues vegades i tingué nombroses relacions extra-maritals. Va ser pare d’11 fills legítims.

El casament amb Elionor de Castella

A poc de fer tretze anys, Jaume es va casar a Àgreda (Sòria) amb Elionor, filla del rei de Castella, uns anys més gran que ell. Jaume I justifica aquell matrimoni prematur per la por dels seus consellers a què el rei, exposat a tot tipus de perill, pogués morir sense descendència:

E nós haguem per muller la reina dona Lionor per consell de nostres hòmens, que ens aconsellaven que pus nostre pare no havia pus fill sinó nós, que prenguéssem muller estan jove, per ço car ells havien gran resguard de nostra vida per raó de malauties o de metzines quens donassen.

Sobre aquell matrimoni prematur el Conqueridor explica:

E fo la nostra cavalleria en sancta Maria de l’Horta de Tarragona, que oïda la missa del Sant Esperit, nós cenyim l’espasa que prenguem de sobre l’altar. E podíem llavors haver dotze anys complits e entràvem en lo tretzè, llavors un any estiguem ab ella (la reina) que no podíem fer ço que els hòmens han a fer amb llur muller car no havíem l’edat.

Un dels episodis més coneguts, tot i que va tenir lloc uns anys després, és el segrest a què Jaume I i la seua muller, la reina Elionor, es van veure sotmesos a Saragossa on els segrestadors, que els van tenir captius durant dos mesos, van donar mostra del poc respecte que la presència del rei els produïa. I és que davant el perill en què es trobava la monarquia a causa d’aquelles lluites internes, l’any 1221 s’havia celebrat el matrimoni de Jaume amb Elionor de Castella, filla d’Alfons VIII.

jaume 1ºLa fi de les lluites amb la noblesa

Deu anys abans, quan havia entrat a Catalunya, el Papa, per tal de no agreujar encara més la situació de la Corona, havia establert una treva de deu anys amb els regnes almohades, molt afeblits, a canvi de tributs. El termini havia acabat i Jaume, amb disset anys, es proposa reprendre la lluita amb els sarraïns amb un triple objectiu: incentivar i pacificar la noblesa, refermar la seua autoritat i augmentar els seus territoris, que s’havien vist força minvats després de la derrota de Muret.

La primera campanya militar va ser contra Peníscola i no va donar els fruits desitjats: va acabar amb un pacte entre Jaume i el rei de València, Abu Zeid, i tampoc no va canviar la postura de la noblesa, especialment la de l’aragonesa, envers el rei. Bona mostra n’és l’enfrontament del rei amb el cavaller Pere d’Ahonés qui, un cop signat el pacte amb el rei de València, desobeint-lo, va voler entrar en terres sarraïnes.

Jaume I ens ha deixat una descripció del seu brutal enfrontament amb el cavaller aragonès:

E en açò no hi hagué més paraules. E ell lleva’s en peus. E aquells qui eren ab nós, ço és aquells que més amunt havem dits, desempararen a nós e a ell e anaren-se’n al cap de la casa, e meteren mans als coltells, llurs mantells abraçats e els perpunts vestit, e lleixaren a nós sols ab ell. E ell era gran cavaller e fort bo d’armes, e volc metre mà a la espasa, e nós tinguem l’espasa a mà, que no la poc traure. E els cavallers de don Pedro Aonés no eren descavalcats dels cavalls, e eren defora. E quan oïren lo brogit qui es faïa en la casa, descavalcaren bé trenta o quaranta cavallers a colp. E mentre que els seus venien, ell volc metre mà al punyal; e nós el vam retenir e no el poc traure.

Perpunt: peça de vestir enconxada i repuntejada amb què es cobria el cos.

Amb la Pau d’Alcalà (1227) es va cloure un període de llargues lluites entre Jaume I i la noblesa.

comtats-1.000Comtats catalans cap a l’any 1.000

 

La guerra a l’Urgell

Pere el Catòlic ja havia previst la incorporació del poderós comtat d’Urgell -el comtat català més destacat després del de Barcelona-Girona, i que s’estenia des de les valls del Valira a Lleida- a la Corona mitjançant el matrimoni del seu únic fill, Jaume, amb l’hereva d’Ermengol VIII d’Urgell, Aurembiaix, casament que no va arribar a celebrar-se. Anys després, l’any 1228, Aurembiaix, òrfena, va reclamar l’ajut del rei per recuperar els seus drets i les seues terres, que havien estat usurpats pel seu cosí, Guerau de Cabrera.

Jaume I, que tenia vint anys i estava separat de la seua dona, Elionor de Castella, va trobar l’oportunitat d’incorporar el comtat a la Corona i va signar un contracte de concubinat amb Aurembiaix en el qual fins i tot concretava els territoris que heretaria el fill que poguessin tenir.

La campanya contra Guerau de Cabrera va ser un èxit i el comtat va passar a mans d’Aurembiaix.

E quan haguem lliurat lo castell de Balaguer a la comtessa, anam-nos-en ab ella a Agramunt, e albergam en la costa de la serra d’Almenara a vista d’Agramunt. E, quant viu En Guillem de Cardona que nós érem albergats en aquell lloc va sortir-ne de nuits, e va marxar durant la nit: e, quan oïm dir que ell se n’havia anat el matí, llevam-nos, e isqueren los hòmens a nós, e entram-nos-en a Agramunt, e metem la comtessa dins al castell.

Tanmateix, però, la noblesa sospitava d’una monarquia que es començava a perfilar massa poderosa i van fer que el rei trenqués el seu compromís amb la comtessa.

Tot i que Jaume I i Pere el Gran van exercir l’autoritat sobre el comtat al llargs de diferents períodes, a la mort d’Aurembiaix va passar a mans dels Cabrera. La incorporació definitiva del comtat d’Urgell a la Corona es va produir el 1314 amb el  casament del futur Alfons III el Benigne amb Teresa d’Entença, aleshores hereva del comtat.

conquista mallorcaLa conquesta de Mallorca

Un cop pacificats Aragó i el comtat d’Urgell, tot i que indirectament, sota la seua autoritat, Jaume I comença a preparar l’expansió del seu regne a expenses dels territoris sarraïns. Després d’un primer intent fracassat de conquesta al regne de València, el seu primer gran objectiu és l’illa de Mallorca, important punt estratègic marítim i comercial -i notable enclavament de la pirateria- a la Mediterrània, que ja havia estat un curt temps sota el domini de Ramon Berenguer III.

Jaume I explica que estant un dia dinant a Tarragona amb els nobles de Catalunya, van demanar quina terra era Mallorques al ciutadà de Barcelona Pere Martell, que sabia molt de mar i que hi havia estat una o dues vegades, i que, després de sentir les explicacions de Martell, els nobles van demanar-li que preparés la seua conquesta ja que serà cosa meravellosa, a les gents que oiran aquesta conquesta, que prengats terra e regne dins en mar on Déus lo volc formar. L’estol, format per vint-e-cinc naus complides, e divuit embarcacions de transport, e dotze galeres, e entre bucs e galiots centva sortir de les platges de Salou, Tarragona i Cambrils el dia 6 de setembre de 1229:

E, quan viren los de Tarragona e els de Cambrils que l’estol movia de Salou, feren vela, e feia goig de veure a aquells que romanien en terra e a nós, que tota la mar semblava blanca de les veles, tan era gran l’estol. E nós moguem en la darreria de l’estol, en la galera de Montspestller, e faem recollir ben mil hòmens en barques que volia anar amb nós, que negú no hi passara.

Al cap de tres dies:

vam veure l’illa de Mallorques, e distingírem la Palomera et Sóller e Almeruig.

Les tropes van avançar fins a la capital:

E anam-nos-en poc a poc distingírem fins a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e sembla’ns la plus bella vila que anc haguéssem vista 

i, després d’assetjar-la, la van prendre el 31 de desembre de 1229.

El rei explica així l’entrada a la ciutat aquell darrer dia de l’any:

E, quan tots es van moure, los cavallers e els servents, e s’anaren acostant al vall on era lo pas, tota la host a una veu començà a cridar:

– Sancta Maria, Sancta Maria!

E aquest mot no els eixia de la boca, que quan l’havien dit sempre s’hi tornaven, e així com més lo deïen més pujava la veu; e això dixeren be trenta vegades o pus. E, quan los cavalls armats començaren a entrar cessà la veu. E, quan va estar llest lo pas on devien entrar los cavalls armats, havia ja bé dins de cinc-cents hòmens a peu. E el rei de Mallorques ab tota la gent dels sarraïns de la ciutat foren ja tots venguts al pas, e es van ajuntar (per defensar-se) los de peu que i eren entrats, que si no entrassen los cavallers armats eren morts. E segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sant Jordi, car en estòries trobam que en altres batalles l’han vist de tant els cristians com els sarraïns moltes vegades.

En el repartiment de terres, la part més gran va correspondre als catalans, principals impulsors de la conquesta, que van repoblar l’illa i hi van portar la seua llengua i la seua cultura.

Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20) 999Batalla del Puig de Santa Maria.

La conquesta del regne de València

L’any 1233 es planificà la campanya a Alcanyís. La conquesta del regne taifa de València va durar uns disset anys, va començar el 1229 i va acabar el 1245. Tanmateix, el rei no hi va intervenir directament fins al 1233. Jaume I explica en la Crònica que aquesta intervenció -d’altra banda, decisiva per a la conquesta definitiva- va tenir per punt de partença una conversa informal:

E nós estàvem en nostre regne d’Aragó jugant e deportant: e érem en Alcanís, e ab nós lo Mestre de l’Hospital, e don Blasco d’Alagó, e foren abdós denant nós en un terrat. E nós estant així deportant e parlant, començà sa paraula lo Mestre de l’Espital (…), e dix:

-Sènyer, pus Déus vos ha ten bé guiats el feit de Mallorques, e en aquelles illes, ¿no començarets vós ni nós deçà, en aquell regne de València, qui ha estat de cara tots temps e de front a vostre llinatge, e sempre han lluitat per tenir-lo, e no l’han pogut haver (…)?

E nós pregam-lo que dixés on li semblaria que nós primerament poguéssem entrar al regne de València.

 conquista valencia

L’ofensiva final va tenir lloc entre 1236 i 1238. L’acció militar sobre la capital va fer des del Puig de Santa Maria. València va es va rendir el 28 de setembre de 1238.

En la detallada narració que fa el rei de la llarga campanya trobem tant moments de tendresa -com aquell en el qual Jaume I dóna ordre de no recollir la seua tenda de campanya fins que l’oreneta que hi havia fet el seu niu no se’n fos anada ab sos fill, pus en nostra fe era venguda– com moments d’heroïcitat:

En la detallada narració que fa el rei de la llarga campanya trobem tant moments de tendresa -com aquell en el qual Jaume I dóna ordre de no recollir la seva tenda de campanya fins que l’oreneta que hi havia fet el seu niu no se’n fos anada ab sos fill, pus en nostra fe era venguda- com moments d’heroïcitat:

E nós que ens entornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia la campanya gran de fora, e un ballester tira’ns; (…) dona’ns en lo cap ab la sageta prop del front. i, gràcies a Déu, no trapassà l’armadura, e eixi’ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta; e nós, ab ira que n’haguem, vam donar un cop de mà en la sageta que trencam-la: e eixia’ns la sang per la cara avall; e ab lo mantell de seda que nos aduíem torcàvem-nos la sang, e veníem rient, per tal que la host no s’espantàs. E entram-nos-en en un lloc en què nós posàvem, e se’ns va inflar tota la cara e els ulls; sí que de l’ull de la part en què nós érem ferit no poguem veer per quatre o cinc dies. E, quan la cara nos fo desinflada, cavalgam per tota la host per tal que la gent no es desanimàs.

El regne de València va ser repoblat majoritàriament per gents de les terres de Lleida i de l’Urgell, que hi van portar el seu parlar, el català occidental. En les zones de l’interior s’establiren majoritàriament gent d’Aragó que parlaven un aragonès que aviat va ser substituït pel castellà.

L’ofensiva final va tenir lloc entre 1236 i 1238. L’acció militar sobre la capital va fer des del Puig de Santa Maria. València va es va rendir el 28 de setembre de 1238. El 9 d’octubre es va produir l’entrada a la ciutat de València de les tropes rei Jaume I.

jaume iJaume I creà els regnes de Mallorca i  València en contra de la voluntat dels nobles aragonesos que volien l’annexió de València.

L’amor als seus regnes

El rei en el seu acomiadament de Mallorca, reuneix tots els seus cavallers i tots els pobladors de l’illa i els diu així:

– Barons, nós havem estat aquí catorze meses [ ] e ara és a l’entrada d’hivern, e sembla’ns que la terra no tem a re, la mercè de Déu, e volem-nos-n’anar; car major consell vos poríem donar des d’allà que no faríem estant aquí ab vós: e d’enviar a vós companyes tals que les Illes se pusquen defendre, o de venir nostra persona, si mester vos serà; car creats en bona fe que no haurà saó del món, de dia ni de nuit, que la major part del nostre pensament no sia de vosaltres. E, ja que Déus nos ha feita tanta de gràcia que ens ha donat regne dins en mar, ço que abans rei d’Espanya no poc acabar, e que hajam nós edificada església de nostra dona Sancta Maria, e tantes d’altres que n’hi haurà, que sapiats que no us desempararé, ans per ma ajuda e per ma persona sovent e menut nos veurets e ens haurets.

E ploram nós; e ells preseren llur comiat.

Igualment, quan cau la ciutat de València i veu hissar la seva senyera:

E quan vim nostra senyera damunt en la torre, descavalcam del cavall e endreçam-nos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra, per la gran mercè que Déus nos havia feita.

penoconquesta

Nota: Jaume I fa referència a Espanya de la mateixa manera que Camoes ho fa en portuguès en el segle XVI. Es tracta d’una referència estrictament geogràfica sense cap implicació política. Per altra banda, ni Jaume I ni els seus antecessor o descendents parlen mai de Reconquista – terme més polític que no historiogràfic– sinó de Conquista. La idea que els cristians estaven unit per reconquistar el que ells no havien perdut és falsa. Les guerres són continues siga quina siga la religió de l’enemic. El pare de Jaume I va morir lluitant contra els francesos. Jaume I va tindre problemes amb el seu gendre Alfons X el Savi perquè pretenia annexionar-se Xàtiva per a Castella. Així mateix, Jaume I pretenia dominar el comtat d’Urgell.

alfons x el saviAlfons X el Savi, gendre de Jaume I no va actuar amb honradesa amb ell.

La conquesta del sud de València i Múrcia. Desavinences amb Alfons X de Castella

La conquesta del sud del regne de València va provocar forts enfrontaments entre Jaume I i el seu gendre, el futur Alfons el Savi de Castella ja que, tot i que el Tractat de Cazorla delimitava les zones que havien de correspondre per conquesta als regnes d’Aragó i de Castella, Alfons va intentar apoderar-se de Xàtiva, que es trobava dins la zona de conquesta catalanoaragonesa.

La Crònica reflecteix perfectament aquells moments de tensió política que, per raons de matrimoni, s’havia convertit també en un conflicte familiar, ja que el Alfons era el seu gendre. Així, quan Jaume I i Alfons de Castella, encara infant, es reuneixen a Almirra en els moments més candents de la qüestió de Xàtiva, la presència de la reina Violant, que vol fer de mitjancera en aquell problema familiar, fa que els enfrontaments s’ajornen fins l’endemà:

E puis venc la reina nostra muller que ens havia pregat que la deixàrem venir a les vistes, per tal que aquell conflicte que era entre nós e nostre genre que se solucionàs. E ell va venir a veure-la sempre que fos venguda. E aquell dia passa’s en alegria e en solaç; perquè no era bé que parlàs hom de neguns feits en lo primer dia..

L’afer es va resoldre amb la signatura del Tractat d’Almirra, que el rei catalanoaragonès va complir escrupolosament. No va fer el mateix el rei castellà que va continuar tenint en el seu poder alguns castells que pertanyien al rei d’Aragó.

Vint anys més tard hi va haver una revolta dels sarraïns arran de la qual Castella va perdre el regne de Múrcia, Alfons va demanar ajut al seu sogre. Jaume I, amb l’oposició de bona part de la noblesa, que li recordava els greuges del seu gendre, en una campanya ràpida va reconquerir el regne, el va repoblar i, fidel com sempre a la paraula donada, el va retornar a Alfons X.

En aquest cas, Jaume I explica com, a causa de les males relacions entre els dos monarques, Alfons X va fer d’intermediària la seua filla Violant per demanar-li socors –E aquesta manera ha feyta fer lo Rey de Castella a ma filla, que pel tort que ell me té no em gosa pregar que li ajut, e fa-ho aprovar a ella. Va decidir ajudar el seu gendre no sense abans comptar amb el recolzament de les Corts d’Aragó i de Catalunya:

[…] e no hi ha altre consell, mas que envie a dir a la reina que li ajudaré ab tot mon poder, e que entraré en Catalunya, e fer-hi he una Cort, e fer-n’he altra en Aragó: e en aquelles Corts que jo faré no els diré que em donen consell, mas diré’ls que m’ajuden. E al pus breu que poré iré en sa ajuda. […]

Nota: És interessant fer notar que Jaume I fa servir el nom de Catalunya i les seues Corts en ple segle XIII. En determinat llocs neguen l’existència de Catalunya i afirmen que tot era Aragó. Alguns arriben a dir que Catalunya naix amb la Constitució Espanyola de 1978. Tot és fals. Catalunya, com a entitat política té segles d’antiguitat encara que el seu senyor siga el comte de Barcelona.

La croada a Terra Santa

A més de la seva lluita contra els sarraïns, que ja era considerada per la cristiandat una croada, després de la conquesta de Múrcia, Jaume I decideix emprendre una croada per tal de rescatar Jerusalem de mans dels infidels. Tenia per aliats l’emperador de Constantinoble i els tàrtars. L’estol va sortir de Barcelona el mes de setembre de 1269 però, a causa del mal temps ho va impedir.

Corona_de_MallorcaEl repartiment dels regnes

Del seu matrimoni amb Elionor de Castella, Jaume havia tingut un fill primogènit, l’infant Alfons, destinat a heretar la corona. Posteriorment, del seu matrimoni amb Violant d’Hongria, néta de l’emperador de Constantinoble, va tenir deu fills més. A això cal sumar els fills de relacions extramatrimonials.

Al llarg de la seva vida Jaume I va fer diverses particions dels seus regnes. La definitiva la va fer l’any 1262, després de la mort de l’infant Alfons: Catalunya, Aragó i València serien per a Pere; les Balears o regne de Mallorca, el senyoriu de Montpeller i els comtats de Rosselló i Cerdanya, amb el Conflent i el Vallespir, per a Jaume.

Això vol dir que entre els segles XIII i XIV la Corona d’Aragó es troba dividida entre el regne d’Aragó i el regne de Mallorca, aquest darrer amb la capital a Montpeller, raó per la qual els noms dels reis els trobem sovint repetits.

La mort del rei

En els darrers moments de la seua vida, Jaume I va haver de sufocar una nova revolta en terres valencianes. Va trobar-se malament. Veient que la malaltia s’agreujava, va fer venir l’infant Pere, que l’havia rellevat en el combat, i li va demanar que prengués exemple del que ell havia fet, que respectés el repartiment dels regnes, que continués lluitant per tal de restablir l’ordre al regne de València i que si ell moria durant la campanya, que l’enterrés en terres valencianes i que, un cop acabada la guerra, el portés a Poblet, on tenia ja la tomba preparada.

La Crònica acaba posant en boca de Jaume I aquestes paraules:

E, a en tant, per alguns dies, com nós haguéssem en cor d’anar a Poblet, e de servir la Mare de déu en aquell llogar de Poblet, e fóssem ja partits d’Algezira, e fóssem en València, e nós cresqué la malaltia: e plac a Nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que volíem…

tumba-de-jaime-primero-jaume-primer-el-conqueridor

Tomba de Jaume I al monestir de Poblet.

Escut amb el Senyal Reial

Escut amb el Senyal Reial.

Font: xtec.cat. Les notes i il·lustracions són meues. A més he modificat part de la informació per considerar que no era exacta o completa.

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Llibre dels feits del rei En Jaume.

  1. Em sembla un bon treball, és bon parlar del fundador del regne de València, Jaume I, punt de partida dels Països Catalans, o com potser és més encertat dir: Països de Llengua catalana.

    • rexval ha dit:

      Gràcies, Francesc. Sabies que el terme “Països Catalans” se’l va inventar un valencià referint-se al països de parla catalana? Un altre valencià, Joan Fuster, va ser qui va popularitzar el terme. I la darrera cosa és que , aprofitant la pujada del nacionalisme i l’esquerra, en la zona de Castelló els ajuntament han votat positivament a fer ús d’aquesta terminologia. Com solem dir: A poc a poc ho farem tot. Tant de bo.

      Salut //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s