General, l’home té un defecte: pot pensar. B. Brecht en català.

brecht. poemas y canciones

Poemas y canciones. B. Brecht. Alianza Editorial. Un llibre molt recomanable i actual.

Fa unes dècades, al principi de la Transició vaig llegir un llibre de butxaca titulat Poemas y canciones, de Bertold Brecht, que encara conserve com a record de primera joventut i que llig de quan en quan. L’autor no solament és poeta i lletrista de cançons, sinó que també és un excel·lent dramaturg. Em va agradar el seu treball en les tres facetes. Amb Kurt Weill va posar lletra a òperes i cançons. Sense dubte, destaca L’òpera dels tres rals, que va ser molt popular i encara ho és. La seua concepció del teatre va revolucionar el gènere de manera semblant a Wagner respecte de l’òpera amb la creació del teatre èpic. Alguna de les seues peces va arribar al cinema, cas de La vida de Galilei, dirigida per Joseph Losey. A diferència de Weill,  que acabà fent musicals americans en el EEUU, Bertold sempre va mantenir l’interès en l’art compromès, de fet va ser militant comunista.

He traduït al català una selecció del poemes que més m’interessen. Encara que tenen setanta o vuitanta anys, en aquest moment de crisis i de guerres pertot, són molt actuals. L’autor ens anima a unir-nos contra els poderosos, agafar els fusells abans que ens posen les cadenes. És radical perquè no hi ha una altre camí: O ells o nosaltres. També ens avisa sobre els falsos salvadors de la pàtria o herois, com el pintor de brotxa grossa (Hilter). Que no ens enganyen amb la seua propaganda, els seus altaveus que hui serien els polítics i els periodistes a sou del capital. Finalment ens anima en el cas que passe el pitjor: els general al carrer amb els seus tancs, recordant-nos que l’home que el condueix pot pensar i, per tant, rebel.lar-se contra el poder militar. Els tancs no funcionen sense els sers humans. En definitiva, el seu art no invoca les flors ni les violes sinó els punys i els fusells.

Bertolt-Brecht 9 Bertold Brecht, el poeta de l’home comú.

O tots o ningú.

O tots o ningú. O tot o res.
Esclau, qui t’alliberarà?
Els que estan en el clot més profund
et veuran, company,
els teus crits sentiran.
Els esclaus t’alliberaran.

O tots o ningú. O tot o res.
Un només no pot salvar-se.
O els fusells o les cadenes.
O tots o ningú. O tot o res.

Famolenc, qui t’alimentarà?
Si tu vols pa, vine amb nosaltres,
els que no en tenim.
Deixa’ns ensenyar-te el camí.
Els famolencs t’alimentaran.

O tots o ningú. O tot o res.
Un només no pot salvar-se.
O els fusells o les cadenes.
O tots o ningú. O tot o res.

Vençut, qui et pot venjar?
Tu que pateixes ferides,
uneix-te als ferits.
Nosaltres, company, encara que febles,
nosaltres et podem venjar.

O tots o ningú. O tot o res.
Un només no pot salvar-se.
O els fusells o les cadenes.
O tots o ningú. O tot o res.

Home perdut, qui s’arriscarà?
Aquell que ja no puga suportar
la seua misèria, que s’unesca als que lluiten
perquè el seu dia és el d’avui
i no algun dia que ha d’arribar.

O tots o ningú. O tot o res.
Un només no pot salvar-se.
O els fusells o les cadenes.
O tots o ningú. O tot o res.


Cançó d’una mare alemanya

Camisa marró i botes altes,
fill meu, et vaig regalar.
Millor hauria sigut penjar-me
d’haver sabut el que sé.

En veure’t alçar la mà, fill,
i a Hitler saludar,
sabia jo que aquelles mans
totes s’haurien d’assecar?

Quan d’una estirp d’herois,
fill meu, et sentia parlar,
que tu series el seu botxí
no ho podia imaginar.

I darrere d’aquell mateix Hitler,
fill meu, et vaig veure marxar,
sense saber que qui el seguira
no tornaria mai.

Alemanya, tu em deies,
fill, no es coneixerà.
Cendra i pedra ensangonada,
qui coneix a Alemanya ja?

Amb la camisa marró un dia
te’n anar i jo no em vaig negar.
Amb ella posada moriries:
jo no sabia el que avui sé.


EL PA DELS FAMOLENCS HA SIGUT MENJAT

La carn ja ni es fa olor.
En va s’ha vessat la suor del poble.
Els llorers han sigut talats.
De les xemeneies de les fàbriques de municions ix hum.


 ELS QUE ROBEN LA CARN DE LA TAULA

prediquen resignació.
Aquells als quals estan destinats els dons
exigeixen esperit de sacrifici.
Els farts parlen als famolencs
dels grans temps que vindran.
Els que porten la nació a l’abisme
afirmen que governar és massa difícil
per a l’home senzill.


QUAN EL PINTOR DE BROTXA GROSSA PARLA DE PAU PELS ALTAVEUS,
els treballadors miren el gruix ferm
de les autopistes que estan fent,
i veuen que és per a tancs pesants.

El pintor de brotxa grossa parla de pau.
Alçant les seues esquenes adolorides,
les grans mans recolzades en canons,
l’escolten els fonedors.

Els pilots dels bombarders minoren la marxa dels motors
i senten parlar de pau al pintor de brotxa grossa.

Els llenyataires estan a l’escolta en els boscos silenciosos,
els camperols deixen les arades i es porten la mà a l’orella,
es detenen les dones que els porten el menjar:
hi ha un cotxe amb altaveus en el camp de labor.
Per ells se sent al pintor de brotxa grossa exigir la pau.


QUAN ELS DE DALT PARLEN DE PAU

el poble pla sap
que hi haurà guerra.

Quan els de a dalt maleeixen la guerra,
ja estan escrites les fulles de mobilització.

ELS DE DALT
s’han reunit en una sala.
Home del carrer:
abandona tota esperança.

Els governs
signen pactes de no agressió.
Home xicotet:
escriu el teu testament.

HOME DE JAQUETA RASA:
en les fàbriques tèxtils
estan teixint per a tu un capot
que mai trencaràs.

Home que vas al treball caminant durant hores
amb les teues sabates destrossades: el cotxe
el cotxe que t’estan fabricant
portarà una cuirassa de ferro.

En la teua llar fa falta un envàs de llet
i estàs fonent una gran botella, fonedor,
que no serà per a llet.
Qui beurà en ella?

ÉS DE NIT
Les parelles
van al llit. Les dones joves
pariran orfes.


EN EL MOMENT DE MARXAR, MOLTS NO SABEN
que el seu enemic marxa al capdavant d’ells.
La veu que els mana
és la veu del seu enemic.
Qui parla de l’enemic,
ell mateix és enemic.

GENERAL, EL TEU TANC ÉS MÉS FORT QUE UN COTXE
Arrasa un bosc i aixafa a cent homes.
Però té un defecte:
necessita un conductor.
General, el teu bombarder és poderós.
Vola més ràpid que la tempesta i càrrega més que un elefant.
Però té un defecte:
necessita un pilot.
General, l’home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
pot pensar.

brecht1 caricatura

Un artista compromès amb la revolució i un mestre de la sàtira, la ironia i el sentit de l’humor.
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Literatura, Llibres, Poesia, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s