Tannhäuser in Simple English / Català-Valencià.

tannhaeuser01.jpg venusberg

Tannhäuser in the Venusberg.

Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg (En: Tannhäuser and the Singers’ Contest at Wartburg) is a three-act opera with words and music by Richard Wagner. based on the two German legends of Tannhäuser and the song contest at Wartburg. The story centers on the struggle between sacred and profane love, and redemption through love, a theme running through most of Wagner’s mature work. It was Wagner’s fifth opera. He worked on it between 1842 and 1845.

Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg (Tannhäuser i el concurs de cant en el Wartburg) és una gran òpera romàntica en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner basada en les dues llegendes alemanyes que li donen nom a l’obra. Els temes principals de l’òpera són la lluita entre l’amor sagrat i profà, i la redempció a través de l’amor – un tema que va impregnar gran part de la seua obra de maduresa. Va ser la cinquena òpera de Wagner. Hi va treballar entre 1842 i 1845.

tan s.15The historical Tannhäuser in the 15th century.

It was first performed at the Dresden Royal Opera on 19 October 1845 with Wagner conducting. The premiere was not a success, and the composer almost immediately modified the ending and the score from 1846 to 1847. There were performances in a lot of German opera houses. It became hugely popular in Germany. This version of the opera, as revised for publication in 1860 is generally known as the “Dresden” version.

Va ser estrenada en l’Òpera Reial de Dresden en 19 d’octubre 1845 amb direcció de WagnerL’estrena no va ser un èxit i el compositor gairebé immediatament va modificar el final i la partitura de 1846 a 1847. Va haver-hi actuacions en molts teatres d’òpera alemanys. Es va fer molt popular a Alemanya. Aquesta versió de l’òpera, en la versió revisada per a la seua publicació en 1860 es coneix com a versió de Dresden.

Bacchanale. Colin Davis.

In 1860, Wagner was asked to revise the work for the Paris Opéra, so the composer had to insert a ballet into the score, according to the traditions of the house.  However, rather than put the ballet in its traditional place in Act II, he chose to place it in Act I, where it could at least make some dramatic sense by representing the sensual world of Venus’s realm. Thus in Tannhäuser the ballet takes the form of a bacchanale.

En 1860, a Wagner li van demanar que revisara el treball per a  l’Òpera de París, pel que el compositor va haver d’inserir un ballet en la partitura d’acord amb les tradicions de la casa. No obstant això, en lloc de posar el ballet en el seu lloc tradicional en l’acte II, va triar per col·locar-lo en l’Acte I, en el qual podria almenys tenir una mica de sentit dramàtic per representar el món sensual del regne de Venus. Així, en Tannhäuser el ballet pren la forma d’una bacanal.

opera paris colorThe Paris Opera

It was a failure. Wagner refused to move the ballet from the first act to the second act. There were complaints. Jockey Club members interrupted the performance whenever possible. It was a disaster. Anti-Wagner riots broke out. In addition, there were political reasons. Wagner was German. He withdrew the opera after the third performance. It was not staged again in France until 1895. This is called Paris version. Wagner remained unsatisfied with the opera. His wife Cosima noted in her diary on 23 January 1883 (three weeks before he died) “He says he still owes the world Tannhäuser.”

Va ser un fracàs. Wagner es va negar a moure el ballet des del primer acte al segon. Hi va haver queixes. Membres del Jockey Club van interrompre la representació sempre que els era possible. Va ser un desastre. Disturbis antiWagner van esclatar. A més, hi havia raons polítiques. Wagner era alemanyVa retirar l’òpera després de la tercera actuació. No va ser posada en escena de nou a França fins 1895. Aquesta es diu versió de París. Wagner es va quedar insatisfet amb l’òpera. La seua esposa Cosima va anotar en el seu diari el 23 gener de 1883 (tres setmanes abans de la seua mort) “Diu que encara li deu al món Tannhäuser“.

Background – Antecedents.

tan venus premierteTannhäuser_1845Premiere of Tannhäuser on 19th October 1845, with Joseph Tichatschek as Tannhäuser and Wilhelmine Schröder-Devrient as Venus.

Wagner was in Paris completing The Flying Dutchman when he began thinking about writing another opera. A friend suggested Tannhäuser as a subject. Wagner did not like the tale. Back in Germany however, he gathered materials by Tieck, Heine, and others about Tannhäuser. Vacationing in Bohemia, he had a change of heart. He began preparing an outline for Tannhäuser. Returning home to Dresden, he immersed himself in the tale. He completed the opera in October 1845. He conducted the first performance that month at the Royal Opera House.

Wagner estava a París completant l’Holandès Errant quan va començar a pensar en escriure una altra òpera. Un amic li va suggerir Tannhäuser com a tema. A Wagner no li va agradar la història. De retorn a Alemanya, però, va reunir materials de Tieck, Heine, i altres sobre Tannhäuser. De vacances a Bohèmia, que va canviar d’opinió. Va començar a preparar un esbós per a Tannhäuser. En tornar a casa a Dresden es va submergir en la historia. Va completar l’òpera a l’octubre de 1845. Es va dur a terme la primera actuació aquell mes en la Opera Real.

His Venus said, “You are a genius, but you write such eccentric stuff that it is impossible to sing.” His Tannhäuser was completely baffled. The audience was puzzled. The reception was lukewarm. Wagner began revisions at once. The second performance played to a near empty house. In 1859, Wagner offered Tannhäuser to the Paris Opéra. They wanted it sung in French. They also wanted a ballet in the second act. This so the Jockey Club had time to finish dinner and arrive at the Opéra just in time to ogle the dancers. Wagner refused to move the ballet from the first act to the second act. There were complaints. Jockey Club members interrupted the performance whenever possible. It was a disaster.

La seua Venus va dir: “Vostè és un geni, però escriu coses tan excèntriques que són impossibles de cantar. El seu Tannhäuser estava completament desconcertat. El públic estava perplex. La recepció va ser tèbia. Wagner va començar les revisions de seguida. La segona actuació va tenir lloc en una sala gairebé buida. En 1859, Wagner va oferir Tannhäuser de l’Òpera de París. La volien cantada en francès. També volien un ballet en el segon acte. Això perquè el Jockey Club tinguera temps d’acabar el sopar i arribar a l’Òpera just a temps per menjar-se amb els ulls a les ballarines. Wagner es va negar a canviar el ballet del primer acte al segon. Hi va haver queixes. Membres dels Jockey Club van interrompre la representació sempre que van poder. Va ser un desastre.

The opera disappeared from the French stage for 34 years. A few years after the Jockey Club incident, Wagner began revising the Paris version. He produced a sophisticated sound version that was superior to the first draft. Though there are several set pieces in the opera, the opera is closer to Wagner’s vision of complete independence from such set pieces. Tannhäuser is on the threshold of the leitmotif, and the diminishing of the sound power of the orchestra in favor of the sung word. She announces his next operas and dramas for its duration and its dramatic complexity, because although still retained some vestiges of opera numbers, it is articulated around the infinite melody.

L’òpera va desaparèixer de l’escena francesa durant 34 anys. Pocs anys després de l’incident Jockey Club, Wagner va començar la revisió de la versió de París. Es va produir una versió de so sofisticat que va ser superior a la del primer esborrany. Encara que hi ha alguns números solts en l’òpera, l’òpera està més a prop de la visió de Wagner, de completa independència respecte d’aquests números solts. Tannhäuser està en el llindar del leitmotiv, i la disminució de la potència de so de l’orquestra a favor de la paraula cantada. Anuncia les seues següents òperes i drames per la seua durada complexitat dramàtica, ja que encara qaue conserva alguns vestigis de números operístics,  s’articulava al voltant de la melodia infinita.

tan i venud

Tannhäuser and Venus.

Roles.

Tannhäuser, a knight and Minnesinger – tenor

Venus – the goddess of love – soprano

Elisabeth, niece of the Landgrave – soprano

Hermann, Landgrave of Thuringia – bass

Wolfram von Eschenbach, a knight and Minnesinger – bariton

Walther von der Vogelweide, a knight and Minnesinger – tenor

Biterolf, a knight and Minnesinger – bass

Heinrich der Schreiber, a knight and Minnesinger – tenor

Reinmar von Zweter, a knight and Minnesinger – bass

Young shepherd – soprano

Four noble pages – trebles

Story of the opera

The story is about the struggle between sacred love and profane love, and redemption (salvation) through love. The story is based on the historical character of Tannhäuser, about whom very little is known except the myths about him. It is also about the myth of Venus, but it also deals with the medieval Minnesinger (minstrel). Half of the opera takes place in a historical setting, and half takes place in the mythological Venusberg.

La història tracta de la lluita entre l’amor sagrat i l’amor profà, i la redempció (salvació) a través de l’amor. La història es basa en el personatge històric de Tannhäuser, de qui se sap molt poc, excepte els mites sobre ell. També tracta el mite de Venus, però també s’ocupa de la Minnesinger medieval (trobador). La meitat de l’òpera es desenvolupa en un marc històric, i l’altra meitat lloc al mitològic Venusberg.

Act 1.

Tannhäuser Overture – Thielemann / Münchner Philharmoniker

Goddess of Love Venus has been living in the Venusberg in Germany. Tannhäuser, a minstrel, has been passing his time with her. But he is already tired of this monotonous and boring life and wants to leave the Venusberg. He longs to return to the world above. Venus releases him but predicts that he will someday return to her. When Venus again tries to charm him, he declares: “My salvation will come from Marie.”

La deessa del Amor Venus viu al Venusberg a Alemanya. Tannhäuser, un joglar, passa el seu temps amb ella. Però ell ja està fart i avorrit d’aquesta monòtona vida i vol anar-se’n del Venusberg. Anhela tornar al món de dalt. Venus l’allibera, però prediu que algun dia tornarà a ella. Quan Venus torna a intentar seduir-lo, ell declara: “La meua salvació vindrà de Maria.

Waltraud Meier as Venus, Rene Kollo as Tannhäuser,  Zubin Mehta conductor. Munich, 1994

These words break the unholy spell. Venus and the Venusberg disappear, and he suddenly finds himself just below the Wartburg. It is springtime; a young shepherd sits upon a rock and pipes an ode to spring. Pilgrims in procession pass and Tannhäuser and he sinks to his knees.

Aquestes paraules trenquen l’impiu l’encanteri. Venus i el Venusberg desapareixen, i de sobte es troba just sota el  (castell del) Wartburg. És primavera; un jove pastor s’asseu sobre una roca i toca amb el flabiol una oda a la primavera. Passen pelegrins en processó  i Tannhäuser es posa de genollons.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAWartburg Castle

The minstrel finds himself in the valley of the Wartburg, the home of his former love Elisabeth. He is discovered in prayer by the Landgrave and his knights. They welcome him. Tannhäuser returns to the castle with them.

El trobador es troba a la vall del Wartburg, el hogar del seu antic amor ElisabethTannhäuser es descobert resant pel Landgrave i els seus cavallers. Li donen la benvinguda i torna al castell amb ells

Act 2.

Salve, noble Sala! Gwyneth Jones as Elisabeth,  Spas Wenkoff as Tannhauser. Bayreuther Festspiele Orchester, Sir Colin Davis.

Elisabeth joyfully enters the castle’s Hall of Song. She is thrilled Tannhäuser has returned. She renews her vows of love with him. Wolfram, Tannhäuser’s friend, looks on sorrowfully. He loves Elisabeth, too. The Landgrave announces a song contest. Guests fill the Hall. The singers are to sing about the true nature of love. While the others sing of chaste and pure love, Tannhäuser sings of profane love. The guests are shocked. Wolfram declares that love is like a pure stream which should never be troubled.

Elisabeth entra amb alegria a la Sala de Cant del castell. Ella està encantada de la tornada de Tannhäuser. Renova els seus vots d’amor amb ell. Wolfram, l’amic de Tannhäuser, mira amb tristesa. Ell també estima Elisabeth. El Landgrave anuncia un concurs de cant. Els invitats omplen la Sala. Els cantors van a cantar sobre la veritable naturalesa de l’amor. Mentre que els altres canten l’amor cast i pur, Tannhäuser canta a l’amor profà. Els convidats es sorprenen. Wolfram declara que l’amor és com un corrent pur que mai ha de ser pertorbat.

Arrival of the guests at Wartburg. Dresden.

Then Tannhäuser sings a love song to Venus, and declares that if the knights wish to know love as it is they should go to the Venusberg. The women, with the exception of Elisabeth, leave the Hall in horror, and the knights draw swords upon Tannhäuser, but Elisabeth protects him. The Landgrave orders Tannhäuser to go to Rome and beg forgiveness of the Pope.  The minstrel joins a band of pilgrims and leaves.

Llavors Tannhäuser canta una cançó d’amor a Venus, i declara que si els cavallers desitgen conèixer l’amor com és realment han d’anar al Venusberg. Les dones, amb l’excepció d’Elisabeth, deixen la Sala horroritzades, i els cavallers desenvainen les espases cap a  Tannhäuser, però Elisabeth el protegeix. El Landgrave ordena Tannhäuser que vaja a Roma i suplique el perdó del Papa. El trobador s’uneix a un grup de pelegrins i se’n va.

Act 3.

Thomas Quasthoff, bass-baritone: “Song to the evening star”

 

Months have passed. Tannhäuser has not returned with the pilgrims. Elisabeth is heartbroken. Wolfram, who loves her with faithful devotion, has a presentiment of her death and sings to the evening star. Suddenly, Wolfram finds Tannhäuser on a path to the castle. The Pope has not forgiven him because of his time with Venus. He refused his plea for absolution, and declared that he had no more chance of being forgiven than his cane  had of sprouting leaves.

Han passat mesos. Tannhäuser no ha tornat amb els pelegrins. A Elisabeth se li trenca el cor. Wolfram, que l’estima amb devoció fidel, pressent la seua mort i canta a l’estrella vespertina. De sobte, Wolfram troba Tannhäuser en el camí cap al castell. El Papa no l’ha perdonat pel temps que va passar amb Venus. Va negar la seua petició d’absolució i va declarar que no tenia més possibilitats de ser perdonat que del seu bastó brollaren fulles.

La narració de Roma. Tannhäuser, Spass Wenkoff; Wolfram, Bernd Weikl. Collin Davis. Bayreuth.

Tannhäuser despairs. Venus appears in a vision, ordering Tannhäuser to return to his old life. Wolfram whispers the name of Elisabeth. The vision disappears. A procession appears bearing Elisabeth dead. Tannhäuser throws himself over her corpse and dies with the words, “Holy Elisabeth, pray for me” upon his lips. The younger pilgrims enter and announce a miracle: the Pope’s cane has sprouted leaves. Tannhäuser has been forgiven.

Tannhäuser es desespera. Venus apareix en una visió, ordenant Tannhäuser que torne a la seua antiga vida. Wolfram murmura el nom d’Elisabeth. La visió desapareix. Una processó apareix portant Elisabeth morta. Tannhäuser es llança sobre el seu cadàver i mor amb les paraules: Santa Elisabeth, prega per mi” en els seus llavis. Els pelegrins més joves entren i anuncien un miracle: del bastó del Papa han brollat fulles. Tannhäuser ha estat perdonat.

Neuschwanstein Castle – Richard Wagner, Pilgrim’s Chorus -Tannhäuser

 

Una excel·lent pel·lícula sobre aquesta òpera: Meeting Venus (Cita con Venus).

István Szabó/ Meeting Venus 1991

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, cantants, Directors, Llibrets, Pel.lícula, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s