40 anys dels últims afusellaments de Franco.

fusilados-1975

A la memòria de Txiki, Otaegi, Sánchez Bravo, García Sanz i Baena Alonso


El 27 de setembre de 1975 no va ser un dia qualsevol. En el matí del citat dia Franco va consumar els seus últims afusellaments; les bales assassines van acabar amb la vida de cinc militants antifranquistes. Quan quaranta anys després i de diferents maneres el sagnant dictador segueix viu en la “democràcia espanyola”, bé val la pena recordar aquell fatídic dia.

Darrer discurs de Franco quatre dies després dels afusellaments acompanyat per Juan Carlos, el seu successor a títol de rei.

Francisco Franco va intervenir en públic per última vegada l’1 d’octubre de 1975, durant l’aniversari de la seua proclamació com a Cap de l’Estat. I va deixar anar la seua retòrica feixista des de la balconada principal del Palau Real, situat en la madrilenya Plaça d’Orient. Sempre es va dir que aquell acte es va celebrar davant un milió de seguidors, però la veritat és que en aquella plaça difícilment van poder cabre més de cent mil persones. No podia faltar al seu costat el Juan Carlos de Borbó. Llavors príncep i des de sis anys arrere hereu de Franco a títol de rei, ultimava el seu sinistre aprenentatge. Solament quatre dies abans havien sigut afusellades les cinc últimes víctimes del franquisme amb Franco: Juan Parets Manot —Txiki—, Ángel Otaegi, José Luís Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i José Humberto Baena Alonso; els dos primers militants d’Euskadi ta Askatasuna —ETA— i els altres tres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota —FRAP.

Escena de l’atemptat contra Carrero. Operación Ogro. Gillo Pntecorvo.

Els cinc revolucionaris van ser condemnats a mort després de judicis farses. El 20 de novembre de 1973, ETA va fer volar literalment  Carrero Blanco, i, de retorn a terra, el President del govern franquista ja era cadàver. Entre aquell any i l’estiu de 1975, l’activitat de l’organització basca va colpejar amb bastant intensitat a les Forces d’Ordre Públic —FOP—. Per la seua banda, el FRAP, que existia des de mitjan anys seixanta, encara que la seua activitat armada la va iniciar en l’estiu de 1975, combatia a la dictadura amb atemptats contra policies i guàrdies civils.

A Franco li urgia, doncs, posar fre al moviment armat contra el feixisme que ell representava. Així que, el 22 d’agost de 1975, el Consell de Ministres presidit pel sagnant dictador va aprovar el Decret Llei Antiterrorista. La llei va ser aprovada única i exclusivament per a aplicar-li-la als militants d’ETA i del FRAP. Aquella Llei Antiterrorista contemplava la possibilitat de celebrar judicis sumaríssims contra civils en menys de vint-i-quatre hores. També permetia prorrogar el termini de detenció en dependències policials, passant de tres a cinc dies —observe’s com en l’actual “democràcia espanyola” la llei en aqueix aspecte no difereix gran cosa—, i amb autorització judicial fins a dinou.

A l’empara de la citada llei, entre el 28 d’agost i el 19 de setembre es van celebrar quatre judicis sumaríssims. La finalitat dels mateixos no era un altra que el de condemnar a mort als suposats responsables de diversos atemptats produïts contra les FOP. Concretament de dos guàrdies civils i dos policies atribuïdes a ETA i  al FRAP.

S’ha de recordar que les úniques proves presentades per l’acusació, per a condemnar als militants revolucionaris, van ser les declaracions que aquells mateixos havien fet davant la policia i la Guàrdia Civil sota salvatges tortures.

Al principi van ser onze els condemnats a la pena capital, però el Consell de Ministres del 26 de setembre va commutar la pena de mort a sis dels condemnats per la de 30 anys de presó. Aqueix mateix dia, a les vuit de la vesprada, el ministre d’Informació i Turisme va anunciar que seria a l’alba de l’endemà, el 27 de setembre de 1975, quan s’executarien les cinc penes de mort.

pablo viMassives mobilitzacions es van succeir en tot l’Estat espanyol per a protestar per les injustes condemnes i exigir la seua abolició. També a Europa el rebuig de les mateixes va ser molt important. A Lisboa van assaltar l’ambaixada espanyola; a Estocolm es van celebrar nombroses concentracions amb Olof Palme, primer ministre suec, al capdavant; a Oslo, al capdavant de les manifestacions es va posar el president noruec, Uro Kekonen… Fins i tot el germà de Franco i el papa Pau VI van sol·licitar clemència per als condemnats.

No obstant açò, de res van servir les mobilitzacions; el cor del dictador no podia ablanir-se. A Juan Parets Manot “Txiki”, pres en la presó Model de Barcelona, el van afusellar al costat del cementeri de Collserolla, als afores de la ciutat. Nascut a Extremadura i crescut en la gipuzkoana localitat de Zarautz, tan sols comptava amb 21 anys. Ángel Otaegi, de 33 anys i natural de Nuarbe, Guipúscoa, va ser afusellat a les nou menys vint del matí, en la presó de Burgos. Els tres militants del FRAP van ser afusellats en Hoyo de Manzanares, Madrid. José Luís Sánchez Bravo comptava amb 22 anys i va morir a les nou i mitja; Ramón García Sanz, amb 27, a les nou i deu, i José Humberto Baena Alonso, de 24, a les deu i cinc.

fusilados 1975Periòdic donant la notícia dels afusellaments.

Un sacerdot que va acudir a un dels afusellament va dir:

“A més dels policies i guàrdies civils que van participar en els piquets, hi havia uns altres que van arribar en autobusos per ovacionar les execucions. Molts estaven borratxos. Quan vaig donar l’extremunció a un dels afusellats, encara respirava. Es va apropar el tinent que manava l’escamot i li va donar el tir de gràcia, sense donar-me temps a separar-me del cos caigut. La sang em va esquitxar.”
Encara que les execucions eren públiques, no es va permetre assistir a les famílies.

Al País Basc es decretava una Vaga General en ple Estat d’Excepció que era seguida majoritàriament, per les diferents ciutats espanyoles es multiplicaven els aturs i les protestes i al món el clam contra les execucions no cessava.

Les irregularitats dels processos realitzats ja havien estat denunciades per l’advocat suís Chistian Grobet que havia assistit com a observador judicial al consell de guerra de Txiki en nom de la Federació Internacional de Drets de l’Home i de la Lliga Suïssa de Drets de l’Home en l’informe del qual del 12 de setembre diu:

“Mai el sotasignat, des que segueix els processos polítics a Espanya, ha tingut una impressió tan clara d’assistir a un tal simulacre de procés, en definitiva a una sinistra farsa, si pensem un moment en el provenir que espera als acusats.”

El president mexicà Luis Echeverría demanà l’expulsió d’Espanya de les Nacions Unides, dotze països occidentals retiraren els seus ambaixadors de Madrid. Les ambaixades espanyoles de diverses ciutats foren atacades pels manifestants; d’entre aquests incidents, destacà la crema de l’ambaixada espanyola a Lisboa.

La resposta del règim fou la convocatòria d’una manifestació d’adhesió al dictador a Madrid, a la plaça d’Oriente en la qual Francisco Franco, físicament molt afeblit, acompanyat del llavors príncep d’Espanya Joan Carles de Borbó, proclama:

“Tot el que a Espanya i Europa s’ha muntat obeeix a una conspiració maçònica-esquerrana, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista en el social, que si a nosaltres ens honra, a ells els envileix.”

Aquesta fou l’última aparició pública del dictador. La proclama es comenta per sí sola.

 

Al Alba. Canta José Mercé. Lletra: L.E. Aute. En homenatge als afusellats.

Francisco Franco va morir cinquanta-quatre dies després, però prèviament ja havia deixat tot lligat i ben lligat, Així ho va anunciar públicament en 1969: “Quan, per llei natural, la meua Capitania arribe a faltar, que inexorablement ha de faltar algun dia, és aconsellable la decisió que avui anem a prendre, que contribuirà, en gran manera, al fet que tot quede lligat i ben lligat per al futur. A dia d’avui, el Cap de l’Estat ja no és Juan Carlos de Borbó, el successor format i imposat pel mateix Franco. Ara, amb l’únic mèrit de ser el seu fill i sense que la ciutadania tampoc no l’haja triat, és Felipe VI d’acord amb la Constitució de 1978, qüestionada per milions de ciutadans per imposar la Monarquia, impedir el dret a l’autodeterminació, no garantir el laïcisme, etc. 

No li va defraudar al sanguinari dictador en tots aquests anys el seu obedient alumne. L’ara rei emèrit, ja va deixar ben clares les seues intencions des del principi: “No consent que es parle malament de Franco en la meua presència”. I la classe política més influent d’aquest país sempre li va facilitar el seu treball.

No cap el menor dubte, quaranta anys després dels seus últims afusellaments, Franco segueix viu. Satisfet del seu alumne i de la seua obra, ara resideix en la “democràcia espanyola”.

Font: Bandera Roja i Viquipèdia en català.

Les víctimes del franquisme en són moltes més. Ministres de Franco, com ara Fraga que va ser Ministre d’Informació i Turisme i fundador del PP, està relacionat directament amb crims pels que no va pagar mai. El torturador conegut coma Billy el Niño també va quedar impune. Encara viu. I encara, per a vergonya d’aquest sistema que pretén ser democràtic, milers d’antifranquistes són a les vores de  carreretes, camins o on els assassins deixaren els seus cadàvers. Encara hi és el Valle de los Caídos amb la seua creu amenaçadora. Esperem que amb la caiguda del PP,  la nova esquerra, republicans, radicals i antisistema es faça justícia. El PSOE ha demostrat complicitat o covardia.

Salvador. Execució de S. Puig Antich, militant antifranquista. Música de Lluís Llach.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s