Hitler en català (7). Munich abans de la guerra.

munichMunich

En aqueixa època, la ciutat de Munich posseïa una intensa vida cultural. La capital bavaresa s’havia convertit en un pol d’atracció d’artistes de tota Europa; fins a allí havien acudit pintors tan prestigiosos com ara Paul Klee o Vassily Kandinsky. A Munic havia escrit Wagner les seues òperes més conegudes. A més, en la capital bavaresa residien escriptors de la talla de Rainer Maria Rilke, Stefan George o Thomas Mann. L’esperit bohemi que es respirava a Munich exercia una atracció irresistible cap al pintor fracassat que en aquells dies vegetava en la vetusta capital austríaca.

munich operaÒpera de Munich.

Així, en la primavera de 1913, Hitler va decidir abandonar Viena i traslladar-se a Munich, acompanyat d’un amic que tenia en la residència, Rudolf Häusler, qui tenia una història personal semblada a la d’Adolf. Häusler procedia d’una família burgesa de Viena, però son pare autoritari i dominant l’havia expulsat de casa després d’haver protagonitzat un incident en l’escola. Sa mare, igual que la d’Adolf, era amorosa i protectora, però res havia pogut fer per a impedir l’expulsió del seu fill. Tots dos amics, que es deien entre si Adi i Rudi, compartien la seua passió per l’òpera. Ara els dos planejaven obrir-se camí en la capital bavaresa.

Per a justificar el canvi de residència, Hitler va al·legar el creixent odi que sentia cap a la capital dels Habsburg i, especialment, cap al cresol humà en què s’havia convertit la ciutat, destacant la presència semita. En Mein Kampf, Hitler esmenta que havia decidit la seua marxa a Munich un any abans, doncs pressentia que en la capital bavaresa li esperava una «grandiosa labor». A més, pretenia evitar fer el servei militar en l’exèrcit austro-hongarés per evitar jueus i eslaus.

Quan Hitler i el seu amic Häussler van arribar a Munic, el diumenge 25 de maig de 1913, Adolf va quedar admirat per la capital bavaresa. Segons afirmaria en el seu llibre, «la ciutat mateixa em semblava tan familiar com si haguera viscut anys dins dels seus murs». Hitler es va sentir embriagat per una ciutat en la qual acabava de posar el peu: «Vaig sentir un amor profund cap a aquesta ciutat, més que cap a qualsevol dels altres llocs que coneixia, quasi des de la primera hora de la meua estada allí. Una ciutat alemanya!».

Els dos amics van començar a passejar pels seus carrers, cercant un lloc on allotjar-se. En el número 34 de la Schleissheimerstrasse, en la finestra que hi havia damunt d’una sastreria, van veure un rètol: «Es lloguen habitacions moblades a homes respectables». La sastreria i les habitacions pertanyien al matrimoni Popp.

hitler-painting-2Aquarel·la de Hitler. Tant de bo l’hagueren admès a BBAA a Viena i s’hagués dedicat a la pintura.

En aquells dies, Hitler disposava mensualment d’uns cent marcs, gràcies a la venda de les seues pintures, una quantitat que li permetia viure sense massa estretors. Afortunadament, va trobar alguns comerços que van estar disposats a posar a la venda els seus treballs, la qual cosa li estalviava la penosa tasca d’anar venent-los per carrers i cafès. A Munich, la competència entre els pintors que pretenien viure del seu treball artístic era feroç, la qual cosa fa pensar que les seues obres eren apreciades.

Cada vesprada, Hitler agradava freqüentar els cafès de la ciutat. Allí es dedicava a menjar pastissos, a llegir periòdics i a entaular, quan sorgia la possibilitat, encesos debats sobre política. Encara que en aqueix moment no era conscient d’açò, aqueixes discussions que solien acabar a plens pulmons li servirien d’ensinistrament per al posterior enlairament de la seua carrera política.

A Hitler també se li podia veure sovint en les biblioteques. Solia tornar d’elles amb diversos llibres, així com pa i embotit per a sopar. A voltes es tancava en l’habitació durant diversos dies, llegint i pintant sense parar. Ni el seu amic ni la senyora Popp aconseguien que Hitler isquera de la seua reclusió voluntària. Malgrat el seu caràcter adust, Hitler era per a la seua propietària «un austríac encantador, un jove agradable i servicial, encara que una mica misteriós, mai no es podia endevinar el que estava pensant».

Hitler se sentia molt feliç a Munich. Segons reconeixeria després, «aquell període va ser el més joiós i, sens dubte, el més plaent de la meua vida». Però el 18 de gener del recentment estrenat 1914 va despertar bruscament d’aqueix somni. Un agent de la policia criminal de Munich es va presentar en la seua habitació per a lliurar-li una notificació per la qual havia de presentar-se per a prestar el seu servei militar. Hàbilment va saber guanyar-se al consol i lliurar-se d’entrar en la milícia.

Va ser sotmès a la revisió mèdica pertinent. Gràcies a la recomanació del cònsol, l’examen no va passar de ser un mer formalisme perquè la comissió reclutadora el dispensara d’incorporar-se a files. Hitler va ser declarat «no apte per al combat ni per a serveis auxiliars; massa feble. Incapaç de portar armes».

hitler aqua parlamentAquarel·la de Hitler.

A Munich continuaria pintant i venent quadres per a guanyar-se el pa. Coincidint amb l’episodi de la seua ordre d’allistament, el seu amic Häusler va decidir abandonar l’habitació que compartia amb Hitler. El motiu es desconeix, encara que és possible que Häusler tinguera menys paciència que August Kubizek i acabara per fer-se-li insuportable el caràcter del seu excèntric amic.

Al contrari que en el cas de Kubizek, Häusler ha sigut pràcticament ignorat pels historiadors, malgrat compartir estretament un any de la vida d’Hitler; les poques dades que es coneixen sobre ell procedeixen del testimoniatge de la seua filla. Se sap que Häusler es va afiliar al partit nazi en 1929.  En 1933 va estar sis setmanes a Berlín tractant de tenir una trobada amb Hitler, però aquest no va voler rebre-li. En aquells dies, els seus propietaris, el matrimoni Popp, van rebre ordres molt estrictes de no esmentar a l’antic acompanyant d’Hitler.

La relació d’Hitler amb el matrimoni Popp va anar fent-se cada vegada més estreta, fins a quasi formar part de la família. La seua casolana li sargia els calcetins i li lliurava la roba que el seu marit ja no necessitava. A canvi d’un petit increment del lloguer de l’habitació, el sopar va quedar inclòs. A més, els Popp solien comprar-li alguna de les seues pintures, descomptant el seu preu del pagament mensual, i, en tot cas, si Hitler travessava momentàniament per una situació precària, es mostraven sempre comprensius.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Història, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hitler en català (7). Munich abans de la guerra.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (6). Viena i la formació política del futur genocida. | EL CAVALLER DEL CIGNE

  2. Retroenllaç: Hitler en català (8). Esclata la Primera Guerra Mundial. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s