A Catalunya guanya la INDEPENDÈNCIA //*//

catalonia is not spainCatalonia is not Spain


Els independentistes han superat la majoria absoluta del Parlament; així, doncs, han guanyat. Els parlamentaris podran votar propostes a favor de la República Catalana i de segur que se’n sortiran. Els hi sobren escons.

Els espanyolistes i mentiders diversos voldran capgirar els resultats sumant conforme els vinga de gust. En les democràcies parlamentàries el que es compta són els escons. Els mitjans  de comunicació mentiran, com de costum. Després de la campanya de la por; la de la mentida.

El PP desapareix a Catalunya absorbit per Ciudadanos, que compta amb el recolzament de la banca per enganyar els votants. Presumeixen de lluitar contra la corrupció, de ser virginals, però el cas és que de fet ja tenen gent que ha passat pel jutjat, com ara Javier Nart i Jordi Cañas,  per temes econòmics rocambolescos. Són la dreta extrema que vol passar per un centre imaginari que defensa un nacionalisme espanyolista excloent i agressiu i el que volen és fer negocis i diners. La diputada en les Corts Valencianes i trànsfuga reincident Carolina Punset  va fer un pacte amb el PP quan tenia un partit propi a canvi de la regidoria d’Urbanisme a Altea. Es dóna la circumstància que té o tenia una constructora que va posar a nom del seu marit. El número dos és Toni Cantó, trànsfuga de UpD. Resumint, Ciudadanos és el PP-2 quan no l’extrema dreta, un partit que ha crescut molt ràpid – els bancs – a base de comprar trànsfugues. El president del Banc de Sabadell els recolza front a Podemos. Que no us enganyen. Actualment són la segona força política catalana. En la seua campanya han demostrat que per diners no anava a ser la cosa. En les teles TDT extremistes – la caverna mediàtica – els recolzen especialment per atacar Catalunya

Visca la República Catalana! Visca Catalunya Lliure!

juntsCUP_logo

Els segadors, himne nacional de Catalunya.


 

El que han dit els vots a Catalunya. Iniciativa Debat.

Posted: 27 Sep 2015 11:46 PM PDT

Després de les eleccions tothom ha guanyat, o almenys és el que se sol dir sempre des de la seu de cada partit, però els nombres no entenen massa d’interpretacions i menys en un cas com a aquest. Els que votaven pel sí a la independència ho han fet per JxSí, o per les CUP, perquè aqueixa era la seua proposta. Els que ho han fet pel no, ho han fet per PP, C’s o PSC (PSOE), perquè aquests partits havien deixat molt clar que ells no anaven a permetre ni independència ni consulta. I els que no ho tenien clar o no volien decidir en unes eleccions el que correspondria a un referèndum, o bé han optat per UDC o bé per la coalició de Podem, ICV i IU “Catalunya sí que és pot” . I el resultat en vots (no en escons), amb el 99,67% escrutat, és el següent:

Independència: 1.952.442

No independència: 1.599.527

Dret a decidir: 467.417

Animalistes, ecologistes, Partit Pirata i uns altres: 45.493

Vot en blanc i nul: 37.745

Total vots: 4.102.664

Percentatge SÍ: 47,58%

Percentatge NO: 38,98%

Percentatge SÍ + dret a decidir (sobre total de vots): 58,98%

Percentatge NO + dret a decidir (sobre total de vots): 50,38%

Resulta revelador que de sobte i en contra del que han mantingut durant tota la campanya des de tots els grans mitjans de comunicació, ara sí s’accepte el caràcter plebiscitari d’aquests comicis, i que de forma inèdita en aquest país, s’expliquen vots i no escons. Però a partir d’aquestes xifres i percentatges solament es pot fer una valoració. Entre el SÍ i el NO, ha guanyat clarament el SÍ, tant en vots com en escons. I entre democràcia o imposició, ha guanyat encara amb major claredat la democràcia. I ara, que la gran majoria dels mitjans seguisca incloent en els seus percentatges de ‘no independentistes’ als quals no han votat per les formacions clarament definides per una o una altra opció, als animalistes, al partit pirata, el vot nul i el vot en blanc, que açò queda molt seriós.

És molt legítim estar a favor de qualsevol opció, però resulta molt ridícul i trist que es jugue amb alguna cosa tan evident com açò. Allà cadascú.

La suma del NO més el dret a decidir no té massa sentit perquè els partits del NO neguen tal possibilitat, però la incloem com a curiositat comparativa.

L’entrada El que han dit els vots a Catalunya apareix primer en Iniciativa Debat.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s