Hitler en català (6). Viena i la formació política del futur genocida.

Hilter_acuarelasHitler va poder sobreviure gràcies a les aquarel·les que pintava.

A les poques setmanes d’allotjar-se en la residència, Hitler i el seu soci van tenir diferències sobre la gestió de la societat. Hitler es va convèncer que Hanisch venia els seus treballs per una quantitat superior a la qual ell declarava, per la qual cosa es va sentir estafat. La cosa va acabar en comissaria amb la detenció de Hanisch, que va passar una setmana en la presó i ja no va tornar a la residència, desapareixent també de la vida d’Hitler.

Anys després, Hanisch podia descriure al seu antic amic amb tota claredat. Va explicar que Hitler «usava un abric negre, molt vell, que li arribava més a baix dels genolls. Per sota d’un barret negre i greixosos li penjava el pèl, que li tapava el coll de l’abric. Cobria la seua cara, ossuda i famolenca, una barba negra sobre la qual destacaven els ulls, grans i sortits».

hitler joven -se cree-Hanisch va afirmar que Hitler era mandrós i taciturn. Li seguia disgustant el treball constant. Si guanyava unes quantes corones deixava de dibuixar dies sencers i es passava les hores en els cafès menjant pastissos de crema i llegint els periòdics. No tenia cap dels vicis comuns, ni fumava ni bevia i, segons Hanisch, era massa esquerp i maldestre per a relacionar-se amb les dones. Les seues passions eren llegir periòdics i parlar de política. «Freqüentment —recorda Hanisch— hi havia dies en què, sense més, defugia tot treball. Vagava pels dormitoris públics menjant el pa i la sopa que en semblants llocs es repartien, discutint temes polítics i embardissant-se sovint en disputes acalorades».

Segons relataria Hanisch, «una vesprada Hitler va ser a un cinema on es projectava la pel·lícula El túnel. En ella apareixia un agitador que, mitjançant els seus discursos, aconseguia alçar en rebel·lió a les masses obreres. L’espectacle quasi va embogir a Hitler. Li va fer tal impressió que durant dies sencers no va parlar d’una altra cosa que no fóra del poder i de la paraula».

Després de l’abrupta liquidació de la seua societat amb l’ara empresonat Hanisch, Hitler va prosseguir amb la seua producció artística. És possible que durant un temps ell intentara vendre les seues obres i comprovara la dificultat que açò comportava, ja que va acabar recorrent a un altre hoste de la residència, un jueu hongarés cognomenat Neumann. No obstant açò, la seua relació amb Neumann també es va veure embolicada en desavinences pel repartiment dels guanys. El fet que el seu soci fóra jueu i que ell se sentira estafat també per ell segurament va alimentar els seus prejudicis antisemites.

ejercito ahHitler eludí fer el servei militar en l’exèrcit Austo-hongarés. Detestava als Habsburg, la casa regnant.

En 1909, quan va complir els vint, el seu reemplaçament va ser anomenat a files, però Hitler, al no rebre cap notificació oficial, no va acudir a la crida. Encara que Hitler es va cuidar sempre d’evitar qualsevol frec amb els agents de l’autoritat, va decidir afrontar el risc de no presentar-se, a causa del seu rebuig a formar part de l’Exèrcit dels Habsburg.  Així, es veuria  alliberat de complir el servei militar.

Els cinc anys que Hitler va passar a Viena, entre 1908 i 1913, és a dir, entre els 20 i els 25 anys de la seua vida, van marcar a foc el seu pensament, fixant el rígid esquema en el qual aquest es desenvoluparia després. Les seues conviccions, inalterables al pas del temps, van tenir el seu origen en la capital austríaca. Hitler deixaria escrit en Mein Kampf que aqueixa ciutat li va ensenyar tot el que havia de saber en la vida. Encara que Hitler es va sentir atret per l’ambient artístic de la capital, freqüentant els teatres i l’òpera i despertant-se en ell la fascinació per Wagner, el que més va cridar la seua atenció van ser els corrents socials i polítiques, especialment l’antisemitisme i la ideologia nacionalista. No obstant açò, el seu pangermanisme havia sorgit ja amb força en Linz, on Hitler es dedicava a llegir amb assiduïtat els diaris que defensaven la integració d’Àustria en una Gran Alemanya i que parlaven dels «compatriotes alemanys».

Liebenfels 2 - Neutempler - Occult History Third Reich -Jörg Lanz von Liebenfels, monjo precursor del nazisme.

Un dels productes més confusos de la literatura panfletaria racista era el fullet Ostara, editat per un antic monjo cistercenc que, en 1899, va abandonar el seu monestir i va canviar el seu nom, Adolf Josef Lanz pel de Jörg Lanz von Liebenfels. Instal·lat en un castell, va desplegar una bandera amb la creu gamada i es va dedicar a predicar una nova ideologia basada en la puresa racial. El seu vocabulari incloïa descripcions del que ell entenia com a esterilització, deportació i extermini dels individus de «races inferiors». Aqueixa publicació quinzenal va caure en mans d’Hitler, qui absorbiria el seu contingut amb l’avidesa d’una esponja.

En aquells dies, els jueus eren els qui, a ulls d’Hitler, representaven aqueix paper de «raça inferior». La capital austríaca comptava amb una àmplia colònia jueva, tant en les capes altes de la societat com en les més humils. Aquests últims, freturosos de mitjans, havien arribat des de la regió de Galitzia i eren visibles en els carrers de Viena en anar vestits amb el típic caftà i mostrar llargues barbes i tirabuixons en les temples. Per la seua banda, els jueus millor situats jugaven un paper preponderant en l’àmbit de la premsa, la ciència, l’economia i la cultura.

En la ment d’Hitler, aqueixa combinació situaria als jueus en l’epicentre de les seues pors i les seues frustracions, convencent-se a si mateix que, darrere de la inquietud social que ell intuïa, existia una conspiració mundial dels jueus per a destruir i subjugar als pobles aris, com un acte de venjança davant la pròpia inferioritat. Per a ell, el jueu era responsable de tot, des del modernisme que tant li disgustava en la música i en les arts plàstiques, fins a la pornografia i la prostitució. Segons Hitler, el jueu era el responsable tant de l’explotació de les masses pel capitalisme com del seu oposat, l’explotació de les masses mitjançant el socialisme.

El llenguatge procaç que empraria més tard en Mein Kampf per a referir-se als jueus és amb prou faenes reproduïble: «Existeix algun negoci brut, alguna immundicia, en la qual no participe si més no un jueu? En explorar aquesta classe de abscessos amb el bisturí es descobreix de seguida, com àvid cuc en un cos putrefacte, a un petit jueu que sovint se sent encegat per la llum sobtada».

Hitler sentiria una obsessió especial per la imatge de la innocent xica alemanya que és seduïda pel pèrfid jueu: «El jueu jove, de negra cabellera, roman en aguait hora després d’hora, contemplant amb mirada satànica i espiant de continu a la confiada xica a qui pensa seduir, adulterar-li la sang i arrancar-la del si de la seua família».

antisemitische-KarikaturPremsa antisemita francesa.

No cal oblidar que l‘antisemitisme estava molt estès en l’Europa liberal d’abans de la guerra i Viena no era una excepció. En el parlament austríac es va escoltar una vegada: «Els jueus són una xusma maleïda de Déu que ha de ser exterminada». De la mateixa manera, l’alcalde de Viena també va manifestar una vegada que «només queda per decidir si als jueus se’ls penja o se’ls decapita».

La literatura antisemita i nacionalista que va devorar en la seua joventut va mantenir així la seua influència en la vida d’Hitler fins al final. Quan es va traslladar a Munich, en 1913, es veia a si mateix com un «antisemita absolut, enemic mortal de tota la ideologia marxista i panalemany de sentiments».

Finalment, un altre dels trets que defineixen el seu pensament, el darwinisme social, també es va forjar durant la seua estada a Viena. Per a Hitler, «el concepte de la lluita és tan antic com la vida mateixa, perquè la vida es conserva només perquè altres éssers vius pereixen en la lluita. En aquesta pugna, el més fort, el més hàbil resulta victoriós, mentre que el menys hàbil, el feble, perd».

Per a Hitler, la fi justificava els mitjans: «Siga el que siga la meta que l’home ha aconseguit, ho deu a la seua originalitat unida a la seua brutalitat». Per a ell, les qualitats que permetien a l’home aconseguir els seus objectius eren l’astúcia, l’habilitat per a falsejar la realitat i l’eliminació de tot sentimentalisme i, per sobre de tot, la força de voluntat. Hitler va aprendre a mentir tranquil·lament i a mantenir-se lleial mentre açò li procurara un benefici. La seua falta d’escrúpols va arribar a sorprendre fins i tot a aquells dels seus seguidors que ja caminaven escassos d’ells. Hitler desconfiava dels homes, alhora que sentia menyspreu per ells; segons ell, els movia la por, l’ambició, l’afany de poder, l’enveja i altres motius roïns. Ell seria un mestre en l’art de saber utilitzar totes aqueixes febleses per a aconseguir les seues pròpies finalitats.

NOTA: La ideologia de Hitler va gestar-se, com ell mateix va dir, en el periode que va passar a Viena dels 20 al 25 anys. En el seu llibre, Mein Kampf, no esmenta ni una sola vegada a Wagner, el que demostra que no és en el compositor en qui es va inspirar per a construir la seua genocida ideologia. Li agradava la música de Wagner i anava l’òpera com tants altres. Dóna la casualitat que que el compositor favorit de Lenin també era Wagner. També hem de dir que va seguir les tesis del darwinisme social. Ningú, que jo sàpiga, ha estat capaç de dir que Darwin siga l’instigador del nazisme. Hem de buscar en els escrits antisemites del monjo Jörg Lanz von Liebenfels i en altres, els precursor del nazisme. Hitler era un lector contumaç de premsa antisemita.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Història, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hitler en català (6). Viena i la formació política del futur genocida.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (7). Munich abans de la guerra. | EL CAVALLER DEL CIGNE

  2. Retroenllaç: Hitler en català (5). De viure de renda a dormir en albergs per a pobres. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s