Hitler en català (5). De viure de renda a dormir en albergs per a pobres.

doctor Eduard Bloch- hitlerEduard Bloch, el metge de la família de Hitler. Era jueu i molt apreciat per futur dictador.


Al gener de 1907, Klara – la mare de Hitler –  va ser diagnosticada de càncer de pit pel doctor Eduard Bloch, un metge jueu que era conegut com «el metge dels pobres» i que era molt benvolgut per la família Hitler. Bloch va quedar impressionat per la reacció del fill en saber que sa mare estava greument malalta: «El seu rostre llarg i prim es va trasmudar i els seus ulls se li van omplir de llàgrimes». Adolf va preguntar al doctor si la seua mare no tenia cap possibilitat. «Només en aqueix moment vaig percebre la intensitat de l’afecte que existia entre mare i fill», diria el doctor.

Bloch va advertir que el tractament anava a ser summament costós i que, en tot cas, el resultat era incert. Malgrat tot, Hitler no va dubtar a recórrer a aqueixa última esperança de salvar la vida de sa mare. El doctor Bloch va fer tot el possible per a salvar la vida a la mare d’Hitler. Malgrat tot, la dona va morir. Hitler li estaria sempre agraït. De fet va protegit-lo quan Àustria va ser annexionada i els jueus van ser perseguits.

kubizekKubizek, l’amic de joventut amb qui Hitler va trencar sense explicacions; potser per vergonya pel suspès a BBAA.

L’impuls creatiu d’Adolf s’havia traslladat de la pintura a l’arquitectura. Encara pintava aquarel·les, però aqueixes obres senzilles no aconseguien extraure totes les idees que bullían en la seua ment. Segons va comentar Kubizek, el seu amic «mai no es va prendre de debò la pintura, que para ell era més aviat una afició al marge d’aspiracions més serioses».

En canvi, els seus dissenys arquitectònics sí que donaven eixida a la seua fam creativa. La seua obsessió era canviar la fisonomia de Linz, remodelant els edificis existents i dissenyant-ne de nous: «Es lliurava completament a les seues construccions imaginàries, que ho absorbien completament». Mentre recorria els carrers amb Gustl, assenyalava els elements que havien de modificar-se i després explicava detalladament el nou projecte que havia de substituir-los. Hitler donava ja llavors regna solta a la seua megalomania; per exemple, considerava que el nou museu havia de duplicar la seua longitud per a convertir-se així en el museu més llarg d’Europa. La seua obsessió pel monumental, el grandiós, l’espectacular, ja estava present; posteriorment idearia plans per a remodelar Berlín sobre la base d’aqueixos mateixos criteris.

wagnerL’exemple més significatiu d’aqueixes ambicions absurdes va ser el seu intent de compondre una òpera. Un comentari casual de Kubizek sobre un esbós de Wagner per a un drama musical de Wieland el Ferrer va provocar l’entusiasme d’Hitler, que va decidir aqueixa mateixa nit escriure una òpera basada en aqueixa saga. Ell compondria la música i August la traslladaria a la partitura. Durant uns dies Hitler es va aplicar a aqueixa tasca, sense amb prou faenes menjar ni dormir, i provocant les consegüents molèsties a August, qui havia de ser conscient que l’ambiciosa empresa sobrepassava les capacitats del seu amic. Però, poc després, segons Kubizek, «va ser deixant de parlar d’açò i, al final, va deixar completament d’esmentar-ho».

Tals projectes sorgien en la fecunda ment d’Hitler, però després no feia gens concret per a ser un dia capaç d’impulsar-los. Seguia alçant-se tard i era incapaç d’afrontar cap tasca d’una manera sistemàtica i regular. Seguint aquesta tònica, va abandonar les seues classes particulars de piano quatre mesos després d’haver-les iniciat: «Aqueixos tediosos i monòtons exercicis de digitación no s’adequaven de cap manera a la forma de ser d’Adolf», explicaria Kubizek tractant de justificar-ho.

academia bbaa vienaAcadèmia de Belles Arts de Viena. Hitler no hi va ser admès.

Hitler va decidir ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Al setembre de 1907, amb divuit anys i sense haver treballat encara un sol dia, Hitler va partir cap a Viena carregat amb un bagul replet de dibuixos, en aqueix moment el seu únic pensament era triomfar com a pintor en la capital imperial i no li cabia cap dubte que ho anava a aconseguir. Però no va ser així. No hi va ser admès en un primer intent. Lo quedava la convocatòria de setembre.

Kubizek va compartir habitació amb Hitler a Viena, on es va traslladar per a estudiar música. Per motius desconeguts, Hitler va decidir en 1908 tallar tota relació amb ell. Tots dos es retrobarien trenta anys després.

En la decisió d’Hitler de tallar tot vincle amb el seu amic va poder ser determinant el succeït al setembre, quan va intentar de nou ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts. Malgrat la preparació autodidacta duta a terme i de la presentació de nombrosos treballs, ni tan sols va ser convocat a realitzar l’examen preliminar d’aptitud. Hitler va haver de sentir aqueix rebuig com una terrible humiliació, la qual cosa potser li va portar a evitar al seu amic per a no rendir comptes davant ell d’aqueix nou i definitiu fracàs, que li tancava per sempre la possibilitat de ser artista acadèmic. A partir de llavors, Hitler no va fer el menor esforç per aprendre sistemàticament un ofici. Va continuar la seua vida sense un objectiu definit, romanent a Viena malgrat els desenganys patits en el seu intent d’obrir-se camí en la vida. Vivia molt bé de les rendes familiars, fins i tot podia adquirir localitats cares en l’òpera.

La vida de rendista de la qual Hitler gaudia a Viena, molt per sobre de les seues possibilitats, no tardaria molt a arribar al seu lògic i previsible fi. En la primavera de 1909, els fons procedents del llegat patern i matern es van esgotar; a partir de llavors va haver de conformar-se amb la fraudulenta pensió i els diners que de tant en tant li enviava la seua tia. El jove Hitler va començar per primera vegada a travessar dificultats econòmiques, donant-se de cara amb una realitat de la qual fins a aqueix moment havia escapat, surant en somni i fantasies.

Reinhold Hanisch, painted by Adolf Hitler,Reinhold Hanisch, el nou company de Hitler pintat per ell mateix.

Aqueixos mesos centrals de l’any 1909 serien un dels dos períodes més foscos de la seua vida. Pel que sembla, va haver-hi dies en els quals Hitler no va poder disposar de cap allotjament, per la qual cosa en alguna ocasió és va veure obligat a passar la nit en un portal o en un banc del parc. Finalment, va trobar lloc en un alberg nocturn per a pobres mendicants. Va establir relació amb un company d’alberg anomenat Reinhold Hanisch. Els altres exercien la mendicitat, però Hitler i Hanisch van decidir unir esforços per a cercar treball. Van acordar associar-se; el primer es dedicaria a realitzar dibuixos i aquarel·les amb el material que va poder comprar gràcies als diners de la pensió d’orfandat que cobrava sense tenir dret a açò, mentre que el segon s’encarregaria de vendre’ls pels cafès o de porta en porta, accedint a repartir-se els guanys.

Gràcies a aquest ingressos van poder allotjar-se en un lloc millor. Era molt diferent de l’alberg del que procedien; encara que dormien en lliteres, es tractava més aviat d’un hotel econòmic, en el qual els hostes tenien a la seua disposició diverses sales i una cantina i on podien romandre lliurement durant el dia. Hitler va haver de trobar-se còmode allí, ja que la clientela no constava de rodamóns sinó d’empleats i obrers i, sobretot, perquè podia treballar tranquil·lament en una d’aqueixes sales.

Reinhold Hanisch va escriure anys després articles sobre Hitler que ha de ser llegits amb precaució ja que la seua fiabilitat no està garantida.

NOTA: Per a fer aquestes entrades estic consultant especialment Breve Historia de Hitler de Jesús Hernández i el llibre de Kubizek sobre la joventut del dictador. Mire d’evitar fer judicis de valor o moralismes i ser objectiu i equànime tractant de comprendre com va ser possible que un senyor com aquest fora responsable de tants milions de morts. Vaja per endavant la meua més enèrgica condemna al genocida i els seus seguidor d’ahir i d’avui.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hitler en català (5). De viure de renda a dormir en albergs per a pobres.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (6). Viena i la formació política del futur genocida. | EL CAVALLER DEL CIGNE

  2. Retroenllaç: Hitler en català (4). El seu amic de joventut i el despertar a la política. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s