Tristan und Isolde in Simple English / Català-Valencià.

tristan- premier_Ludwig_und_Malwine_Schnorr_von_Carolsfeld_-_Tristan_und_Isolde,_1865fLudwig and Malvina Schnorr  as Tristan and Isolde in the first performance, conducted by Hans von Bülow.

Tristan und Isolde (Tristan and Isolde) is an opera in three acts by Richard Wagner. As always, Wagner wrote the libretto – or poem, as he preferred to call it – for the opera based largely on the romance by Gottfried von Strassburg.

Tristany i Isolda és una òpera en tres actes de Richard Wagner. Com sempre, Wagner va escriure el llibret – o poema, com preferia anomenar-lo – de l’òpera, basada en gran part en el romanç de Gottfried von Strassburg.

Wagner referred to the work not as an opera, but called it a drama. The Wagnerian music drama is very different to the former traditional opera. The composer wrote about it its theoretical book Opera uns Drama.

Wagner es referia al treball no com una òpera, sinó el va anomenar drama musical. El drama musical wagnerià és molt diferent a l’antiga òpera tradicional. El compositor va escriure sobre ell en el seu llibre Opera und Drama.

schopenhauer-540x540Schopenhauer

Wagner’s composition of Tristan und Isolde was inspired by the philosophy of Arthur Schopenhauer – particularly The World as Will and Representation- and Wagner’s affair with Mathilde Wesendonck. There is also influence of Novalis (Hymns to the Night).

La composició de Tristany i Isolda de Wagner es va inspirar en la filosofia d’Arthur Schopenhauer sobretot El món com a voluntat i representació – i l’aventura de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Hi ha també influència de Novalis (Himnes a la mort).

Wagner and his sponsors.

Wagner was forced to abandon his position as conductor of the Dresden Opera in 1849, as there was a warrant posted for his arrest for his participation in the unsuccessful May Revolution. He left his wife, Minna, in Dresden, and fled to Zürich. There, in 1852, he met the wealthy silk trader Otto Wesendonck. Wesendonck became a supporter of Wagner and bankrolled the composer for several years. Wesendonck’s wife, Mathilde, and Wagner fell in love.

Wagner i els seus patrocinadors.

Wagner es va veure obligat a abandonar el seu càrrec com a director de l’Òpera de Dresden en 1849, ja que hi havia una ordre d’arrest publicada per la seua participació en la revolució fracassada de maig. Va deixar la seua dona, Minna, a Dresden, i va fugir a Zürich. Allà, en 1852, es va trobar amb el ric comerciant de seda Otto Wesendonck. Wesendonck va esdevenir un protector de Wagner i va finançar el compositor durant diversos anys. L’esposa de Wesendonck, Mathilde, i Wagner es va enamorar.

Tristan und Isolde was a difficult opera to stage. It was only after King Ludwig II of Bavaria became a sponsor of Wagner that enough resources could be found to mount the premiere of Tristan und Isolde. They met in 1864.

Ludwig_II_in_bayrischer_GeneralsuniformLudwig II

Tristany i Isolda va ser una òpera difícil de dur a l’escenari. Va ser només després que el rei Ludwig II de Baviera passara a ser un dels patrocinadors de Wagner que es pogué contar amb suficients recursos per muntar l’estrena de Tristany i Isolda. Es van conèixer en 1864.

Wagner composed the opera between 1857 and 1859. It was first performed, with Hans von Bülow conducting, in Munich on 10 June 1865. Many musicians think it is the greatest opera of the 19th century. The opera was enormously influential among Western classical composers and provided direct inspiration to composers such as Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg o Arnold Schoenberg.

Wagner va compondre l’òpera entre 1857 i 1859. Va ser estrenada, amb Hans von Bülow a la batuta, a Munic el 10 de juny de 1865. Molts músics pensen que és  la millor l’òpera del segle XIX. L’òpera va ser enormement influent entre els compositors clàssics occidentals i va proporcionar inspiració  a compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg o Arnold Schoenberg.

Tristan was notable for Wagner’s unprecedented use of chromaticism, tonality, orchestral colour and harmonic suspension. His harmonies were also an important development in the language of Romantic music. Not everybody liked it. In particular the music critic Eduard Hanslick,  the worse Wagner’s enemy. He preferred Brahms and conservative music.

Tristany va ser notable per l’ús de Wagner sense precedents del cromatisme, tonalitat, color orquestral i la suspensió harmònica. Les seues harmonies constituïren també un desenvolupament molt important en el llenguatge de la música romàntica. No a tothom li va agradar. En particular al crític musical Eduard Hanslick,  l’enemic pitjor de Wagner. Preferia Brahms i la música conservadora.

L’acord de Tristan.

The Tristan chord

The very first chord in the piece is very famous. It has become known as the Tristan chord. Although it had been used before, the way Wagner used it here was quite new. It makes the harmony very hazy, and the listener does not know for many bars what key the music is in. It creates a lot of tension. There are many other moments like this in the opera. The tension goes right through the opera. The story tells of a tension that can only come to rest through death. This chord changed the history of music because of the influence he had on later composers.

L’acord de Tristany

El primer acord de la peça és molt famós. S’ha donat a conèixer com l’acord de Tristany. Tot i que s’havia utilitzat abans, la manera en què Wagner l’utilitzà ací va ser  nova. Fa que l’harmonia siga molt confusa, i que l’oient no sàpiga durant molts compassos en quina clau és la música.  Es crea molta tensió. Hi ha molts altres moments com aquest en l’òpera. La tensió continua a través de l’òpera. La història parla d’una tensió que només pot cessar amb la mort. Aquest acord va canviar la història de la música a causa de la influència que va tenir en el compositors posteriors.

Preludi i Liebestod. Jessye Norman, Herbert von Karajan.

Prelude and Liebestod

The Prelude and Liebestod is a concert version of the overture and Isolde’s last aria, arranged by Wagner, which was first performed in 1862, before the first performance of the opera itself in 1865. The Liebestod can be performed either in a purely orchestral version, or with a soprano. It is a piece very played in concert halls and perhaps the most famous moment of the opera.

Preludi i Liebestod

El Preludi i Liebestod és una versió de concert de l’obertura i última ària d’Isolda, arreglat per Wagner, que es va interpretar per primera vegada en 1862, abans de la primera actuació de la pròpia òpera en 1865. El Liebestod es pot realitzar en una versió purament orquestral o amb una soprano. És una peça molt tocada en sales de concerts i tal vegada el moment més famós de l’òpera.

The story of Tristan and Isolde was one of the great romances of the Middle Ages and the Renaissance. Several poets told the story, and each told it slightly differently. The themes of chivalry and courtly love are always there.

La història de Tristany i Isolda era una de les grans narracions de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Diversos poetes van explicar la història, i cadascú la va contar de forma lleugerament diferent. Els temes de la cavallerositat i l’amor cortès sempre hi són.

Gottfried von StrassburgGottfried von Strassburg

It is a Celtic legend – Breton – which was written in French by Thomas of Britain and that Gottfried von Strassburg translated it into German. His work became a source of inspiration for Richard Wagner’s opera Tristan und Isolde.. The legend forms part of the Arthurian cycle. Tristan is a knight of the Round Table.

És una llegenda celta – bretona – que va ser escrita en francès per Thomas de Bretanya i que Gottfried von Strassburg va traduir a l’alemany. El seu treball va esdevenir una font d’inspiració per a l’òpera de Richard Wagner Tristany i Isolda. La llegenda forma part del cicle artúric. Tristany és un cavaller de la Taula Rodona.

Personatges

MARKE                                                   Rei de Cornualla

TRISTAN                  Nebot de Marke i Amant d’Isolda

ISOLDA            Princesa Irlandesa i Esposa de Marke

BRANGAENE                                       Donzella d’Isolda

KURWENAL                                  Lloctinent de Tristan

MELOT                                                Cavaller de Marke

The story of the opera

Act I

tristan-filtroIsolde, an Irish princess, and her maid, Brangaene are on Tristan’s ship, being taken to King Marke’s lands in Cornwall where Isolde is to be married to the King. The opera opens with a young sailor singing about a “wild Irish maid”. Isolde thinks he is singing about her. She is furious and wishes the sea would rise up and sink the ship, killing all on board. She is particularly furious with Tristan, the knight who is taking her to the king. She asks her maid to get Tristan, but he will not come because his is steering the ship. His henchman, Kurwenal, speaks crossly to Brangaene, reminding her that Isolde’s previous fiancé, Morold, had been killed by Tristan and his head sent back to Ireland.

Isolda, una princesa irlandesa, i la seua criada, Brangaene són a la nau de Tristan que es dirigix a les terres del rei Marke a Cornualla on Isolda va a casar-se amb el rei. L’òpera s’obri amb un mariner jove que canta sobre una salvatge dama irlandesa “. Isolda creu que està cantant sobre ella. Enfuriamada, desitja que el mar s’eleve i enfonse el vaixell, matant a tots a bord. Està  particularment furiosa amb Tristan, el cavaller que la du al rei. Li demana a la seua criada que vinga Tristan, però no hi acudeix perquè està governant el vaixell. El seu home de confiança, Kurwenal, parla amb enuig a Brangaene, recordant-li que l’anterior promès d’Isolda, Morold, havia estat mort per Tristán i el seu cap enviat de tornada a Irlanda.

Brangaene returns to Isolde to tell her about what was said. Isolde sadly tells her how, after Morold had died, a man called Tantris had been brought to her because he was seriously injured, and that she had made him better using her powers of healing. However, she then found out that his real name was Tristan. He was Ireland’s worst enemy, and he was the man who had killed Morold. Isolde had tried to kill him with a sword, but when Tristan had looked into her eyes her heart had become full of love and she had dropped the sword. Once restored, she helped Tristan fled to Cornwall.

Torna Brangaene a Isolda per contar-li el que li han dit. Isolda li explica tristament com, després que Morold havia mort, un home anomenat Tantris havia acudit a ella perquè va ser ferit de gravetat, i que ella l’havia curat fent ús dels seus poders de curació. Aleshores, però,  va saber que el seu veritable nom era Tristan. Ell era el pitjor enemic d’Irlanda i l’home que havia matat Morold. Isolda va intentar intentat matar-ho amb una espasa, però quan Tristany la va mirar als ulls, el seu cor estava ple d’amor i va deixar caure l’espasa. Una vegada restablert, ella va ajudar a fugir Tristany a Cornwall.

tristan_and_isolde_with_the_potionEscena del filtre.

However, he later returned with the intention of marrying Isolde to his uncle, King Marke. Brangaene tries to make Isolde see that Tristan is doing an honourable thing to make her Queen of Ireland, but Isolde will not listen. She is furious at Tristan’s betrayal, and wants him to drink wuih her not the potion which had been intended by her mother for King Marke and Isolde as a love potion, but a potion death.

No obstant això, més tard  va tornar amb la intenció de casar Isolda amb al seu oncle, el rei Marke. Brangaene intenta fer veure Isolda que Tristany està fent alguna cosa honorable fent-la reina d’Irlanda, però Isolda no vol escoltar. Està furiosa per la traïció de Tristan, i  vol que bega amb ella no la poció que havia estat destinada per sa mare per al rei Marke i ella mateixa com a poció d’amor, sinó de mort.

Kurwenal now appears and says that Tristan has agreed after all to see Isolde. When he arrives, Isolde tells him that she now knows that he was Tantris, and that he owes her his life. Tristan agrees to drink the potion, now prepared by Brangaene, even though he knows it may kill him. As he drinks, Isolde snatches the rest of the potion from him and drinks it herself. They both believe they are about to die, and they declare their love for one other. Kurwenal comes and says that King Marke is arriving. Isolde asks Brangaene which potion she prepared and is told that it was not the death poison, but a love-potion. Outside, the sailors welcome the arrival of King Marke.

Kurwenal ara apareix i diu que Tristany està d’acord a veure Isolda. Quan ell arriba, Isolda li diu que ella ara sap que ell era Tantris, i que li deu la vida. Tristan es compromet a beure la poció, ja preparada per Brangaene, encara que sap que el pot matar. Quan n’ha begut, Isolda li pren la resta de la poció i la beu. Tots dos creuen que estan a punt de morir, i es declaren el seu amor l’un per l’altre. Kurwenal ve i diu que el rei Marke està arribant. Isolda li pregunta a  Brangaene quina és la poció que ha preparat i  li diu que no era el verí de la mort, sinó una poció d’amor. A l’exterior, els mariners donen la benvinguda a l’arribada del Rei Marke.

 Act II

Tristan_and_Isolde-1902 melotTristan i Isolda espiats per Melot.

A group are hunting at night. King Marke’s castle is empty except for Isolde and Brangaene who stand by a lighted torch. Isolde keeps thinking that the hunting horns are far enough away for her to put out the flames, giving the sign for Tristan to join her. Brangaene warns Isolde that one of King Marke’s knights, Melot, has seen Tristan and Isolde looking at one another lovingly. Isolde, however, thinks that Melot is Tristan’s best friend, and, desperate to see Tristan, she puts out the flames. Brangaene goes to the castle walls to keep a look-out as Tristan arrives.

Un grup està caçant a la nit. El castell del Rei Marke està buit a excepció d’Isolda i Brangaene que estan al voltant d’una torxa encesa. Isolda pensa que les banyes de caça són prou lluny per apagar les flames, que és el senyal perquè Tristan  acudesca a ella. Brangaene adverteix Isolda que un dels cavallers del rei Marke, Melot, ha estat testimoni de Tristany i Isolda mirant-se l’un a l’altre amb amor. Isolda, però, pensa que Melot és el millor amic de Tristany, i, desesperada per veure Tristany, apaga les flames. Brangaene va als murs del castell per ocupar un lloc d’observació mentre arriba Tristan.

Acte II. Liebesnacht (Nit d’amor). Jerusalem, Meier, Barenboim, Müller.

Tristan and Isolde can now tell one another they are madly in love. During their long tryst, Brangaene calls a warning several times that the night is ending, but her cries fall upon deaf ears. The day breaks. They do not notice the night is ending, and Melot leads Marke to find the two lovers in one another’s arms. Marke is desperately sad because Tristan has been betrayed and also because he himself had come to love Isolde.

Tristany i Isolda ara poden dir-se l’un a l’altre que estan bojament enamorats. Durant la seua llarga cita, Brangaene els crida advertint-los en diverses ocasions que la nit està arribant al final, però els seus crits cauen en oïdes sordes. El dia irromp. Ells no s’adonen que la nit està arribant acabant, i Melot porta Marke perquè trobe els dos amants entre els braços de l’altre. Marke es posa desesperadament trist perquè Tristan l’ha estat traint i també perquè ell mateix havia arribat a estimar Isolda.

Tristan-pilladaWhen questioned, Tristan says he cannot answer to the King the reason of his betrayal since he would not understand, he turns to Isolde, who agrees to follow him again into the realm of night. Tristan announces that Melot has fallen in love with Isolde too. Melot and Tristan fight, but, at the crucial moment, Tristan throws his sword aside and allows Melot to severely wound him.

En ser interrogat, Tristan contesta que no pot respondre al Rei el motiu de la seua traïció, ja que no ho entendria, es torna a Isolda, que es compromet a seguir-lo de nou al regne de la nit. Tristan anuncia que Melot s’ha enamorat d’Isolda també. Melot i Tristan lluiten, però, en el moment crucial, Tristan llança la seua espasa a un costat i permet Melot li ferisca greument.

Act III

Preludi Acte III. Kleiber, Carlos.

Kurwenal has brought Tristan home to his castle at Kareol in Brittany. A shepherd plays a sad tune on his pipes and asks if Tristan is awake. Kurwenal says that only Isolde’s arrival can save Tristan. The shepherd says he will keep watch and pipe a happy tune to mark the arrival of any ship. Tristan now wakes up and is sad that it is daylight. His sadness turns to joy when Kurwenal tells him that Isolde is coming. He asks if her ship is in sight, but only the shepherd’s sorrowful tune is heard.

Kurwenal ha portat Tristan a sa casa, al seu castell de Kareol a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista en la seua flauta i li pregunta si Tristan està despert. Kurwenal diu que només l’arribada d’Isolda pot salvar Tristan. El pastor diu que segirà vigilant i tocarà una alegre melodia amb motiu de l’arribada d’un vaixell. Tristan ara es desperta i l’entristeix  la llum del dia. La seua tristesa es converteix en goig quan Kurwenal li diu que Isolda està arribant. Ell li pregunta si la seua nau està a la vista, però només s’escolta la trista melodia del pastor.

Tristan sinks back again. He remembers that the shepherd’s tune is the the same as was played when he was told of the deaths of his father and mother. He collapses. Sudddenly he shepherd is heard piping the arrival of Isolde’s ship, and, as Kurwenal rushes to meet her, Tristan tears the bandages from his wounds in his excitement. As Isolde arrives at his side, Tristan dies with her name on his lips.

Tristan s’enfonsa de nou. Es recorda que la melodia del pastor és la mateixa que van tocar quan li van contar les morts de son pare i sa mare. S’afona. Se sobte, s’escolta el pastor tocant una melodia per l’arribada de la nau d’Isolda, i mentre Kurwenal va a tota carrera a la seua trobada, Tristan esquinça les benes de les seues ferides en el seu entusiasme.Tan bon punt Isolda arriba al seu costat, Tristan mor amb el seu nom en els llavis.

Isolde collapses beside him as the appearance of another ship is announced. Kurwenal sees Melot, Marke and Brangaene arrive and furiously attacks Melot because he had killed Tristan. In the fight both Melot and Kurwenal are killed. Marke and Brangaene finally reach Tristan and Isolde. Marke is terribly sad. He explains that he has heard about the love-potion from Brangaene and he had come because he had decided that Tristan and Isolde should be united. Isolda seems to recover but, in describing his vision of Tristan, is transfigured and dies.

Isolda s’esfondra al seu costat mentre s’anuncia l’aparició d’un altre vaixell. Kurwenal veu Melot, Marke i Brangaene que arriben i amb fúria ataca Melot perquè havia matat Tristan. En la lluita tant Melot com Kurwenal moren. Marke i Brangaene finalment arriben a Tristany i Isolda. Marke és terriblement trist. Ell explica que Brangaene li havia parlat de la poció d’amor de  i que havia vingut perquè havia decidit que Tristany i Isolda havien d’estar units. Isolda sembla recobrar-se però, en descriure la seua visió de Tristan, es transfigura i mor.

Ací tenin el Liebestod (Mort per amor) amb què acaba el drama. Canta la inimitable mezzo alemanya Waltraud Meier, la millor Isolde de la seua època i una de les millors de tots els temps. Va poc va anunciar que ja no tornaria a fer el paper. Personalment, l’alemanya em fascina tant com a cantant que com a actriu. Em considere afortunat per haver pogut gaudir del seu treball en directe en nombroses ocasions. Sempre tindrem els seus discos. Una diva que no va de diva. Una wagneriana entusiasta. Potser la perfecció. Isolde, Kundry, Waltraute, Venus…

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, cantants, Directors, Fonts wagnerianes, Literatura, Llibrets, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s