La mexicana o pobresa, racisme i prostitució. «Suck my cock, baby.»

niña mexXiqueta mexicana pobra condemnada a la misèria.

Aquesta és una història trista, molt trista i està basada en la realitat. Es un text per a adults que els infants no han de llegir. Amèrica no és una. Entre el Nord ric i poderós i el Sud pobre i feble hi ha moltes fronteres. Tots els anys milers de persones hi perden la vida com també passa en el Mediterrani. És un espectacle dantesc. La lluita per la supervivència. Molts fracassen, però tornen i tornen a intentar-ho. La fam o el risc de perdre la vida. Els que tenen el diners i el poder se n’aprofiten. Per als nord-americans és molt barat gitar-se amb mexicanes o matar-les si els ve de gust. Milers de dones assassinades omplin les cunetes de les carreteres entre Mèxic i els EEUU. És com una epidèmia, sols que ací no hi ha microbis sinó bèsties inhumanes.

telenovela-venezolana-emitirse-Japon_NACIMA20130907_0123_6En les telenovel·les d’aquest països els blanquitos són sempre els protagonistes i els que estan en la cimera de la societat. Les altres races, si hi surten, és per fer de criats. Tenir aspecte nòrdic europeu està encara més cotitzat.

La història real és aquesta. Els mexicans, com el llatinoamericans en general, patixen un enorme complexe d’inferioritat quan es comparen amb els ianquis. Els dels nord són la potència mundial en tots els ordres mentre que els seus països estan subdesenvolupats. Per això els posen als fills el nom en anglés i miren de perdre la seua llengua el més aviat possible. Volen assemblar-se als del nord. De fet, la casta dominant en aquestes repúbliques han estat sempre els blanquitos. Aquesta classe racial i socioeconòmica és la que estudia en les universitats. Quan acaben preparen la seua tesi doctoral. Cada vegada més l’escriuen en anglés, encara que l’autor siga de Lima. És un cas de disglòssia motivat pel fet de voler vendre en el país que tenen els dòlars.

wasp 9WASP. White, Anglo-Saxon and Protestant, la classe dominant, sovint d’extrema-dreta.

En aquesta qüestió d’estratificació social, en els EEUU passa el mateix; la societat està estratificada en classes segons la raça i la religió. La casta dominant es diu WASP, sigles de Blanc, Anglo-Saxó i Protestant. El cas Obama és una excepció. Els que manen són els blancs nòrdics europeus: alts, rossos i ulls blaus.

Els llatinoamericans tracten d’oblidar el castellà mentre aprenen anglés, però el color de la seua pell, el seu cognom, etc. van en contra de la seua ascensió social. Pur racisme. En els EEUU es pot dur a terme la inseminització artificial triant el semen que és vol segons el color de la pell, dels ulls, alçada, etc. En un documental es comentà el cas d’una dona mexicana que volia inseminar-se de semen provinent d’un anglosaxó, alt, ros i amb ulls blau. És qüestió de poder pagar-ho. D’aquesta manera la dona té alguna possibilitat que algun dels seus fill s’assemble als WASP i prospere en la vida. És trist i cruel, però real.

mapa america 09La qüestió lingüística recorda molt a la que tenim en el País Valencià entre el castellà dominador i agressiu i el valencià minoritzat, solament que ací el castellà o espanyol és la llengua minoritzada, la dels pobres, la que no aprofita per trobar treball. Quan un espanyolista agressiu ens tire en cara allò dels 400 ó 500 milions d’hispanoparlants hem de recordar aquesta situació. La immensa majoria dels hispanoparlants guanya menys de 300 € al mes i no pinten res en l’escala socials. Són els de baix. Fins i tot, la seua llengua està sent substituïda per l’anglés. L’espanglish – mescla de castellà i anglés – és la primera fase de l’assimilació del castellà per l’anglés. No sols es dona en els EEUU sinó també pel Carib, i es un fenomen que avança cap el sud. La llengua dominant és la del país dominant, com sempre. La potència imperialista és també la que domina la cultura i imposa la seua llengua. És una constant universal.


GRO10510099. Chilpancingo, Guerrero.- No todas las madres mexicanas festejan el 10 de mayo. Para muchas de ellas, la pobreza las lleva a sobrevivir, sin importar el día en que se encuentren o la fecha que marca el calendario. NOTIMEX/FOTO/ALEJANDRINO GONZÁLEZ/AGR/HUM/

Pobresa a Mèxic.

La mexicana.

La vida que li esperava a Mèxic era casar-se molt jove,
tenir cinc o sis fills d’un home que sos pares havien acordat.
Diners, diners, diners
tot es compra, tot es ven.

Així que una nit t’amagares en una camioneta
que anava cap el nord.
Creies que allà dalt tot era millor.
El conductor va parar per a pixar
i et va veure allí, en mig de l’ensurt,
i va pensar en aprofitar-se de tu
tan jove, amb eixes mamelletes tibants
unes natges tèbies i un bon cul calent.

El conductor sabia el que no era cap secret.
Volies anar al seu país fugint de la misèria del teu.
Ho sabia i t’ho anava a fer pagar.
Diners, diners, diners
tot es compra, tot es ven.
Se te va acostar disposat a cobrar-se.
«I have no money. Please, help me.»
Tranquil·la, no eren diners el que volia.
Li apetia fotre un bon clau.
Se la tragué de la bragueta i va dir:
«Suck my cock, baby.»
I tu li la vas xuclar una i una altra vegada.
Per fi comprovares que l’anglés era una llengua útil,
com la teua mamant-li-la a compàs.
De sobte digué: “Stop!” I tu vas parar.
La teua careta d’índia incitava al plaer.
Ell va masturbar-se i es va córrer en la teua cara.
El semen regalimava fins la teua boca carnal.
«Swallow it all.»
I vas empassar-te tota l’esperma.
Posares cara de xica bona.
«Are you satisfied, sir?», vas preguntar.

«Do not hurry, baby. I want more.»
No, mister, no tinc presa. Faré el que vulga.
Entraren els dos dins de la camioneta.
«Take off your clothes. I want to see you naked.»
Va llevar-se la roba I va quedar-se nua.
Li va xuclar eixes mamelles, petites, blanques I dures
que semblaven les d’una jove acabada de dutxar.

Aleshores, va posar-se darrere de tu
sobre les teues adorables natges
per fregar el seu penis entre elles.
Li va fer tant de goig que quasi té un orgasme.
Va dir que es posara a quatre potes.
Amb una mà et tocava les mamelletes
I l’altra et solcava el suau baix ventre
cap la la teua vagina humida I va penetrar-te.

Era el segon que ho feia.
El primer va ser un nuvi que t’abandonà.
Ningú en el poble es casaria amb tu si no eres verge.
Per això volies anar-te’n i decidires provar sort amb el gringos.

De sobte el paio es va posar a cent.
Sabies que estava a punt de tenir un orgasme…
«God, Holy God, your face, your mouth!»
Ho vas comprendre molt ve.
Vas masturbar-lo I mamar-se la fins que es corregué.
La teua cara i la teua boca estaven plenes de semen.
La veritat és que va agradar-te.
Encara que ell estava K.O. tu vas seguir sola.
Mentre amb una mà li acariciaves la polla
amb l’altra et fregaves el clítoris fins tenir una orgasme lent i prolongat.

De matí vas mirar-lo a la cara per primera I darrera vegada.
«Hòstia puta, ni és ros ni té els ulls blaus», vas pensar.
Amb molta cura t’amaga sota uns draps i mantes
I vau creuar la frontera sense problemes.
La camioneta va parar I tu baixares.
«Good luck, baby, in America», va desitjar-te.
«Thank you, sir. I’ll try.»
Clar que ho intentaries una i una altra vegada.
Estaves disposada a xuplar-li la polla a tothom;
sempre que fora alt, ros I amb els ulls blaus.
Sabies que una mig índia com tu no seria mai res,
solament et voldrien per passar l’estona I res mes.

Els meus fills, els meus fills!
En ells pensaves. Sabies que si la teua vagina
era regada per una bona verga
d’un tio alt, ros i amb el ulls blaus,
podries si tenies sort tenir una criatura americana
alta, rossa i amb els ulls blaus
que no hauria de netejar vàters o morir-se de fam.

Caminares pels carrers encara foscos per la ciutat.
Un camioner acabava de posar benzina.
Era alt, ros i tenia els ulls blaus.
Ella s’acostà a ell i li se li va oferir gratis.
La porta s’obrigué i va pujar.
Li posà la mà en la polla. Ja la tenia dura.
El camioner s’allunyà un poc de la gasolinera .
Va traure-la i ella començà a xuplar-li-la.

Passaren els anys. Ella netejava vàters.
De quan en quan li la xuplava a algú per un poc de diners.
Diners, diners, diners
tot es compra, tot es ven.
Havia tingut quatre xiquets, tots homes, com ella volia.
Alts, rossos i amb els ulls blaus.
Però tots s’avergonyien de sa mare  perquè era una mexicana
baixeta, morena, pobra, mig índia i puta.
Al fill més xicotet li va ficar un dia la medalla amb la M de Maria.

Una nit aparegué un xic americà.
Volia fer un clau però tenia pocs diners.
Va veure una mexicana baixeta fent la carrera.
No li importava la cara. Solament volia córrer-se d’una mamada.
«Come here, bitch. Suck my dick.»
Anà i començà a xuclar-li la polla.
El xic tenia molt de plaer i es menejava molt.
Se li descordà la camisa i se li n’isqué una medalla amb la M de Maria.
Ella va adonar-se’n. Li la va xuclar com mai ho havia fet.
Va engolir-se fins l’última gota d’esperma.
El xic li donà solament deu dòlars.
Diners, diners, diners
tot es compra, tot es ven.
Se n’anà i ella va quedar allí sola fins el proper client.

 

Traducció:

«I have no money. Plese, help me.» No tinc diners. Per favor, ajude’m.

«Suck my cock, baby.» Xucla’m la polla, nena.

«Swallow it all.» Empassa-te’l tot.

«Are you satisfied, sir?» Està vosté satisfet, senyor?

«Do not hurry, baby. I want more.» No tingues pressa. En vull més.

«Take off your clothes. I want to see you naked.” Lleva’t la roba. Vull veure’t nua.

«God, Holy God, your face, your mouth!» ¡Déu, Déu Sant , la cara, la boca!

«Good luck, baby,  in America» Bona sort, nena, a Amèrica.

«Thank you, sir. I’ll try.» Gràcies, senyor. Ho intentaré.

«Come here, bitch. Suck my dick.» Vine ací, puta. Xucla’m la polla.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Literatura, Poesia, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s