On Catalonian national day, parades and a secession campaign. / En el dia nacional de Catalunya, desfilades i una campanya de secessió.

diada engSecessionist Catalans. Sep 11th 2015. Barcelona.

Catalonian independence

With a festival of local customs, Spain’s wealthiest region kicks off an election that could lead to independence.

Amb un festival de costums locals, la regió més rica d’Espanya inicia una elecció que podria conduir-la a la independència.

CATALONIA celebrates its national day on September 11th, but the tranquil northern city of Girona kicks off the festivities the night before with a torchlight procession through the narrow streets of the city’s medieval old quarter. Marchers cross the River Oñar to the sound of drums and reedy flageolets. Many carry the gold, red and blue flag of the Catalan indepence movement; national day has long been a rallying point for separatists. In past years, marchers in Barcelona have pulled stunts like taping a banner reading “Spanish Embassy” over the local offices of the federal government. This year the day marks the start of the most important election campaign in Catalonia’s 36 years of limited self-government—one that threatens to transform this wealthy north-eastern corner of Spain into the European Union’s first secessionist state.

CATALUNYA celebra el seu dia nacional l’11 de setembre, però la nord ciutat tranquil·la ciutat septentrional de Girona comença les celebracions la nit anterior amb una processó amb torxes pels estrets carrers  del casc antic medieval de la ciutat. Els manifestants creuen el riu Onyar amb el so dels tambors i gralles. Molts porten la bandera groga, vermella i blava del moviment independentista català; el dia nacional ha estat durant molt de temps un punt de reunió per als separatistes. En anys anteriors, els manifestants a Barcelona han fet acrobàcies per col.locar una pancarta que deia “Ambaixada espanyola” sobre les oficines locals del govern federal. Aquest any, el dia marca l’inici de la campanya electoral més important de Catalunya em 36 anys d’autogovern limitat que amenaça amb transformar aquest racó ric del nord-est d’Espanya en el primer estat secessionista de la Unió Europea.

Catalonia’s regional president, Artur Mas, has billed the September 27th elections as a plebiscite on independence, despite the refusal of Spain’s federal government to recognise it as such. Mr Mas’s centre-right Catalan Democratic Convergence (CDC) party has joined with the left-wing Catalan Republican Left (ERC) and grass-roots separatist movements to present a joint list of candidates. They say that if they and other separatists win a majority of seats in the Catalan parliament, they will declare independence within 18 months.

El President regional de Catalunya, Artur Mas, ha plantejat les eleccions del 27 de setembre com un plebiscit sobre la independència, tot i la negativa del govern federal d’Espanya a reconèixer-ho com a tal. El partit de Mas,  de centredreta Convergència Democràtica de Catalunya s’ha unit amb l’esquerrà Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i moviments de base separatistes per presentar una llista conjunta de candidats. Diuen que si ells i altres separatistes guanyen una majoria d’escons al Parlament català, van a declarar la independència dins dels 18 mesos.

Separatism in Catalonia is partly rooted in culture and history. The region has its own language, and was not fully incorporated into Spain until the early 18th century. Its national day commemorates the defeat on September 11th, 1714 of the defenders of Barcelona at the hands of the Spanish army of King Philip V, ending the War of the Spanish Succession. (Catalans had backed a rival candidate for the monarchy.) As part of the celebrations this year, Mr Mas laid flowers at a monument in Barcelona to Rafael Casanova, who led the city’s resistance; secessionist Catalans see the defeat as the start of three centuries of Spanish oppression.

El separatisme a Catalunya està parcialment arrelat en la cultura i la història. La regió té el seu propi idioma, i no va ser totalment incorporada a Espanya fins a principis del segle XVIII. El seu dia nacional commemora la derrota de l’11 de setembre de 1714 dels defensors de Barcelona a mans de l’exèrcit espanyol del rei Felip V, posant fi a la Guerra de Successió Espanyola. (Els catalans havien recolzat a un candidat rival per a la monarquia.) Com a part de les celebracions d’aquest any, el Sr. Mas van dipositar flors en un monument a Barcelona a Rafael Casanova, que va dirigir la resistència de la ciutat; els catalans secessionistes veuen la derrota com l’inici de tres segles d’opressió espanyola.

Other arguments are more pragmatic. Catalonia constitutes 16% of Spain’s population but almost a fifth of its economy. Separatists claim that, with no outflow of tax money to poorer regions of Spain, there will be more to spend locally. This is a simplistic view; an independent Catalonia would need to re-apply for membership in the EU and the euro and would have an unproven record in credit markets. “The Europe of the member states is not designed for its members to fragment,” warns Catalan businessman Juan Rosell, who heads Spain’s employers federation. An advisor close to Spain’s prime minister, Mariano Rajoy, says secession would be “ruinous” to both Catalonia and Spain.

Altres arguments són més pragmàtics. Catalunya constitueix el 16% de la població d’Espanya, però gairebé una cinquena part de la seua economia. Els separatistes afirmen que, sense la sortida dels diners dels impostos a les regions més pobres d’Espanya, hi haurà més diners per gastar en el país. Aquesta és una visió simplista; una Catalunya independent hauria de tornar a sol·licitar el seu ingrés a la UE i l’euro i el seu acompliment en els mercats de crèdit estaria per comprovar.L’Europa dels estats membres no s’ha dissenyat perquè els seus membres es fragmenten,” adverteix l’empresari català Juan Rosell, que encapçala la federació d’empresaris d’Espanya. Un assessor proper al primer ministre d’Espanya, Mariano Rajoy, diu la secessió seria “ruïnosa” per a Catalunya i Espanya.

Yet Lluis Llach, who heads the separatist list of candidates in Girona province, says popular pressure has left Mr Mas with few options. “This is not about politicians. It is a people’s movement,” he insists. Mr Llach, a musician whose Catalan-language protest anthems were sung across Spain in the dying days of General Francisco Franco’s dictatorship in the 1970s, says that he became a full-blown separatist only after Spain’s constitutional court struck out part of the region’s statute of self-government in 2010. That dashed his dream that the constitution might allow Spain to become a “nation of nations”, in which Catalonia, the Basque region and Galicia would be recognised as separate and different. It was also the moment in which Catalan separatism began to snowball. Polls show marginally less than half of Catalans support independence, making the next two weeks of campaigning crucial.

carod-llachLluís Llach amb Carod Rovira i alguns independentistes.

No obstant això, Lluis Llach, que encapçala la llista de candidats separatistes a la província de Girona, diu la pressió popular ha deixat el senyor Mas amb poques opcions. No es tracta dels polítics. És un moviment popular”, insisteix. Llach, un músic, en llengua catalana, les cançons protesta del qual van ser cantades en tota Espanya en els últims dies de la dictadura del general Francisco Franco en la dècada de 1970; diu que  es va convertir en  separatista en tota regla només després que el Tribunal Constitucional d’Espanya va anul.lar part de l’estatut autogovern de la regió en 2010. Això va llançar a predre el seu somni  que la Constitució podria permetre que Espanya es convertira en una nació de nacions“, en què Catalunya, el País Basc i Galícia serien reconeguts com a separats i diferents. També va ser el moment en què el separatisme català va començar a créixer. Les enquestes mostren que una mica menys de la meitat dels catalans donen suport a la independència, de manera que les pròximes dues setmanes de campanya seran crucials.

The festivities closed with an immense rally in Barcelona stretching five kilometres to the gates of Catalonia’s parliament building. Organisers claimed it had drawn a million people. The pro-independence parties are disciplined and well-organised: busloads of supporters descending on Barcelona from Girona knew beforehand exactly where they should stand. They also know how to have fun. Human towers, folk dances and other Catalan traditions kept the crowds entertained until the demonstrators performed an elaborate choreography with coloured cards that started precisely at 5:14pm (17:14 in European time, recalling the year of Barcelona’s defeat).

La festa es va tancar amb una immensa manifestació a Barcelona que ocupava cinc quilòmetres fins a les portes de l’edifici del Parlament de Catalunya. Els organitzadors van afirmar que havia participat un (*) milió de persones. Els partits independentistes són disciplinats i ben organitzats: autobusos plens de partidaris que anaven a Barcelona des de Girona sabien per endavant exactament on havien d’estar dempeus. També saben com divertir-se. Torres Humanes, balls folklòrics i altres tradicions catalanes mantenen la multitud entretinguda fins que els manifestants van realitzar una coreografia elaborada amb targetes de colors que es va iniciar, precisament, a les 05:14 pm (17:14 en horari europeu, recordant l’any de la derrota de Barcelona).

Opponents of independence, meanwhile, complain of a climate of intimidation. “There is fear in Catalonia that prevents people declaring that they want to maintain their status as both Catalans and Spaniards,” says anti-separatist campaigner Josep Ramon Bosch. Spain’s main parties have been sidelined in the elections; neither Mr Rajoy’s Popular Party nor the Socialists look set to gain more than 13% of the vote. Instead the task of battling the separatist movement has largely fallen on the shoulders of two new insurgent parties, the centre-right Ciudadanos party and a coalition called “Yes Catalonia Can” led by the left-wing Podemos party. A poll by Spain’s state pollster on September 10th suggested the separatists were headed for victory. The consequences would not be as trouble-free as they expect. A few years down the road, rather than celebrating the day they lost independence, many Catalonians may be mourning the day they gained it.

Els opositors a la independència, per la seua banda, es queixen d’un clima d’intimidació. Hi ha temor a Catalunya que impedeix a la gent declarar que volen mantenir la seua condició tant de catalans com d’espanyols”, diu l’activista antiseparatista Josep Ramon Bosch. Els principals partits d’Espanya han estat deixats de banda en les eleccions; ni el Partit Popular de Rajoy ni els socialistes sembla que obtindran més del 13% dels vots. En canvi, la tasca de lluitar contra el moviment separatista s’ha reduït en gran mesura a les espatlles de dos nous partits insurgents, el partit de centredreta Ciutadans i una coalició anomenada Catalunya Pot” liderat per l’esquerrà partit Podem. Una enquesta realitzada pel CIS – organisme estatal oficial –  el 10 de setembre va suggerir els separatistes es encapçalen la victòria. Les conseqüències no serien tan lliures de problemes com ells esperen. En uns pocs anys, en lloc de celebrar el dia que van perdre la independència, molts catalans podrien estar lamentant el dia que la van guanyar.

(*) S’enganya l’autor de l’article. Els organitzadors van parlar en un principi de dos milions de persones i la Guàrdia Urbana  va  afirmar que eren 1,4 milions.

Source / Font: The Economist.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

WAGNER. Música. Política. Bukowski. Literatura. Arts. ESCOLA PÚBLICA. PAÍS VALENCIÀ. SOCIALISME.


la vida com a pretext per anar a l'òpera


tu sitio de cuentos

Ataque al poder

Todo lo que debes saber de los bancos y el dinero y no te explican.


Prensa Roja Internacional

Toni Mestre

De dalt a baix.

Mil estepas

Solo para lobos


Blog dedicado a la Historia

Tal faràs, tal trobaràs

primavera valenciana

La Activa Minoría

Somos hijos de la época

Jon Kepa

Oriente Medio, Irak, Iran, Israel, USA. Todo lo que queremos saber y nadie nos cuenta

Històries del sud

Jordi Martí Fabra. Periodista. Barcelona

Fica-hi la llengua

L'important, c'est la langue


ideas sobre la cultura literaria


"Crítica Social, Lírica y Narrativa"

Des de la Mediterrània

Blog col·lectiu: cultura, ciència, tecnologia i més

La mano del extranjero

Blog sobre ficciones del cine, la literatura y el cómic

La forma dels núvols

Blog literari de Robert Sendra

%d bloggers like this: