Wieland el Ferrer i les Valkíries.

VölundVölundr, ferrer nòrdic.

La figura del ferrer ha estat considerada quasi màgica i divina en els mites o llegendes que els arrepleguen a l’artesà capaç de forjar metalls i fabricar armes. Era un treball que tenia els seus secrets i que es transmetia de pares a fill. El ferrer apareix en totes les històries llegendàries dels pobles que dominen l’art de la metal·lúrgica.

En la tradició greco-romana tenim un ferrer mític, el déu grec a l’Hefest (Vulcà per als romans), déu del foc i dels metalls, que va ser el ferrer de les deïtats; un artesà amb habilitats úniques, la seua forja era un volcà i que va construir la majoria de les armes dels déus, i estava encarregat de protegir la ferreria, l’artesania, l’escultura, la metal·lúrgia i el foc.

ferrer-Badhild_in_Wielands_Schmeid_by_Johannes_GehrtsBöðvildr a la forja de Weyland el Ferrer.

El mestre ferrer i artesà Völundr és un personatge de la mitologia nòrdica. La seua història apareix en una part de la Edda Poètica anomenada La Balada de Völundr També apareix en fonts anglosaxones com Beowulf. En altres cultures germàniques apareix com: Völund Smed o Vølund Smed en els idiomes escandinaus (“smed” és “ferrer”), en anglès el seu nom habitual és Wayland Smith o Weyland Smith, en alemany és conegut com Wieland der Schmied. Aquesta darrera expressió és la que va emprar Wagner en un preciós conte amb què acaba el seu llibre teòric L’obra d’art del pervindre. Va ser un dels esbossos que va considerar abans de decidir-se per Siegfrieds Tod (La mort de Siegfried), que donaria lloc a Der Ring des Nibelungen.

Völundr és conegut com el mestre ferrer que va crear l’espasa Balmung (també anomenada Gramr o Gram, o Notung, Nothung), que Odín va clavar en l’arbre Branstock en la Saga dels Völsungs. És reconegut també com un creador de joies i anells màgics.

La Balada de Völundr conta que ell i els seus germans Slagfinns i Egil van prendre esposes valquíries que també eren donzelles cignes. L’esposa de Völundr va ser Hervör o Bulliment (anomenada també “Alvitr”, “la més sàvia“). En un tema típic del folklore europeu, les esposes cignes van ser felices amb ells per un temps, per a després abandonar-los.

Com podem veure algunes coses ja ens fan pensar en Wagner. Crida l’atenció que el ferrer wagnerià, el nan Mime, sembla l’antitesi del mític, ja que es cobejos i innoble a banda de poc hàbil en el seu ofici, incapaç de forjar Notung, Nothung, Gram o Balmung.

Hi ha diverses narracions de la llegenda. Ací en tenim una que, potser Wagner coneguera encara que no supera el seu poètic esbòs Wieland el Ferrer.

walkiries ferrerLes tres valquíries en el riu.

Es narra en els mites antics que les valquíries realitzaven vols freqüents a la terra amb capes fetes de plomatges de cigne, que elles es treien en arribar a un riu apartat, per poder gaudir d’un bany i així purificar els seus cossos de la sang dels caiguts. Qualsevol mortal que les sorprengués d’aquesta manera i obtingués les seues capes de plomatge, podia evitar que abandonaren la Terra i fins i tot obligar a aquestes orgulloses guerreres a casar-se amb ell si aquest era el seu desig. Encara que es diu que aquest obligat vincle mai acabava de forma agradable.

Explica la llegenda que tres valquíries, Oirun, Alvit i Svanhint, estaven jugant i gaudint del bany en una ocasió en les aigües, quan els tres germans Egil, Slagfinn i Völund o Wieland, es van presentar de sobte al seu davant i, agafant seus plomatges de cigne, els joves les van obligar a romandre a la Terra i les van forçar a convertir-se en les seues esposes durant nou anys, però al finalitzar aquest període, recuperant els seus plomatges, o trencant-se el encanteri d’alguna altra manera, van aconseguir escapar de nou al regne dels déus.

los 3Els germans van sentir profundament la pèrdua de les seues esposes i dos d’ells, Egil i Slagfinn, després de posar-seu calçat de neu, se’n van anar recorrent tot el món a la recerca de les seues estimades, desapareixent en les fredes i nebuloses regions del Nord. El tercer germà, Wieland, però, va romandre a casa, sabent que qualsevol recerca seria inútil ja que no hi havia un lloc terrenal on buscar i trobar consol contemplant un anell que Alvit li havia lliurat com a prova de la seua fidelitat a ell i va conservar constantment la esperança que algun dia tornara com li havia promès.

Ja que segons narra la llegenda, aquest jove era un ferrer molt hàbil i podia fabricar els més delicats ornaments de plata i or, igual que armes màgiques que cap cop podia partir doncs coneixia secrets per forjar usant la màgia dels nans, Wieland va emprar el seu temps lliure en fabricar set-cents anells exactes, rèpliques iguals al que la seua dona li havia regalat. Un cop acabats, els va lligar un amb l’altre i diuen que d’aquesta manera va formar una cadena tan llarga que podia envoltar les seues terres … altres diuen que va forjar amb ells una cota de malla de metall daurat. Una nit, després de tornar de la caça, va trobar que algú s’havia endut un dels anells, deixant un buit just a l’altura del cor a la cota, deixant els altres intactes i d’aquesta manera les seues esperances es van veure renovades, ja que es va dir a si mateix que la seua dona havia estat d’alguna manera allà i aviat tornaria per quedar-se.

La mateixa nit, però, va ser sorprès mentre dormia i lligat i fet presoner pels homes de Nidud, rei de Suècia, que es va fer amb la seua espasa, ja que es deia d’ella que era una arma amb poders màgics, i també van furtar l’anell d’amor fet amb or pur del Rin, que posteriorment li va donar a la seua única filla, Bodvild.

Mentre, l’infeliç Wieland va ser conduït i fet captiu en una illa propera on, després de ser trencades les seues cames perquè no pogués escapar, el rei li va posar a forjar armes i ornaments contínuament per al seu ús. També li va exigir construir un intricat laberint, i fins i tot avui en dia, a Islàndia, els laberints de roques que hi ha prop dels penya-segats es coneixen com a “cases de Völund”.

La ràbia i la desesperació de Wieland creixien amb cada nou insult que li proferia l’avariciós Nidud, i emprava tot el temps de treball nit i dia per pensar en una manera de venjar-se. Tampoc no es va oblidar en tots els anys de captiveri de planejar la seua escapatòria i durant els descansos entre treball i treball va fabricar un parell d’ales similars a aquelles que la seua dona havia utilitzat per escapar com a valquíria, que ell pretenia posar-se tan aviat com la seva venjança hagués estat realitzada.

espada vikingasEspases nòrdiques.

Un dia el rei va anar a visitar el seu presoner i li va portar l’espasa que li havia robat perquè la reparara. No obstant això, Wieland la va substituir astutament per una altra arma tan exactament igual a l’espasa màgica que va poder sense problemes enganyar al rei quan retorn a reclamar-la. Uns pocs dies més tard, Wieland va atreure als fills del rei amb promeses d’objectes de poder a la seua ferreria i els va matar, i després va fabricar enginyosament gots de beure a partir dels seus cranis i joies a partir dels seus ulls i dents, entregant-se’ls als seus pares i germana.

La família reial no va sospitar d’on procedien, de manera que aquests regals van ser acceptats amb goig. Mentre que els pobres joves, es creia que van ser arrossegats al mar i ofegats mentre jugaven prop del penya-segat. Algun temps després, la filla del rei, Bodvild, desitjant tenir el seu anell arreglat, també va visitar la cabana del ferrer, on, mentre esperava, va beure confiadament d’una poció màgica que la va sumir en el somni i la va deixar a mercè de Wieland, qui va aprofitar l’ocasió per violar-la. D’aquesta manera, el ferrer es va prendre venjança dels anys d’humiliacions.

Havent conclòs el seu últim acte de venjança, Wieland es va posar immediatament les ales que havia estat preparant per a aquest dia i, agafant la seua espasa i el seu anell, va alçar lentament el vol com un falcó. Dirigint-se cap al palau, es va posar fora d’abast i li va relatar els seus crims a Nidud. El rei, fora de si i ple de ràbia, va cridar a Egil, germà de Wieland, que també havia caigut en el seu poder i li va ordenar que utilitzés les seues meravelloses dots de arquer per abatre l’insolent fugitiu. Obeint un senyal de Wieland, Egil va apuntar cap a una protuberància sota la seua ala, on s’amagava una bufeta plena de sang dels joves prínceps i el ferrer va escapar volant triomfant, i il·lès, declarant que Odín li lliuraria la seua espasa a Sigmund, una predicció que es va veure degudament complerta.

walkkWieland es va dirigir llavors a Alfheim, on va trobar la seua estimada esposa, sent per sempre feliç al costat d’ella i es diu que encara mora allí al costat de la valquíria fins l’ocàs dels déus.

Però fins i tot en Alfheim aprecien l’art d’un bon artesà i aquest destre ferrer va seguir exercint el seu ofici, i es diu que va fabricar diverses armadures impenetrables, que diu que ell va fabricar, són descrites en alguns poemes heroics i sagues posteriors. A més de Balmung i Joyeuse, les cèlebres espases de Sigmund i Carlemany, es diu que també va forjar a Miming per al seu fill Heime i moltes altres espases famoses. Fins i tot es diu que s’encarrega de la forja per a les valquíries, a les quals dota de les seues faixes de metall i cascos daurats… a més de les seues poderoses llances de batalla.

El conte-esbós de Wagner, Wieland der Schmied (Wieland el Ferrer) és molt semblant al relat anterior. Malauradament quedà en  un projecte encara que alguna cosa va aprofitar per al Ring.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s