Hitler en català (4). El seu amic de joventut i el despertar a la política.

linzLinz, ciutat on Hitler va passar part de la seua joventut i on va aficionar-se a l’òpera.

Mort son pare, el jove Adolf va tenir més temps per dedicar-se al que li interessava: pintar, llegir, anar a l’òpera. Quan no volia anar a escola enganyava sa super-protectora mare fingint alguna malaltia fins que va deixar els estudis. Per falta de disciplina, els resultats acadèmics sempre van ser baixos de manera que va acabar els estudis sense obtenir cap certificació o titulació.

Sa mare li va donar permís per viure a Linz, ciutat amb òpera. Allà va conéixer a qui seria els seu únic amic de joventut, August Kubizek. Els dos compartien l’interés per la música i anaven a l’òpera junts. Quan van veure, Rienzi, es produí en Hitler una espècie de revelació. Va sentir-se plenament identificat amb el protagonista, Rienzi, i se li va despertar l’interés per la política. «Llavors va començar tot», va dir. Una tragèdia que no haguera seguit amb la pintura i acabara en política com a responsable de la mort de milions de persones.

Rene Kollo “Allmächtger Vater” Rienzi

Segons els especialistes, aquesta òpera no pertanyent al cànon de Bayreuth, va ser la seua favorita. En tot cas, va marcar un abans i un després en la seua vida.

En el cas que si l’únic responsable de l’evolució negativa d’Hitler haguera sigut son pare, és clar que la seua desaparició hauria portat aparellada una millora en els estudis d’Adolf. No obstant açò, les seues qualificacions van continuar sent baixes, la qual cosa demostra que el seu rebuig al treball sistemàtic i a la disciplina eren en gran part els causants del seu baix rendiment acadèmic.

A la primavera, a Adolf se li va permetre anar-se a viure a Linz. Es va instal·lar en una casa compartida al costat d’altres cinc estudiants. El seu rendiment escolar no va millorar, però va poder tenir més temps per a dibuixar i llegir.

acuarela-hitlerAquarel·la.pintada per Hitler.

Una vegada lliure dels seus lligams escolars, Hitler va donar començament al que ell considerava que era la vida que havia de portar un artista. Passava les hores llegint voraçment. També es dedicava a visitar els museus de la ciutat, assistir a l’òpera i, sobretot, pintar aquarel·les, dibuixar models d’arquitectura o dissenyar esbossos per a una fabulosa remodelació de Linz.

Encara que la majoria dels seus antics companys de la Realschule de Linz residien en la ciutat, Adolf va trencar tot vincle amb ells. Hitler passejava solament pels carrers de Linz, sense sentir la necessitat de compartir amb ningú els seus somnis de futur. No obstant açò, a la fi d’aqueixa tardor de 1905, Hitler va travar amistat en les localitats barates del teatre de Linz amb un jove que també sentia passió l’òpera, el ja esmentat August Kubizek.

August Kubizek.

August Kubizek.

Igualment, Kubizek patia per la destinació que son pare li tenia reservat, el de tapisser. El xic també tenia un somni: arribar a ser un gran músic. No obstant açò, es veia condemnat de moment a ajudar al seu pare a rapissar mobles vells.

Així doncs, la destinació de tots dos joves es va creuar en Linz. Kubizek havia descobert la seua vocació musical quan, en una ocasió, va haver d’acudir al teatre de Linz per a tapissar uns seients, en un moment en el qual s’estava assajant una òpera. Des de llavors, no es va perdre una sola actuació d’òpera, no importava el cansat que estiguera del treball. Només podia permetre’s una entrada per a la zona dempeus.

Gràcies al testimoniatge de Kubizek podem obtenir un retrat bastant complet de la personalitat d’Hitler en aquella època.

En 1951, Kubizek, qui havia rebutjat diverses ofertes durant la postguerra, va acordar publicar Adolf Hitler, mein Jugendfreund (El jove Hitler que vaig conèixer, 2010), que veuria la llum dos anys després. El seu escrit ha de ser pres amb molta cautela, ja que va ser redactat quaranta-cinc anys després dels fets. El seu relat va poder veure’s contaminat per molts factors. El primer va ser la seua admiració inconfessada per Hitler, que es mantindria al llarg de tota la seua vida; Kubizek sempre va ser conscient que, si havia arribat a ser músic, havia d’agrair-ho a la insistència d’Hitler. Si ell no haguera arribat a la seua vida, la seua destinació haguera sigut ser tapisser.

Wagner Rienzi Overture Klaus Tennstedt London Philharmonic

Tots dos assistien junts a totes les funcions de l’òpera. Després passejaven pel carrer, conversant sobre l’obra que havien vist; habitualment, Hitler criticava amb vehemència als actors o músics o es mostrava extasiat si la funció havia sigut del seu grat.

La nit en què van veure per primera vegada Rienzi, l’últim tribú, de Wagner, va succeir un fet també revelador de la personalitat del jove Hitler. L’òpera tractava de la vida de Cola di Rienzi, un líder populista que vivia en la Itàlia medieval, que aconseguí  derrotar a les classes nobles de Roma, donant-li el poder al poble; amb el temps, l’opinió popular canvia i es posava en contra seua. Al final de l’òpera, el poble crema el Capitoli, on Rienzi i uns pocs seguidors s’enfrontaran a la seua tràgica mort.

Escena basada en El Gran Dictador de Chaplin.

Segons Kubizek, en eixir de l’òpera, el seu amic es va mostrar més pàl·lid del normal, silenciós amb una estranya mirada. Li va semblar que Adolf es trobava en «un estat d’èxtasi i arravatament absoluts» plenament identificat amb Rienzi i la seua causa.  La caminada va ser més llarga de l’habitual. Van pujar a un pujol on el futur dictador genocida desvariejava sobre «una missió especial que un dia li seria encomanada» i parlava que el poble el cridaria «perquè el conduïra a la llibertat».

Aqueixa dramàtica escena en el cim del pujol va poder ser, no obstant açò, reelaborada per la imaginació de Kubizek. Pel que sembla, a Hitler li agradava relatar aqueix fet, presumint de les seues «qualitats profètiques» i concloent que «llavors va començar tot», i tal vegada la memòria de Kubizek es va emmotlar a aqueix record del seu amic. El que sí és cert és que, a partir d’aqueix episodi, es va advertir un canvi en Hitler.

Com hem dit abans Rienzi no sols va marcar l’inici de Hitler en la política, sinó  que era la seua obra  favorita. La va escoltar per primera vegada amb 17 anys. Més tard utilitzaria l’obertura com a música inaugural del Congrés del NSdAP a Núremberg. Pel que sembla era tal la seua passió per aquesta òpera, que la família de Wagner li va regalar l’única partitura original. Aquesta es va perdre en el búnquer del Führer durant el bombardeig de Berlín. Actualment, cada vegada que s’interpreta cal decidir quina versió es representa i com s’instrumenten algunes de les seues parts.

rienzi20--644x362Escena de Rienzi

Encara que aleshores la idea d’Hitler era convertir-se en artista, els testimoniatges de Kubizek i de la seua germana indiquen que la seua vocació política començava a manifestar-se, encara que fora de forma embrionària.

← pàgina anterior

pàgina següent

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Biografia, cantants, Directors, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Hitler en català (4). El seu amic de joventut i el despertar a la política.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (3). De l’escola a deixar els estudis. Descobriment de Wagner. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s