Der fliegende Holländer in Simple English / Català-Valencià.

holandes barco

The ghostly ship with blood-red sails.

Der fliegende Holländer (The Flying Dutchman) is an opera by Richard Wagner. Wagner wrote the libretto himself. The story comes from the legend of the Flying Dutchman, which is about the captain of a ship. It is his fate that he has keep sailing the sea, without ever going on to land, until Judgment Day.

Der fliegende Holländer (L’holandès errant) és una òpera de Richard Wagner. Ell mateix va escriure el llibret. La història ve de la llegenda de l’Holandès Errant, que tracta del capità d’un vaixell. És el seu destí haver de seguir navegant pel mar, sense desembarcarfins al Dia del Judici.

The most important idea in the story as told by Wagner is redemption through love. It was a favourite idea of Wagner, who used it a lot in his later operas.

La idea més important de la història, com va dir Wagner, és la redempció a través de l’amor. Era la idea preferida de Wagner, que la va utilitzar en moltes de les seues òperes posteriors.

By the beginning of 1839, the now 26 year old Richard Wagner was employed as a conductor at the Court Theatre in Riga. His extravagant lifestyle plus the retirement from the stage of his actress wife, Minna, caused him to run up huge debts that he was unable to repay. Wagner was writing Rienzi and hatched a plan to flee his creditors in Riga, escape to Paris via London and make his fortune by putting Rienzi on to the stage of the Paris Opéra.

A principis de 1839Richard Wagner, que tenia aleshores 26 anys va ser contractat com a director d’orquestra al Teatre de la Cort a Riga. El seu estil de vida extravagant, més la retirada de l’escenari de la seua dona, l’actriu, Minna, li van causar enormes deutes que no podia pagar. Wagner escrivia Rienzi i va ordir un pla per fugir dels seus creditors a Riga, escapar a París via Londres i fer fortuna portant Rienzi en l’escenari de l’Òpera de París. 

Minna 000Minna, Wagner’s first wife.

Wagner’s experience of Paris was disastrous. He was unable to get work as a conductor and the Opéra did not want to produce Rienzi. The Wagners were reduced to poverty, relying on handouts from friends and from the little income that Wagner could make writing articles on music and copying scores. The Wagners suffered hunger in Paris. The supposed aid from Meyerbeer didn’t solve anything then.

L’experiència de Wagner a París va ser desastrosa. No va ser capaç d’aconseguir treball com a director d’orquestra i l’Òpera no volgué representar Rienzi. Els Wagner van quedar reduïts a la pobresa, depenent de les donacions dels amics i dels petits ingressos que Wagner podria fer de la redacció d’articles sobre música i de copiar partitures. Els Wagner va patir fam a París. La suposada ajuda de Meyerbeer no va resoldre res entonces.

Fortunately things changed. With the support of Meyerbeer, a staging of Rienzi was arranged in Dresden. This, with the proposed staging of The Flying Dutchman in Berlin, also supported by Meyerbeer, persuaded Wagner to return to Germany in April 1842.

Afortunadament les coses van canviar. Amb el suport de Meyerbeer, es va organitzar una  posada en escena de Rienzi a Dresden. Això, amb la posada en escena proposta de L’holandès errant a Berlín, també amb el suport de Meyerbeer, va convèncer a Wagner a tornar a Alemanya en abril 1842.

Wagner conducted the first performance at the Semper Oper in Dresden, in 1843. It is an early opera of Wagner, but it shows his mature style. It is very different from the previous opera Rienzi which is still quite similar to operas that other composers were writing. In Der fliegende Holländer the drama is very important. Wagner uses a number of leitmotifs: musical ideas associated with particular characters and themes in the story. The leitmotifs are all introduced in the overture. We hear the famous leitmotif of the ocean and then those of the Dutchman and of Senta, the girl he falls in love with.

Wagner va dirigir l’estrena al Semper Oper de Dresden, en 1843. Es tracta d’una òpera de Wagner primerenca, però ja mostra el seu estil madur. És molt diferent de l’òpera anterior, Rienzi, que encara és molt similar a les òperes que altres compositors escrivien. En L’holandés errant el drama és molt important. Wagner utilitza una sèrie de leitmotivs: idees musicals associades a personatges i temes particulars en la història. Els leitmotivs són presentats en l’obertura. Sentim el famós leitmotiv de l’oceà i després els de l’Holandès i de Senta, la xica de qui s’enamora.

Wagner originally wrote Der fliegende Holländer to be performed without any breaks (intermission). Sometimes it is performed like that today, but Wagner also made a version with three acts.

Wagner va escriure originalment L’Holandès errant per a ser representat sense interrupcions (intermedis). De vegades se segueix representant d’aquesta manera avui, però Wagner també va fer una versió amb tres actes.

Wagner claimed in his 1870 autobiography Mein Leben that he had been inspired to write the opera following a stormy sea crossing he made from Riga to London in July and August 1839. In his 1843 Autobiographic Sketch, Wagner acknowledged he had taken the story from a legend from Heine . The central theme is redemption through love.

Wagner va afirmar en la seua autobiografia de 1870 Mein Leben que ell s’havia inspirat per escriure l’òpera en la travessia marítima tempestuosa que va fer de Riga a Londres al juliol i agost de 1839. En el seu autobiogràfic esbós de 1843 , Wagner va reconèixer que havia pres la història d’una llegenda de Heine. El tema central és la redempció a través de l’amor.

Wagner ‘Der fliegende Holländer’ – Ouverture part 1 – New Philharmonia / Klemperer

Characters:

DALAND, a Norwegian sea captain………………………. Bass
SENTA, his daughter…………………………………… Soprano
ERIC, a huntsman…………………………………….……. Tenor
MARY, Senta’s nurse………………………………..….. Contralt
DALAND’S STEERSMAN………………………………… Tenor
THE DUTCHMAN…………………………………….….. Bariton
Sailors, Maidens, Hunters, etc.

Time: Eighteenth Century.
Place: A Norwegian Fishing Village.

Synopsis

Act 1

holandes y dalandDaland wakes up and meets the stranger, the man in black.

On his homeward journey, the sea captain Daland is compelled by stormy weather to seek a port of refuge near Sandwike, Norway. He leaves the helmsman on watch and he and the sailors retire. The helmsman falls asleep. A ghostly vessel with blood-red sails appears.

En el seu viatge de tornada a casa, el capità Daland és obligat per una tempesta a buscar  refugi en un port prop de Sandwike, Noruega. Deixa el timoner de guàrdia i es retira amb els mariners. El timoner es queda adormit. Un vaixell fantasma amb les veles de color vermell sang apareix.

A man of pale aspect, dressed in black, with a thick black beard, steps ashore. He laments his fate. Because he once invoked Satan, the ghost captain is cursed to roam the sea forever without rest. An angel brought to him the terms of his redemption: every seven years the waves will cast him upon the shore; if he can find a wife who will be true to him he will be released from his curse.

Un home d’aspecte pàl·lid, vestit de negre, amb una espessa barba negra, desembarca. Es lamenta del seu destí. Perquè una vegada que invocà Satanàs, el capità fantasma està maleït a vagar pel mar per sempre sense descans. Un àngel li va portar els termes de la seua redempció: cada set anys les onades l’espentaran a la riba; si pot trobar una esposa que li siga fidel serà alliberat de la maledicció.

Hans Hotter. “Die Frist ist um”. Clemens Krauss, München 1944

Daland wakes up and meets the stranger. The stranger hears that Daland has an unmarried daughter named Senta, and he asks for her hand in marriage, offering a chest of treasure as a gift. Tempted by gold, Daland agrees to the marriage. The southwind blows and both vessels set sail for Daland’s home.

Daland desperta i es troba amb l’estrany. El desconegut sent que Daland una filla fadrina anomenada Senta, i demana la seua en matrimoni, oferint un cofre de tresor com a regal. Temptat per l’or, Daland està d’acord amb el matrimoni. El vent del sud bufa i els dos vaixells salpen cap a la llar de Daland.

senta 9Senta, Daland’s daughter, desires to save the legendary Dutchman.

Act 2

A group of local girls are singing and spinning in Daland’s house. Senta, Daland’s daughter, dreamily gazes upon a gorgeous picture of the legendary Dutchman that hangs from the wall; she desires to save him. Against the will of her nurse, she sings to her friends the story of the Dutchman, how Satan heard him swear and took him at his word. She vows to save him by her fidelity.

Un grup de xiques locals estan cantant i filant en la casa de Daland. Senta, la filla de Daland, mira distretament una imatge magnífica del llegendari holandès que penja de la paret; ella desitja per salvar-lo. Contra la voluntat de la seus dida, ella canta a les seues amigues la història de l’Holandès, com Satanàs va sentir-lo jurar i li va prendre la paraula.

Kirsten Flagstad. “Senta`s Ballad”. London Philharmonic Orchestra. Fritz Reiner, conductor. Covent Garden, 07.VI.1937

The huntsman Erik, Senta’s former boyfriend, arrives and hears her; the girls depart, and the huntsman, who loves the maiden, warns her, telling her of his dream, in which Daland returned with a mysterious stranger, who carried her off to sea. She listens with delight, and Erik leaves in despair.

El caçador Erik, exparella de Senta, arriba i la sent; les xiques ixen, i el caçador, que estima a la donzella, l’adverteix, contant-li el seu somni, en el qual Daland va tornar amb un misteriós desconegut, que la va portar a la mar. Ella escolta amb delit, i Erikse’n va desesperat.

Daland arrives with the stranger; he and Senta stand gazing at each other in silence. Daland is scarcely noticed by his daughter, even when he presents his guest as her betrothed. Senta swears to be true till death..

Daland arriba amb l’estranger; Senta i ell s’estan mirant l’un a l’altre en silenci. Ella apenes repara en son pare, tot i que li presenta el seu convidat com el seu promès. Senta jura ser-li fidel fins a la mort.

Act 3

Later in the evening, the local girls bring Daland’s men food and drink. They invite the crew of the strange vessel to join in the merry-making, but in vain. The girls retire in wonder; ghostly forms appear at work upon the vessel The Flying Dutchman, and Daland’s men retreat in fear.

Més tard a la nit, les xiques locals porten als homes de Daland el menjar i beguda. Conviden a la tripulació del vaixell estrany a unir-se als festejos, però en va. Les xicones es retiren sorpreses; apareixen formes fantasmals treballant en el vaixell de L’Holandès errant, i els homes de Daland es retiren amb por.

Senta arrives, followed by Erik, who reproves her for deserting him, as she had formerly loved him and vowed constancy. When the stranger, who has been listening, hears these words, he is overwhelmed with despair, because he believes Senta has not been true to him. He summons his men, tells Senta of the curse, and to the consternation of Daland and his crew declares that he is the “Flying Dutchman”.

Senta arriba, seguida d’Erik, qui la reprèn per abandonar-lo, mentre que abans l’havia estimat i es va comprometre a ser  constant. Quan el desconegut, que ha estat escoltant, sent aquestes paraules, se sent aclaparat per la desesperació, ja que creu que ara s’ha perdut per sempre perquè creu que Senta no li ha estat fidel. Ell crida als seus homes, li explica a Senta la maledicció, i per a consternació de Daland i la seua tripulació declara que ell és l’Holandès Errant.

As the Dutchman sets sail, Senta throws herself into the sea, claiming that she will be faithful to him unto death. This is his salvation. The spectral ship disappears, and Senta and the Dutchman are seen ascending to heaven.

Quan l’Holandès salpa, Senta es llança al mar, al·legant que ella li serà fidel fins a la mort. Aquesta és la seua salvació. El vaixell espectral desapareix i Senta i l’Holandès es veuen ascendir al cel.

senta es llançaSenta throws herself into the sea.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, cantants, Directors, Llibrets, Wagner i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s