Hitler en català (3). De l’escola a deixar els estudis. Descobriment de Wagner.

Hiler infantil centroHitler, en el centre de la fila superior, presenta una imatge altiva i desafiadora que sembla presagiar el seu posterior domini de les masses. D’un xiquet que jugava a indis i vaquers va sorgir un genocida monstruós.

La família Hitler va canviar de residència en diverses ocasions. Aquest fet va repercutir negativament en l’educació d’Adolf, que passava de ser ser un bon estudiant a arribar a repetir. Son pare seguia propinant-li pallisses. Li agradava molt jugar a indis i vaquers, influït per les novel.les de Karl May, especialista en literatura juvenil normalment ambientades en un lloc que mai no va visitar, el Far West americà. Aquestes novel.les se segueixen reeditant. Jo mateix vaig llegir-ne unes quantes de xicotet. Algú ha apuntat la possibilitat que en la lluita entre indis i vaquers per al futur nazi, els indis foren els russos i els vaquers, els alemanys.

Son pare volia que Adolf seguira la tradició familiar i fora funcionari com ell, però el jove volia ser artista, cosa que posava dels nervis al seu autoritari pare: «Artista, no, mai mentre jo visca!». És indubtable que la pressió del seu pare perquè s’inclinara per la carrera de funcionari va tenir un efecte contraproduent. Hitler explicaria més tard que, amb tretze anys, el seu pare li va portar a l’oficina del servei de duanes de Linz per a despertar el seu interès per aqueix món, però el que va veure ho va omplir de «horror, aversió i una repugnància perdurable cap a la vida de funcionari». Els intents de Alois de despertar en el seu fill la vocació de servidor públic van xocar sempre amb la seua ferma oposició.

Així doncs, d’una banda, Alois, que s’hi havia obert camí en la vida a força d’esforç i dedicació des d’un origen humil, contemplava impotent com el seu fill rebutjava aconseguir una posició similar de dignitat i respecte des d’un punt de partida més favorable i comptant amb l’avantatge dels contactes que posseïa el seu pare en el funcionariat. Per l’altre, Adolf no estava disposat a acceptar aqueixa destinació sota cap circumstància. En Mein Kampf seria molt clar sobre aquest tema: «No vaig voler ser funcionari. Ni les homilies ni la més persuasiva de les argumentacions van servir per a vèncer la meua repugnància. No vaig voler ser funcionari i em vaig negar a açò. Tot intent de citar l’exemple del meu pare per a despertar la meua vocació cap a aquell ofici produïa en mi efectes diametralment oposats».

Com hem dit adés, Adolf es va veure obligat a repetir curs, el 6é, la qual cosa tindria sobre ell efectes duradors que marcarien el seu caràcter.  El tenir un any més que els seus companys li va permetre convertir-se en capitost de jocs. Un dels seus companys afirmaria que «a tots ens queia bé, tant en classe com en les estones lliures. Tenia coratge. No era un exaltat; de fet, era més responsable que la majoria. El seu caràcter presentava dos extrems que no solen donar-se simultàniament: era un fanàtic tranquil».

wagner joveWagner, company de barricada de l’anarquista Bakunin va ser manipulat per Hitler .

Va ser aqueix any quan es va despertar en ell la passió per l’òpera i especialment per la de Richard Wagner. Va assistir per primera vegada a una obra wagneriana, Lohengrin, en el teatre de l’òpera de Linz, quedant «immediatament captivat». També va ser aqueix any quan el seu germanisme es va fer encara més palés, potser com a acte de rebel·lia davant el seu pare, que era un aferrissat defensor del règim dels Habsburg. La música de Wagner contribuiria al seu fervor germànic. Tenia 12 anys.

Ací comença el martiri per als wagnerians antinazis com jo.  Hitler amava la música de Wagner i va fer una interpretació sui generis de la seua obra que no comparteixen aficionats d’ideologies polítiques que en res s’assemblen al nacionalsocialisme. Per una banda tenim el tema de quin o quins compositors eren els favorits de Hitler i quina va ser l’òpera favorita de Wagner. Es parla de tres en concret: Lohengrin, Rienzi i Meistersinger,  segons les fonts.

Com a qualsevol melòman, no solament li agradava un compositor, Wagner, sinó de Beethoven i el seu paisà Bruckner també eren del seu gust. De fet, el dia del seu aniversari la música que sentia era del geni de Bonn, la Novena Simfonia, dirigida – més per força de de grat – per Furwängler. Finalment, la banda sonora que acompanyà l’anunci del seu suïcidi va comptar a més de Wagner, amb Bruckner. Ja en parlarem més. Solament dir que malgrat que la música de Wagner estiga prohibida a Israel és fals que s’interpretara en els camps nazis. Ho diu, entre altres el president de la Societat Wagner d’Israel, descendent de supervivents de l’Holocaust.

Sent un adolescent descobrix la primera, com va ser Ludwig II de Baviera. Lohengrin va ser el seu bateig wagnerià, l’obra qui li va despertar el gust per Wagner; però Rienzi – segons ens conta el seu amic Kubizek – va despertar el seu interés per la política: «Va ser aleshores quan va començar tot». Finalment, la tercera candidata és Meistersinger, que va ser programada en exclusiva en els Festivals de Guerra a Bayreuth com a suport propagandístic del règim davant d’un públic de soldats ferits i treballadors de l’armament que hi acudien a la força.

hitler padreEl pare de Hitler, borratxo i maltractador, va morir bevent vi en una taverna.

Alois Hitler, son pare,  va morir de sobte el matí del 3 de gener de 1903, mentre es prenia un got de vi en la taverna a causa d’una hemorràgia pleural. És de suposar que Adolf no va sentir molt la desaparició del seu pare maltractador i autoritari sinó que va haver de sentir-se enormement alleujat, ja que volia que el seu fill fóra funcionari com ell, mentre que ell desitjava ser artista. La seua mare l’anava a recolzar prenguera la decisió que prenguera, per la qual cosa Hitler començava a ser amo del seu propi destí. Tant va ser així, que si en primària va ser un bon estudiant, en secundària va ser un desastre i va acabar els estudis sense cap titulació entre altres coses perquè va exagerar un petit problema de salut per convèncer sa mare d’abandonar els estudis. D’aquesta manera i gràcies a la pensió que deixà son pare, Adolf va començar la seua vida d’artista dedicant-se a llegir molt, anar a l’òpera, visitar museus, etc.

← pàgina anterior

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Política, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hitler en català (3). De l’escola a deixar els estudis. Descobriment de Wagner.

  1. Retroenllaç: Hitler en català (2). Un pare autoritari i una mare superprotectora. | EL CAVALLER DEL CIGNE

  2. Retroenllaç: Hitler en català (4). El seu amic de joventut i el despertar a la política. | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s