Primer amor. Primer dolor.

Preludi de Lohengrin i castell del Rei Boig.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment.
(A. March).

Aquesta música és molt especial per a mi. Em recorda a ella, i sé ben bé per què. Va ser un somni no realitzat. Una tensió sexual no resolta. Els dos érem joves i sense experiència. Ens unia la música de Wagner. No sempre els somnis es fan realitat. Jo la vaig tenir entre els meus braços. Ens acaronàvem i besàvem mentre sentíem sense parar obertures, preludis i moments orquestrals. Encara no havíem donat el pas d’abordar una òpera completa. Amb els anys jo ho faria, però sense ella. Un mal dia, mentre sonava el preludi de Lohengrin, va sentir un intens dolor al cor… Des d’aleshores no puc sentir aquesta música sense pensar en ella. Ella ja no hi és. Se n’anà amb el Cavaller del Cigne al seu món ideal i ja no tornà.

elsa2Quan està sonant puc veure-la. Va morir fa molts anys en plena joventut virginal i encara se m’apareix. La peça té una màgia inefable. Puc veure-la en somnis i aquesta meravellosa música és la seua veu. Ella no diu res, però somriu i em mira. Una llum estranya ix del seu esperit i em fa sentir-me feliç. Per ella no han passat els anys. Seguix sent la joveneta adolescent a qui començava a agradar Wagner. Però tot acaba. Quan la música ja no sona, la llum s’apaga i ella desapareix. Solament em queda el record i una tristesa fonda perquè ja no és amb mi. Sóc com un xiquet que s’ha perdut entre una multitud de rostres anònims i fantasmagòrics, blancs com la calç dels cementiris. Ella ja no hi és. Jo cada vegada em sent més gran. Quan somnie amb ella, sempre té la mateixa edat. Si el món és fet de la matèria dels somnis, em vull fondre amb ells. Vull ser el cavaller que amb lluent armadura és guiat per un cigne blanc en una barca de plata fins el món ideal de la seua morada. Amiga meua, on ets?

mujer_enfermaNo vaig poder anar al castell de contes de fades amb ella perquè estava malalta i no podia viatjar. Li vaig comprar un llibre amb els castells de Ludwig i vaig portar-li’l a l’hospital. Li deia que quan es posara bé faríem un viatge per Baviera, que ja tenia prou diners estalviats. Un dia aní a veure-la de bell nou. Tenia els ulls tancats i a les mans el llibre. Pensí que dormia, i sí però no el somni de la Valquíria. Per més besos que li vaig donar no va despertar. Sobre el llit hi havia un cadàver de menys de vint anys que semblava el d’una dona envellida per una cruel malaltia mortal.

Passaren més anys i em casí amb una dona bona i comprensiva. A ella li vaig contar aquesta història. No sé si aniré en algun moment de la meua vida al castell de contes de fades que tant ens agradava. M’agradaria anar-hi amb ella, un ram de violetes, la seua foto i el llibre. Faria una petita trona on posaria la foto i les flors mentre sentiríem el Preludi que ho embriagaria tot de màgia. Jo cridaria: «On ets, amiga?» i poc m’importarà si algú, com cridant-me l’atenció, em mirara amb gest de rebuig com si estiguera boig.

A casa, li donaria un bes a la meua companya molt fort, profund i llarg per contenir les llàgrimes i eixa nit faríem l’amor com si fórem àngels sexuats. Quan ella estiguera dormida, m’alçaria del llit, aniria al bany, tancaria la porta per no ser sentit i per fi em posaria a plorar.

Hombrellor

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Uncategorized, Vivències, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Primer amor. Primer dolor.

  1. Josep Olivé ha dit:

    Un dels viatges més bonics que es pot fer a la vida és la ruta dels castells de Ludwig II. La sensació de magnificiència i luxe esbojerrat de Ludwig, impossible de copsar si no es veu i viu en directe, queda compensada, de llarg, per les connotacions wagnerianes que es respiren en tots els seus racons i pel fet de que, paradoxalment, el que va ser ben segur una sangria de diner públic al reialme bavarès, és avui la principal font d’ingresos turístics a Alemanya.

    El relat del post és sencillament preciós i molt emocionant, i el preludi, preludi de música ultraterrenal i sublim a més no poder, no fa més que potenciar-lo. Al Cesar el que és… 🙂

    En un dels castells, el de Lindhorf, preciós, el que em va agradar més, tot i ser el més “modest” arquitectònicament, hi ha la cova amb els seu preciós llac on, presuntament, i segons la famosa pel.licula de Tony Palmer (amb un sensacional Burton, viva reencarnació de Wagner, amb esplendorosa música de Wagner dirigida per Solti), Ludwig és feia interpretar aquest meravellós preludi per una petita orquestra, mestres ell passajava amb una barca en forma de, és clar, cigne.

  2. rexval ha dit:

    Moltes gràcies, Josep, per les teues paraules. Algun dia faré el viatge. Mon germà hi va anar fa uns anys i em va dir que tot era preciós. Mentre anava en l’autocar sentia el preludi de Lohengrin i va comentar-me que va sentir una sensació molt plaent. Hi ha dues músiques que em deixen bocabadat. La primera és aquest preludi, la segona és el de Parsifal. Curiosament estan relacionades per vincles paterno-filials, ja saps, Parsifal és el pare, Lohengrin el fill i en els dos casos apareix el colom blanc justament al final de l’obra. Potser es puga relacionar amb l’Esperit Sant cristià, encara que tinc entés que aparicions semblants també les trobem en alguna mitologia anterior al cristianisme.

    Gràcies de nou per participar i torna quan et vinga de fust que serà un plaer llegir-te.

    Regí

    • Josep Olivé ha dit:

      En relació al colom blanc que efectivament apareix en totes dues obres en el seu final, és curiós que Wagner, havent escrit tant i tant, i de certes coses potser més de lo convenient, va deixar tan poques reflexions propies envers els significats últims (i de detall, cas del colom) de les seves obres… D’altra banda, a saber amb qui Parsifal va deixar de ser cast… 🙂 🙂 🙂

  3. rexval ha dit:

    La pèrdua de la castedat de Parsifal sí que és cosa curiosa ja que ni Kundry-Waltraud Meier amb una gasa transparent que deixava veure els seus encants va ser capaç. 😀

  4. rexval ha dit:

    Una altra coincidència en qüestions d’aus és el cigne, blanc com el colom, que apareix en les dues òperes. No sé si Wagner hi estaria d’acord, però el colom és un símbol fàl·lic i sexual en diferents mitologies. Sense anar més lluny, és la forma que adopta l’Esperit Sant per fecundar a Maria encara que de forma asexuada. Açò he trobat:

    ” La paloma en sí es un símbolo fálico y sexual[2]. En la iconografía cristiana generalmente se representa de frente, con las alas extendidas, formando cruz. La paloma, formando cruz, es un símbolo sexual en que se representa la unión masculina y femenina, como veremos más adelante. En la mitología romana Venus Columba[3] (Venus la paloma) es una deidad relacionada con el amor y la fertilidad. Asociada también con Afrodita, la diosa griega del amor[4], de la reproducción y de la sexualidad, se la representa con una paloma en la mano…..” I encara diu més coses. El tema és si Wagner coneixia aquestes coses o va ser pura intuïció. 😀

    http://losensayos.com/la-paloma-significado-y-simbolismo/

    L’egípcia Isis lactant és associada a un colom. Porta al seu fill Horus igual que Maria porta a Jesús, en la mateixa postura – maternitat – per donar-li de mamar. A la deessa egípcia se li deia “Mare de Déu”. El cristianisme agafa aquesta idea de la religió egípcia. També hi ha quelcom màgic en el cas egipci. El pare de la criatura era el difunt – estava mort – Osiris. Era estrictament, el pare pòstum o millor dit el que engendrà a Horus ja mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s