Parsifal in Simple English / Català-Valencià.

Parsifal-620px-Parsifal_1882_Act3_Joukowsky_NGO4p119End of Act III in the original 1882 production, design by Paul von Joukowsky

Parsifal is an opera in three acts by Richard Wagner. Wagner took most of the story from a medieval poem Parzival by the German poet Wolfram von Eschenbach. It was the last opera that Wagner completed. He started thinking about it in 1857 but did not do much work to it until after he had finished the cycle of four operas known as the Ring Cycle which was produced complete in 1876 in the special theatre (Festspielhaus) he had built in Bayreuth. Wagner composed his opera Parsifal so that it would suit the sound of this new theatre. It was first produced in 1882. The story is related to the Arthurian legends, Christian miths, the philosophy of Schopenhauer and the Budhism.

Parsifal és una òpera en tres actes amb música de Richard Wagner. Wagner va prendre la major part de la història d’un poema medieval Parzival pel poeta alemany Wolfram von Eschenbach. Va ser l’última òpera que Wagner va completar. Va començar a pensar-hi en 1857, però no va treballar molt en ella fins després d’haver acabat el cicle de quatre òperes conegudes com el Cicle de l’Anell que va ser estrenat complet el 1876 al teatre especial (Festspielhaus) que havia construït a Bayreuth. Wagner va compondre la seua òpera Parsifal de manera que s’adaptara al so d’aquest nou teatre. Va estrenar-se en 1882. La història està relacionada amb les llegendes artúriques, mites cristians, la filosofia de Schopenhauer i el budisme.

bayreuth llenoEl Festspielhaus de Bayreuth.

The Musical background to the opera

Wagner did more than any other composer in the 19th century to change the way that people listened to opera. In the 18th century people went to the opera house and sat in their boxes to chat to other people and be seen. Composers wrote operas with big arias which allowed the singers to show off their skills and make the audience applaud.

Wagner changed all this. He soon developed operas in which there is no difference between recitative (where the story is told) and arias (big songs for the soloists). The music of his later operas, especially Parsifal, is like a long, continuous line with rich, Romantic harmony. The music develops logically, with leitmotifs (musical ideas which represent particular people or ideas) which help the music and the story to develop.

Els antecedents musicals de l’òpera

Wagner va fer més que qualsevol altre compositor al segle XIX per canviar la forma en què la gent escoltava òpera. Al segle XVIII el públic anava al teatre de l’òpera i s’asseien en les seues localitats per xarrar amb altres persones i ser vist. Els compositors escrivien òperes amb grans àries que permetien els cantants mostrar les seues habilitats i fer que el públic aplaudira.

Wagner va canviar tot això. Aviat  va composar òperes en què no hi ha diferència entre recitatius (on s’explica la història) i àries (grans cançons per als solistes). La música de les seues òperes posteriors, especialment Parsifal, és com una llarga línia contínua amb rica  harmonia romàntica. La música es desenvolupa, lògicament, amb el leitmotiv (idees musicals que representen persones o idees particulars) que ajuden a la música i la història a desenvolupar-se.

 Parsifal In Quest Of The Holy Grail. Ferdinand Leeke (1859-1925). Dated 1912. Catalogue No. 1080c.Cavaller del Grial.

The story of Parsifal

The story of Parsifal and the Holy Grail has survived in several forms that date from between 1170 and 1220. Wagner, who always wrote the words of his operas himself, used a mixture of several of these versions of the story to fit his ideas for the opera. Parsifal is a young man who is a “pure fool”, which means that he is an innocent, good man who slowly starts to understand the world. The Holy Grail is the cup from which Jesus Christ is supposed to have drunk at the Last Supper. The Holy Spear is the spear which is supposed to have been the one with which the Roman soldier pierced Jesus’ side when he was put on the cross.

La història de Parsifal i el Sant Grial ha sobreviscut en diverses formes que daten d’entre 1170 i 1220. Wagner, que sempre va escriure el text de les seues òperes, utilitza una barreja de diverses d’aquestes versions de la història per adaptar-les a les seues idees per a l’òpera. Parsifal és un jove que és un “ximple pur”, el que significa que ell és un bon home innocent que lentament comença a comprendre el món. El Sant Grial és la copa de la qual se suposa que Jesucrist va haver begut en l’Últim Sopar. La Santa Llança és la llança que se suposa que fou la llança amb la qual el soldat romà va travessar el costat de Jesús quan va ser posat a la creu.

The Holy Grail and the Holy Spear are sacred relics (things from the past) which have been given to Titurel and his band of Christian knights to look after. Titurel has built a castle, Montsalvat, high up on the forest rocks, to guard them. In particular, he has to watch out for Klingsor who lives nearby. Klingsor is a magician who has a garden full of beautiful flower-maidens. These maidens are in his power. One of them is Kundry. She has already been made to lure several young knights to Klingsor’s power.

El Sant Grial i la Llança Sagrada són relíquies sagrades (coses del passat) que han estat donades a Titurel i la seua comunitat de cavallers cristians para cuidar-la. Titurel ha construït un castell, Montsalvat, al capdamunt de les roques del bosc, per protegir-los. En particular, ha d’estar atent a Klingsor que viu a prop. Klingsor és un mag que té un jardí ple de boniques donzelles-flors. Aquestes donzelles estan sota el seu poder. Una d’elles és Kundry. Ella ja ha aconseguit temptar diversos cavallers joves quedant sota el poder de Klingsor.

Even Titurel’s son, Amfortas, could not resist the lure of Kundry. His spear was taken from him and he was badly wounded before being rescued. At the beginning of the opera he is lying in pain. The only thing that could heal the wound would be the touch of the Holy Spear which Klingsor now has, and the only person who could get that spear back again is a “pure fool”, a young man who knows nothing about the evil of the world and who can resist the beauty of the flower-maidens.

Fins i tot el fill de Titurel, Amfortas, no va poder resistir la temptació de Kundry. Li van prendre la seua llança i ell va resultar greument ferit abans de ser rescatat. Al començament de l’òpera jau ple de dolor. L’única cosa que podria curar la ferida seria el toc de la Santa Llança que Klingsor té ara, i l’única persona que podia aconseguir la llança de nou és un “ximple pur”, un jove que no sap res del mal del món i que pot resistir-se a la bellesa de les donzelles-flors.

Opera Synopsis

Act I

parsifal egusquizaParsifal, el pur foll.

The opera starts with an orchestral prelude (Wagner does not call it an “overture”). When the curtain rises Gurnemanz, one of the senior knights, wakes up two sleeping servants. They kneel and pray as King Amfortas is brought down on his bed to the forest lake to bathe his wound. Kundry arrives, dashing in on her horse, looking for something to heal the wound (when Kundry is away from Klingsor she is not in his power. She feels that it was her fault that Amfortas was wounded. When Kundry is not in Klingsor’s power she is actually a faithful messenger of the Grail).

L’òpera comença amb un preludi orquestral (Wagner no li diu obertura”). Quan s’aixeca el teló Gurnemanz, un dels cavallers grans, desperta dos criats que estaven dormint. S’agenollen i resen mentre el rei Amfortas es portat en el seu llit al llac del bosc per banyar la seua ferida. Kundry arriba, corrent en en el seu cavall, a la recerca d’alguna cosa per curar la ferida (quan Kundry és lluny de Klingsor ella no està en el seu poder. Ella sent que Amfortas va ser ferit per culpa seua. Quan Kundry no està en el poder de Klingsor ella en realitat és una fidel missatgera del Grial).

Parsifal kills the swan. Karajan.

Suddenly a wounded swan (a bird that is sacred to the knights of the Grail) falls dead at Gurnemanz’s feet. The swan had been killed by Parsifal. He did not know that it was a wrong thing to do, but when the knights capture him he realizes his guilt and he breaks the arrow. The knights ask him his name, but Parsifal says he does not know his name or where he comes from. Suddenly the knights realize that Parsifal is the pure fool they need who can capture the Holy Spear.

De sobte, un cigne ferit (una au que és sagrada per als cavallers del Grial) cau mort als peus de Gurnemanz. El cigne havia estat mort per Parsifal. No sabia que era dolent el que havia fet, però quan els cavallers li capturen se n’adona de la seua culpa i  trenca la fletxa. Els cavallers li pregunten el seu nom, però Parsifal diu que no sap el seu nom ni d’on ve. Tot d’una, els cavallers s’adonen que Parsifal és el ximple pur que necessiten que pot capturar la Santa Llança.

The scene changes. The knights take communion. Amfortas is in terrible pain but has to do his duty in the ceremony. When the Holy Grail is shown it sparkles brightly in the hall. The knights sink to their knees. Only Parsifal does not seem to understand the meaning of it all.

L’escena canvia. Els cavallers prenen la comunió. Amfortas té un dolor terrible, però ha de complir el seu deure en la cerimònia. Quan es mostrat el Sant Grial  brilla intensament en la sala. Els cavallers es posen de genollons. Només Parsifal no sembla entendre el significat de tot.

Act II

Parsifal-kundryParsifal i Kundry

The scene is Klingsor’s magic garden by his castle. Kundry has been summoned by him is now quite different: she has no power of her own, and is controlled and tormented by Klingsor. He observes that Parsifal is approaching and summons his enchanted knights to fight the boy. He watches as Parsifal defeats his knights, and they flee. Klingsor wishes destruction on all the Knights of the Grail.

L’escena és situada en el  jardí màgic del castell de Klingsor. Kundry ha estat invocada per ell. Ella és ara molt diferent: no poder sobre sí mateixa i està controlada i aturmentada per KlingsorKlingsor observa que Parsifal s’acosta i convoca els seus cavallers encantats per lluitar contra el xic. Veu com Parsifal derrota als seus cavallers, i ells fugen. Klingsor desitja la destrucció de tots els cavallers del Grial.

Act 2 – Kundry’s Seduction – Meier – Elming- Barenboim – Kupfer

The triumphant young finds himself in a wondrous garden, surrounded by beautiful and seductive flower-maidens, the lovers of the knights defeated. Suddenly a voice calls out, “Parsifal!” He now recalls this name is what his mother called him when she appeared in his dreams. The flower-maidens go away and they leave him and Kundry alone.

El triomfant jove es troba en un jardí meravellós, envoltat de  donzelles-flors belles i seductores, les amants dels cavallers derrotats. Tot d’una, una veu diu en veu alta, Parsifal” Ara recorda que amb aquest nom sa mare el cridava quan ella se li apareixia en  somnis. Les  donzelles-flors desapareixen i deixen el xic i Kundry a soles. 

No one has ever called him by his name before. Kundry tries to seduce him and kisses him. Suddenly he feels the wounded king’s pain burning in his own side. He realizes what it is he has to do. He throws the maiden to one side. Klingsor appears and throws the spear at Parsifal, but magically it stops over Parsifal’s head. Parsifal grabs it and makes the sign of the cross. The castle is destroyed, the gardens disappear, and he goes off back to the Grail.

Mai ningú no li havia cridat pel seu nom abansKundry intenta seduir-lo i el besa. Tot d’una  sent el dolor ardent del rei ferit en el seu propi costat. S’adona del que ha de fer. Aparta la donzella a un costat. Klingsor apareix i llança la llança a Parsifal, però màgicament s’atura sobre el seu cap. Parsifal l’agafa i fa el senyal de la creu. El castell és destruït, els jardins desapareixen, i ell se’n va de nou al Grial.

Act III

ParsifalgrailParsifal amb el Grial i Kundry.

After a journey which takes him many years Parsifal comes back to the Grail forest. Gurnemanz is now very old. Kundry works for the knights. Parsifal himself is dressed as a black knight. Kundry recognizes him, but Gurnemanz does not. He is annoyed that an armed stranger should come on this holy day (it is Good Friday). Parsifal throws the spear into the ground, puts down his weapons and takes off his helmet. Gurnemanz realizes who it is. He helps him to dress like a knight of the Grail. Kundry washes his feet and dries them with her long hair. Gurnemanz blesses Parsifal’s head.

Després d’un viatge de molts anys Parsifal torna al bosc del Grial. Gurnemanz ja està molt vell. Kundry treballa per als cavallers. Parsifal està vestit com un cavaller negre. Kundry el reconeix, però Gurnemanz no ho fa. Està molest perquè un desconegut cavaller ha vingut en aquell dia sagrat (és Divendres Sant) armat. Parsifal clava la llança en terra, posa les seues armes i es trau el casc. Gurnemanz s’adona de qui és. L‘ajuda a vestir-se com un cavaller del Grial. Kundry renta els seus peus i els eixuga amb els seus llargs cabells. Gurnemanz beneeix el cap de Parsifal.

Finale. S. Jerusalem. H. Stein. W. Wagner.

Parsifal is now a knight of the Grail, and he baptizes Kundry. Titurel has just died, and Amfortas, still in terrible pain, comes out to uncover the Grail. Parsifal enters and touches the wound with the point of the spear. Amfortas’s pain changes to happiness, the shrine is opened, the Grail is surrounded by light. The knights kneel down, Kundry dies peacefully. All is forgiven. The music finishes with a climax based on the leitmotifs of the Holy Grail.

Parsifal és ara un cavaller del Grial i bateja Kundry. Titurel acaba de morir, i Amfortas, encara amb un terrible dolor, ix per descobrir el Grial. Parsifal entra i toca la ferida amb la punta de la llança. El dolor d’Amfortas se trnasforma en felicitat, el santuari s’obri, el Grial està envoltat de llum. Els cavallers s’agenollen, Kundry mor pacíficament. Tot està perdonat. La música acaba amb un clímax en base als leitmotivs del Sant Grial.

The performances of Parsifal

levi-010Hermann Levi, director de l’estrena de Parsifal a Bayreuth.

The premiere of the entire work was given in the Festspielhaus at Bayreuth on 26 July 1882 under the baton of the Jewish-born German conductor Hermann Levi, Wagner’s good friend. He was one of the two Jewish who took his coffin.

L’estrena de l’obra completa es va donar en el Festspielhaus a Bayreuth el 26 de juliol 1882 sota la batuta del director alemany d’origen jueu Hermann Levi, bon amic de Wagner. Va ser un dels dos jueus que va prendre el seu taüt.

Wagner wrote Parsifal for the Festspielhaus of Bayreuth. Bayreuth had the monopoly on its performance. Until 1914, the Bayreuth Festspielhaus was the only place where Wagner’s opera Parsifal was allowed to be performed. But, in 1903, the opera was illegally performed at the Metropolitan Opera in New York. Soon, it was being performed in other places as well. Wagner wrote Parsifal for the Festspielhaus of Bayreuth. Bayreuth had the monopoly on its performance. The first authorized performance was staged at the Liceu de Barcelona.

Wagner va escriure Parsifal per al Festspielhaus de Bayreuth. Bayreuth tenia el monopoli de la seua producció. Fins 1914, el Bayreuth Festspielhaus era l’únic lloc on es va permetre representar l’òpera de Wagner. Però, en 1903, l’òpera es va realitzar de manera il·legal al Metropolitan Opera de Nova York. Aviat, seguiren llocs també. La primera actuació autoritzada va ser posada en escena al Liceu de Barcelona.

Wagner like to describe Parsifal as “ein Bühnenweihfestspiel” (“A Festival Play for the Consecration of the Stage”). At Bayreuth, it has become tradition that there is to be no applause after the first act of the opera.

A Wagner agradava descriure Parsifal com ein Bühnenweihfestspiel (Un festival escènic sacre“). En Bayreuth, s’ha convertit en tradició no aplaudir després que el primer acte de l’òpera.

The conductor of the first performance was Hermann Levi, the court conductor at the Munich Opera. Wagner objected to Parsifal being conducted by a Jew (Levi’s father was in fact a rabbi). Wagner first suggested that Levi should convert to Christianity, which Levi declined to do. Wagner then wrote to King Ludwig that he had decided to accept Levi. This despite the fact that (he alleged) he had received complaints that “of all pieces, this most Christian of works” should be conducted by a Jew. The King expressed his satisfaction at this. He said that “human beings are basically all brothers”. Wagner asked Levi never renounce his religion. He was Parsifal’s conductor in Bayreuth for many years, even after the composer’s death. He never abandoned Judaism.

El director de la primera representació va ser Hermann Levi, director de la cort a l’Òpera de Munic. Wagner es va oposar a Parsifal fora dirigida per un jueu (el pare de Levi era de fet un rabí). Wagner va suggerir en primer lloc que Levi hauria de convertir-se al cristianisme, cosa que Levi es va negar a fer. Wagner va escriure llavors al rei Ludwig que havia decidit acceptar Levi. Això malgrat el fet que ( afirma) que havia rebut queixes de que de totes les peces, aquesta, la més cristiana de les obres hauria de serdirigida per un jueu. El Rei va expressar la seua satisfacció per açò. Va dir que “els éssers humans són, bàsicament, tots els germans”. Wagner va demanar a Levi que mai no renunciar a la seua religió. Va ser director de Parsifal a Bayreuth durant molts anys, fins i tot després de la mort del compositor. Mai no va abandonar el judaisme.

Corregit i traduït per Regí.

tumba wagnerTomba de Wagner i Cosima. Wahnfried, Bayreuth.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Bayreuth, cantants, Llibrets, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s