The future. Leonard Cohen. 1984. George Orwell. Lorin Maazel.

EL FUTUR

Torna’m la meua nit trencada,
la meua habitació d’espills, la meua vida secreta;
açò és molt solitari, no queda ningú a qui torturar.
Dóna’m control absolut
sobre tots els éssers vius,
i fica’t al llit al meu costat, xicona.
És una ordre!

Dóna’m crack i sexe anal,
agafa l’únic arbre que queda,
i tapa el forat de la teua cultura.
Torna’m el Mur de Berlín,
dóna’m Stalin i Sant Pau.
He vist el futur, germà:
és un crim.

Les coses van a desvanir-se, desvanir-se en totes direccions.
No quedarà res,
res que pugues tornar a mesurar.
La ventada, la ventada del món
ha creuat el llindar
i ha bolcat
l’ordre de l’ànima.
Quan van dir: “Penedeix-te”, “Penedeix-te”,
em pregunte a què es referien.

No tens la més remota idea de mi,
mai no la tindràs,
mai no la vas tenir.
Sóc el petit jueu
que va escriure la Bíblia.

He vist les nacions alçar-se i caure,
he sentit les seues històries, les he sentides totes,
però l’amor és l’únic motor de supervivència.

Al teu serf se li ha dit ací,
que diga clar, que diga fredament
S’ha acabat,
fi de trajecte.
I ara que les rodes del cel s’han detingut,
sents que el diable està conduint la recol·lecció.
Prepara’t per al futur:
és un crim.

L’antic codi occidental
botarà a trossos.
De sobte, esclatarà la teua vida privada.
Hi haurà fantasmes,
hi haurà focs en la carretera,
i l’home blanc ballant.

Veuràs la teua dona penjada cap per avall,
el seu vestit cobrint-li el rostre,
i tots els petits poetes pollosos apareixeran,
intentant sonar a Charlie Manson
i l’home blanc ballant.

Retorna’m el Mur de Berlín,
dóna’m Stalin i Sant Pablo.
Dóna’m Crist
o dóna’m Hiroshima.
Destrueix un altre fetus ara mateix;
de totes maneres no ens agraden els xiquets.
He vist el futur, xicona:
és un crim.

Les coses van a esvair-se, esvair-se en totes direccions,
no hi haurà res,
res que pugues tornar a mesurar de nou.
Els vents, els vents del món
han creuat el llindar
i ha bolcat l’ordre de l’ànima.

Quan van dir: Penediu-vos! Penediu-vos!
Em pregunte què volien dir.
Quan van dir: Penediu-vos! Penediu-vos!
Em pregunte què volien dir.
Quan van dir: Penediu-vos! Penediu-vos!
Em pregunte què volien dir.

---

---

---

THE FUTURE

Give me back my broken night
My mirrored room, my secret life
It’s lonely here
There’s no one left to torture

Give me absolute control
Over every living soul
And lie beside me, baby
That’s an order

Give me crack and anal sex
Take the only tree that’s left
And stuff it up the hole
In your culture

Give me back the Berlin wall
Give me Stalin and St. Paul
I’ve seen the future, brother
It is murder

Things are going to slide, slide in all directions
Won’t be nothing
Nothing you can measure anymore
The blizzard, the blizzard of the world
Has crossed the threshold and it has overturned
The order of the soul

When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant

You don’t know me from the wind
You never will, you never did
I’m the little Jew
Who wrote the Bible

I’ve seen the nations rise and fall
I’ve heard their stories, heard them all
But love’s the only engine of survival

Your servant here, he has been told
To say it clear, to say it cold
It’s over, it ain’t going
Any further

And now the wheels of heaven stop
You feel the devil’s riding crop
Get ready for the future
It is murder

Things are going to slide, slide in all directions
Won’t be nothing
Nothing you can measure anymore
The blizzard, the blizzard of the world
Has crossed the threshold and it has overturned
The order of the soul

When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant

There’ll be the breaking of the ancient western code
Your private life will suddenly explode
There’ll be phantoms
There’ll be fires on the road
And the white man dancing

You’ll see a woman hanging upside down
Her features covered by her fallen gown
And all the lousy little poets coming round
Tryin’ to sound like Charlie Manson
And the white man dancin’

Give me back the Berlin wall
Give me Stalin and St. Paul
Give me Christ
Or give me Hiroshima

Destroy another fetus now
We don’t like children anyhow
I’ve seen the future, baby
It is murder

Things are going to slide, slide in all directions
Won’t be nothing
Nothing you can measure anymore
The blizzard, the blizzard of the world
Has crossed the threshold and it has overturned
The order of the soul

When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant
When they said repent repent
I wonder what they meant

---

The future. Versión de Luis Eduardo Aute en castellano.

George Orwell’s 1984.

George Orwell – A Final Warning

---

George Orwell wrote 1984 against all totalitarian dictatorships. He hated Hitler and Stalin. He fought in Spain against Franco in favour of the POUM, non-Stalinist Marxist party.

---

WAR IS PEACE

FREEDOM IS SLAVERY

IGNORANCE IS STRENGTH

“If you want a picture of the future imagine a boot stamping on a human face…  for ever.” 

The moral is a simple one: “Don’t let it happen. It depends on your.”

LA GUERRA ÉS LA PAU

LA LLIBERTAT ÉS L’ESCLAVITUD

LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA

“Si vols una imatge del futur imagina’t una bota aixafant un rostre humà… per sempre.“

La  lliçó és simple: “No deixes que passe. Depén de tu.”

---

 “Freedom is the freedom to say that two plus two make four. If that is granted, all else follows.”

---

1984. Orwell.

’We control life, Winston, at all its levels. You are imagining that there is something called human nature which will be outraged by what we do and will turn against us. But we create human nature. Men are infinitely malleable. Or perhaps you have returned to your old idea that the proletarians or the slaves will arise and overthrow us. Put it out of your mind. They are helpless, like the animals. Humanity is the Party. The others are outside — irrelevant.’

’I don’t care. In the end they will beat you. Sooner or later they will see you for what you are, and then they will tear you to pieces.’

’Do you see any evidence that that is happening? Or any reason why it should?’

’No. I believe it. I know that you will fail. There is something in the universe— I don’t know, some spirit, some principle — that you will never overcome.’

’Do you believe in God, Winston?’

’No.’

’Then what is it, this principle that will defeat us?’

’I don’t know. The spirit of Man.’

’And do you consider yourself a man?.’

’Yes.’

’If you are a man, Winston, you are the last man. Your kind is extinct;we are the inheritors. Do you understand that you are alone? You are outside history, you are non-existent.’

His manner changed and he said more harshly:

’And you consider yourself morally superior to us, with our lies and our cruelty?’

’Yes, I consider myself superior.’

O’Brien did not speak. Two other voices were speaking. After a moment Winston recognized one of them as his own. It was a sound-track of the conversation he had had with O’Brien, on the night when he had enrolled himself in the Brotherhood. He heard himself promising to lie, to steal, to forge, to murder, to encourage drug-taking and prostitution, to disseminate venereal diseases, to throw vitriol in a child’s face. O’Brien made a small impatient gesture, as though to say that the demonstration was hardly worth making. Then he turned a switch and the voices stopped.

’Get up from that bed,’ he said.

The bonds had loosened themselves. Winston lowered himself to the floor and stood up unsteadily.

’You are the last man,’ said O’Brien. ’You are the guardian of the human spirit. You shall see yourself as you are. Take off your clothes.

---

---

Winston, controlem la vida en tots els seus nivells. Et figures que existeix alguna cosa anomenada  naturalesa humana, que s’irritarà pel que fem i es tornarà contra nosaltres. Però no oblides que nosaltres vam crear la naturalesa humana. Els homes són infinitament mal·leables. O potser has tornat a la teua antiga idea que els proletaris o els esclaus s’alçaran contra nosaltres i ens derrocaran. Rebutja aqueixa idea. Estan indefensos, com a animals. La Humanitat és el Partit. Els altres estan fora, són insignificants.
– No m’importa. Al final, us venceran. Abans o després us veuran com sou, i llavors us esbocinaran.
– Tens alguna prova que açò estiga ocorrent? O potser alguna raó que poguera ocórrer?
– No. És el que cree. Sé que fracassareu. Hi ha alguna cosa en l’univers – no sé el que és: algun esperit, algun principi contra el que no podreu.
– Crees en Déu, Winston?
– No.
– Llavors, quin principi és aqueix que ha de vèncer-nos? – No sé. L’esperit de l’Home.
– I et consideres tu un home?
– Sí.
– Si tu eres un home, Winston, és que eres l’últim. La teua espècie s’ha extingit; nosaltres som els hereus. T’adones que estàs solament, absolutament solament?
Et trobes fora de la història, no existeixes.

– Va canviar de to i d’actitud i va dir amb duresa:
– Et consideres moralment superior a nosaltres per les nostres mentides i la nostra crueltat?
– Sí, em considere superior.
O’Brien va guardar silenci. Però de seguida van començar a parlar altres dues veus. Després d’un moment, Winston va reconèixer que una d’elles era la seua pròpia. Era una cinta magnetofònica de la conversa que havia sostingut amb O’Brien la nit en què s’havia allistat en la Germanor. Es va sentir a si mateix prometent solemnement mentir, robar, falsificar, assassinar, fomentar l’hàbit de les drogues i la prostitució, propagar les malalties veneres i llançar vidriol a la cara d’un xiquet. O’Brien va fer un petit gest d’impaciència, com donant a entendre que la demostració quasi no mereixia la pena. Després va fer funcionar un ressort i les veus es van detenir.
– Alça’t d’ací – va dir O’Brien.
Els lligams s’havien soltat per si mateixos. Winston es va posar dempeus amb gran dificultat.
– Eres l’últim home – va dir O’Brien -. Eres el guardià de l’esperit humà. Ara et veuràs com realment eres. Despulla’t.

---

The old civilizations claimed that they were founded on love or justice. Ours is founded upon hatred.

---

Lorin Maazel va composar l’òpera 1984 basada en la novel.la d’Orwell. Així comença amb un cor on el poble, dominat pel poder,  manifesta el seu d’odi cap els enemics i el seu amor al Big Brother, el dictador, acabant amb l’Himne Nacional:

Lorin Maazel

En el futur. Plaza de la Victòria, Pista Un – ExLondres – després del migdia a l’abril. El rellotge indica les tretze hores. Una enorme pantalla televisiva domina la plaça; al fons i en la part central de l’escenari. Sobre la pantalla apareixen reportatges d’exèrcits enemics en marxa. Els proletaris estan reunits enfront de la pantalla.

Hate! Hate! Hate! Time to hate!
There is our enemy.
Death to the enemy!
Kill! Kill! Kill!
dread now unman them.
Let panic engulf them.
Let rivers of blood overwhelm them.
Blood! Blood! Blood!
No peace without war.
No war without death,
Without death, without hate.
Hate! Hate! Hate!
Swine! Kill the Eurasian swine!
Suffocate, decimate, pulverize, kill!
Rip out their guts!
Poke out their eyes!
ear out their hearts!
Die, die, die!
The enemy dies!
Hear now our cries.
Darken the skies.
Oceania, arise!
The enemy! The enemy!
Kill! Kill! Kill!

Odia! Odia! Odia! És temps d’odiar!
Ací està el nostre enemic.
Mort a l’enemic!
Mateu-lo! Mateu-lo! Mateu-lo!
Que el temor els derrote.
Que el pànic els devore.
Que rius de sang els submergisquen.
Sang! Sang! Sang!
No hi ha pau sense guerra.
No hi ha guerra sense mort,
sense mort i sense odi.
Odia’l! Odia’l! Odia’l!
Porcs! Mateu els porcs d’Euràsia!
Ofegueu-los, delmeu-los, polvoritzeu-los, mateu-los!
Arranqueu-los les entranyes!
Traieu-los els ulls!
Tortureu els seus cors!
Mor! Mor! Mor!
L’enemic mor!
Escolteu els nostres crits!
Els cels s’enfosqueixen.
Oceania, alça’t!
L’enemic! L’enemic!
Mateu-lo! Mateu-lo! Mateu-lo!