El nou blaverisme, l’aldea i la caverna. Menys del 5 % de les misses són en valencià, molt per davall de les que fan en anglés i no diguem en castellà.

Ferrer
Segons diuen Sant Vicent Ferrer predicava en valencià per tota Europa i l’entenien. Els seus Sermons estan escrits en la mateixa llengua.

M’estime més ser de l’aldea valenciana
que no de la caverna espanyolista i fatxa.

L’agressiu parlament de Carolina Punset de Ciudadanos – que no Ciutadans, lògicament – on va insultar la nostra llengua i la nostra terra, no augura gens de bo, ans al contrari. Milers de valencians, nacionalistes i no nacionalistes, ens vam sentir insultats. No es tracta, doncs, d’una mania meua. Vosté, Carolina em va insultar a mi com a tants altres. No és que anem a tornar a una “aldea” on mai no hem estat sinó a una situació semblant a la “kale borroka” on la dreta i l’extrema dreta eixirà de la “caverna” i es creurà en el dret d’insultar o agredir físicament; fins i tot, de para bombes o d’assassinar.

Els que tenim edat suficient ja ho hem patit. Una situació de terrorisme defensada des de la premsa i la política i consentida per la policia. Primer es va insultar als jueus a Alemanya; després els agrediren físicament fins que arribaren a tractar d’eliminar-los a tots físicament en l’Holocaust. Repetisc. Primer són les paraules; després els fets, i votés ja ha parlat. I si parle de nazis és perquè conec el tema. Li posaré un youtube perquè veja en quines coses coincideixen vostés amb aquesta gentussa.

No li fa vergonya atacar com ho fa a Compromís, una coalició democràtica i legal, quan una mesos abans passava el que es por veure ací? Per què no condemna els espanyolistes, nazis, blavers i més gentola que insulta i agredix físicament? Igual que vosté va atacar Compromís en les Corts, aquests nazis deien PUTA COMPROMÍS  i també insultaven el català, llengua de son pare, que és de Barcelona i té un fort accent. També volien que el català (valencià) isquera de l’escola i fins i tot estaven disposats a agredir físicament als militants de Compromís. La situació no és nova. En la “Batalla de València” uns parlaven atacant a través a la premsa o declaracions polítiques i altres agredien físicament. Li recorde que tenim morts. Què opina vosté d’aquesta gent? El que puc assegurar-li és que hem aprés la lliçó i sabrem actuar en conseqüència:

Es podria pensar que és una rabieta perquè volien tocar poder i pactar amb els socialistes, però no és sols això. El seu partit va nàixer a Catalunya per combatre el nacionalisme català, una opció política plenament democràtica per cert.  Realment Ciudadanos és nacionalisme radical espanyol. No enganyen a ningú. No ens mamem el dit. De fet s’han manifestat a Barcelona junt al PP i partits d’extrema dreta i neonazis com podem veure baix. Ciudadanos es manifesta amb l’extrema dreta sota el nom de España, el Español y la Bandera Española.

Les paraules de Punset són molt perilloses. Ignore si n’és conscient, el que sí que sé és que són premeditades, ja que responen al seu ideari polític. Què pot dir? Que vol urbanitzar la Marina amb la constructora del seu home? Què vol afavorir més encara l’escola concertada? Que vol seguir privatitzant? Que no vol condemnar el franquisme? Que està en contra de l’avortament? No. Una cosa és què faria si poguera, però no té valor de dir-ho i una altra què promet que farà. Vénen a salvar-nos de la corrupció i del catalanisme exactament igual que el PP fa un quart de segle. Els que tenien un “código ético anticorrupción” han estat els més corruptes de la història, i vostés pacten amb ells allà on poden. Per a mi, la seua credibilitat és nul.la. Fins i tot jas han tingut casos de problemes amb la justícia sense governar enlloc. Que li pregunten a Jordi Cañas o a l’impol·lut Javier Nart i els seus comptes en paradisos fiscals. Ni un vot a aquesta gent.

De Compromís hem sentit coses molt fortes, i no solament a Punset, és l’odi de la “caverna”. Podrem ser una “aldea”, però ells són la “caverna” abans anomenada “bunker-barraqueta”, ara espanyolisme pur i dur.  Per a ells, Compromís és nacionalisme radical, filoetarres, catalanistes i no sé quantes coses més. Vosté, Carlolina ha dit:

“Supuesta identidad colectiva”, Pueblo”, “valencianismo”, “separatistas”, “Països Catalans”, “imponer”, “mito identitario”, inmersión lingüística” – demonitzant-la – , “puro y duro en valenciano”, “no se puede saber de todo”, “volviendo a la aldea”, “el español…” – pobret, massacrat pel valencià, “dominara de manera única el valenciano”, “sobiranismo nacionalismo periférico”, “pobres de los que no se puedan pagar una escuela privada o concertada”, “hablar bien el inglés”, “monolingüismo por adoctrinamiento”, “arrebatar la libertad y la educación”, “populismo”, “nacionalismo”

És el discurs menyspreable i repugnat de qui no té res a dir. Doncs bé, se n’hauran de quedar emprenyats perquè Compromís ha guanyat als nous cavernaris de Ciudadanos per golejada. Per les seues obres els coneixerem, i tant, però és que se’ls veu vindre. Toni Cantó, actor valencià que mai s’ha deixat sentir en valencià, com no podia medrar en UPD va ser cridat pel PP com qui crida a un bufó, un actor guapet que es fa el graciós per televisió. Ha anat a parar a Ciudadanos. Per què? Perquè allí espera tenir el protagonisme que Rosa Díez no li va deixar tenir al seu partit. En això s’assembla a la filla de Punset. Canvis de partits i cridar l’atenció per obtenir un protagonisme que d’una altra manera no poden tenir.

I és que ací hi ha gat tancat. Demana a Ximo que no trie Compromís per la Conselleria d’Educació. Mala sort. Ja no ha fet. Un conseller que pertany al col.lectiu Escola Valenciana que ni va prohibir el castellà, l’anglés o el francés si es dona el cas, però que va a lluitar perquè el valencià no desaparega i ocupe el lloc que li correspon. Ja sé que a vosté no li fa gens de gràcia, però a Ximo Piuig, sí, que és el que importa.

Senyora Punset, parlant de llocs públics i situacions que clamen al cel, ja que vosté calla, ho diré jo. Vosté aconseguí a Altea canviant diverses voltes de partit i creant-se el seu el càrrec de regidora d’Urbanisme a Altea. Saben els seus seguidors que vosté té una empresa constructora al nom del seu home i amb domicili social en la casa on viuen els dos? No, no ho saben. La incompatibilitat èticament almenys bota a la vista. Qui estiga interessat trobarà informació a La Veu del País Valencià, diari digital i a youtube. Per favor, menys lliçons d’ètica. Em pregunte el concepte que té vosté de l’ecologia – que forma part de Compromís i que vosté reclama.

Del citat diari:

Des de l’any 2003, aproximadament quan va arribar a Altea, la seua societat va canviar de nom i va passar a anomenar-se Pura Magia Produccions SL,

Objeto Social:

a. La Adquisición y venta de terrenos, solares y edificaciones; el estudio, proyecto y construcción de toda clase de obras propias y ajenas, asi como la construcción de urbanizaciones y edificios de viviendas o apartamentos para su venta o arrendamiento en bloque o dividido por plantas o pisos.

b. La producción de películas de largometraje y cortometraje.

Pura ecologia arrelada a la terra valenciana… L’especulació en zones protegides ha estat vergonyosa segons els alteans. Punset i el seu partit en són els responsables aliaats amb el PP, el rei de la corrupció- Es parla de queixes, denúncies, prevaricació… segons podem llegir en el diari digital. S’ha obert la veda per construir en zones protegides. Pura “ecologia”.  El que em deixa d’una peça són les películas (sic). Aquesta és l’opinió d’un alteà publicada en La Veu del País Valencià:

Carta d’un habitant d’Altea:

Carolina Punset.

La persona que més ha destruït el meu poble. El poble estava be, en harmonia, va ser vindre la dona esta i les seues “reformes” i mos ha fotut el poble.

Que se’n vaja a fer la mà, però ben lluny.

Jo ho tinc clar. El pitjor està per vindre si algun dia toquen poder. En la qüestió nacional, encara que Rivera no es va manifestar sobre si valencià si català, està ben clar el que va passar. L’anticatalanisme – tots tres ho són – dóna vots, tants que van permetre que una quadrilla de lladres governara el País Valencià durant un quart de segle. Se’n va Rita, però ve Punset. És un simple canvi generacional. Solament això.

Com he dir abans, aquesta situació pot degenerar en violència, la que fomenten ells amb els seus discursos agressius. M’he permés agafar un text molt eloqüent de plena Batalla de València de la web Antiblavers que us recomane encaridament. Prové de L’Associació Religiosa LA PARAULA CRISTIANA. Narra uns fets de violència. S’estava fent missa en valencià – llengua aldeana, Carolina – i un grup de feixistes – els teus possibles votants – hi va entrar per intimidar i agredir els fidels impedint-los que pogueren sentir la missa en la seua llengua, el valencià. Els acusaven de “catalanistes” – el teu “nacionalisme radical” – i van atacar-los sense que la policia espanyola – la teua – fera res.

Jo no sóc creient, però estic as favor de la llibertat religiosa sempre que no invadisca l’àmbit públic – i més encara del fet que es faça servir el valencià en tots els àmbits de la vida. M’agradaria que llegires açò, Carolina, i que pensares què és el que vols fer. El camí que de moment estàs transitant et condueix sense remei a l’extrema dreta, un dels components de PP com qualsevol sap. Hi ha paral·lelismes evidents entre el teu discurs i les seues accions. Estàs jugant amb foc, i el foc crema.

Quina estafa. No enganyen a ningú. Són la dreta de sempre adobada per feixistes declarats.
Els diuen falangitos. Per què serà?

A partir d’ara, copie la informació de la web Antiblavers, com vaig dir:

Els atacs dels blavers a la introducció de la llengua pròpia en l’Església valenciana continuaren igualment per altres camins. Així, en especial a la ciutat de València, realitzaren un acte sacríleg, com interrompre insultant i arribant a la violència les poques eucaristies en llengua pròpia que se feien en la ciutat de València. Disposem d’un testimoni contemporani dels fets, aquesta circular de l’associació “La Paraula Cristiana” en 9 de febrer de 1979, que no té desperdici:

“L’Associació Religiosa LA PARAULA CRISTIANA es veu en la necessitat de fer coneixedor al Poble Valencià el seu pensament sobre els esdeveniments succeïts en l’Església de la Companyia de Jesús de la ciutat de València els diumenges 21, 28 de gener i 4 de febrer de 1979. Pel qual motiu volem fer públic el que segueix.

La llengua vernacla del País Valencià és la mateixa que la de Catalunya i les Illes Balears, amb unes petites divergències dialectals. Aquesta veritat indiscutible en el camp de la Filologia ha fet que des de la reforma litúrgica del Vaticà II, es consideràs que els textos litúrgics en llengua vernacla, eren els mateixos per al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya.

Grups minoritaris, que solen anar units a determinades formacions polítiques, han promogut campanyes d’una manera demagògica contra la recuperació cultural i idiomàtica de la nostra Pàtria Valenciana, fins a base de promoure confusió pel que respecta a la identitat de la llengua. Entre els diferents camps de l’actuació d’aquests grups es compta el de crear ortografies especials per a pura confusió. També s’ha arribat a base de les ortografies esmentades, fins i tot, a la confecció de textos litúrgics estranys i diferents dels textos oficials aprovats per la Santa Seu i els Bisbes.

És conegut de tothom que al front de la confecció d’aquests textos no autoritzats estan alguns sacerdots que treballen en la Cúria Diocesana de l’Arxidiòcesi de València i que aquests textos NO han estat desautoritzats públicament per l’Arquebisbe de València Dr. Miguel Roca Cabanellas.

Fins ara aquests grups han llançat al públic l’Ordinari de la Missa per als sacerdots, novembre 1978, i el corresponent llibret per als fidels des del maig del mateix any.

Presumíem que aquests grups minoritaris introduïrien a les esglésies a base d’aquests textos dissidents l’animositat i esperit de discussió que ja feia temps estaven promovent en altres espais de la vida ciutadana, i açò, desgraciadament, ha succeït per primera vegada en l’església de la Companyia de Jesús de la ciutat de València, plaça de la Companyia. Els esdeveniments foren així.

Quan s’estava celebrant la Missa normal a base dels textos litúrgics aprovats –cosa que ja es feia des de més de 7 anys- el diumenge 21 de gener de 1979, irromperen unes 15 persones amb les seues protestes durant l’homilia que s’hagué de suspendre, cridant que es parlava “català” i no valencià. El mateix moment de la consagració no va ser respectat per aquest grup reduït i els crits no cediren fins al final, amb el gran disgust dels fidels que els hagueren de recriminar contínuament la seua actuació i naturalment amb un deteriorament de l’esperit de caritat i dignitat de l’acte litúrgic quasi indescriptible. La base de la seua actuació es recolzava en que volien que s’usassen els textos litúrgics dissidents anteriorment al.ludits els quals els avalotadors mostraven a les mans.

El diumenge següent dia 28 es tornà a repetir l’assalt a la mateixa església dels jesuïtes i aquesta vegada amb més virulència i amb més nombre de provocadors. Els celebrants foren insultats d’una manera grollera i brutal. Se’ls va oir insults com aquests: “bandidos”, criminals, traïdors que celebreu la missa de Judes, venuts a l’or català, a la banca catalana, canalles, renegats, “beatos”, fills de…etc., etc. Tot dit amb gran aldarull. Durant la consagració s’arribà a oir en boca d’una dona: “ojalá es convertira en una serp i vos ofegara…”. La conducta i la correcció dels ministres de l’altar va ser exemplar en tot moment i ni tan sols respongueren als insults i ultratges. Com les coses prenien un caire molt violent s’hagué de cridar a la policia, que es va presentar al temple però digué que no podia fer res. Els fidels molt impressionats, fins al punt que a alguns hòmens i dones els caigueren les llàgrimes, demostraren una dignitat i una caritat verdaderament exemplar. Gràcies a això no va acabar tot en batalla campal. Finalitzada l’Eucaristia la xusma ixqué del temple amb gran aldarull, romanien al carrer mentre insultaven als fidels que eixien de l’església i que els havien recriminat la seua acció violenta i cerril. Entre els provocadors hi havia qui ostentava la insígnia del GAV.

Un membre de la nostra Associació es posà en contacte amb el Vicari General de l’Arxidiòcesi, D. Vicent Ferrando, a qui li féu conèixer els fets exposats; sembla que no està al seu abast posar remei al problema. El Sr. Arquebisbe, per la seua part, sembla que dubta de la veracitat dels documents emanats del seu antecessor i els altres bisbes valencians en els quals declararen com a oficials per a tot el Regne de València els textos elaborats per les comissions anomenades pels mateixos bisbes, Textos que a més, tenen la coresponent aprovació de la Santa Seu.

Així les coses i davant les contínues amenaces de bombes i escrits difamatoris anònims, naturalment, per tal d’evitar greus mals i irreparables, els superiors de la Residència de la Companyia de Jesús, amb gran dolor, hagueren de prendre la decisió de suspendre la missa.

El diumenge 4 de febrer, el següent al de l’esmentada supressió, els fidels que, com de costum, acudiren a l’Eucaristia es trobaren amb la desagradable sorpresa de veure les portes de l’església tancades i al carrer els avalotadors, aquell diumenge encara més nombrosos, disposats a protagonitzar un altre acte sacríleg. Un dels provocadors en assabentar-se que havia estat suspesa la missa, cridà amb gran gatzara: “Hem guanyat, ja no hi ha missa catalana. Ara a atres iglesies. Hui ha segut un dia de victòria, també el València ha empatat en Barcelona”. També foren insultats alguns fidels que esperaven en la plaça: “traïdors, renegats, etc.”.

Fa uns mesos grups semblants actuaren ja en l’església de Santa Caterina de la ciutat: la missa en valencià es va suspendre. En la ciutat de València es diuen unes 800 misses en castellà, de les quals no protesten aquests “valencianistas”; ara es veu que volen fer impossible la celebració de les 10 misses en llengua vernàcula que se celebren a la Ciutat. Davant d’aquest fet, contrari a la doctrina de l’Església i als principis de la vigent Constitució d’Espanya, l’Arquebisbe de València s’ha inhibit.

Voldríem els catòlics valencians trobar en el pastor diocesà unes paraules lúcides i clares, fonamentades en la Doctrina de l’Església i no subordinades als vaivens polítics, en allò que es refereix a la indefugible “encarnació” de l’Església Catòlica en el context històric, cultural, lingüístic del poble Valencià.

Sentim que una vegada més ha vençut la violència, la incultura i el terror contra la ciència, la racionalitat i el sentit més elemental dels Drets Humans. Un autèntic delicte contra la llibertat d’expressió, i els postulats mínims del cristianisme.

València 9 de febrer de 1979.

LA PARAULA CRISTIANA.

Doncs això. Li contaré una cosa que vosté ni sap no vol saber. En el seu anglés es fan moltíssimes més misses al meu país que en valencià, per por, prohibicions i violència verbal i física. I no solament en anglés, eixa llengua que vosté tant s’estima, sinó en francés, alemany, italià, etc. El predomini el té el castellà, llengua a qui mai diré “espanyol”. Sap vosté el percentatge de misses en valencià? Res del seu 30-30-30 – per cert, li queda un 10 per cent. El percentatge de misses en valencià no arriba ni al 5 %. És això el que vosté vol? Ni un 5 %… Estic segur que a nivell d’ensenyament això és el que vosté voldria per al valencià: la pràctica inexistència, veritat que sí? Però recorde: Això no és fruit d’unes negociacions, sinó d’agressions feixistes. Estic convençut que a la no massa amada per vosté Catalunya es fan més del 4 % de les misses en català. Mala sort, allí la gentussa que ací va impedir-ho no va triomfar. Catalonia is not Spain, fortunately.

PD. Quan vosté, feta una fúria exigesca des d’un lloc públic el 30-30-30 en les misses – també en valencià – potser crega que he estat injust amb vosté. Mentrestant em trobarà sempre enfront.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Religió, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s