Llengua i escola. Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Calpe_vista_generalCalp, colònia briànica amb alemanys. Els estrangers sóm més del 60 % de la població. Una vergonya que no s’hauria d’haver consentit. El procés continua per tota la Marina amb constructores al servei dels colonitzadors que obrin els seus locals d’oci on els del país no poden entrar. Repulsiu però cert. La colonització és racista. Carolina Punset  – que es diu ecologista – té una immobiliària a nom del seu home. La informació és en castellà i anglés. Té raó, una llengua molt útil per a vendre cases i xalets en la costa mediterrània tan contaminada de formigó. Ecologia de dretes? Ecologia? Uns presa de monyo que algun mitjà de comunicació ja està investigant.

Sense que vinguera a compte, una senyora de dubtosa valenciania – que sols parla en castellà en l’àmbit públic que jo sàpiga – ens pretengué donar una lliçó sobre el que ella desconeix totalment. I va fer-ho de manera ostentosa alçant fanàticament la veu i faltant-nos el respecte als valencians, grup on no sembla ella sentir-se identificada potser pel seu cosmopolitisme.  Viure  i poder votar a Altea no significa res. Conec estrangers europeus que estan en la mateixa situació i no és que no se senten valencians – Què és això? – sinó tampoc espanyols com és públic i notori. Han vingut ací amb ànim colonitzador i mai no faltarà que s’abaixe els pantalons al seu davant. Fins i tot tenen locals on solament poden entrar ells. Situació que també es repeteix a la Costa Brava o les Balears. Això demostra el grau de degradació moral a que pot arribar un poble quan no té autoestima.

Per a parlar en les Corts de llengües o educació calen dues coses:

1-Conéixer la situació real de l’ensenyament, l’ús de les llengües, etc.

2-Conéixer la Llei que regula la matèria.

escuela concertadaEscola concertada: en castellà, catòlica, sense gitanos, africans, asiàtics, eslaus…  xiquets amb problemes. Teòricament gratuïtes, els cobren a les famílies uns diners per a lucrar-se i espantar els pobres.

1- El castellà goja d’una situació de privilegi evident afavorit per anys de governs espanyolistes del PP. Cap xiquet que vulga escolaritzar-se en castellà té cap problema. Totes les portes les té obertes tant en l’ensenyament públic com en el concertat. En el segon cas, cal dir que la immensa majoria de les escoles concertades són negocis privats amb ànim de lucre que fan l’escolarització exclusivament en castellà fora d’alguna excepció gens rellevant. És a dir, el model del PP és concertat – amb diners públics – catòlic i en castellà. Eixa és la veritat. S’hi fa una selecció il·legal de l’alumnat coneguda i propiciada per la inspecció de caràcter econòmic i racial. Ni pobres, ni gitanos, ni negres, etc. El 80 % d’aquests xiquets es desviat a la pública convertint escoles senceres en guetos poc atractius.

escola valencia

El problema el tenim en l’escolarització en valencià. Ja he dir que la iniciativa privada – religiosa quasi sempre – no contempla l’ensenyament en valencià incomplint la llei davant la mirada còmplice del PP anti-valencià i traïdor. Solament hi ha ensenyament en valencià en l’escola pública que, com la gestionaven els que agafaven els diners públic per donar-los a l’Església és clarament insuficient tal i com denuncia Escola Valenciana i pot comprovar qui estiga interessat. Al País Valencià milers de xiquet que sos pares volien escolaritzar en valencià no poden fer-ho perquè el PP no vol cobrir la creixen demanda. Així mateix, milers de xiquets que s’han escolaritzar en valencià en l’escola pública no tenen plaça en els instituts en valencià pel mateix motiu: el PP no volia cobrir la demanda.

babalaEls xiquets valencianoparlant tenen el problema de no tenir una televisió on poder veure programes infantils en la seua llengua; cosa que no els passa als castellanoparlants. És un greuge comparatiu intolerable.

Resultats: El major rendiment el tenim en les escoles o línies en valencià. Els pares estan molt implicats en l’educació dels seus fills i els xiquets bilingües obtenen millors resultats, especialment en l’aprenentatge de llengües estrangeres. Això no és típic d’ací sinó una veritat universal comprovada: el bilingüisme és el millor punt de partida per al tri o multi-lingüisme.

Existeixen diferents itineraris lingüistics contemplats en la llei. Els pares són lliures de triar el que més els convinga. El que es OBLIGATORI és que quan acaben els estudis els alumnes tinguen un domini suficient de les dues llengües oficials. Això solament passa amb els xiquets que ha estudiat en valencià, que acaben dominant les dues llengües. Els que han estudiat en castellà no tenen un domini suficient del valencià, cosa que és il.legal i que el PP ha fomentat conscientment.

2-Abans de vindre a donar discursets demagògics, ridículs, ignorants i difamatoris per als que ens estimem la nostra llengua, s’ha de conèixer la llei, màxime si qui parla és advocat. Com s’atreveix una persona a donar lliçons i dir què és bo o dolent si ni demostra desconèixer tant la realitat com la llet? Vergonya em donaria a mi.

La Llei que regula l’ensenyament de les llengües oficials al País Valencià és aquesta:  Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià. Ací la podem consultar completa. Jo faré una selecció dels articles que em semblen més rellevant:

PREÀMBUL

I

L’article 3.r de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, després de proclamar en el número 1 que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que «tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la», disposa en el número 2 que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts» i afegeix en el número 3 que «la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció».

Com podem veure, malgrat els despropòsits del nacionalisme espanyolista radical, tant las Constitució com aquesta llei parlen de castellà i no “espanyol” com voldrien ells. També parla de les altres llengües espanyoles. El motiu és ben senzill. Es busca la inclusió del català, el gallec, l’euskera, etc. en el concepte espanyol. En cas contrari, el català (valencià) no seria una llengua espanyola sinó estrangera. Així de fàcil. Però els enemics de les altres llengües que volen la seua eliminació volen equiparar castellà amb espanyol per a deixar ben clara la dita franquista: Si eres español, habla español. Són ells els separadors i qui fomenten l’independentisme. Si la llengua de mos pares no és espanyola i jo la parle, això vol dir que no em tenen per espanyol; així doncs, jo no m’hi sent i vull formar el meu propi estat. Eixa és la lògica. 

També diu la Constitució sobre aquestes llengües que seran objecte d’especial respecte i protecció. Aquesta és la base legal del sistema d’immersió lingüística de les llengües en perill d’extinció, ja que és l’única manera que el xiquet aprenga les dues llengües. El sistema no solament ha estat exitós a Catalunya o Québec, sinó també a Finlàndia i altres països on hi ha dues o més llengües.

La llei ja té anys. És del 83, però està plenament vigent encara que el PP no l’haja respectat ni desenvolupar. Avui se li dóna més importància que abans a l’aprenentatge de l’ànglés o alguna altra llengua estrangera. No hi ha cap problema. Com he dit, el bilingüisme és una base ideal per al multilingüisme. Aprendre valencià no obstaculitza aprendre anglés, al contrari. La xiqueta que va eixir en Youtube protestant pel discurs vexatori cap el valencià afirmà que sabía anglés i francés. Cosa que em consta que és així. És també el meu cas. Jordi Pujol parla set idiomes. No conec cap polític mesetario que arribe a tant. El monolingüisme tanca el cervell a altres llengües.

També en el número 3 de l’article 20 de la Constitució, que disposa la futura regulació, mitjançant llei, de l’òrganització i control parlamentari dels mitjans de comunicació social de dependència pública, i garanteix l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, precisa que es farà respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya.

És clar que tant la Constitució, com l’Estatut i la Llei obligue a tenir mitjans de comunicació en valencià. El que va fer el PP tancant RTVV és il·legal.

III

Assolida l’Autonomia de la Comunitat Valenciana per la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, aprovatòria de l’Estatut, la matèria lingüística és objecte de regulació especial en l’article 7é, que estableix:

«1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer-los i a usar-los.

2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.

3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

4. Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.

5. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua en l’Administració i l’ensenyament.

Com que l’administrat té dret a ser escoltat en la llengua que vulga, els funcionaris tenen l’obligació de ser capaços de comunicar-se en les dues llengües, cosa que no passa ni en el Parlament on solament parlen en valencià els valencianoparlants progressistes mentre que la resta, com la senyora de Ciudadanos, solament parlen en allò que ella denomina español.

IV

La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat.

Señora Punset and company, prenguen nota de la Llei que ens afecta a tots i a vostés els primers. El valencià és la llengua pròpia i principal senya d’identitat. No el castellà.

Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l’ús i ensenyament del valencià per tal d’assolir l’equiparació total amb el castellà.

Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’Administració i l’ensenyament com a vehicles de recuperació. La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística.

Res de folklorismes, aldeanismes o pintoresquismes varis, el que diu la llei és equiparació total amb el castellà en igualtat.

I des d’un altre aspecte, la Llei constitueix el compliment d’un dels punts del programa del Govern Valencià que va assumir, amb la confiança de les Corts Valencianes, el compromís de garantir, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, l’ús normal i oficial d’ambdues llengües i d’atorgar la protecció i respecte especial a la recuperació del valencià.

V

Prenent com a base els mandats constitucionals i estatutaris abans esmentats, que informen els principis generals d’aquesta Llei, s’articulen les declaracions programàtiques i es perfilen els objectius específics en el Títol Preliminar. Així, doncs, es declara que el valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i el dret que tots els ciutadans tenen a conèixer-la i usar-la amb plens efectes jurídics, de la mateixa manera que si s’emprava el castellà. Resta garantida la tutela judicial d’aquest dret i proscrita qualsevol discriminació per raó de llengua.

Queda ben clar que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana a tos els efectes.

VIII

Al Títol Tercer es reconeix el dret que tots els ciutadans tenen de ser informats pels mitjans de comunicació social, tant en valencià com en castellà i a utilitzar indistintament ambdues llengües quan hagen d’usar-los, i s’atribueix al Consell la promoció i la utilització del valencià en aquests mitjans, vetlant per una adequada presència del valencià en aquells dependents de la Generalitat.

És a dir, la RTVV és obligatòria i cap polític la por tancar sense incomplir la llei.

IX

El Títol Quart contempla l’actuació dels poders públics en el foment de la utilització del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement pels funcionaris i empleats públics.

En aquest Preàmbul tenim el moll de la llei que es desenvolupa en el cos de la Llei pròpiament dita. Per a més informació, consulteu el pdf.

LLEI D’US I ENSENYAMENT DEL VALENCIA (pdf)

 

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Educacó, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s