La llei mordassa i l’ADN franquista. Neofatxes globals.

jorge_fernandez_diaz_ministro_interiorEl, per ara, Ministre de l’Interior.

No crec que pague la pena parlar massa d’una llei que naix morta perquè l’anem a tombar en les properes eleccions. Em recorda la -sembla un joc de paraules – non nata de Gallardón sobre l’avortament; llei que va ser avortada pel mateix PP, poruc de perdre vots centrats. La veritat és que les dos lleis són / eren més pròpies d’un règim poc democràtic, i és que tots tenim un pare i una mare, un ADN i una història familiar que ens marca. El PP no ha deixat encara de ser el franquisme sociològic. No és broma. És així. En tenim prou amb consultar la Viquipèdia i llegir les biografies dels ministres, on han estudiat, qui eres sos pares, a què es dedicaven, etc. Queda clar en ambdós casos que l’ombra del dictador hi planeja.

El nacional-catolicisme perdura per molt democràtics que pretenguen ser. Un al dictat dels bisbes i dels ultradretans pro-vida, l’altre amb un omnipresent Opus Dei – que governa des de Franco – i el seu intent de tipificar les injurias contra España que – segons crec finalment va desestimar. Entre els dos massa Sagrado Corazón, jesuitas, gobiernos civiles, medalletes i premis, massa per a molta gent que té l’ADN republicà, d’esquerres i anticlerical. Massa. Ja vam passar 40 anys. Fora. Ja està bé. Resulta repugnant el que se sembla massa a intentar  forçar-nos a tenir un règim clerical i policial. Sé que exagere, però no massa.

gallardonGallardón volia traure una llei per impedir el dret a l’avortament que tenen totes les dones que vulguen exercir-lo, i l’altre, pitjor encara amb el seu intent de retallar-nos la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació. La policia per damunt dels jutges. No fa falta ser jurista per saber que això no és de dret. És votar-se la tan aclamada per esta gent Constitución que és garantista i prohibeix la cadena perpètua. Massa per a tan poc. El que queda és la intenció, i aquesta és totalment negativa i ben de dretes. Les crítiques han plogut tant dins com fora de l’Estat Espanyol i totes ha estat molt negatives. Caldria comparar amb el dictador Putin per vore quines lleis són més retrògrades. El que és clar és que la falsa patina de centralitat dels dos ministres ha quedat desemmascarada. Adéu siau.

Quan pense en aquests dos senyors, no puc evitar pensar a la cançó de Llach Neofatxes globals on cau que els que hi són ara són els fills de i els néts de… sempre els mateixos. Segur que molts no saben que el general colpista Milans del Bosch és descendent d’un altre general també colpista del mateix cognom. Amb els polítics passa el mateix, el corrupte Fabra de Castelló pertany a una cacicada que s’estén durant segles. Tots Fabra.

NEOFATXES GLOBALS. LLUÍS LLACH.

Jorge Fernández Díaz (born 6 April 1950 in Valladolid, Spain) is a Spanish politician and a member of the Partido Popular (PP). Since November 2011 he has been Minister of the Interior of Spain.

He was born in Valladolid on 6 April 1950 as son of a Franquist member of the military and was second of ten children. He moved to Barcelona at the age of 3 and studied industrial engineering at the Technical University College of Barcelona. He is the brother of Alberto Fernández Díaz, a former PP leader in Catalonia. Jorge holds an industrial engineering degree. He was the chairman of the Catalan PP from 1989 to 1991 and under-minister from 1996 to 2004. He is also a member of Opus Dei.

Díaz is a conservative and religious politician. In March 2013, Díaz argued that the law on gay marriage is not acceptable due to religious concerns but due to rational concerns.

NOTA: He pegat la pràctica totalitat del article en anglés perquè em fa l’efecte que la versió catalana i castellana ometen certes coses. Les medadelles i més coses en les versions referides. Amb Gallardón faré el mateix. La versió anglesa conté informacions que no apareixen en les altres. Pegaré algun paràgraf que l’emparenten amb Franco i el catolicisme. Tot això i el que ve a continuació són la demostració palpable del fet que la democracia española deixa molt a desitjar. Com en l’època de Franco, per saber alguna cosa sobre l’Estat Espanyol has de llegir-ho en francés o anglés. Encara puc veure mon pare sentint la ràdio amb el cap tapat amb una manta. Eren altres temps, o no?

El ministre amb una diputada d’Amaiur. Fixeu-vos en el minut 1:30 aprox.

En un vídeo anterior la diputada d’Amaiur, elegida democràticament, va parlar de la tortura. Va dir que tant son pare com ella van ser torturats i el que no volia que torturaren al seus fills. El ministre li va respondre (veure principi d’aquest Youtube, el següent:

“Lo que es una tortura es escuchar lo que acaba de decir.” (aplausos)

Sobre el minut 1:30 el ministe reconegué casos de tortura a l’Estat Espanyol, ja que estan acreditats davant dels jutges. Aquesta és la transcripció literal:

“Han sido finalmente condenados porque ha quedado acreditado que efectivamente las denuncias de haber violado los derechos humanos, de haber practicado la tortura era CIERTO.”

Tots això va adobar-ho amb milers de cassos denunciats que els jutges han desestimat, caldria veure per què ja que organismes internacionals neutrals tenen una opinió diferent. Si no fora perquè el tema és tan delicat, quasi faria riure ja que el que el ministre ha dit és que sí, que s’hi tortura, que sí, que s’hi violen els drets humans, sí, PERÒ POC. Sense comentaris.

Tornem a Gallardón que, potser per ser enemic polític d’Esperanza Aguirre – ultra neocon – passava per ser moderat dins del PP, centrat i per això despietadament atacat  per la caverna mediàtica del TDT. Realment era una lluita pel poder i no ideològica, com ha quedat ben palés amb el seu intent de llei anti-avortament, que li ha costat el càrrec  Deo gratias.

Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez (born December 11, 1958) is a Spanish politician and former Minister of Justice. He was mayor of Madrid between 2003 and 2011. A stalwart of the conservative People’s Party (PP), he has previously been a leading figure in various local and national legislative bodies. In December 2011 Ruiz-Gallardón was appointed Minister of Justice in Mariano Rajoy’s inaugural cabinet. He resigned in September 2014.

Ruiz-Gallardón was born in Madrid. His father, José María Ruiz Gallardón, was a member of the leadership of the Alianza Popular (AP), precursor to the present-day Partido Popular (PP). He attended secondary school in Madrid at the Jesuit School Nuestra Señora del Recuerdo, and then studied law at the Universidad San Pablo CEU.

jose-utrera-molinaHe is married to María del Mar Utrera, who is the daughter of José Utrera Molina, a former Minister of the Franco regime. They have four sons, Alberto, José, Ignacio and Rodrigo.

In November 2012, Gallardón justified the Government’s amnesty to four members of the Catalan police forces stating that “the right of pardon is power of the Government”. The four policeman had previously been judged and found guilty of torturing a citizen, and sentenced to four years in prison each.

On 23 September 2014 he resigned as Minister of Justice and announced his retirement from politics. His decision came after his controversial bill on abortion had been rejected by the Prime Minister of Spain, Mariano Rajoy.

Sobre l’Opus Dei i la seua relació amb Franco i altres dictadors, us recomane el wiki en anglés – no hi és en altres llengües – on llegireu coses interessants com aquesta:

Opus Dei members in Franco’s government

Critics underline that several Opus Dei members were appointed ministers in General Francisco Franco’s government. They say that this is evidence of the organization’s penetration into the highest echelons of Spain’s Fascist regime. Others note the origins of Opus Dei itself and the decision of its founder, Escrivá de Balaguer, to flee first to France during the Spanish Civil War and then to join the insurgent generals in Burgos, then capital for the rebels seeking to overthrow Spain’s democratically-elected leftist government. It is worth noting that Opus Dei’s first offices in Madrid were in the same building as the Ministry of the Interior.

ACÍ tenim, segons EL Periódico.cat les 10 mesures més controvertides de la Llei Mordassa. Una quarantena d’ítems entre els que haurien  d’haver-hi uns quants referits a la tortura. Si torneu a veure el Youtube del ministre sobre el minut 1:30 en la seua intervenció en el Congrés, sentireu de la seua boca – amb veu baixa, clar – aquestes paraules: violado los derechos humanos, de haber practicado la tortura era CIERTO.”

Açò hauria de ser delicte i dels grossos:

1- Afirmar que menteix una persona torturada – segons un jutge – que acusa a les persones que ho han fet o consentit.

2-Mofar-se dels familiars de les persones torturades siga qui siga el torturador.

3-Fer enaltiment de la tortura.

Demonstrators cover they mouth with a gag as they sit on the street called by "Rodea el Congreso" (Surround the Parliament) platform during a fake assault to the lower house of Spanish Parliament to protest against the public security law "ley mordaza" (gag law), in Madrid on late June 30, 2015. The lower house of parliament approved on December 12, 2014 the law  -dubbed the "Ley Mordaza" or "Gag Law" by its critics-  which introduces hefty fines for unauthorised protests and allows for the summary expulsion of migrants that try to enter the country illegally, has sparked fierce opposition from human rights activists. AFP PHOTO / DANI POZO

Demonstrators cover they mouth with a gag as they sit on the street called by “Rodea el Congreso” (Surround the Parliament) platform during a fake assault to the lower house of Spanish Parliament to protest against the public security law “ley mordaza” (gag law), in Madrid on late June 30, 2015. The lower house of parliament approved on December 12, 2014 the law -dubbed the “Ley Mordaza” or “Gag Law” by its critics- which introduces hefty fines for unauthorised protests and allows for the summary expulsion of migrants that try to enter the country illegally, has sparked fierce opposition from human rights activists.


Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s