Religió i terrorisme (II). Matar, massacrar i violar en el nom de Déu.

Nicaea_iconIcona sobre el primer concili de Nicea. Observeu l’aureola de l’emperador – al centre – quan ni que siga era cristià. Constantí no va batejar-se fins la vespra de la mort, però era qui convocava, presidia i debatia en els concilis. Ridícul, no?

L’avantatge de ser agnòstic, descregut o ateu és que, a diferència dels creients, que han de creure-hi sense plantejar-se res de manera intel·ligent i racional, es tracta de persones que han llegit els textos dits sagrats i els han comparat d’una manera científica. La veritat és que els creients rara volta els lligen i quan ho fan realment estan recitant de manera mecànica. No es pregunten res i es creuen el que siga per inversemblant i antinatural que puga ser. Algú va dir que les religions són contes de fades per a adults incapaços de pensar per sí mateixos.La frase Es va a armar la de Déu és Crist!  poc creients són capaços d’explicar-la.

Prové d’un dels primers concilis del cristianisme: el el Nicea. S’aplica a les disputes on tots criden i ningú no s’enténa les baralles molt grans i sorolloses. La majoria dels autors coincideix a afirmar que la frase prové de les controvèrsies i violents enfrontaments sorgits en el transcurs del primer concili ecumènic de Nicea, en discutir la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist.

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l’any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l’Àsia Menor, convocat per l’emperador Constantí. L’objectiu de Constantí era mantenir unit l’imperi romà, en greu risc de divisió, unificant les diverses faccions cristianes, que en aquell moment estaven enfrontades per creences divergents sobre la naturalesa de Crist.

mapa constantinoL’Imperi Romà en època de Constantí

Encara que semble una disputa teològica – que ho és en part ja que té a veure amb la il·lògica Trinitat i la natura divina o no de Jesús – realment respon a una lluita pel poder. L’emperador Constantí havia proclamat de facto el cristianisme com a religió oficial no perquè fora un creient virtuós sinó per motius polítics. Una mateixa religió per a tot l’imperi de la qual ell fora el cap i no cap papa com es podria suposar. L’emperador era qui convocava i controlava els concilis. Hi havia una gran rivalitat entre Alexandria i Constantinoble – Roma, encara no hi pintava massa – i la postura guanyadora va ser la defensada per la capital de l’imperi, Constantinoble. L’arrianisme – que es basa a negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu, va ser condemnat per heretgia i els seus seguidors foren perseguits a mort per blasfems i heretges.

ExecutionerCatòlics martiritzant fins a la mort heretges cristians.

Durant el segle IV els arrians foren perseguits i assassinats. Les disputes sobre el tema van ser tan fortes que d’ací ve la frase col·loquial. Es calcula que els cristians mataren més cristians considerats herètics que abans els romans quan el cristianisme estava proscrit. La causa, com em dic, era el poder. L’emperador volia controlar els seus súbdits i preferia Constantinoble – la capital imperial – a Alexandria, on el nivell intel·lectual era clarament superior ja que era la ciutat que heretà els coneixement dels antic amb la sua biblioteca, que va ser destruïda.

arrioAmb aquest tenim on exemple del que és la religió i de la seua cerca de poder i riqueses. Arri va ser excomunicat i desterrat. Les seues propietats i la dels seus seguidors van ser confiscades; els seus llibres, cremats i condemnats a mort qui mantingueren les seues acescències. Ell va poder fugir. La mortaldat entre cristians va ser molt gran i tot per una estupidesa que insulta la capacitat intel·lectual de la ment racional: 1=3, és a dir, Déu és un i tres alhora i el galimaties de la natura de Crist i la seua relació amb Déu Pare. Resulta evident que es vol sintetitzar en un a tres déus.

El dogma de la Santíssima Trinitat estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare (Déu Pare), el Fill (Déu Fill) i l’Esperit Sant.  El número tres té arrels mitològiques que no és ara el moment de comentar; solament dir, que no és cristià originalment sinó una copia del ja existent. I per coses com aquestes, la gent matava i moria. No és absurd?

D’aquesta manera violenta es va establir els cristianisme en l’imperi romà. Els successors de Constantí va fer oficial i única aquesta religió, perseguint als anomenats pagans, heretges i jueus. El cristianisme, com les altres religions monoteistes van expandir-se de la mà del poder. Religió i Estat han estat unides en tots tres casos, i el que hi ha hagut ha estat una teocràcia responsable d’inquisicions, guerres, persecucions i matances com es dedueix de la lectura dels anomenats llibres sagrats, suposadament revelats per Déu o algun emissari seu com ara l’arcàngel Sant Gabriel. L’obscurantisme, la repressió i el sotmetiment ha estat la norma. Són els exèrcits els qui han expandit la doctrina, no els missioners que arribaven després de l’espasa. La religió ha estat i és una de les lacres de la societat. Encara hui en dia assistim a massacres en nom d’algun suposar déu que tan sols hi és en la imaginació dels creients. NO A LA RELIGIÓ, A QUALSEVOL TIPUS DE RELIGIÓ!

guerras-religion

Guerres de religió. Soldats del borratxo Christian Reborn Bush Jr resant agenollats abans d’anar a matar musulmans.

Els primers cristians van ser perseguits pels romans, però prompte va canviar la situació. El cristianisme va convertir-se en la religió oficial de l’Imperi, l’única admesa. Des d’aleshores ençà Religió i Estat han anat de la mà. La primera ha justificat el segons donant-li legitimitat divinificant la figura imperial ensenyant als crèduls que la seua autoritat ve de Déu, o siga, és divina i així s’ha d’acatar. En contraprestació, l’Estat ha afavorit l’Església donant-li autoritat màxima en temes de moral o educació i grans sumes de diners. La institució ha estat rica i poderosa. Aquest procés, encara que atenuat, encara perdura en els països de tradició cristiana.

També cal dir que es fals que Crist o Jesús creara cap religió. Jesús era un jueu practicant i no va fundar cap església, entre altres coses, perquè creia que la fi del món era imminent. Va ser Pau de Tars el creador de la nova religió. Va predicar per les terres de L’Imperi Romà la seua pròpia interpretació de les Sagrades Escriptures. En definitiva la religió no és cristiana sinó paulina. Per altra banda, està demostrat que el conjunt de llibres als que anomenem Bíblia han estat alterat, canviats i tornat a redactar segons convinguera en un moment donat. És evident que el déu de l’Antic Testament no té res a veure amb el del Nou Testament i si fora cert que l’Esperit Sant haguera inspirat els anomenats evangelistes no hi hauria tanta diferencia entre l’escrit de Mateu i el de Joan. L’anomenat llibre sagrat no passa la prova d’un elemental comentari de text. Es tracta duna amalgama de llibres contradictoris entre sí procedents de mans molt diverses.

Genocidio-armenio

Caps d’armenis decapitats.

Ens referim ara a un fet luctuós que va inspirar a Hitler per a la seua Solució Final. Em referisc al genocidi armeni perpetrat pels turc. A l’igual que el Reis Catòlics, els turc volien crear un estat homogeni. Els sobraven les minories, especialment les cristianes. L’Església Armènia és una de les més antigues de la cristiandat. El primer país on el cristianisme fou la religió oficial va ser Armènia. A principis del segle XX, un milió i mig d’armenis foren assassinats pels turcs davant la passivitat internacional. El dictador alemany en prengué nota. Qui se’n recorda ara del genocidi armeni? Va ser brutal, encara que – com els nazis – fracassaren en l’intent d’esborrar un poble de la faç de la terra. També perseguiren altres pobles, com vaig dir, tant cristians com musulmans: els grecs i el kurds.

Realment, aquesta va ser la segona fase de l’extermini del armenis. Va coincidir amb la I Guerra Mundial. Van assassinar a un milió i mig de persones i una altre milió més va ser deportat. No totes les víctimes eren armènies, sinó que també es massacraren altres comunitats de religió cristiana com ara l’assíria-caldea. A finals del segle XIX va tenir lloc la primera fase. 300.000 assassinats. Hem de dir que els botxins no eren solament turcs, sinó també kurds, un poble musulmà que a la seua volta seria perseguit pels turcs. La situació era molt semblant a l’Espanya dels Àustries, que en 1609 massacraren i expulsaren els moriscos perquè temien s’aliaren contra els turcs per afinitat religiosa.

genocidio_armenio_tres

Armenis crucificats.

Amb els armenis va passar el mateix. Les autoritats turques temien que aquest poble cristià s’aliara a potències cristianes com ara russos, francesos o anglesos que els amenaçaven. Recordem la guerra de Crimea – sobre 1850 – i situem-la en el mapa. La península passa a ser russa. Poc després -1877-1878- esclata la guerra entre els imperis rus i turc. Rússia – la nova Roma – exigeix garanties per als armenis. Però el que succeeix és la massacre d’aquest poble mil·lenari. Sempre és la maleïda religió la que justifica massacres i assassinats en massa. En el nom de déu, del déu que siga i que no existeix més que en la ment dels crèduls el que es fa es matar, massacrar i violar persones indefenses i innocents.

masacre-de-napalpiMassacre indígena de Napalpi, província de El Chaco a Argentina, 1924.

Podríem parlar de la conquista d’Amèrica, del genocidi humà i cultural, de la relació entre imperialisme, colonialisme i cristianització dels pobles africans i asiàtics, etc. en la part negativa i en el canvi copernicà que va experimentar Europa amb el renaixement, la il·lustració i les revolucions  que van suposar la fi de la teocràcia i l’obscurantisme religiós i l’adveniment de la raó i els drets de l’home i del ciutadà; però m’estime més abordar el tema de l’islam i el terrorisme. La diferència fonamental entre el cristianisme i l’islam és que en el segon cas no hi ha hagut cap revolució i encara segueixen com en l’edat mitjana a Europa. El fenomen de les anomenades primaveres àrabs va acabar finalment en no res i el que tenim és més teocràcia i terrorisme brutal. També parlarem del terrorisme sionista i els seus aliats occidentals.

← pàgina anterior
pàgina següent →
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en cantants, Geografia, Història, Política, Religió, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Religió i terrorisme (II). Matar, massacrar i violar en el nom de Déu.

  1. Retroenllaç: Religió i terrorisme (III). De les creuades a l’Estat Islàmic. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s