Mònica Oltra, portaveu en les Corts Valencianes de Compromís, coalició nacionalista i d’esquerres que va tindre uns resultats espectaculars en el País Valencià en les darreres eleccions serà la futura número dos en les Corts, on ha fet una excel·lent oposició al PP valencià, les seues corrupteles i abusos. S’ha donat a conèixer per les seues famoses camisetes-protesta i per la seua presència en tertúlies televisives forànies, ja que ací el PP ens va furtar la ràdio i la televisió.
També cal destacar l’interés produït pels seus youtubes en Internet, fins i tot fora del nostre domini lingüístic, cosa que ha fet que se subtitulen en castellà, ja que com a bona valenciana que és, sempre fa servir el valencià, un valencià normatiu i correcte; el que és d’agrair després d’haver sentir a Rita i Fabra, una vergonya per als valencians, especialment si són valencianoparlants.
Alguns coneguts membres del partit de la corrupció l’han arribada a insultar i faltar el respecte a ella i la seua família. Afortunadament ja estan imputats no per aquest motiu sinó per corrupció massiva i tracte de favor en benefici de bona part dels familiars, amistats i clientela. El nombre de diputats imputats del PP en les Corts ha estat superlatiu i propi d’una comunitat líder en fer mal ús dels cabals públics. Si és cert que hi ha justícia, prompte estaran en presó.
JO sóc d’eixos valencians que boten d’alegria pels resultats de Compromís, per ser Joan Ribó alcalde de València i per comptar amb tantes alcaldies en mans de l’esquerra valenciana. Massa anys de PP destructor hem tingut; ara toca construir i reconstruir. Tornarem a tenir Canal 9 i moltes coses més.
La revista Vanity Fair li ha fet una entrevista a Mònica. Jo l’he traduïda al valencià perquè no me la imagine en castellà. Ací podeu llegir-la en castellà.
Durant l’entrevista ens assabentarem d’on va sorgir la idea de les samarretes? Com va viure la seua primera intervenció en Canal Nou? Quina va ser la seua reacció als atacs personals? La política ens ho explica tot.
Ada, Manuela i Mònica Oltra. La política valenciana de Compromís és, sens dubte, una altra de les protagonistes de les eleccions. Per a molts Oltra és la diputada de les samarretes irreverents. Per a uns altres, la dona que ha posat negre sobre blanc la corrupció a València: “Quan jo parlava del 5, 4, 1, que era la manera de repartir-se les comissions (cinc per al partit, quatre per al càrrec públic, i un per a l’intermediari), els mitjans reien de nosaltres, es burlaven, ens deien que estàvem bojos. Ara que s’han escoltat els enregistraments es demostra que, no solament teníem raó, sinó que ens quedàvem curts”.
El triomf li ha costat sang, suor i llàgrimes. Algunes personals, molt doloroses. Ací
La xica de les samarretes
Diu que va trencar el bloqueig informatiu que patia el dia que es va posar en les Corts Valencianes una samarreta amb la cara de Camps en la qual es podia llegir: “Wanted. Only Alive” (‘Se cerca. Només Viu’). La presidenta de les Corts va expulsar a la portaveu de Compromís després de negar-se a llevar-se la samarreta. “Però des d’aqueix dia totes les televisions nacionals estaven allí, informant de les corrupteles, del que succeïa”.
Explica que la idea va sorgir de forma espontània. “Sense grans equips de comunicació”. Acabava d’esclatar el cas Gürtel i començaven a conèixer-se les diligències de Garzón. Camps s’enfrontava a una sessió de control en la qual es tractaria l’assumpte. “Però, de sobte, ens van avisar que estava a Boston i no compareixeria. Jo em vaig sentir absolutament enganyada, perquè podíem haver traslladat la sessió de control a un altre dia. No obstant açò, s’ho van callar perquè el que no volien és que haguera de respondre als interrogants sobre finançament il·legal del seu partit. Jo eixia de la junta i m’anava a la guarderia a per el meu fill quan em van dir que el President de la Generalitat no estaria. I vaig dir: “On dius que es va? A Estats Units? Al llunyà Oest? Doncs ara mateix anem a fer una samarreta que pose: “Wanted. Only Alive”, perquè està fugint, no vol respondre i és un pròfug de la política. I des d’aqueix dia a gent em va ser donant altres samarretes perquè visibilitzara les seues causes”.
La seua lluita per Canal Nou
En els seus quatre anys com a diputada i dos anys i mitjà com a portaveu de Compromís mai no havia sigut convidada a la televisió valenciana. Va ser en el debat electoral de 2011, perquè la llei obligava a açò, quan va poder comparèixer. Ho va fer amb una altra de les seues mítiques samarretes en la qual es podia llegir: “Canal 9 manipula” i va començar així el seu discurs (en valencià): “És la primera vegada que estic en un plató de la televisió pública valenciana. Hem trencat, una vegada més, el Guantánamo informatiu que és aquesta televisió pública”.
“És que era alguna cosa absolutament escandalosa i vergonyosa que no hagueren convidat mai a Compromís! I jo havia de protestar!”, exclama ara. I assegura que, quan assumisquen el poder, lluitarà per tenir una televisió pública valenciana: “Ha d’existir una televisió i una ràdio pública, no ha de ser del Govern, sinó que respecte la pluralitat professional i lliure”.
El Rita leaks
5.000 euros en un cotxe amb xofer, hotels de 500 euros la nit… la fins fa poc e alcaldessa de València, Rita Barberá va gastar fins a 278.000 en despeses de representació. Va ser el partit d’Oltra qui els va traure a la llum. “Des del principi de legislatura es van demanar aquestes dades de representació i protocol d’alcaldia. I tot van ser problemes, entrebancs… Però finalment, després de molt rastrejar, vam tenir accés a les dades. Quan vam veure la quantitat indecent de diners que era, vam creure que la gent tenia dret a saber el que es havia gastat l’alcaldessa en els seus luxes personals, capritxos i a viure a cos de Rei a costa de tots. I a més vam veure una rellevància penal. Hi ha una malversació de cabals públics i ho portem a Fiscalia. I ara mateix vinc de ratificar la denúncia”.
Van destapar la trama de Fundacions de Rafael Blasco.
Va anar també Compromís, juntament amb el partit socialista, el que va destapar la trama de fundacions de Rafael Blasco. El conseller de Solidaritat i Ciutadania valencià va desviar diners destinats a xiquets i xiquetes víctimes d’agressions sexuals a Guinea Equatorial i a organitzacions d’assistència a malalts de sida en aquest mateix país, per a construir pisos a València. Ací poden veure la dura intervenció d’Oltra:
“Vam tenir accés a un pen-drive on estava tota la trama corrupta de Blasco. Hi ha una part ja jutjada sobre Nicaragua, Blasco ha sigut condemnat a vuit anys de presó i 20 d’inhabilitació absoluta pel frau en les ajudes de cooperació al desenvolupament, però encara queda molt més”. El Tribunal Suprem, al que va recórrer el polític, haurà de dictaminar en breu si ratifica la condemna per malversació de cabals públics, tràfic d’influències, prevaricació administrativa i delicte continuat de falsedat en document oficial.
Les víctimes del Metro
“Si d’alguna cosa em sent orgullosa és d’haver descobert que la consultoria HM&Sanchis es va dedicar a adoctrinar als testimonis que anaven a declarar al cas de l’accident de metre de València que va acabar amb la vida de 43 persones. A mi açò em semblava una de les coses més repugnants que han passat en aquesta Comunitat. Com era molt difícil demostrar l’adoctrinament de testimonis, vaig aconseguir seguir el rastre dels diners públics i em vaig fer amb una documentació que demostrava que a aquesta consultoria se li havien adjudicat contractes sense concurs públic. Encara s’està investigant”.
La lluita per la transparència total
“Hem aconseguit obrir una línia jurisprudencial que obliga al govern de València a informar-nos dels contractes menors. I açò ha canviat la jurisprudència del nostre país perquè fins ara si no passava els 18.000 euros no tenien per què fer-ho. Des d’ara cap govern podrà negar-se a donar la informació i açò blinda enfront de casos de corrupció futura”.
Atacs personals
La política, una contrincant dialèctica implacable, ha hagut de patir, a més, molts atacs personals. El més dur, potser, va ser quan va eixir a la llum la seua enrevessada història familiar. Els seus progenitors, Ángeles i Juan, els dos comunistes, van emigrar a Alemanya. El pare d’Oltra seguia casat amb la seua primera esposa, a la qual va deixar en 1968, però sense poder trencar el matrimoni perquè el franquisme no permetia el divorci. Llavors va nàixer Mònica Oltra, a qui el seu pare no va poder reconèixer com a filla fins a onze anys després quan es va promulgar la Llei del Divorci en 1981.
Molt poques persones coneixien aquesta informació, però el que havia sigut director general de la policia, Juan Cotino, vicepresident de la Generalitat ho sabia. Per açò, després d’una discussió en el ple, va atacar així: “El que em faria vergonya com a pare és tenir una filla com vosté, però com vosté probablement no coneix al seu…”.
“Allò va ser molt dur perquè es va conèixer tota la meua història familiar, els meus pares van aparèixer en una portada d’un periòdic… Jo ho vaig viure molt mal, que insultaren així a mon pare, just quan era l’aniversari de la seua mort… Van ser molts sentiments oposats. Em van expulsar del parlament, però jo ho vaig dir: “Jo tornaré, però quan es vaja el senyor Cotino no tornarà”. I als pocs mesos Cotino va ser imputat en la peça separada del cas Gürtel que investiga la visita del Papa a València.
Ací tenim els millors moments de Mònica Oltra:
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 