La llegenda de Tristan i Isolda (VIII). Marc descobreix els amants.

liebestod-tristan-and-isolde

Tristany i Isolda respon a moltes de les característiques del roman courtois gènere aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en francés, en què els personatges són cavallers que protagonitzen aventures d’acció i d’amor segons les pautes de l’amor cortés. Aquests cavallers han de solucionar algun conflicte que amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà de superar tot de proves (multitud d’aventures de tot tipus, no sols guerreres sinó també de sentimentals); només quan les haurà vençudes, podrà tornar a la cort amb la pau restablerta.

Una característica recurrent en aquests relats és la presència d’elements màgics i meravellosos a més que la història s’esdevinga en lloc i temps llunyans i exòtics.

El gènere  reflecteix la cosmovisió de la societat que la va crear, és a dir, la noblesa cortesana. No obstant això, podem establir paral·lelismes entre els amors prohibits de parelles emblemàtiques com ara Romeo i Julieta, Tristany i Isolda, Lancelot i Ginebra, ja que responen a un arquetip universal que va més enllà de les modes o el tipus de societat donat.

 8. Marc descobreix els amants.

Llargs mesos van viure en el bosc. La seua vida era dura, però la presència de l’un bastava a l’altre per a fer-li oblidar tots els seus sofriments. A voltes, no obstant açò, la bella Isolda temia que Tristany es penedira i enyorara la  glòria passada. Tristany patia per les calamitats que havia de suportar la reina pensant que potser un dia li feren lamentar el seu amor. Si l’amor els feia oblidar totes les seues penalitats, els seus rostres prims i pàl·lids, les seues figures esquàlides i les seues robes fetes parracs indicaven la duresa de la seua vida. Ningú no va superar tantes calamitats. Només estar junts els feia oblidar el seu patiment. Mai altres amants es van voler més ni van pagar tan alt preu pel seu amor.

cazador arcoVa ocórrer un dia d’estiu. A l’alba, va eixir de la cabanya Tristany amb l’espasa i l’arc a caçar pel bosc. Al seu retorn,  Isolda va eixir a la seua trobada. El dia era calorós, el sol plomís els ensopeix. Tristany abraça a la reina.

– Amic, on has estat?

– Vaig caminar pel bosc seguint a un cérvol; la persecució m’ha esgotat i desitjaria descansar.

Torna a la cabanya per descansar. Isolda hi entra la primera i s’estira sobre els joncs. Ell ho fa després; trau l’espasa i la col·loca entre els dos. Es fiquen al llit vestits: si aqueix dia hagueren estat nus gran malament els hauria sobrevingut! La reina portava l’anell de gruixudes maragdes que el rei li havia regalat el dia de les noces. Tant s’havien aprimat els seus dits que era meravella que no caiguera. Dormien abraçats, els llavis molt junts, però sense tocar-se. Ni un bri de vent els molestava; només un raig de sol, que es filtrava entre les branques, descendia sobre el rostre d’Isolda que brillava com a cristall. Estaven sols. Kurwenal cavalcava lluny.

Un súbdit del rei Marc va descobrir mentre buscava fruites del bosc el refugi dels amants i els havia reconegut.  Procurant no despertar-los, se’n va ràpidament a la Cort per contar-li la notícia a Marc.

– Escolteu-me, senyor. Us ho explicaré breument. Al vostre nebot l’he vist dormit amb la reina.

El rei li fa un gest perquè s’acoste i li pregunta en veu baixa:

– On els vas trobar?

– En una cabanya, en el bosc de Morois. Si veniu ràpid podreu encara venjar-vos d’ells.

– Escolta -li replica el rei-, i per la teua pròpia vida no digues mai a ningú, parent o estrany, el que has vist. Hi anirem en secret tu i jo.  Si és cert el que em dius et donaré tant or i plata com desitges.

cavaller cavall espasaEl rei ordena que ningú no el  seguisca. Malgrat les protestes dels seus barons es desfà de la seua escorta. Fa ensellar el seu cavall i part, espasa al cinto. Durant el camí recorda la traïció de Tristany quan va fugir amb Isolda. Ple d’ira i rancor, marxa decidit a castigar-los si els troba. Penetren sense perdre temps en l’espés bosc. Si Tristany estiguera despert un dels dos perdria la vida!

Quan s’acosten al lloc es detenen. El rei descavalca i lliga les regnes a una branca de pomera verda. S’acosten a la cabanya. Fa senyals al súbdit perquè es retire. Desembeina l’espasa i avança disposat a la venjança. Branda la seua arma per colpejar-los. Però veu que Isolda porta posada la seua camisa i Tristany les seues calces, les seues boques no s’ajunten, l’espasa nua separa els seus cossos.

– Déu meu! -exclama-. He de matar-los? Si s’estimaren amb boig amor no dormirien vestits, l’espasa nua entre ells.

Contempla els seus rostres: Isolda li sembla més bella que mai.  Un raig de sol queia sobre el seu rostre. El rei col·loca el seu guant sobre el buit pel qual es filtra el raig que abrasa el rostre de la reina. Suaument substitueix l’anell de Isolda pel seu i col·loca la seua espasa en lloc de la de Tristany. Antany, quan el rei li va regalar l’anell, entrava amb dificultat: tant s’havia aprimat en la seua vida de fugitius que ara se li escapava del dit i era miracle si no el perdia. El rei ix de la cabanya, acomiada a qui li els havia descobert  i emprén el seu viatge de retorn. Renuncia a prendre venjança i oculta gelosament a tots l’ocorregut.

ginebra-lanceQuan van despertar van veure el que Marc els havia deixat i els canvis que havia fet.

– Senyor -diu Isolda amb gran angoixa-. Estem perduts! El rei ens ha descobert!

– Tens raó. Ha canviat la meua espasa per la seua: podria haver-nos matat. Sens dubte estava sol i ha anat a cercar reforços. Eixim del bosc i fugim cap al País de Gal·les.

En aquell moment arriba el seu escuder. Kurwenal se sorprén en veure la pal·lidesa del seu senyor.

– Què us ocorre? -li diu.

– Bon escuder -respon Tristany-. El rei Marc ens ha sorprés mentre dormíem. Ha canviat les espases i els anells. Ha deixat el seu guant. Ha anat a la recerca dels seus homes i tem que ens prepare un parany. Voldrà penjar-nos o cremar-nos i escampar les nostres cendres en presència del poble. Només fugint podrem salvar-nos.

Escapen precipitadament. Plens de temor i angoixa, cavalquen a regna solta durant diverses jornades. Ixen del bosc de Morois, s’endinsen en el País de Gal·les. Quants sofriments els va oferir el seu amor! Més de dos anys van viure en el bosc, com  cérvols assetjats, unes vegades errants, altres refugiats en coves o cabanyes.

← pàgina anterior
pàgina següent →
Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La llegenda de Tristan i Isolda (VIII). Marc descobreix els amants.

  1. Retroenllaç: La llegenda de Tristany i Isolda (IX). La reconciliació. | El Cavaller del Cigne

  2. Retroenllaç: La llegenda de Tristany i Isolda. (VII) Condemnats a la foguera. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s