La llegenda de Tristany i Isolda (I). Tristany és armat cavaller.

tristan- premier_Ludwig_und_Malwine_Schnorr_von_Carolsfeld_-_Tristan_und_Isolde,_1865fLudwig i Malvina Schnorr von Carolsfeld com a Tristan und Isolde. Estrena.

El 10 de juny del 1865 es va estrenar al Teatre Nacional de Munic Tristan und Isolde, el drama en tres actes de Richard Wagner. Aquest mes se celebra, doncs, el 150é aniversari d’una de les obres més representatives del compositor basada en les llegendes medievals que van arribar al compositor. Com sempre, Wagner adapta el material original al seu propòsit que, en aquest cas, és la construcció d’una tragèdia amorosa romàntica; un amor que no es pot consumar sinó més enllà de la mort. A més de la llegenda o mite, hi trobem influència de Novalis i de Schopenhauer i també de Feuerbach.

carles-riba

Carles Riba

El que faré serà redactar en català aquells aspectes de la història que em semblen més significatius per il·lustrar les font on begué Wagner. El material de partida seran les diferents versions, adaptacions, reconstruccions o traduccions que estan al meu abast. Podem trobar escrits en llengües diferents i que els especialistes sempre esmenten. Jo solament vull esmentar la preciosa traducció catalana del poeta Carles Riba de la reconstrucció de Joseph Bédier, que va més enllà de la simple traducció ja que té una bellesa literària indiscutible que supera, al meu entendre, l’original del francés. En els treballs en castellà – i he consultat uns quants – a Riba ni se l’esmenta, el que em sembla una greu injustícia. La seua traducció és de 1921. Encara que l’he llegida, la meua versió és diferent ja que he procurat acostar-me al llibret de Wagner al màxim.

La història de Tristany i Isolda és d’origen cèltic i pertany al cicle artúric, ja que és matèria de Bretanya. Tristany, com ara Lancelot, és un cavaller de la Taula Redona d’Artús i ambdós protagonitzen amors prohibits i adúlters encara que hi ha múltiples versions donat al fet que la literatura antiga era de transmissió oral i això afavoreix els canvis segons les circumstàncies del moment.

Cornwall-England-980x735

1. Tristany és armat cavaller.

Fa molts anys va regnar a Cornualla (*) un poderós rei anomenat Marc. Va haver de fer front a una dura lluita contra els seus veïns que moltes vegades penetraven en el seu territori i devastaven els seus camps i sembrats. Rivalín, senyor de Leonís, va tenir notícies de la guerra i va acudir en la seua ajuda. Va servir al rei Marc amb el seu consell i la seua espasa com si fóra un dels seus vassalls perquè desitjava conquistar amb les seues gestes la bella germana de Marc, Blancaflor.

Quan es van fer les paus el rei li la va donar en recompensa. Les noces es van celebrar en el monestir de Tintagel, on Marc tenia la seua cort. Després Rivalín va tornar a les seues terres portant amb si Blancaflor. No va ser llarg el temps del solaç per als joves esposos; no havia transcorregut un any quan van arribar notícies a Rivalín que el seu vell enemic, el duc Morgan, s’havia revoltat i saquejava les seues terres provocant gran mortaldat entre els seus súbdits.

Rivalín  va reunir les seues hosts i va confiar la reina encinta al seu mariscal Roald, per la seua fidelitat, i va marxar a guerrejar als confins dels seu regne. Roald va conduir la reina al castell de Kareol, on va ser rebuda amb els honors que corresponien al seu rang.

MEDIEVAL KNIGHTS0007

La guerra va ser dura. Rivalín i els seus barons van causar grans pèrdues en les tropes dels seus enemics, però en un dels combats Rivalín va perdre la vida. Setmanes i mesos va esperar Blancaflor el seu retorn. Per fi ningú no va poder ocultar-li la trista notícia. Ni una llàgrima va escapar dels seus ulls, ni un crit, ni un lament, però els seus membres es van tornar febles i fluixos; semblava com si la seua ànima, en el seu desig, volguera arrancar-se del seu cos. Roald no sabia com consolar-la:

-Reina -li deia-, no vulgueu acumular el duel sobre el vostre país; tots quants naixen estan condemnats a una mateixa mort. Déu reba en el seu si l’ànima del rei, el nostre senyor, i vetle per la salut dels vius.

Però la reina no l’escoltava. Durant tres dies va esperar reunir-se amb el seu senyor. A la cambra, va donar a llum un fill al que va prendre en les seues mans dient-li:

-Fill, quant he desitjat veure’t! Eres la més bella criatura que mai dona va portar en el seu si! Trista t’he portat al món, trista és la primera festa que puc fer-te, per tu sent tristesa de morir. I com has arribat al món enmig de la tristor, el teu nom serà Tristany.

Mentre deia aquestes paraules el besava. Poc després lliurava la seua ànima. Roald el Fidel va arreplegar l’orfe i el va confiar a una dama noble, vídua d’un cavaller mort en la guerra, que es va encarregar d’alletar-ho.

caza medieval

Quan l’infant va complir set anys, i no va necessitar ja cuidats de dones, Roald el va confiar a Kurwenal, que es va convertir en el seu mestre i millor amic. Va aprendre a llegir i a escriure i en poc temps va conèixer les arts que convenen a un cavaller. Kurwenal li va ensenyar a córrer i a franquejar d’un salt els més amples fossats, a manejar la llança, l’espasa, l’escut i l’arc i a llançar discos de pedra. També es va acostumar a detestar tota mala acció, a socórrer els febles i a guardar la paraula donada. Li van ensenyar diverses formes de cant i prompte va saber tocar a la perfecció l’arpa i la cítara. Era admirable en la caça de tota classe d’animals.

En arribar als quinze anys, un bon dia Kurwenal el va cridar i li va dir:

-Tristany, ja eres un perfecte donzell; només una cosa et falta: cercar terres llunyanes i mostrar la teua habilitat en corts estrangeres. Molt pots aprendre viatjant i així aconseguir preu i renom. Demana a Roald que et permeta abandonar el país durant un o dos anys per a provar aventura.

Tristany es va alegrar en escoltar els desitjos de Kurwenal

-Mestre -li va dir- sembla que heu llegit en el meu cor. M’agradaria anar a Cornualla, on el meu pare va ser a prendre dona, segons el que m’heu explicat.

cornwall-mapa

Va acudir a la recerca de Roald, qui, amb gran tristesa, el va beneir i el va deixar marxar a la recerca d’aventures. Van fer els preparatius per al viatge. Ferraren cavalls i mules. Al xicot el fidel cavaller li va donar una sella de muntar molt còmoda i preciosa  adornada amb pedreria fina. Va marxar, acompanyat del seu bon amic i instructor Kurwenal, portant l’arpa penjada de la sella. Sis donzells de la seua edat, un cuiner i dos mossos de quadra van ser amb ell. Llarg temps van cavalcar a través d’erms, matolls i turons. Van travessar boscos i creuaren rius d’aigües profundes fins a arribar als confines de Cornualla. Llavors Tristany va ordenar detenir-se als seus companys i els va dir:

-Prompte ens trobarem amb el senyor d’aquest país, però us demane que ningú no siga tan imprudent o agosarat com per a declarar-li qui sóc ni d’on venim. És el nostre secret.

Tots van assentir i van reprendre la marxa fins a acostar-se a una vila, on van trobar uns segadors que conduïen una carreta de fenc. Tristany va voler informar-se sobre el lloc on es trobaven.

-Amic -va dir cridant a un d’ells-, saps on és el castell del rei?

-Senyor, per quin d’ells pregunteu? El rei Marc posseeix uns quants i viu en un o un altre segons l’època de l’any, unes vegades en Lancien, unes altres en Tintagel.

-Es troba lluny d’ací Tintagel?

-No sé -va respondre el camperol-. Mai no he estat allí. Però si marxeu cap a ponent, veureu la mar i a l’esquerra, sobre un penya-segat, trobareu, segons crec, el castell preferit de Marc. Diuen que Tintagel és un castell fetillat: desapareix dues vegades a l’any, una a l’hivern i una altra a l’estiu i es fa invisible fins i tot per a les gents de la regió. Està envoltat de boscos rics en aigua i caça. Un mur poderós defensa la ciutat del costat del port. Expliquen que en un altre temps el van alçar uns gegants per a la seua defensa.

-Gràcies, amic -li va dir Tristany-. Venim des de lluny i no som rics. Tingues, no obstant açò, per a mostrar-te el nostre agraïment.

tintagel

Tristany li va donar unes monedes d’or. Van seguir el seu camí durant dos dies i dues nits fins a descobrir la mar. Poc després van veure els murs de Tintagel que relluïen al sol com a metalls brunyits. A la vista de la ciutat, es van detenir en un prat, al costat d’una font. Els palafreners descarregaren les mules i els cavalls, el cuiner va preparar el menjar i tots es van asseure sobre l’herba per a dinar.

Tan bon punt havien acabat quan van sentir, a la llunyania, les banyes i la algarada d’una cacera. Un gran cérvol va aparèixer en la llinda del bosc. Poc després, enmig dels lladrucs i trompetes, va sorgir la gossada seguida dels caçadors. El cérvol, veient la seua fi pròxima, es fica en el riu; el corrent l’arrossega, l’animal lluita per tornar a la riba i, assetjat, doblega les potes sucumbint. Els caçadors l’envolten amb les seues armes. Tristany atònit observa com el cap dels caçadors vol tallar el cap de l’animal i  esquarterar-lo.

-Què feu?, senyor -exclama-. Són aquests els costums del vostre país? Penseu esbocinar tan noble animal com si fóra un porc degollat?

El cap dels caçadors era cortés, prudent i de noble conducta. Va veure la bellesa del jove, les seues riques vestidures, la seua noble alçada.

-Amic -li va respondre-. Primer li tallaré el cap, després dividiré l’animal en quatre parts que portarem al rei Marc, el nostre senyor. Tal és el costum del nostre país. Des dels temps dels més antics caçadors, així ho van fer sempre les gents de Cornualla. Però si coneixes un costum millor pots mostrar-nos-el.

caza ciervo medieval-Senyor, ja que m’ho permeteu, us mostraré com es desfà el cérvol, segons el costum del nostre país.

Tristany es va clavar de genolls i va escorxar el cérvol abans de desfer-ho; li va tallar el cap, deixant intacte l’os sacre; després va separar les extremitats, el morro, la llengua i la resta del cos.  Es va dirigir al bosc i va tallar grans branques. En cadascuna d’elles va enforcar els trossos ben dividits i els va confiar als diferents caçadors.

-El cérvol és l’animal més noble del bosc. No pot ser esquarterat com si fos un porc senglar, el més innoble de tots. Oferireu les peces al rei -els va dir Tristany-.

-Els costums del teu país són nobles -li van respondre-. Acompanya’ns a la cort doncs el nostre rei, que és gentil i cortés, s’alegrarà en veure’t.

Mentre cavalcaven, els caçadors van cercar la manera d’esbrinar qui era aquest jove i de quin país procedia que tenia tan nobles costums.

-Sembleu cortés i ben ensenyat -li va dir el cap dels caçadors. Deveu ser fill d’un gran noble estranger.

-El meu nom és Tristany. Mon pare no era un noble cavaller: sóc fill d’un mercader de Leonís a qui els seus viatges van portar a països diferents i li van ensenyar els més nobles costums.

-Noble i cortés deu ser el teu país -li va respondre el caçador estranyat- quan els fills de mercaders posseeixen tan bells costums i són tan destres en l’art de cacera.

Castillo_Medieval-766083

Van arribar a les portes del castell. Tristany va prendre una trompa de caça i la va tocar. Tots els caçadors el van imitar fins que Marc, sorprés per tan insòlit costum, va acudir a les muralles. El cap dels caçadors va arribar fins a ell i li va explicar l’habilitat del jove que els havia ensenyat a esbocinar noblement el cérvol. El rei el va rebre amb alegria, va ordenar al seu camarlenc que l’albergara al costat de Kurwenal i  tots els seus companys i el va confiar a cura del seu senescal,  un cavaller jove, fidel i prudent, mesurat i cortés amb els seus amics però fer i aguerrit en la batalla.

El rei tenia llavors uns quaranta anys. Era alt, fort i ben plantat, de mirada fera i altiva, de port majestuós. Vestia un mantell vermell i cenyia corona d’or adornada amb pedreria. Era gentil, cortés i generós. No va passar molt temps sense que sentira gran afecte pel noble estranger. Tal vegada fos la veu  de la sang que l’inclinava, sense saber-ho, cap a ell.

Tres anys va viure Tristany amb el rei Marc. Durant el dia l’acompanyava a la caça. Marc li havia confiat els seus falcons i esparvers així com la cura dels seus arcs i sagetes.  També li va donar autoritat sobre els seus camarlencs,  mariscals, lacais, cuiners i servidors. Tots l’apreciaven i admiraven.

A hora foscant, Tristany distreia les vetlades del rei amb la seua arpa. Assegut als seus peus sobre un tapís sarraí, cantava romanços acompanyant-se de l’instrument amb les seues destres mans. Marc es complaïa escoltant èpiques històries de braus guerrers i les seues gestes o tristes cançons de dissortats amants que van morir pel seu amor.

armar cavaller

Va arribar el temps en què Tristany va haver de ser armat cavaller. Va rebre les armes de mans del seu oncle i va tornar al seu país, disposat a venjar la mort de son pare. Amb l’ajuda de Roald el Fidel, va reunir un gran exèrcit, va reptar a Morgan i el va matar en duel; després va restablir els dominis que li havia usurpat. Després d’uns mesos, va confiar el govern del seu regne al fidel Roald i va tornar a Cornualla.

(*) Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglés: Cornwall) és un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya, a la península del mateix nom.

pàgina següent →

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La llegenda de Tristany i Isolda (I). Tristany és armat cavaller.

  1. feseto ha dit:

    Magnífic post. Espere amb il.lusío les següents entregues. Una abraçada.

  2. rexval ha dit:

    Gràcies a tu per participar. Ara tinc al nostre heroi lluitant contra el salvatge promés d’Isolda…

    Mentre preparava aquestes lectures no he pogut evitar que em vinguera al cap “Tirant lo Blanc”. Fa l’efecte que les llegendes artúriques foren la base de bona part de la literatura medieval europea. Hi ha un cas curiós que Wagner no inclou en la seua versió perquè ja apareix en Siegfried. Tristany també mata un drac.

    Salut

    Regí

  3. Retroenllaç: La llegenda de Tristany i Isolda (II). Tristany venç Morolt, l’irlandés gegant. Tantris. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s