Encara hi penses.

gatetEl gatet

Al bell mig de l’ànima tenies una engruna de dolor. Ho sabies perquè no sempre dormia o s’estava quieta. De aquella crosta de retalls d’inseguretats i de pors arcanes, es feia tova i brollava com un plor que tu retenies, per no haver de mostrar als altres la teua fragilitat; si, aquella mort menudeta que no vas poder aturar, ja s’havia consumat abans que tu la mirares i la comprengueres. Sé que no vols parlar-ne, perquè has assumit com a pròpia una culpa. Avui has recordat que ell es va apropar a tu com sempre feia i amb els ullets et digué “em fa mal, ajuda’m”, i tu demanares un veterinari i et respongueren que no calia, i tu suplicares que no el podies veure patir, i et van dir que no t’hi acostares, i tu que no pogueres calmar el seu dolor tens de vegades eixa punxa, com un obrellaunes que rebrega i obri la nafra… El filet de sang regalimant des de la comissura del llavi l’havia sentenciat: però ells mai no sabrien el seu esclat; en la serenitat dels teus somnis, no soterrares la tendresa del seu caliu, ni li esfondrares la llum, ni li apagares la veu; reconstruïes cada nit l’espill trencat de Suzanne, només per il·luminar-lo i retrobar-lo viu entre les teues mans infantils.

Estava sobre el banc del petit porxo, entre les eines de caçar; una estranya broma entelava, com una teranyina que cau pesadament des del cel, la llimera i les roses, i les feia del color esmorteït del plom; blau el silenci respectuós que s’havia imposat a totes les coses; blaves eren també les olors dels perdigons i de l’oli que nodria l’estri de la mort. Ell t’esperava, potser, ja no… en mig d’una negror que tu no podies desfer, i et mirava sense els ulls, com si fos de pedra, el pèl deslluït de cabells empolsats de nines velles; remota i dolça lluïssor, estrangulada d’un colp sec, de l’arc a la corda que, dissortadament, li havia tret un so tan dur a la viola inclement. Acostares la mà al cos del gatet i notares, per primera vegada, aquella fredor aterridora.

Pepa

niña gato 3 niña gato 2niña con gato

La xiqueta i el seu gatet.
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Encara hi penses.

  1. rexval ha dit:

    Aquest relat és de la meua dona. De xicoteta va contemplar com moria el seu gatet amb dolor davant la seua impotència. És una experiència que marxa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s