L’himne nacional. Una, Grande y Libre.

escuela fra brazos

A mi em va tocar el fem, o siga, la merda, de la Formación del Espítitu Nacional en una escola on tots teníem titola i no sabíem que existien les xicones a no ser que tingueres germanes. En ma casa, quatre xics, tots amb la titoleta. El mestre era un ex-combatent que tots els dies ens posava dues cançonetes i un Dios te salve, María… Les cançonetes- que tenien lletra – deien alguna cosa sobre “Alzad los brazos, hijos del pueblo español que vuelve a resurgir…” i això fèiem formats en el pati militarment.

“Alineense” o siga que ens posàrem en fila amb el braç en l’aire uns 45 graus. I el molt cabrit no ens posava la versió “reduïda” ja que ningú no la xiulava, sinó “l’extendida”, que acabaves amb mal de braç. Teníem de 6 a 10 anys. De vegades la posava dues voltes, la primera mentre s’enlairava una bandera molt pareguda a la d’ara però un una àguila negra que feia por i que dia: “UNA, GRANDE Y LIBRE”.Era preciós, tots de soldadets amb pantalons curts i calcetins llargs a la tirolesa. Quan el mestre falangista deia. “Descansen”, baixaven el braç i ja ho crec que descansaves, que et feia mal. Després venia el “Cara al Sol” i hala a tornar a alçar el braç encara que es posara a ploure i no et dic si al company del costat li feia pudoreta l’aixella.

escuela-franquista-adoctrinamiento-y-legitimacin-1-638

No podies baixar el braç per res del món, que si no, et fotien canya amb una vara que tenia el mestre i que també feia servir si se t’escapava una paraula en valencià (català) perquè allí no es parlava cap “dialecto” sinó la llengua de Viriato, el Cid y los Reyes Godos, que ya eran españoles. Solament faltaven los celtíberos, que devien ser homosexuals ja que el mestre falangista deia: Se juntaron los celtas y los iberos y «surgieron» los celtiberos, que son los primeros españoles. I clar, ja parlaven español.

escuelas4 oraciones

La vesprada era més descansada, ja que el “Dios te salve, María…” es recitava assegut com si estigueren en una església. Això sí, el mestre – que tenia pegat el cul en la cadira – sempre observava darrere del periòdic des de les tres de la vesprada i si algú obria la boca o la tancava quan calia resar et fotia vara per l’aire, que tenia molt bona punteria i mai no fallava perquè era ex-combatent i havia matat molts rojos. Després, el malfactor havia de tornar-li la vara i posar el cul a tir no per cap acció pedofílica, que d’això no es parlava aleshores, sinó perquè et fotera tres o quatres colps amb la vara dels collons, que mira que feia mal. Don Antonio, el falangista.

Però d’això del nacional-catolicisme, ja fa mil anys i no en queda res. Ara tots som demòcrates de tota la vida i ja no foten canya ni en les manis ni en les comissaries. Un altre dia ja cantaré el “Himno de Infanteria” que diu més o menys “Ardor guerrero… con la épica nobleza CASTELLANA …. y de tu gloriaaaaaaaaaaa”. El que més ràbia em dóna és que després dels colps de vara que em va fotre el mestre ex-combatent perquè m’aprenguera la lletra del Himno Nacional, van i la lleven per motius cosmètics com en Il Gatopardo de Visconti – canviar-ho tot perquè res no canvie – un senyor que li queia fatal a Don Antonio perquè era homosexual i marxista. Home, almenys no era separatista…

          Viva España!             
alzad la frente
hijos del pueblo español
que vuelve a resurgir.
 
Gloria a la Patria
que supo seguir
sobre el azul del mar
el caminar del sol.
 
Triunfa España
los yunques y las ruedas
canten al compás
un nuevo himno de fe.
 
Juntos con ellos
cantemos de pié
la vida nueva y fuerte
de trabajo y paz.

Aquesta se suposa és la versió original de Pemán. La que a mi m’ensenyaren no deia “alzad la frente”, sinó “alzad los brazos”. En eixe moment era quan alçàvem els nostres infantils bracets. Era aquesta:

Himno de la España de Franco.
escola franquistaEscola franquista
esposa14 franquistaLa dona en el franquisme.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s