Mahler: entre el lied i les simfonies de grans dimensions.

Mahler_1909

En una ocasió, Mahler va manifestar que la seua música no seria apreciada fins a cinquanta anys després de la seua mort. No li faltava raó: valorat en el seu temps més com a director d’orquestra que com a compositor, avui és considerat un dels més grans i originals simfonistes que ha donat la història del gènere; més encara, un dels músics que anuncien i presagien en la seua obra de manera més lúcida i conseqüent totes les contradiccions que definiran el desenvolupament de l’art musical al llarg del segle XX.

Nascut el 7 de juliol de 1860 a Kalischt (Kaliště en l’actual República Txeca), va estudiar al Conservatori de VienaAnton Bruckner.

Per una banda, Mahler arreplega la tradició musical anterior – Beethoven, Wagner. Bruckner – i serveix de pont cap a la revolució que va suposar la Segona Escola de Viena – Schoenberg, Berg, Webern – de la qual és el pare espiritual. No obstant això i donada la seua originalitat, podem dir que crea un nou tipus de simfonia i n’esgota el model amb les seues deu simfonies, que són un món que naix i mor amb ell. Potser, el més característic de Mahler siga la síntesi dels oposats: el lied i la simfonia, la miniatura i l’enormitat. Potser on més clara queda aquesta idea siga en una de les seues darreres obres: Das lied von der Erde (La Cançó de la Terra) que és un cicle de lieder en forma de simfonia que sembla seguir l’esquema hegelià: tesi (lied) – antítesi (simfonia) – síntesi (simfonia de lieder o cicle de lieder d’estructura simfònica).

Mahler_conducting_caricatureEncara que com a intèrpret va ser un director que va sobresortir en el terreny operístic, com a creador va centrar tots els seus esforços en la forma simfònica i en el lied, i fins i tot en ocasions va conjugar en una partitura ambdós gèneres. Ell mateix advertia que compondre una simfonia era «construir un món amb tots els mitjans possibles», pel que els seus treballs en aquest camp es caracteritzaven per una manifesta heterogeneïtat, per introduir elements de diferent procedència (apunts de melodies populars, marxes i fanfàrries militars en un marc formal heretat de la tradició clàssica vienesa.

Aquesta barreja, amb les dilatades proporcions i la gran durada de les seues simfonies i l’ocupació d’una harmonia dissonant que anava més enllà del cromatisme utilitzat per Richard Wagner en la seva Tristany i Isolda, van contribuir a generar un corrent d’hostilitat general cap a la seua música, malgrat el decidit suport d’una minoria entusiasta, entre ella els membres de la Segona Escola de Viena, dels que Mahler pot considerar-se el més directe precursor.

Bruckner antonLa seua revaloració, igual que la del seu admirat Anton Bruckner, va ser lenta i es va veure retardada per l’adveniment del nazisme al poder a Alemanya i Àustria: per la seua doble condició de compositor jueu i modern, l’execució de la música de Mahler va ser terminantment prohibida.

Només al final de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a la tasca de directors com Bruno Walter i Otto Klemperer, les seues simfonies van començar a fer-se un buit en el repertori de les grans orquestres.

Format al Conservatori de Viena, la carrera de Mahler com a director d’orquestra es va iniciar al capdavant de petits teatres de províncies com Ljubljana, Olomouc i Kassel. En 1886 va ser assistent del prestigiós Arthur Nikisch a Leipzig, el 1888, director de l’Òpera de Budapest i en 1891, de la d’Hamburg, llocs en què va tenir l’oportunitat d’anar perfilant el seu personal tècnica directorial.

Una oportunitat única li va arribar en 1897, quan li va ser oferta la direcció de l’Òpera de Viena, amb l’única condició que apostatara del seu judaisme i abraçara la fe catòlica. Així ho va fer, i durant deu anys va estar al capdavant del teatre deu anys rics en experiències artístiques en què va millorar el nivell artístic de la companyia i va donar a conèixer noves obres.

L’antisemitisme en augment, el diagnòstic d’una afecció cardíaca i la mort d’una de les seues filles el van impulsar el 1907 a dimitir del seu càrrec i acceptar la titularitat del Metropolitan Opera House i de la Societat Filharmònica de Nova York, ciutat en la qual es va establir fins 1911, quan, ja malalt, va tornar a Viena.

Paral·lelament a la seua tasca com a director, Mahler va dur a terme la composició de les seues simfonies i lieder amb orquestra. Ell mateix s’autodefinia com un compositor d’estiu, única estació de l’any en què es podia dedicar-se íntegrament a la concepció dels seus monumentals obres.

B. Walter – Kindertotenlieder (Wiener Philarmoniker), K. Ferrier (1949)

Dels cicles de lieder Kindertotenlieder (Cançons dels infants morts, 1902) i Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic del xiquet, 1888) hi ha versions amb acompanyament orquestral i de piano. Els Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d’un camarada errant, 1883) tenen acompanyament orquestral. També va compondre cançons per a veu i piano.

Són deu les simfonies del seu catàleg, si bé l’última va quedar inacabada a la seua mort. D’elles, les números 2, 3, 4 i 8 (l’única que li va permetre assaborir les mels del triomf en la seua estrena) inclouen la veu humana, segons el model establert per Beethoven en la  Novena. A partir de la Cinquena, la seua música va començar a tenyir-se d’un halo tràgic que aconsegueix en la Sisena, en la Novena i en aquesta simfonia vocal que és La cançó de la terra, la seua més terrible expressió. La Desena va quedar inconclusa, però hi ha  diferents versions d’altres músics.

Symphony No. 1 “The Titan” / Bernstein · Vienna Philharmonic Orchestra

En les simfonies de Mahler s’aprecien influències de Ludwig van Beethoven i Johannes Brahms així com de Richard Wagner i Anton Bruckner. Mahler va utilitzar la música coral i vocal a la simfonia de manera similar a Beethoven en la Novena Simfonia  amb textos de l’Oda a l’Alegria de Friedrich Schiller, aconseguint una unió musical i dramàtica com la que Wagner buscava en els seus drames musicals.

Igual que Wagner i Bruckner, Mahler va utilitzar amplis recursos orquestrals i la seua orquestració es va anticipar al segle XX pel que fa a la recerca del color en els diferents instruments, la utilització de petites combinacions instrumentals i la inclusió d’alguns poc comuns com la mandolina i el harmònium. 

Symphony No. 3 (Lucerne Festival Orcherstra, Claudio Abbado)

L’obra de Mahler suposa la màxima evolució de la simfonia romàntica. Amb la mateixa llibertat que va permetre a Wagner i a Bruckner portar gairebé al límit el sistema tradicional de tonalitats i harmonies, Mahler es va mantenir dins d’aquest sistema. Mahler se situa en el límit mateix dels recursos de l’herència tradicional. Va ser conscient de la desintegració dels valors harmònics i formals que va viure. Les simfonies de Mahler constitueixen un viatge psicològic, generalment en forma de batalla titànica entre l’optimisme i la desesperació expressats de forma irònica o fins grotescament burleta.

Mahler 6 with Gustavo Dudamel and Gothenburg Symphony excerpt

Aquesta barreja delirant d’alegria i desesperació tenen el seu origen en la complicada psique de Mahler, fruit d’una infància trista i opressiva – aspectes que desvetlaren les sessions de psicoanàlisi que va tenir Mahler amb Freud que va considerar com la faceta central del caràcter del compositor. No obstant això, totes les simfonies, excepte la nº 6, La Tràgica, finalitzen en un ambient d’alegria o almenys de serena resignació.

L’influx en la seua creació musical d’Alma Marie Schindler (Alma Mahler), amb qui va contreure matrimoni en 1902, va ser considerable: particularment, en la sisena, la vuitena i la desena simfonies. Gustav estava profundament enamorat d’ella -els separaven vint anys d’edat-, fins i tot després de descobrir que li era infidel amb el famós arquitecte Walter Gropius. Trastornat per aquesta infidelitat, el músic va arribar a sotmetre a una sessió de psicoanàlisi amb el mateix Sigmund Freud.

Adagietto from 5th Symphony | Vienna Philharmonic, Leonard Bernstein

Mahler va morir a Viena el 18 de maig de 1911, víctima d’una endocarditis bacteriana per llavors incurable i angoixat per l’allunyament de la seva estimada Alma. No va arribar a celebrar el seu 51 aniversari. Les seues restes jauen, conforme a la seua voluntat, al cementiri vienés de Grinzing. Alma, que el 1940 va publicar un polèmic llibre de les seues memòries amb el músic, Gustav Mahler: records i cartes, el sobreviuria més de mig segle.

Mahler era molt crític amb la seua pròpia obra. Es conserven escasses composicions de la seua primera etapa creativa, ja que ell mateix es va encarregar de destruir-les. Entre elles destaca Das klagende Lied (La cançó del lament), a la qual van succeir els Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d’un camarada errant).

Els seus interessos es van estendre més enllà del musical a l’àmbit de la filosofia, convertint-se en àvid lector de Schopenhauer i Nietzsche. La seua vida sempre va ser una afanyosa recerca de sentit al sofriment humà, que li va fer abrigar un profund sentiment religiós que anava més enllà de la seua fe judaica natal o del seu catolicisme sobrevingut i forçat per motius laborals.

des knaben...mahler colorDes Knaben Wunderhorn. El corn màgic del xiquet.

Més sobre Mahler ACÍ.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Directors, Hª Música, Lied, Simfonia, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s