Paco i la immoralitat del capitalisme. Teresa Forcades.

ciego leyendo

Paco és una persona molt especial. Pateix una malaltia d’aqueixes anomenades rares que és hereditària. No hi ha curació ni pal·liatius ni menys encara vacunes perquè no és rendible econòmicament. La salut i la vida de les persones són menys importants que els maleïts diners. Com que no hi ha negoci en aquest macabre mercat la sacrosanta iniciativa privada no fa cap inversió. Magnífic.

Però i l’Estat? L’Estat té per missió vetlar pels ciutadans i els seus drets. Un dels més importants és el dret a la salut. Com que el neoliberalisme homicida diu que l’Estat no ha d’intervindre en economia, ni en educació, ni en sanitat ni en res… és a dir, en res que no siga subvencionar gran empreses i multinacionals – que és el que fa – les institucions públiques, qual cortijo de la colla de polítics inútils i corruptes que tenim no inverteixen en investigació de cap tipus; en sanitat, tampoc.

hospital-requena

La salut és un dret elemental i universal, no un negoci especulatiu. Parlem de vides humanes. És l’Estat qui està obligat a investigar aquestes malalties rares perquè per a això paguem impostos. La iniciativa privada no ho farà mai a no ser que se li obligue a fer-ho. Seria molt senzill. Que no tenim organitzacions internacionals que paguem amb els nostres impostos? No existeix l’ONS – Organització Mundial de la Salut – ? Doncs bé. Que s’acorde una legislació que obligue les multinacionals farmacèutiques a dedicar un tant per cent dels seus recursos a la investigació d’aquestes malalties. Sona utòpic, però seria factible si no foren moralment menyspreables.

investigacio farmacia

La farmacèutica és una de les principals indústries del món després de la de l’armament. Però no són ONGs, sinó monstres que defensen el copyright, o siga, el dret a la propietat, per damunt del dret a la vida. Països com ara l’Índia o Sud-Àfrica han estat sancionats per fabricar genèrics en casos d’extrema necessitat perquè les farmacèutiques exigeixen uns preus astronòmics per determinats medicaments imprescindibles que la majoria no poden pagar. Així és el capitalisme; un sistema èticament immoral com explica Teresa Forcades.

healthcare medication prescriptionEl negoci immoral de la indústria farmacèutica.

El nostre déu es diu Diners i havent-hi un malalt per cada 10.000 persones no és rendible investigar, no hi ha negoci. Tampoc són rendibles aquests malats electoralment, que són quatre gats i els seus vots no van a canviar cap estadística, enquesta o votació. Però si la majoria no poden ni anar a votar! No existeixen. Ja poden morir i deixar-nos tranquils…  Però s’enganyen, són persones que tenen sentiments, família i amics que prenen nota del seu abandonament. Fills de puta! Jo els maleïsc a tots. Es mereixen patir tant com ells fan patir a les pobres persones indefenses.

medecines

Recomane llegir aquest article d’Antoni Trilla – expert en la matèria – sobre la investigació farmacèutica, publicat a El Mundo:

“El famoso “gap” 90/10, que indica que se investiga en salud dedicando un 90% de los recursos a enfermedades que solo suponen el 10% de la carga de enfermedad mundial.

La investigación biomédica privada está en manos de muy pocas empresas, en las que predominan claramente los criterios de rentabilidad y beneficio.

la industria farmacéutica está dentro de las más rentables del mundo,

dedica una gran parte de su presupuesto al marketing, probablemente más que a investigación y desarrollo.”

Jo afegisc que és una immoralitat que clama al cel i que els poders públics hi haurien d’actuar.

Los poderes financieros, farmacéuticos y militares. Teresa Forcades.

Torne a Paco. Aquest senyor està cec, es va quedar cec a poc a poc i sense remei. També té problemes de cor. Va veure com el seu germà bessó moria en plena joventut d’un atac cardíac. Ell mateix va ser operat a cor obert. A banda té moltes altres malalties físiques i psíquiques. I encara així, i sense recursos, és una persona culta, molt culta i llegida. A més és wagnerià com jo. Li encanta Neruda. Li vaig regalar un àudio-llibre de “Veinte poemas de amor i una canción desesperada” recitades pel mateix poeta. De quan en quan li grave música o literatura. No s’hi veu, però té molt bona oïda.

Las falsas democracias. Teresa Forcades. (Ací parla de sanitat, vacunes, investigació, etc.)

La seua família es redueix als seus nebots i dues germanes.  Ell necessita atencions contínues. Quan anem a visitar-lo sempre li portem algun enregistrament, especialment de Wagner, però no solament de Wagner. Jo sempre estic buscant àudio-llibres per Internet ja que les seues passions són la música i la lectura. Ja no pot llegir més que amb els dits, però no és igual, prefereix escoltar perquè de vegades les mans li tremolen.

A mi em demana que li grave lliçons del que siga perquè té moltes ganes d’aprendre. Algú es podria preguntar si tot això aprofita per a alguna cosa. Ja ho crec. Ell sent necessitat de saber i d’aprendre, i això és molt positiu perquè el fa sentir-se viu. Li haguera agradat poder anar a Bayreuth. Pobret! No serà possible i no sols per motius de salut, sinó econòmics. No s’ho podria permetre mai. Cobra una misèria de pensió i aquesta va a parar íntegrament a la residència on viu perquè el puto Estat no disposa de llocs on atendre a persones com ell.

Paco és molt religiós. Està convençut que quan muira el bon Déu – com diu ell a imatge de Bruckner – li permetrà fer un viatge a Bayreuth, que això serà “com estar en el Cel”. Ho creu fermament. Està convençut que, d’una manera o altra, la seua ànima passara pel teatre del turó verd. Com és natural, li he insistit fins a la sacietat perquè vinguera amb nosaltres quan fan una obra de Wagner, però és impossible. No se sent segur fora d’on està i té agorafòbia, por a eixir. No hi ha manera.

Açò sí, música no li falta. En mp3 perquè ocupe menys. De 320 que la seua oïda és molt fina. L’última vegada ens va encarregar la 5ª de Beethoven per Karajan, una Walkiria amb Nilsson i un Parsifal per Kna. La pròxima vegada, li toca a Raimon, que també li agrada. Ja he preparat els mp3. M’acomiade explicant alguna cosa agradable. Aprofitant que la meua dona no estava en aqueix moment va i em diu que li diguera si la seua cuidadora estava bona. No satisfet  amb un em va fer que li la descriguera, especialment els seus atributs i encants… Bon senyal als seus setanta anys. Mentre Eros actua, Thànatos no té res a fer.

El capitalisme no és ètic. Teresa Forcades.

Sigueu conscient del que estic denunciant. Ni l’Estat ni les farmacèutiques fan res per aquestes persones. L’Estat no investiga i els investigadors privats solament investiguen si veuen negocis milionaris amb la salut de la gent. Vivim en un sistema podrit i insolidari que mereix desaparéixer dinamitat fins ser reduït a cendres i pols. Aquest sistema assassí és diu capitalisme i és el responsable de la misèria i la mort de milions de ser humans. Cal destruir-lo de la mateixa manera que l’esclavitud i els feudalisme foren eliminats fa segles. El capitalisme mata. Defensem-nos i destruïm-lo. Necessitem un sistema nou on el ser humà siga l’important i no els maleïts diners del dimoni.

 Parsifal600Parsifal és l’obra favorita de Paco. Li agrada tant que està convençut que la seua ànima serà portada per Déu a Bayreuth per escoltar-la en directe. “Això serà com estar en el Cel”, va dir-me.  Allí no necessitarà ulls per a veure-la ni oïts per a sentir-la. Serà una experiència mística inefable. Se sentirà en la Glòria i, per fi, podrà conéixer Knappertsbusch, el seu director favorit. Tant de bo siga així.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Biografia, Uncategorized, Vivències, Wagner i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s