La Llei Wert, com les lleis franquistes d’educació, introdueix revàlides, que vénen a fer el paper d’exàmens de selectivitat que classifiquen l’alumnat segons el seu rendiment acadèmic sense tenir en compte res més.
No fa massa vaig escriure sobre el dret a no triar en educació. Entre altres coses vaig parlar de la Llei Wert i els casos a Suècia i Finlàndia que els mitjans de comunicació, fidels als banquers que els financen, callen. Callen perquè ha resultat evident que les polítiques neoliberals introduïdes en l’abans modèlic sistema suec ha estat un desastre monumental. D’estar – com Finlàndia – en la cimera del PISA, ara es troba per davall de la mitja.
Per què ha passat això? Perquè han volgut copiar sistemes com ara espanyol en allò que respecta a les escoles concertades que en la pràctica són elitistes però amb els diners dels impostos i al sistema britànic en allò que té a veure en els rànquings. Han fet el que Wert vol fer: substituir la cooperació i la igualtat per la competència i la marginació. Fer rànquings de les millors escoles perquè hi vagen a estudiar els que tenen més recursos. I, a més, amb ànim de lucre exprés.
El sistema educatiu anglés que actualment es coneix, va començar l’any 1988 quan es va introduir la nova llei d’educació, Education Reform Act 1988, que constitueix la base de l’actual sistema educatiu i que ha patit algunes modificacions en els últims vint anys, especialment a causa dels canvis polítics. Amb aquesta llei, i les seues posteriors reformes, es van introduir canvis molt importants en el sistema educatiu anglés entre els quals cal destacar l’aparició del Nacional Currículum, nous mètodes per a avaluar la progressió de l’alumnat (Key Stages), noves mesures dirigides suposadament a augmentar la qualitat de les escoles basades a augmentar la competitivitat entre les mateixes, nous sistemes de finançament. La ratio es de 30 alumnes per professor mentre que a Finlàndia és mes o menys la meitat.
En dues legislatures conservadores han afonat el sistema a Suècia. Les empreses han fet fallida i en les aules NO HI HAVIA NI PER A LLAPIS literalment. Dic això, perquè en aquests països l’Estat es fa càrrec absolutament de tot: llibres, material escolar, etc. Les famílies no paguen absolutament res de res i el nivell és altíssim – dels millors del món- i totes les escoles són iguals de bones. Els polítics i politicastres no hi foten res. Tot és responsabilitat dels mestres. No existeix una inspecció polititzada com ací. Les lleis d’Educació les fan els mestres i es mantenen durant dècades. Lògicament, la dreta ha estat derrotada en les darreres eleccions sense que ací ens haja arribat més notícia que Cameron, el neoliberal, ha guanyat en el Regne Unit. D’això se’n diu censura i falta del dret a estar informats.
Doncs bé. Wert, sense consultar els mestres es trau un Llei que té molt de revenja contra les socialistes. La dreta no ha pogut desenvolupar cap llei en educació. Totes les que hem tingut són de l’etapa socialista, com ara la LOGSE. Tot és millorable, clar, però en aquest cas el ministre del ram sí que va consultar el professorat. Wert és la contrareforma educativa. S’ha dedicat a llevar tot el que poguera tenir de bo aquesta llei i ha pres mides tan peregrines com ara que les classes duren 45 minuts almenys en Infantil i Primària que és el que conec. Causa. Copiar-se de Finlàndia. Allí les classes són de 45 minuts. No té en compte aquest senyor dues coses: el clima no és el mateix i existeix una cosa que es diu corba del rendiment.
Qualsevol mestre ho sap, però Wert ni és mestre ni els escolta. Un xiquet rendix més les primeres hores del matí que després del pati o de vesprada. La raó és ben comprensible. La capacitat de concentració infantil és limitada i després del pati els xiquets estan cansats fins i tot físicament. No diguem de vesprada després d’haver estat quasi dues hores jugant en el pati després de dinar. O siga, que el millor des d’un punt de vista psicopedagògic és classes d’una hora amb contingut més complicats en les primeres hores del dia, i classes de 45 minuts les restants, especialment de vesprada on s’han de treballar matèries que no requerisquen tanta concentració. Si aquest horari és horrible per a Primària, és demencial per a Infantil. Ara no és el moment de comentar-ho. Qualsevol company o companya d’aquest nivell pot assegurar-ho.
Rebut taxes de revàlida any 1967.
I ara tenim les controvertides proves diagnòstiques i revàlides que recorden el franquisme, quan el dictador no es refiava dels mestres. De petit vaig haver de passar-ne una. Després desaparegueren. Els meus companys del sindicat han elaborat un dossier que reproduïsc quasi totalment, sobre el tema. Per la meua part, tinc clar que és un disbarat. Es tracta de classificar els xiquets de manera que es reproduesca els sistema social injust que patim. A més, des d’un punt de vista pedagògic i didàctic, les avaluacions externes són una barbaritat sobretot amb xiquets petits. En lloc d’avaluar el mateix professorat que ha estat implicat en el procés ensenyament-aprenentatge, una persona externa – paraula que agrada molt al PP perquè vol dir privatitzar – ho farà en el seu lloc, sense conèixer les característiques dels xiquets. Qualsevol estudiant de primer de Magisteri sap que l’avaluació forma part del procés esmentat i que és contínua per tal de permetre rectificar si cal i previndre dificultats. En fi, que el que volen fer salta a la vista i guarda relació amb els retalls en beques i pujada de taxes universitàries.
Afortunadament, en uns mesos tindrem eleccions generals i aquesta llei quedarà com un malson ja que no va ser recolzada per cap partit fora del PP i ja s’anuncia la seua derogació. Que així siga pel bé de l’educació pública, laica, racional i en valencià.
A continuació un text informatiu del STEPV sobre les avaluacions i revàlides.
Encetem una campanya informativa adreçada als pares i mares i al professorat sobre les avaluacions diagnòstiques (que per primera vegada es realitzaran en primer de Primària, a més de en quart de Primària i en segon d’ESO com s’ha fet els darrers anys) i les revàlides LOMQE (que enguany tindran lloc en tercer de Primària). A més, proposem accions per intentar esquivar aquestes proves que només busquen classificar l’alumnat.
Amb la LOMQE el sistema educatiu es converteix en una carrera d’obstacles i condemna al fracàs els fills i les filles de la classe treballadora. Es creen itineraris per expulsar del sistema l’alumnat que no s’adapte al perfil requerit. Els estudiants han de superar unes revàlides que decidiran, des dels primers cursos de primària, el seu futur acadèmic i laboral. Per tant, l’educació perd la seua funció compensadora de desigualtats socials.
Considerem que els centres avaluen constantment l’alumnat, per això les avaluacions de diagnòstic, que s’apliquen en 1r i 4t de Primària i en 2n d’ESO, no són necessàries, així com tampoc les revàlides que imposa la LOMQE en 3r i 6é de Primària, en 4t d’ESO i en 2n de Batxillerat. A més, els projectes educatius dels centres es veuran greument afectats per l’obligació d’atendre totes aquestes proves que serviran per a crear rànquings de centres i una configuració, en la pràctica, de centres segons el rendiment de l’alumnat.
La introducció d’aquestes proves no és innocent per part de l’administració, que està aplicant polítiques mercantilistes en l’ensenyament que fomenten la competitivitat entre els centres docents en lloc de la cooperació i que generaran categories de centres diferenciats segons el rendiment de l’alumnat. Aquesta filosofia neoliberal és la que impregna tota la reforma educativa impulsada pel ministre Wert.
Al País Valencià aquest curs 2014/15 es realitzaran les proves d’avaluació individualitzada (revàlides) de 3r de Primària i les proves d’avaluació diagnòstica de 1r i 4rt de Primària i de 2n d’ESO. La LOMQE només estableix com a obligatòria per al curs actual l’avaluació a 3r curs de Primària (alumnat de 8/9 anys), però la Conselleria d’Educació del Govern valencià afegeix unes innecessàries avaluacions diagnòstiques a 1r de Primària (alumnat de 6/7 anys), 4rt de Primària (alumnat de 9/10 anys) i 2n de l’ESO (alumnat de 13/14 anys).
Què són? Què comporten i per a què s’usen?
Les proves diagnòstiques consisteixen en unes avaluacions realitzades per la Conselleria d’Educació, les quals només avaluen la competència matemàtica i la competència en comunicació lingüística de l’alumnat, mentre que deixen de banda la resta de competències que estableix el currículum.
L’avaluació es porta a terme mitjançant un conjunt de proves de rendiment, que es realitzaran al llarg del mes de maig, i qüestionaris de context, que els centres van fer en el mes d’abril. Aquestes proves estandarditzades són comunes per a tot l’alumnat i s’apliquen a tots els centres mantinguts amb fons públics.
Amb els resultats de les proves diagnòstiques es realitza un informe general dels resultats de tots els centres del País Valencià i un informe individual de cada centre, on apareix la mitjana de cada grup-classe per competències i les seues diferents dimensions. Aquestos informes s’envien a la direcció de cada centre, que informarà al Claustre i al Consell Escolar. No es proporcionen resultats individuals de l’alumnat.
L’avaluació es transforma amb la LOMQE en una font d’informació per a establir rànquings i segregar l’alumnat, i no per a la millora del procés educatiu. La LOMQE estableix que es realitzaran una sèrie de proves d’avaluació individualitzada al llarg de l’ensenyament obligatori. Això es concreta en 4 revàlides que es realitzaran a 3r i 6è de Primària i al finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
La LOMQE diu que aquestes avaluacions seran externes i els resultats de les mateixes es faran públics, elaborant així un rànquing públic de centres, fomentant la competitivitat entre els mateixos i forçant al professorat a deixar de banda el Projecte Educatiu del Centre per tal de preparar l’alumnat per a la superació d’aquestes proves.
Així, doncs, les avaluacions externes que l’alumnat haurà de superar en cada etapa educativa (Primària, ESO i Batxillerat) seran les que acabaran controlant el que s’ensenya a les aules, més que no els currículums. La redacció i el control d’aquestes proves diagnòstiques i revàlides proves dependrà del Ministeri d’Educació.
Les avaluacions externes d’ESO i Batxillerat seran revàlides, és a dir, si l’estudiant no aprova, no podrà seguir estudiant. Al final de l’ESO (16 anys), malgrat que l’alumne haja aprovat totes les assignatures de 4t, haurà d’aprovar la revàlida per obtenir el títol d’ESO. Així mateix, per obtenir el títol de Batxillerat i poder accedir a la Universitat també cal aprovar la revàlida. A més, les universitats poden fer proves d’accés per a cada carrera si ho desitgen. Els qui, amb el 2n de batxillerat aprovat, no superen la revàlida, podran accedir a la FP de grau superior.
L’avaluació externa de 6è de Primària, que es començarà a realitzar el proper curs, no serà revàlida. Els resultats serviran per orientar a alumnes, professors i pares, i l’examen serà controlat per les autonomies, de la mateixa manera que l’altra prova que han de fer els centres a 3r de Primària (amb 8/9 anys). L’avaluació individualitzada de 6è de Primària, a més d’avaluar el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica, també avaluarà les competències bàsiques en ciència i tecnologia, així com l’èxit dels objectius de l’etapa.
Tant l’avaluació individualitzada de 3r de Primària com la que es realitzarà a 6é de Primària seran documents oficials d’avaluació, i la normativa especifica que els resultats de les mateixes es tindran especialment en compte per a la promoció de l’alumnat al següent curs. A més a més, els resultats de l’avaluació de final d’etapa s’inclouran a l’historial acadèmic de l’alumne/a. Aquestos resultats s’expressaran en nivells (baix, intermedi o alt). El nivell obtingut per cada alumne es farà constar a un informe que serà lliurat a les famílies.
Aquestes proves externes poden ser aplicades i qualificades per professorat que no pertany a la funció pública, mentre que ara, per exemple, la Selectivitat la corregeixen funcionaris.
Els centres realitzen avaluacions periòdicament i de manera contínua a l’alumnat. De fet, la normativa vigent estableix que l’avaluació serà contínua i global, i tindrà en compte el progrés de l’alumnat en totes les àrees del currículum.
L’Ordre del 13 de desembre de 2007 sobre l’avaluació en educació Primària, encara d’aplicació a 2n, 4rt i 6è de Primària el present curs, estableix que “l’avaluació forma part integrant del procés educatiu i, per això, ha de realitzar-se de manera contínua, amb la finalitat no sols de valorar els resultats obtinguts segons les competències adquirides i els objectius aconseguits a través de les diferents àrees del currículum, sinó d’analitzar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge”.
Per eixos motius, considerem que no cal realitzar aquestes avaluacions que sotmeten a l’alumnat a tensió i estrés, que l’avaluen tenint en compte simplement l’adquisició d’uns determinats objectius en un determinat moment, i que deixen de banda les diferències individuals i el progrés de l’alumnat al llarg del curs escolar i de l’etapa educativa que cursa.
A més a més, pensem que l’única finalitat de les esmentades avaluacions és classificar i segregar, tant a l’alumnat com als centres. Aquests darrers obtindran “premis” (més recursos) en funció dels bons resultats i de la seua posició al “rànquing” de centres. Tot just el contrari de com hauria de ser, és a dir, el que caldria és proporcionar més recursos a aquells centres que tenen més dificultats, per tal de construir un sistema educatiu equitatiu per a tot l’alumnat. El sistema que pretenen imposar-nos promourà l’augment de la competitivitat i la mercantilització del sistema educatiu, generarà més desigualtats. El resultat serà que hi haurà centres de primera i de segona i, per tant, també hi haurà alumnat de primera i de segona, la qual cosa posarà en greu perill el dret a una educació igualitària per a tothom.
Aquestes avaluacions converteixen el sistema educatiu en una carrera d’obstacles, plena de filtres que classifiquen i segreguen l’alumnat en funció dels resultats acadèmics. Desapareix el principi d’igualtat del sistema educatiu i es perd així la seua funció compensadora de les desigualtats socials. Un simple etiquetatge de l’alumnat únicament en funció del seu rendiment acadèmic.
D’altra banda, les revàlides anul·len els projectes educatius dels centres en forçar l’equip docent a preparar l’alumnat per a superar unes determinades proves i no a formar-los de manera integral com a persones, objectiu principal que hauria de perseguir l’ensenyament. Amb la imposició de les revàlides i les avaluacions diagnòstiques, tot aquell contingut no susceptible de ser avaluat deixarà de ser significatiu, tant per a l’alumnat com per al professorat, s’oblidarà així l’educació en valors, l’educació emocional i molts aspectes de la nostra cultura que no tenen cabuda a les revàlides del Ministre Wert, com és la realitat històrica, social, lingüística i cultural de País Valencià. Si reduïm l’ensenyament a la simple superació de les proves de matemàtiques i llengua, estem oblidant que l’educació d’un infant és molt més que això. Ensenyar a superar proves no és l’educació que volem proporcionar al nostre alumnat.
Considerem que l’avaluació és una tasca molt important, permanent i inherent a la funció docent i ha d’estar orientada a la detecció i superació de dificultats i, per tant, a la millora continuada del sistema educatiu. L’avaluació ha de ser formativa i no segregadora.
No es pot establir ni la qualitat d’un centre ni el nivell de l’alumnat només per una prova en un moment determinat, en unes circumstàncies que poden variar. I no hem d’oblidar que l’aplicació de les proves serà de dubtosa credibilitat i poden ser entrenades en els centres.
No necessitem ni volem un model educatiu que segregue i etiquete l’alumnat, sinó una escola on cada xiquet i xiqueta siga especial i important per ell mateixa, sense deixar a ningú exclòs.
Examen de revàlida en l’ESO.
En definitiva, ens sobren els motius per dir NO a les revàlides:
.Formen part d’una llei, la LOMQE, que no ha estat consensuada amb la comunitat educativa i que ha estat aprovada sense debat polític ni científic.
.Segreguen l’alumnat, l’estigmatitzen amb proves de selecció prematura. L’educació perd la seua funció compensadora de desigualtats.
.Estableixen rànquings, és a dir, promouen la competència entre l’alumnat i els centres educatius en lloc de la cooperació.
.Suposen una regressió pedagògica: l’ensenyament es converteix en una carrera d’obstacles i queda reduït a uns coneixements restringits per a superar les proves, malgrat que la finalitat de l’ensenyament ha de ser formar ciutadans i ciutadanes, aprenent uns continguts amples i diversos, i no preparar-los per a uns exàmens.
.Impliquen un menyspreu i una desconfiança en el professorat.
Què podem fer?
Obstaculitzar per part de les mares i els pares i de l’alumnat l’aplicació de les revàlides i les diagnòstiques, ja que el professorat està obligat a realitzar-les per la seua dependència funcionarial amb l’administració que les imposa.
Com?
Manifestar a l’Administració i públicament el rebuig d’aquesta avaluació.
Com que és obligatòria, el professorat que es negue a realitzar-la pot ser expedientat i sancionat per la Inspecció. STEPV oferirà els seus serveis jurídics al professorat i equips que adopten aquesta mesura. En canvi, fer manifest el rebuig a aquesta no té conseqüències legals.
Els pares i mares o tutors es poden negar a dur l’alumnat a escola el dia de la realització d’aquestes proves, que no tenen conseqüències en l’expedient de l’alumnat. No portar els xiquetes a l’escola els dies de les proves no té implicacions legals ni per a les famílies ni per als alumnes. Cal informar a les famílies sobre per què rebutgem aquestes avaluacions i com poden perjudicar als seus fills i filles i al propi sistema educatiu. STEPV realitzarà assemblees informatives per al professorat i les famílies en aquells centres que ho sol·liciten.
Els pares, mares o tutors legals poden comunicar per escrit que no volen que els seus fills i filles siguen avaluats mitjançant aquest sistema.
En aquesta pàgina del STEPV teniu la informació completa
Per posar-vos en contacte amb el sindicat.
Model per a les famílies negant-se que els seus fills facen les proves.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 
Comparto por completo tu rechazo a la Ley Wert, Regí, en mi caso desde el segmento de la educación en el que yo trabajo, que es la Secundaria. En el caso de las reválidas, los motivos son los mismos: en efecto, la primera barbaridad es el hecho de que los alumnos sean evaluados por profesores externos a su propio proceso educativo, que como es lógico lo harán “uniformando” por completo los condicionantes y características que en origen son de lo más diverso (por no hablar, claro, del tufillo que exhala a no fiarse de los profesores mismos). Por otra parte, los vacíos son notables: un alumno, ahora, podrá aprobar 4º de la ESO… y suspender la reválida, quedándose durante un año en un limbo que no creo que contribuya precisamente a su formación.
Ahora bien, como profesor de Historia, encuentro que la reforma en Secundaria tiene como claro objetivo denigrar las Humanidades. No quiero caer en el recurso de que es que a los políticos “no les interesa que los ciudadanos piensen por sí mismos”, porque es una ingenuidad creer que con más horas de Historia o de Filosofía sucede lo contrario. Pero es repelente ese sesgo hacia lo “tangible”, lo “eficaz”, lo “aséptico” que tiene incidir más en asignaturas teóricamente más “científicas” y “objetivas”.
Por lo demás, si en Andalucía pensábamos que la Junta (socialista) atenuaría en la medida de sus posibilidades la imposición, nos hemos encontrado con un canto en los dientes. Nos encontramos no solo con que es posible que en el 1º del Bachillerato de Sociales los alumnos no tengan por qué dar Historia del Mundo Contemporáneo (o sea, la asignatura principal de la materia que da nombre al Bachillerato), sino que, gracias a las optativas (con más horas que las asignaturas troncales, 4 por 3 respectivamente) pueden dar, con gran riqueza de medios, una titulada “Patrimonio cultural y artístico de Andalucía”. O sea, como siempre, se prima lo local por encima de lo universal. Y quien no quiera dar esta, podrá dar otra optativa titulada “Cultura emprendedora y empresarial” (que bonita aliteración, fíjate). De tal modo que habrá alumnos que no den nada de Historia y den ¡hasta siete horas de asignaturas de economía! ¿Piensan que esto basta para garantizar que salgan empresarios hasta debajo de las piedras?
Pues estamos de acuerdo. Lo bueno es que lo más probable, a juzgar por cómo han ido las cosas en estas elecciones,es que a la Ley Wert le queden unos meses. Yo diría que si ha sido mala para Infantil y Primaria, para los institutos aún ha sido peor. Aquí, en Secundaria y de un plumazo, han suprimido los desdobles, apoyos, etc. Lo que ha supuesto el despido de miles de compañeros interinos y el hacer imposible una enseñanza más personalizada. También se han cargado los grupos flexibles abundando en lo mismo. Criterios economicistas aunque se resienta la calidad de la enseñanza. Y hablando de economía, la verdad es que me parece excesiva tanta “Economía”. Las Humanidades son fundamentales. Una materia como la tuya, Historia, debería tener más apoyo y presencia porque es formativa y nos ayuda a pensar y reflexionar. Parece que quieran tener aprendices de banqueros o de empresarios emprendedores… Y la Cultura, ¿qué? Estuvieron a punto de fulminar la Música, de hecho, creo que quedó como “optativa” pero a nivel de comunidad, es decir, que aquí se sigue dando, pero igual en otro sitio, desapreció del mapa.
Un abrazo, compañero.
Regí