Policia assassina al servei del capital. 1 de maig de 1886.

diari chicago-haymarket-protest-poster-417-en

ATENCIÓ TREBALLADORS!

Gran meeting massiu aquesta nit a les 7:30 a Haymarket.

Bons oradors estaran presents per denunciar les darreres atrocitats de la policia que van disparar al nostres companys ahir de vesprada.

El Comité Executiu.

Som a Chicago, la ciutat més populosa dels EEUU després de Neu York i la més industrialitzada. El capitalisme salvatge condemnava a la misèria milions de persones. L’estat no intervenia en les relacions patrons-treballadors a no ser que calguera defensar els interessos del burgesos. Policia i exèrcit apallissaven o disparaven a matar als obrers quan aquests, farts de ser tractats com animals feien una vaga o una manifestació. En aquest país d’esclavitud i negrers no hi havia democràcia ni drets malgrat la propaganda yankee mentidera. No existia el sufragi universal, sinó el censitari, o siga que solament podia volar una petita part de la societat: el burgesos. D’això se’n diu dictadura de la burgesia. No existia el dret a la sindicació i les vagues estaven prohibides i sancionades. Treballaven els xiquets i les dones per un salari inferior als homes. Les condicions laborals eren tercermundistes. Les jornades superaven les 10 hores amb escreix.

1 m fusilamientosL’exèrcit americà disparant sobre obrers manifestant-se.

Aquell 1 de maig de 1886 els treballadors demanaven la jornada de 8 hores sota el lema 8 hores per a treballar, 8 hores de temps lliure i 8 hores per a dormir. La burgesia no estava disposta a cedir ni un mil·límetre en els seus privilegis i el seu braç armat va disparar sobre els obrers. Una bomba va esclatar que va matar uns policies. Mai no queda clar qui la va posar. Les autoritats, que va ser un manifestant; els obrers, que era obra d’un provocador de la policia. Fora com fora, la policia va respondre disparant sobre els indefensos treballadors causant un nombre elevat de víctimes. Finalment, en una farsa de judici com solen ser els que es fan en països com aquest de democràcia formal van ser condemnats els anomenats Màrtirs de Chicago. Cinc van ser penjats com en els westerns i tres empresonat de per vida, cadena perpètua.

Sobre assassinats com aquest, genocidis d’indis o esclavitud de negres és com va forjar-se aquest país, paradís dels gran oligarques que recolzaren  Hitler, sense seguretat social ni salari mínim, amb més de 50 milions de pobres de solemnitat i amb una massa amorfa desinformada, desideologitzada,  gens reivindicativa i fàcil de manipular.

1 mayoPer haver escrit la proclama que segueix, el seu autor Arbeiter Zeitung Fischer va ser condemnat a la forca. Els cas recorda al de Ferrer i Guàrdia en la Setmana Tràgica de Barcelona, que també era àcrata i va tenir un judici farsa en una altre suposat estat de dret – amb minúscula –  anomenat Espanya. Les seues paraules estan considerades un símbol de la lluita contra el poder. La proclama deia el següent:

 Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant de la fàbrica McCormik, la policia va disparar sobre els obrers. La seua sang demana venjança! Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora? Però els treballadors no som un ramat de moltons. Al terror blanc responguem amb el terror roig! És preferible la mort que la misèria. Si s’afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recorden per molt de temps. És la necessitat la que ens fa cridar: A les armes! Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s’omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l’ordre … Assequeu-vos les llàgrimes, els que patiu! Tingueu coratge, esclaus! Alceu-vos!”

taller de Indiana, Estados Unidos, de Lewis Hine, 1908.Xiquets en un taller d’Indiana (USA) en 1908.

L’1 de Maig o Dia Internacional dels Treballadors és la festa del moviment obrer mundial. Encara que en l’actualitat transcorre com un dia festiu en milers de ciutats del món, el seu passat és bastant sagnant. La seua celebració es deu al fet que un grup de treballadors nord-americans va triar la data del 1 maig 1886 per reivindicar una jornada laboral de vuit hores diàries, quan l’habitual en aquells anys és que les jornades duressin entre deu i dotze hores.

Els fets que van donar lloc a aquesta celebració es contextualitzen en la revolució industrial dels Estats Units. En 1884, sent habituals les jornades laborals de 10-12 hores diàries, l’American Federation of Labor va pretendre fer valer la següent idea:

“Vuit hores per al treball, vuit hores per al somni i vuit hores per a la casa”

Amb aquest lema, es va escollir la data de l’1 de maig d’aquest mateix any per a l’inici de la reivindicació. La jornada de vaga va ser seguida per milers de treballadors i la majoria d’ells van aconseguir el seu objectiu amb l’amenaça d’una aturada indefinida. No obstant això, 340.000 obrers no van aconseguir aquesta promesa i la vaga es va perllongar en els dies següent per aconseguir el seu objectiu.

1 m Haymarket_explosionExplosió de la bomba a Chicago.

 Les jornades de protestes dels dies posteriors a l’1 de maig es van desenvolupar amb grans turbulències, sobretot a la ciutat de Chicago, on diversos obrers i policies van perdre la vida a les protestes al carrer, alguns d’ells a l’explotar una bomba presuntament llançada pels sindicalistes. Cinc sindicalistes van ser penjats i tres condemnats a cadena perpètua.

Finalment, alguns sectors patronals van acceptar concedir la jornada de 8 hores a diversos centenars de milers d’obrers, posant fi amb això a les jornades de protestes. En 1889 la Internacional Socialista va reivindicar la jornada de vuit hores per a tots els obrers del món mitjançant una gran manifestació a tots els països en honor als Màrtirs de Chicago.

martires de chicagoEls màrtirs de Chicago, jutjats i condemnats sense cap garantia jurídica. L’anomenat poder judicial no ha segut ni és independent. Està al servei dels interessos del poderosos igual que la policia, l’exèrcit, les esglésies o el periodistes del règim organitzat per l’oligarquia financera i industrial, que és qui té el poder real i els mitjans per conservar-lo.

 En l’actualitat, una gran majoria de països celebren el Primer de Maig com l’origen del moviment obrer modern. Curiosament, als Estats Units no se celebra el Dia del Treballador. En el seu lloc celebren el Labor Day el primer dilluns de cada setembre. El papa Pius XII va cristianitzar la festivitat amb el nom de Sant Josep Artesà. Franco se’n feu ressò i a partir de 1957, imitant el que es feia.s en l’Alemanya de Hitler, va organitzat les demostraciones sindicales amb exercicis gimnàstics i balls folklòrics en el seu honor dictatorial. En els obligatoris NO-Dos dels cinemes no podien faltar tots els anys.

Els Màrtirs de Chicago.

 Aquests sindicalistes anarquistes van ser executats a Estats Units per la seua participació en les jornades de lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores, que van tenir el seu origen en la vaga iniciada l’1 de maig de 1886 i el seu punt àlgid tres dies més tard, el 4 de maig, a la Revolta de Haymarket.

Els fets que van donar lloc a aquesta celebració estan contextualitzats en les albors de la revolució industrial als Estats Units. A fins del segle XIX Chicago era la segona ciutat en nombre d’habitants dels EUA. De l’oest i del sud-est arribaven cada any per ferrocarril milers de ramaders desocupats, creant les primeres viles humils que albergarien a centenars de milers de treballadors. A més, aquests centres urbans van acollir a emigrants vinguts de tot el món al llarg del segle XIX.

Hª de l’1 de Maig.

 Els fets que van donar lloc a aquesta celebració estan contextualitzats en les albors de la revolució industrial als Estats Units. A fins del segle XIX Chicago era la segona ciutat en nombre d’habitants dels EUA. De l’oest i del sud-est arribaven cada any per ferrocarril milers de ramaders desocupats, creant les primeres viles humils que albergarien a centenars de milers de treballadors. A més, aquests centres urbans van acollir a emigrants vinguts de tot el món al llarg del segle XIX.

En aquest context es van produir diversos moviments, en 1829 es va formar un moviment per demanar a la legislatura de Nova York la jornada de vuit hores. Anteriorment existia una llei que prohibia treballar més de 18 hores, excepte cas de necessitat. Si no hi havia tal necessitat, qualsevol funcionari d’una companyia de ferrocarril que hagués obligat a un maquinista o fogoner a treballar jornades de 18 hores diàries havia de pagar una multa de 25 dòlars.

1 m 8888 hores de treball, 8 hores de temps lliure, 8 hores de descans.

 La majoria dels obrers estava afiliada a la Noble Ordre dels Cavallers del Treball, però tenia més preponderància l’American Federation of Labor (Federació Nord-americana del Treball), inicialment socialista (algunes fonts assenyalen l’origen anarquista). En el seu quart congrés, realitzat el 17 d’octubre de 1884, aquesta havia resolt que des l’1 de maig de 1886 la durada legal de la jornada de treball hauria de ser de vuit hores, anant-se a la vaga si no s’obtenia aquesta reivindicació i recomanant- a totes les unions sindicals que tractassen de fer promulgar lleis en aquest sentit en les seues jurisdiccions. Aquesta resolució va despertar l’interés de les organitzacions, que veien la possibilitat d’obtenir major quantitat de llocs de treball amb la jornada de vuit hores, reduint l’atur.

En 1868, el president Andrew Johnson va promulgar l’anomenada Llei Ingersoll, establint la jornada de vuit hores. Al poc temps, dinou estats van sancionar lleis amb jornades màximes de vuit i deu hores (encara que sempre amb clàusules que permetien augmentar-les a entre 14 i 18 hores). Tot i així, a causa de la manca de compliment de la Llei Ingersoll, les organitzacions laborals i sindicals dels EUA es van mobilitzar. La premsa qualificava el moviment com «indignant i irrespectuós», «deliri de llunàtics poc patriotes», i manifestant que era «el mateix que demanar que es pague un salari sense complir cap hora de treball» i que el millor que podien donar-los per a menjar era el plom de les bales.

Els Màrtirs de Chicago. Hª del 1r de Maig.

L’1 de maig de 1886, 200.000 treballadors van iniciar la vaga mentre que altres 200.000 obtenien aquesta conquesta amb la simple amenaça d’atur.

A Chicago on les condicions dels treballadors eren molt pitjors que en altres ciutats del país les mobilitzacions van seguir els dies 2 i 3 de maig. L’única fàbrica que treballava era la fàbrica de maquinària agrícola McCormik que estava en vaga des del 16 de febrer perquè volien descomptar als obrers una quantitat per a la construcció d’una església. La producció es mantenia a força d’esquirols. El dia 2 la policia havia dissolt violentament una manifestació de més de 50.000 persones i el dia 3 se celebrava una concentració davant de les portes, quan era a la tribuna l’anarquista August Spies va sonar la sirena de sortida d’un torn d’esquirols. Els concentrats es van llançar sobre els scabs (grocs) començant una baralla campal. Una companyia de policies, sense avís previ, va procedir a disparar a boca de canó sobre la gent produint 6 morts i diverses desenes de ferits.

Els obrers organitzaren un míting.  Es va aconseguir un permís de l’alcalde Harrison per fer l’acte a les 19.30 al parc Haymarket. Els fets que allí van succeir són coneguts com la Revolta de Haymarket.

1 M aamayday-haymarket-square-1886

Revolta de Haymarket

 Es van concentrar a la plaça de Haymarket més de 20.000 persones que van ser reprimides per 180 policies uniformats. Un artefacte explosiu va esclatar entre els policies produint un mort i diversos ferits. La policia va obrir foc contra la multitud matant i ferint a un nombre desconegut d’obrers.

Es va declarar l’estat de setge i el toc de queda detenint a centenars de treballadors que van ser colpejats i torturats, acusats de l’assassinat del policia.

Aquests fets repressius van ser recolzats per una campanya de premsa amb cites com:

Què millors sospitosos que la plana major dels anarquistes? A la forca els bruts assassins, rufians rojos comunistes, monstres sanguinaris, fabricants de bombes, gentussa que no són altra cosa que el rebuig d’Europa que va buscar les nostres costes per abusar de la nostra hospitalitat i desafiar l’autoritat de la nostra nació, i que en tots aquests anys no han fet altra cosa que proclamar doctrines sedicioses i perilloses!

La Premsa – que demanava la mort dels treballadors –  reclamava un judici sumaríssim per part de la Cort Suprema, responsabilitzant a vuit anarquistes i a totes les figures prominents del moviment obrer.

El 21 de juny de 1886, es va iniciar la causa contra 31 responsables, que després van quedar en 8. Les irregularitats en el judici van ser moltes violant totes les normes processals de forma i de fons, tant que ha arribat a ser qualificat de judici farsa. Els jutjats van ser declarats culpables. Tres d’ells van ser condemnats a presó i cinc a la forca.

martirs penjatsdeath-penaltyAssassinat dels anarquistes davant els burgesos que van a contemplar-ho com qui va al teatre. Posteriorment, va demostrar-se que tot era una farsa. Les idees dels obrers atemptava contra els seus vils interessos i calia eliminar-los.

anarchy-wallpaper-background-hd-wallpapersNI DEUS NI AMOS

En homenatge a totes les persones que han lluitat per un món millor per a tots i per al meu oncle Regí que va ser assassinat per compartir les mateixes idees que els Màrtirs de Chicago.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s